REPÚBLICA: EL FUTUR
Rafael Pla López
El pas de la Monarquia a la República
suposa, en primer lloc, la superació d'una anomalia democràtica: el fet
que el Cap de l'Estat siga hereditari i no electiu. Però això suposa
posar per damunt el principi republicà de la sobirania popular,
que té moltes altres implicacions, en tant que apunta a superar moltes
de les limitacions democràtiques de l'actual sistema polític en Espanya.
És també una negació de la sobirania popular el fet que després d'haver
elegit als nostres representants al parlament aquestos puguen actuar al
marge o fins i tot en contra dels programes pels que han estat votats,
sense haver de assumir responsabilitats per això. De fet, la democràcia
(etimològicament, el poder del poble) funciona únicament cada 4 anys,
durant les eleccions. Entre elecció i elecció el poble està privat de
la capacitat de decidir.
Hem tingut moltes experiències en aquest sentit. El govern d'Aznar
es va entestar en mantenir-nos en la guerra en Iraq essent palés que el
poble estava aclaparadorament en contra. I el govern de Zapatero
està actuant fins i tot en contra del que va prometre en campanya
electoral, retallant drets socials davant la crisi: disminuint les
retribucions al sector públic, congelant les pensions actuals i
retallant les futures, abaratint l'acomiadament... En un cas i en
altre, tracten al poble com si fora menor d'edat per intentar
justificar que el govern prenga decisions impopulars. Aquesta mateixa
consideració del poble com a menor d'edat l'apliquen també al voler
privar al poble basc de la capacitat de decidir si voten o no a Sirtu,
si consideren o no sincer el seu rebuig de la violència: la decisió del
poble es vol substituir per la il·legalització de Sirtu impedint-le
presentar-se a les eleccions.
El seu menyspreament de la voluntat popular arriba fins i tot a negar
en el Congrés dels Diputats la presa en consideració d'Iniciatives
Legislatives Populars recolzades mer mig milió de signatures.
Cal assenyalar que quan el govern de Felipe González
va capgirar la seua política respecte a l'OTAN "d'entrada, no" va tenir
si més no la decència de consultar al poble en Referèndum. Però les
condicions incloses en la pregunta del Referèndum han estat
incomplides: l'entrada en l'OTAN es va condicionar a que cap soldat
espanyol participaria en missions de l'OTAN en l'estranger i a que
Espanya no s'integraria en l'estructura militar de l'OTAN. I així
estem, integrats en l'estructura militar i participant en missions de
l'OTAN a l'estranger, com ara la intervenció militar contra Líbia.
Però a més la deriva actual del govern de Zapatero expressa una
perversió encara més greu de la democràcia: la submissió a la dictadura
del que anomenen "els mercats", que és pròpiament el capital financer
internacional, que anul·la en la pràctica la capacitat de decisió de
les institucions democràtiques. En aquest cas, la negació de la
sobirania popular porta fins i tot a una negació de la sobirania de
l'Estat Espanyol davant dels poders financers.
Enfront de tot això, el nostre projecte republicà ha de superar totes
aquestes limitacions democràtiques. Ha d'establir que els representants
elegits estiguen sotmesos a un manament imperatiu, amb la possibilitat
de revocar-los si actuen en contra de la voluntat popular. I ha
d'establir el dret de convocar referèndums vinculants per iniciativa
popular. La plena aplicació del principi republicà de sobirania popular
ha de portar al desenvolupament d'una democràcia participativa: ni reis
ni governs ni parlaments poden estar per damunt de la voluntat popular
expressada democràticament.
També el dret d'autodeterminació
és una conseqüència de l'aplicació del principi democràtic de sobirania
popular: la unitat federal dels pobles d'Espanya que propugnem s'ha de
basar en la seua lliure voluntat, no en la imposició pels poders de
l'Estat.
I per a que la sobirania popular no es veja reduïda a un formalisme
sense contingut, cal sotmetre a un control democràtic els sectors
econòmics estratègics, com la banca, l'energia i les comunicacions,
dels quals depèn el funcionament global de l'economia, de les empreses
i de la vida ciutadana, i que per tant han d'estar inclosos al sector
públic. Solament d'aquesta manera podrem alliberar-nos de la "dictadura
dels mercats" i exercir la democràcia republicana.
Tenim el exemple d'Islàndia:
davant la fallida de la banca, la mobilització popular va portar a la
caiguda del govern neoliberal, a la nacionalització de la banca i
l'obertura d'un procés constituent.
Aquest procés constituent serà també necessari per passar de la
monarquia a la república, sense romandre lligats a les restriccions de
l'actual Constitució monàrquica. L'obertura d'un procés constituent
significa en si mateixa la preeminència de la voluntat popular: cap
text pot estar per damunt de la voluntat popular majoritària expressada
democràticament. Perquè aquest és el camí: aconseguir que una majoria
de la ciutadania aposte per un futur republicà sense lligadures
monàrquiques. Quan aquesta majoria s'expresse, tots els obstacles
hauran de ser remoguts per acomplir la seua voluntat democràtica. La
seua voluntat republicana.