El projecte de Ley Orgánica de Universidades que el govern de l'Estat Espanyol vol aprovar a corre-cuita és una punta de llança de l'ofensiva neoliberal contra els Serveis Públics. Aquesta ofensiva, en el cas de la Universitat, pretén a un temps incrementar el control polític governamental sobre la mateixa, passant per damunt de l'anomenada autonomia universitària, i obrir pas a la privatització. I la Universitat no està a soles en aquesta amenaça: hem vist com, en l'ensenyament no universitari, tant el Govern de l'Estat com el Consell de la Generalitat actuen per a reforçar el control polític-ideològic del contingut dels ensenyaments al temps que donen suport a les escoles privades per damunt de les públiques, concebudes com a subsidiàries de l'ensenyament privat.

No hem d'estranyar-se: són els signes de la globalització capitalista, que pretén donar la màxima llibertat a la circulació de capital i constrényer la circulació de les persones, que acompanya la defensa de la llibertat de mercat amb el reforçament de la repressió policíaca que en Gènova va acabar amb la vida de Carlo Giuliani, i que en nom de la llibertat s'atribueix la llibertat de bombardejar qualsevol país (ahir Iraq i Iugoslàvia, ara Afganistan).

En el cas de la Universitat, no estan disposats a tolerar un espai públic autònom que escape, encara que siga parcialment, al control del mercat capitalista i del poder polític de l'Estat, per molt que aquesta autonomia siga necessària per al pensament crític que és consubstancial al desenvolupament de la ciència; perquè quan parlen de ciència, no estan pensant, clar, en una ciència bàsica que possibilite comprendre millor el món i la societat com a base per a la seua transformació, sinó solament en una ciència aplicada a la tècnica de fabricació d'armaments o a l'especulació monetària a cavall del novíssim €uro. Per això volen introduir comissaris polítics en el òrgans de govern de les Universitats, disminuir la representació dels estudiants, posar als Rectors per damunt dels Claustres i reforçar el poder de control d'uns Consells Socials que més bé s'haurien d'anomenar Consell Polítics, doncs els representants socials resulten marginats pels representants de les institucions del poder polític, com pretenia el projecte de Llei de Consells Socials que premonitòriament va presentar el Consell de la Generalitat Valenciana. I al mateix temps, tot són facilitats per a la penetració de l'empresa privada en la Universitat, posant la seua investigació al servei d'aquella, o per a la creació d'Universitats Privades, a les quals no s'els demanen els mateixos requisits que a les Públiques.

Quan deien que "Quien paga manda" estaven expressant la seua concepció: que la Universitat, com el conjunt de la societat que ells volen, estiga controlada pels diners i per l'Estat.

Perquè al mateix temps que propugnen el liberalisme econòmic estan lluny del liberalisme polític. No són "liberals", són autoritaris amb ganes de fer-se més rics.