ELS MOTIUS DEL "RESCAT" I L'"AJORNAMENT"
Rafael Pla López
secretari de comunicació del PCPV
Ens estan venent el rescat bancari i l'ajornament de l'objectiu del
dèficit com una graciosa concessió de l'anomenat "Eurogrup", que segons
el ministre de Lehman Brothers, Luis de Guindos,
es faria sense contrapartides. Naturalment, sabem que això no és cert,
per tal com al mateix temps ens diuen que caldria continuar amb les
polítiques d'austeritat sota la vigilància de Bruxelles.
Però és que a més, si ho pensem bé, aquestes "concessions" resulten si
més no singulars: ens diuen que el rescat bancari és una línia de
crèdit per als bancs, però sabem que el Banc Central Europeu presta
regularment diners als bancs a un tipus d'interés molt baix
(actualment, del 0'75%). Aleshores, on està la ventaja en prestar
diners a l'Estat Espanyol (a un tipus d'interés superior) per a que
l'Estat se ho preste als bancs? Quina és la motivació per a fer-ho
així? Clarament, forçar a que l'Estat es responsabilitze del prèstec...
i exigir-le contrapartides que tenen com a resultat una transferència
de renda des de la classe treballadora fins al capital, fonamentalment
el financer.
Per altra banda, hem denunciat reiteradament que les retallades tenen
un efecte recessiu que té com a conseqüència incrementar el dèficit
(com ja hem vist en Grècia), de manera que la seua reducció al 3% el
2013 era simplemente inviable. Aleshores, l'"ajornament" de l'objectiu
d'aquesta reducció no és realment una concessió, sinó que significa
simplement assumir quelcom inevitable. Presentar-ho com una concessió
no és més que una forma de justificar noves contrapartides, nous
compromissos de retallades pressupostàries... que tindran a la seua
vegada un efecte recessiu, de manera que al final de l'ajornament
s'haurà de constatar igualment que l'objectiu del dèficit continua
essent inviable: l'únic que es fa és guanyar temps abans de topetar-se
amb la realitat de la impossibilitat de sortir de la crisi amb
polítiques d'austeritat per al de baix, enlloc d'agafar el bou per les
banyes i fer el que seria necessari: auditar el deute per tal
d'anul·lar el que siga il·legítim, incrementar a un temps els impostos
als de dalt i les prestacions socials als de baix, substituir la
política d'austeritat per la d'un desenvolupament socialment i
ecològicament sostenible, sustentat en la creativitat del treball,
finançat per una Banca Pública i amb el suport de Bancs Centrals sota
control democràtic, canviant a tal efecte les regles de joc de la Unió
Europea.
Clar que això suposaria treballar efectivament per sortir de la crisi, no per engrossar els beneficis del capital financer.
Perquè cal denunciar-ho amb tota claredat: les retallades socials no
són les "condicions" per al rescat i l'ajornament de l'objectiu del
dèficit: són la seua motivació.