MANIFEST EIXINT DE L`INDIGNACIÓ.

Aquesta visita del cap de l’església catòlica i de l’Estat Vaticà, es dóna en un context general, que ens obliga a fer-nos diferents preguntes. Realment aquest esdeveniment, respon a les necessitats reals, socials, intel·lectuals, espirituals, etc., dels valencians i de les valencianes?. Pensem que no, més bé s’ha creat artificialment, per fer coincidir aquesta trobada de les “famílies” i la visita del Papa, amb un moment que la ciutadania està forçant l’aprovació de lleis que, malgrat les seves limitacions, signifiquen avanços notables respecte a allò que hi havia: com ara, les lleis que permeten el matrimoni de persones del mateix sexe, major llibertat per la investigació genètica amb fins terapèutics…

El Partit Popular, al nostre País Valencià, encapçalat per Rita Barberà i Francesc Camps així com la reaccionària església catòlica valenciana amb l’arquebisbe Gascó al front, han trobat una oportunitat única, amb aquesta visita, per contrarestar el continu deteriorament de la seua¹ imatge i la de molts dels seus dirigents. No hem de oblidar-nos que la seva política urbanística està malbaratant el nostre País, amb infinitat de mecanismes de corrupció i d’enriquiment, que més d’hora?? que tard, surten a la palestra, malgrat els esforços per neutralitzar-los judicialment.

Les classes populars del País Valencià cada vegada restem més empobrides, el jovent o es troba a l’atur o treballa de forma cada dia més precària, la qual cosa fa gairebé impossible la seua emancipació, situació agreujada per l’encariment del habitatge. A més, les dones no sols no s’equiparen en drets sinó que pateixen discriminacions a dojo.

Tot això és fruit d’una política neoliberal del govern de Camps i també, i en això no hi ha diferencies, del govern del PSOE a Madrid, que afavoreixen el gran capital de la banca i les multinacionals. L’església i el PP organitzen aquest esdeveniment totalment anacrònic i conservador per a crear una cortina de fum davant totes les malifetes i les agressions constants que estan infligint al poble valencià en un intent d’amagar-les de cara a renovar la seva majoria electoral en el 2007.

Les contínues lluites al llarg de l’historia, han aconseguit el reconeixement de la laïcitat i la aconfessionalitat dels estats i altres institucions, així com d’altres drets democràtics per a la ciutadania. A l’Estat Espanyol, malgrat el seu reconeixement teòric, aquestes conquestes es vulneren, massa sovint, començant pel cap de l’estat, pels acords Estat/Vaticà., per les contínues pressions de l’església a la societat civil…

Ningú hauria de poder servir-se, utilitzar o recolzar-se amb l’estat i les seues institucions i els seus recursos econòmics per a una activitat que ha d’afectar al camp de les creences o conviccions personals. Malgrat això l’Ajuntament de València i la Generalitat, governats pel Partit Popular, estan servint-se d’aquest poder per a dedicar quantitats ingents de diners públics en el finançament d’activitats programades per l’església catòlica al mes de Juliol, dies de proselitisme del nacional catolicisme i del neoliberalisme econòmic.

De moment les xifres que es coneixen (publicat en premsa) són de 600.000 € no més en l’escenari, arribant a calcular per part de la pròpia organització de l’esdeveniment en 20 milions d’euros, cost total que pot fàcilment ser superat ja que el PP ha dit que no va a escatimar esforços econòmics. No podem restar impassibles davant d’aquesta nova agressió del PP, a més a més, si tenim en compte les necessitats que tenen la ciutadania i els barris populars de València.

El poble valencià no pot consentir aquest malbaratament ni acceptar com vàlides les justificacions del PP, ja que realment els únics beneficiats seran les grans cadenes hoteleres, els operadors turístics i la cúpula política, empresarial i eclesiàstica.

Aquesta “trobada de les famílies” generarà tota una bateria de molèsties i inconvenients per a la ciutadania de València, a falta de setmanes, ja ho estem notant: les obres, el tancament de ponts importants per a la canalització del trànsit, embussos, censura als quioscos, etc. Durant la setmana de la “trobada” ens trobarem a una ciutat ocupada policialment, vedada a l’ús quotidià de la ciutadania, sense pràcticament transport públic (de 480 autobusos urbans, 400 seran utilitzats pels assistents a la “trobada”), moltes parades de metro situades en zones estratègiques seran tancades, per la qual cosa hi haurà un augment de l’ús del vehicle privat i més col·lapses del trànsit.

