QUANTS VALENCIANS HI HA AL PAÍS VALENCIÀ?
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV

Es deia que "són valencians tots els que viuen i treballen al País Valencià". Aquesta, tanmateix, no sembla l'opinió d'Emilio Izquierdo Pedra, que al LEVANTE-EMV de l'11 de setembre parla de "llevar a las Cortes Generales a un diputado valenciano". Tenint en compte que al Congrés de Diputats hi ha 32 representants de la Comunitat Valenciana, dels quals 1 és d'EUPV i la resta són del PPCV o del PSPV-PSOE, el desideratum d'Emilio Izquierdo únicament s'enten si considera que els diputats i diputades del PP o el PSOE no són valencians. Això suposa no haver entés res de la situació al País Valencià: per extensió,  suposa que el 88% de votants en les darreres eleccions a les Corts Valencianes que van votar al PP o al PSOE no són valencians.

Aquesta concepció excloent de la condició de "valencià" explica que propugne una coalició que anomena de "Valencians a les Corts", que ell mateix qualifica de "utòpica" i que arreplegaria des d'Esquerra i País a Unió Valenciana, passant pel Bloc. Certament, sembla utòpic ara per ara que aquestes forces vulguen unir-se, encara que un futur, cosas veredes. Però el que és singular és que aquesta proposta puga formular-se: a aquestes forces no únicament "les separa, sobre todo (...) lo referente al aspecto de simbologías, lengua o denominación", sinó que se suposa que uns són d'esquerres i altres de dretes. Clar que això pot haver estat propiciat per la idea que per a alguns el programa és el de menys per a impulsar un projecte polític (a no ser que es vulga reduir el programa a l'Himne Regional, com algú va plantejar fa anys...). És lògic, per altra banda, que aquest projecte excluisca a EUPV i a altres forces d'esquerres.

Pel contrario, si obrim els ulls a la realitat entendrem que la majoria dels valencians i valencianes són de dretes (i votants del PP), i que el nacionalisme predominant entre els valencians és el nacionalisme espanyol. Solament a partir de la comprensió d'això podrem començar un procés de reconstrucció de l'esquerra valenciana que impulse una xarxa de comunicació alternativa que permeta superar els paranys del pensament únic televisiu; que defense a la gent treballadora, impulsant l'articulació d'un teixit productiu valencià enfront de la deslocalització, la desindustrialització i la desfeta de l'agricultura; que defense una política d'habitatges social i ambientalment sostenibles enfront d'una urbanització desaforada, depredadora, especulativa i insostenible; que impulse una educació i una sanitat públiques i de qualitat per a tothom enfront de privatitzacions lucratives per a uns quants; que defense un sistema de finançament equitatiu i solidari enlloc d'oscil·lar entre la prosternació i el victimisme; i que respecte els trets nacionals que compartim amb la resta dels pobles de llengua catalana al temps que construim un país amigable per als nouvinguts que estan contribuint a la creació de riquesa en aquest país.

Naturalment, aquesta construcció d'una alternativa d'esquerres solament serà posible desde l'honestedat i la lleialtat als acords als que arriben aquells que hi participen, i vinculada al desenvolupament d'un teixit social amb voluntat d'alternativa a allò existent. Tant de bó aquells que han trencant l'acord de constitució del Compromís pel País Valencià, defenestrant a la seua candidata a la presidència de la Generalitat Valenciana, rectificaren permetent recomposar l'esperança de confluència de les esquerres valencianes que aquest acord va suposar. Però en qualsevol cas, la gent honesta d'esquerres d'aquest País no pot renunciar a posar en peu un projecte unitari que, al si o junt a EUPV, permeta com a primer pas que entre els 32 representants del poble valencià al Congrés dels Diputats hi haja valencians i valencianes amb propostes inequívocament d'esquerres, i tant de bó si aconseguirem també una àmplia entesa per al Senat que permetés una majoria de senadors i senadores valencians progressistes.