Certament, podem dir que la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) és un dogal al coll de les Universitats per a retallar la seua autonomia, forçar una involució democràtica i espentar cap a la seua privatització. Per això, si algun collar comparteixen Paco Tomás i Josep Lluís Barona, els dos candidats a rector de la Universitat de València, aquest és precisament el dogal de la LOU: ambdós han participat, junt amb l'actual rector Pedro Ruiz, en el moviment contra el mateix, en defensa d'una Universitat Pública autònoma, democràtica i de qualitat.

I singularment, en ser actualment els únics candidats, tenen la possibilitat de llevar-se del coll aquest dogal si més no en el procés d'elecció a rector, donant-li al Claustre el protagonisme que li correspon, en consonància amb els Estatuts de la Universitat, enfront del procediment forçat per la LOU que discrimina al professorat no funcionari doctor, al personal d'administració i servei (PAS) i als estudiants, donant-lis un pes menor del que tenen a l'actual Claustre. Perquè hem de dir que resulta sorprenent que algun col·lectiu que inclou algun jurista de prestigi anomene laudatòriament "sufragi universal" a un procediment que ens dóna el 51% als 1801 professors funcionaris doctors, el 13% als 1972 professors no funcionaris doctors, i uns percentatges encara més desproporcionats al PAS i als estudiants. Això es sembla més a l'antic sufragi censitari restringit que al sufragi universal basat en el principi d'una persona, un vot.

Aclarim-nos: jo soc doctor per haver presentat una tesi doctoral en Matemàtiques, i funcionari per haver guanyat per concurs una plaça de Matemàtica Aplicada. Però seria agosarat deduir d'això que estic més preparat per a jutjar qüestions referides al govern de la Universitat o a l'aplicació de la normativa universitària, el coneixement de la qual, per cert, i a diferència del PAS, no he hagut de demostrar. I si una trajectòria universitària més dilatada me facilita tenir més arguments al respecte, això ho hauré de demostrar exposant-los, sense tenir perquè tenir cap privilegi a l'hora de votar: aquest és un tret essencial de la democràcia que precisament el procediment de la LOU vulnera.

Allò coherent, per tant, seria que, amb el previ acord dels dos candidats, aquestos sotmeteren les seues candidatures a una votació indicativa del Claustre (encara que això no estiga previst prèviament, hi ha procediments en el Reglament del Claustre per a fer-ho), i el més votat es presentara, prèvia renúncia de l'altre, a la ratificació plebiscitària dels membres de la Universitat, que podríem expressar així al votar-li, no solament un suport al seu programa, sinó també un suport al Claustre derivat dels actuals Estatuts i un rebuig a la LOU.