La paralització de la Justícia pel tancament de la pròpia ciutat de la Justícia. Les restriccions a zones amples de la ciutat com Av. França, Av. Balears, tot el barri de Monteolivet, Russafa i gran part de l’“Eixample” es veurà limitat a accés exclusiu dels residents. Els treballadors dels voltants de la ciutat de les ciències hauran d’identificar-se. Els mòbils veuran reduïda o eliminada la seua cobertura en una gran zona de “seguretat” de km. al voltant dels actes programats. Donen esgarrifances pensar en la gran pressió humana en un lloc sense cap idoneïtat per a suportar una presència tan enorme de persones i d’equipaments. A més es posaran en perill tots els espais ajardinats i verds, ja s’estan talant arbres que molesten i el que és molt més greu, la posada en marxa d’una neteja ètnica i social de qui puga semblar sospitós/a o simplement diferent. En definitiva allò més paregut a un estat d’excepció.

Aquesta visita papal, pensem que és anacrònica, hipòcrita, fora de context i intervencionista. L’església catòlica, els polítics de Madrid i de València haurien de respectar la “presumpta” laïcitat de l’actual Estat Espanyol i més concretament de la majoria de la ciutadania del País Valencià. Una gran part del poble valencià ha demostrat abastament el seu caire progressista i un muntatge com aquest, amaga la finalitat de difondre un conservadorisme ideològic i polític, per a forçar canvis d’orientació en la legislació i l’increment i perpetuació dels privilegis de l’església catòlica. Aquests fets són més propis d’un estat confessional, que molts defensors del “nacional-catolicismo”, incorporats en les files del PP, troben a faltar.

L’ església catòlica local no s’ha destacat per la defensa de cap dels drets bàsics del poble ni tan sols el de la llegua pròpia del poble valencià, el català, que ha segut menyspreada històricament dins i fora de la l’església catòlica. Ens semblen hipòcrites ideològicament quan se sosté una pretesa defensa de la vida i de la dignitat humana, quan aquesta església, ha segut i és un pilar bàsic del neoliberalisme i de l’imperialisme més rancis i que a la fi són responsables directes de la misèria, la fam, les pandemies, les desigualtats entre nacions, l’espoli de països i pobles i que provoca fluxos migratoris que per altra banda són reprimits pels mateixos que els provoquen.

Una església amb trajectòria històrica inquisitorial, contrària a l’emancipació de la dona, contrària al progrés, i a la llibertat per a gaudir del nostre cos, homofòbica i patriarcal s’atreveix a criticar públicament opcions sexuals que s’aparten de la seua doctrina. Aquesta església no condemna fermament quant surten a l’opinió pública casos d’uns fets detestables com la pràctica de la pedofilia per part dels seus membres, per altra banda sí que s’atreveix a censurar la utilització del preservatiu, que en països pobres i amb influència catòlica afavoreix la generalització del SIDA amb les conseqüents pèrdues de vides.

Front a una església conservadora, alienadora, intervencionista políticament i de les consciències individuals, i front a les polítiques conservadores del PP, apostem per alternatives com l’autodeterminació individual i col·lectiva, la llibertat de consciència i per polítiques de caire aconfessionals, per uns poders democràtics i laics, per la desaparició dels privilegis de qualsevol confessió religiosa i per la pràctica i formació religiosa en el àmbit exclusivament privat.

Al cap i a la fi, apostem pel benestar i per la felicitat de tots els éssers humans.

Si no us sentiu totalment identificats/identificades amb allò que s’ha dit fins ara sobre la “trobada de les famílies” i la visita papal, i si ho trobeu escaient, participeu i doneu suport a aquest manifest a través de la xarxa i també podeu acudir a la propera reunió del dilluns 19 de juny a les 19h. en el carrer Carnissers nº8 de València , per a participar en l`eleboració de les propostes d’accions.

VALÈNCIA A 15 DE JUNY DE 2006