PLAGI O HOMENATGE?
Rafael Pla López

Ara que abunden les acusacions de plagi en els mitjans de comunicació, m’ha vingut a la ment una composició versificada que vaig redactar en novembre de 1972 (és a dir, fa quasi 46 anys):

«HOMENAJE CRÍTICO A ANTONIO MACHADO (12,26-XI-72)
No soy un hombre al uso,
mas sí sé mi doctrina.
Ignoro si soy bueno,
pero sé adonde voy.
Encamino mis pasos,
no a la postrer jornada,
sino hacia un mundo nuevo
de paz y libertad.
Alienta mi camino
la fuerza de tus versos,
soy de esa España nueva,
que tú viste nacer,
la España de la rabia y de la idea.
Porque aún vive el lechuzo tarambana,
lechuzo tarambana y asesino,
por ello tus versos están vivos.
Aún hay que abrir la puerta
que al futuro conduce,
y remover la losa,
que el camino interrumpe:
compañero, sí hay camino,
camino que desbrozar.»

Supose que si se’l passaren programes informàtiques de cerca de coincidències, es podrien trobar «hombre al uso» i «bueno» de l’estrofa

«y, más que un hombre al uso que sabe su doctrina,
soy, en el buen sentido de la palabra, bueno.»

del poema «Retrato» d’Antonio Machado, així com «lechuzo tarambana» i «España de la rabia y de la idea» del seu poema «El mañana efímero» i també «hay camino» de «Proverbios y cantares (XXIX)».

Potser algú pensés que «postrer jornada» està també tret d’Antonio Machado, però no, en «Retrato» ell escriu «el día del último vïaje», potser perquè «postrer jornada» és gramaticalment incorrecte (caldria posar «postrera jornada»), però a mi em sonava millor i em vaig prendre una llicencia gramatical per mantenir el ritme. Però ull, cercant en Google trobe que «postrer jornada» apareix també en una poesía de José Zorrilla, en un sonet de Diego Hurtado de Mendoza, en un text de Santa Teresa de Jesús i en altre de La Araucana de Don Alonso de Ercilla...

Però a més la meua composició, al principi i al final, el que fa es subvertir el sentit d’algunes expressions d’Antonio Machado, precisament per fer-li un homenatge crític, escrivint al principi «No soy un hombre al uso, mas sí sé mi doctrina. Ignoro si soy bueno, pero sé adonde voy» i al final «compañero, sí hay camino, camino que desbrozar» enlloc de «caminante no hay camino, se hace camino al andar».

Naturalment, solament parlava de «doctrina» en contrast amb el text de Machado. En altre context, maig me referiria al marxisme com una «doctrina». Però la frase final sí resumeix bé el sentit de la composició.

En aquest cas es tractava, clar, d’una composició versificada i no d’un treball científic. Però en treballs científics és habitual l’ús de cites, tant per donar suport al text com per a criticar-les. La lliçó a extraure és que els programes informàtics poden trobar coincidències, però solament una anàlisi rigorosa del text pot concloure l’existència o no de plagi.