Executant els models matemàtics d'evolució social desenvolupats al
programa d'investigació que jo dirigia al Departament de Matemàtica
Aplicada de la Universitat de València vam trobar un efecte inesperat:
en determinades ocasions emergien comportament prèviament minoritaris i
a priori improbables.
Examinant les circumstàncies en que això es produia vam trobar una
explicació: en situacions de forta crisi, quan els comportaments
majoritaris tenen efectes negatius i així es troben fortament
penalitzats, tendeixen a ser abandonats i d'aquesta manera, per
exclusió, s'adopten comportaments prèviament minoritaris. Cal
subrratllar que en aquestes circumstàncies el caràcter prèviament
minoritari esdevé un avantatge: la falta d'experiències prèvies evita
que siga penalitzat. Vam anomenar a aquest efecte "
efecte revolta".
Doncs bé, en les Eleccions Municipals i Autonòmiques del 22 de maig de
2011 es donaven totes les circumstàncies perquè es produira un "efecte
revolta": una forta crisi econòmica, patida intensament per sectors
amplis de la població, i una actitud de rebuig cap a les forces
majoritàries l'actuació de les quals estava fent descarregar la crisi
sobre els sectors socials més desfavorits, cosa que es va expressar en
el moviment d'
indignats que ha estat conegut com a "moviment 15 de maig".
Tanmateix, i a diferència del nostres models matemàtics, en la societat
espanyola real l'efecte revolta ha arrosegat únicament a una fracció
"indignada" de la població, en tant que en altres sectors, per patir
menys la crisi o per condicionaments ideològics més forts, ha
predominat la inèrcia dels comportaments anteriors. En tot
cas, l'efecte revolta pot proporcionar claus explicatives de
determinats resultats electorals.
Una primera constatació és que, al contrari del que deien les enqüestes
prèvies, no s'ha produït un increment de l'abstenció, sinó que pel
contrari ha augmentat llaugerament la participació: la mobilització
social de la darrera setmana sembla per tant haver resultat en una
menor abstenció. En aquest marc, el PSOE ha estat el principal focus de
rebuig des de la seua posició en el Govern d'Espanya i com a principal
responsable directe dels retalls socials, havent perdut 1 milió i mig
de vots. Però el PP, que apareixia mediàticament com el seu principal
rival, però que també era objecte de la indignació, encara que es
presente com a guanyador ha augmentat únicament uns 450.000 vots. Per
la seua banda, IU+ICV han obtés prop de 200.000 vots més, Bildu ha
obtés uns 150.000 vots més que els previs d'EA+ANV, i UPyD ha emergit
amb uns 460.000 vots. En el País Valencià, la coalició al voltant del
Bloc ha obtés uns 90.000 vots més en les municipals. Entre les
candidatures d'àmbit local, podem destacar els 25.000 vots d'UCOR
(encapçalat per un processat en l'operació
Malaya) en Córdoba. Finalment, els vots en blancs o nuls han augmentat en uns 280.000.
Es pot col·legir que IU ha rebut part dels vots "indignats", encara que
aquestos, d'acord amb les enquestes prèvies, estaven ja en bona mesura
presumiblement decidits abans del 15 de maig. Però l'efecte revolta
desencadenat arran d'aquesta data sembla haver incrementat
principalment el vot a candidatures com la de la coalició al voltant
del Bloc al País Valencià, la d'UPyD en Madrid, o la d'UCOR en Córdoba,
a més dels vots en blanc o nuls expressant un rebuig global. Això és
coherent amb la característica de l'efecte revolta d'impulsar opcions
previament considerades com a minoritàries. De fet, la consigna de "
no votar al PP ni al PSOE, votar a partits minoritaris"
va ser llançada explícitament des de dins del moviment 15 de maig. En
aquest sentit, el fet que les enquestes prèvies deixaren fora de les
Corts Valencianes a les candidatures de la coalició al voltant del Bloc
pot haver estat un factor d'estímul per al seu vot, sense menysprear el
factor d'arrosegament de la seua implantació municipal i de la seua
actuació parlamentària (en els escons obtinguts el 2007 amb els vots
d'EUPV). També l'efecte revolta pot explicar el vot de càstic a IU en
Còrdoba on era prèviament majoritària.
Cal assenyalar que l'efecte revolta del vot "indignat" a opcions com el
Bloc o UPyD no afectaria tant al nucli inicial que va llançar la
convocatòria de les manifestacions del 15 de maig, amb uns objectius
coincidents amb el programa d'IU i en les quals van participar
àmpliament els membres d'IU, com al moviment posteriorment escampat al
voltant de les acampades en les places de les principals ciutats, i als
sectors socials influïts pel mateix.
I cal subrratllar també que, d'acord amb els resultats dels nostres
models matemàtics, l'efecte revolta és quasi sempre efímer, encara que
en alguns casos pot tenir efectes perdurables. Això dependrà de que
puga passar d'estar centrat en el rebuig a estar centrat en la
proposta. És a dir, passar de la indignació a l'alternativa. Això
s'està plantejant ja des de dins del moviment 15 de maig, cosa que
hauria de possibilitar la seua confluència amb una formació com
IU, EUPV al País Valencià, centrada en la construcció de
l'alternativa.