(C)Aquest article ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 28 de febrer del 2 i no pot ser reproduït sense autorització d'aquest diari

HA GUANYAT EL MENYS VOTAT
Rafael Pla López
professor funcionari doctor de la Universitat de València

Números canten: Josep Lluis Barona, amb 4660 vots, ha obtingut el 45% del vot ponderat; Paco Tomás, amb 4276 vots, ha obtingut el 55% del vot ponderat, i per tant el rectorat de la Universitat de València. La raó, clar, és que la ventaja de Tomás en el vot del professorat pesa més que la ventaja de Barona en el vot de estudiantat i personal d'administració i serveis, encara que numèricament siga inferior. No és estrany, realment, el baix percentatge de participació estudiantil, inferior al 12%, ni del professorat no funcionari doctor, de poc més d'un 54%, davant d'un sistema disuasori al minusvalorar el seu vot.

D'aquesta manera, la Universitat de València es suma a altres precedents ilustres: Pujol i Bush van ser també elegits en Catalunya i EE.UU, respectivament, amb menys vots que els seus contrincants. En tots els casos, això ha estat una clara indicació d'un greu dèficit democràtic del sistema electoral. En el cas de la Universitat, ha estat una conseqüència del sistema antidemocràtic imposat per la LOU, la mateixa LOU denostada pels dos candidats.

Certament, pot servir de consol que si els percentatges hagueren estat els de l'actual Claustre també haguera guanyat Paco Tomás, obtenint poc més d'un 50% del total del vot ponderat incloent nuls i en blanc. La raó, clar, és que el professorat no funcionari doctor, el sector més penalitzat per la LOU, ha votat de forma molt similar al professorat funcionari doctor, encara que amb molta més abstenció. Però la qüestió no és solament de percentatges: la qüestió és que el sufragi directe per a l'elecció d'un càrrec solament té sentit democràtic si és un vertader sufragi universal, on tots els vots valguen igual. D'altra manera, no es justifica llevar-li al Claustre la funció estatutària d'elegir al rector, després d'un debat amb els candidats seguit d'una votació on el vots de tots els claustrals valen el mateix.

Lo lamentable és que s'ha arribat a aquesta situació democràticament distorsionada per la confrontació de dos candidats amb un mateix signe progressista, renunciant a la búsqueda d'un acord que podria haver rebut un suport majoritari de tots els sectors de la Universitat. Caldrà, certament, aprendre la lliçó per al futur immediat.

Coneguent a Paco Tomás, no dubte que actuarà de forma integradora. Espere que els seguidors de la candidatura rival actuen amb la mateixa generositat, prestant tot el seu suport al nou rector per a l'aplicació del comú programa progressista i reforçant la necessària unitat progressista, imprescindible per a la defensa de la Universitat Pública davant dels vents que bufen des del poder polític. En aquest esforç comú, i no en una confrontació interna artificial, ens trobarem.