El govern del PP està enviant a Iraq unitats militars de combat, incomplint també la seua promesa d'enviar únicament unitats logístiques i sanitàries a una guerra que no ha finalitzat, sinó que ha passat a una nova fase d'ocupació militar i resistència contra la mateixa: cada dia s'assabentem de la mort de nous soldats de les forces d'ocupació, i no sabem quants iraquians continuen morint. Encara que, al ser molt més nombrosos, la majoria de les baixes entre les forces d'ocupació són soldats nord-americans, també han caigut britànics, i es pot preveure que hi haurà també baixes entre les tropes espanyoles enviades a un escenari de guerra sota ocupació colonial, sense haver-se acomplit els requisits constitucionals per a una declaració de guerra, i amb una usurpació consentida, per part del govern, de les funcions del Parlament i del Cap de l'Estat.

Ningú ens pot enganyar: no van a una missió "humanitària" ni de pau. Van una una missió de guerra, de combat, preparats per a matar i morir. Cal evitar-ho. I la única manera és fer que tornen. Però que tornen prompte, abans que s'hagen convertit en assassins.

Perquè una de les conseqüències més ominoses d'aquest tipus de missions bèl·liques és la degradació moral que provoquen ensenyant a menysprear la vida humana. L'oscaritzada "Bowling for Colombine" ens ha mostrat els que molts ja sabíem: la connexió entre la violència militar provocada pel govern nord-americà i els milers d'assassinats anyals per armes de foc en EE.UU. I a casa nostra hem tingut una recent "importació" de la figura d'assassí en sèrie, l'anomenat "dels naips", que no per casualitat era un ex-soldat participant en una missió suposadament "humanitària". Si no volem que pels nostres carrers vagen dotzenes de potencials assassins en sèrie, hem d'actuar ràpid. No solament per a defensar el dret del poble iraquià a decidir el seu destí sense una ocupació militar que rebutja, sinó per a salvar als nostres xicots. I per a salvar no solament la seua vida, sinó també la seua ànima.

Que tornen a casa ja.