(C)Aquest article ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 13 de desembre del 2 i no pot ser reproduït sense autorització d'aquest diari
EL "PRESTIGE" ERA EVITABLE, PERÒ D'ALTRA MANERA
Rafael Pla López
Llicenciat en Física

L'article de Matías Vallés publicat al LEVANTE EMV del 2 desembre té la virtut de posar de relleu les qüestions de fons que hi ha darrere de la catàstrofe del "Prestige": la contaminació general produïda en una civilització basada en l'ús del petroli i el malbaratament de l'energia i de les matèries primeres. Tanmateix, les seues conclusions pequen d'una aplicació incorrecta del Segon Principi de Termodinàmica, que el condueix a un fatalisme respecte de la degradació del medi ambient al nostre planeta.

Tanmateix, el Segon Principi de Termodinàmica allò que afirma és l'increment de l'entropia, amb la consegüent degradació de l'ordre natural, en els processos irreversibles que es produeixen dins de sistemes tancats. Però el planeta Terra està molt lluny de ser un sistema tancat. De fet, si la vida és viable en ell és per la contínua aportació d'energia provenint del Sol, que possibilita tant el manteniment de la temperatura en uns marges adequats con la síntesi de matèria orgànica mitjançant la funció clorofílica de les plantes verds.

Això ha possibilitat que, durant milions d'anys, al nostre planeta s'ha produït una disminució global de l'entropia, amb un notable increment de l'ordre natural expressat en una rica biodiversitat d'espècies animals i vegetals, arribant al nivell més alt de complexitat amb la posada en peu de les civilitzacions humanes. Naturalment, els éssers vius, inclosos els humans, solament podien viure, créixer i multiplicar-se a costa de consumir "neguentropia", o entropia negativa, del seu medi ambient immediat, expulsant al mateix degradació entròpica. Un exemple simple d'això és el metabolisme dels éssers vius, ingerint productes orgànics rics en substàncies nutritives i expulsant els residus de la seua digestió. L'inici de la civilització i de la vida sedentària va afegir a això la utilització de matèries primeres de l'entorn per a la construcció d'habitatges. Però allò important és que la degradació local generada en el medi ambient no excedia de la capacitat de regeneració natural del planeta a partir de l'energia rebuda del Sol.

Les coses comencen a canviar amb la revolució industrial, amb un immens increment de la productivitat humana i del consum d'energia i matèries primes. La utilització a gran escala de combustibles fòssils n'es un exemple palés: en un segle s'han consumit les reserves de petroli o hulla resultat de l'acumulació de matèria orgànica en el subsòl durant molts milers d'anys. Aquest model de desenvolupament econòmic és clarament no sostenible, tant per l'esgotament de les matèries primeres com per un nivell de degradació ambiental que excedeix la capacitat de regeneració del planeta. Fins i tot, l'angoixa produïda per la perspectiva d'esgotament del petroli ha espentat cap a una utilització prematura de l'energia nuclear quan encara no estaven resolts problemes importants, con la seguretat a mitjà termini i l'eliminació dels residus, generant una situació encara més ominosa per al medi ambient. Això deriva de la mateixa natura del capitalisme, com s'explica en http://www.uv.es/~pla/naturcap.htm

Però això no és una fatalitat. La destrucció ecològica produïda per petroli com el del "Prestigi", tant si es vessa al mar com si es crema a l'aire, pot evitar-se canviant el model de desenvolupament, estalviant energia i matèries primeres i substituint gradualment l'ús dels combustibles fòssils per altres fonts d'energia (solar, eòlica, hidràulica...) que aprofiten la que prové cada dia del Sol enlloc de malbaratar l'acumulada durant milers d'anys, i que sense una impossible eliminació de la degradació ambiental que provoquen la reduesca a un nivells que puguen ser regenerats amb l'aportació neguentròpica del Sol.

Naturalment, això no és per a sempre. Algun dia el Sol s'apagarà. Però mentrestant podem aprendre a utilitzar de forma segura altres fonts d'energia, com la nuclear de fusió. I si més no, haurem guanyat altre milió d'anys...