(C)Aquest article ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 26 de maig de 1999 i no pot ser reprodu´t sense autoritzaciˇ d'aquest diari

EL CONTROL ACADÈMIC I JUDICIAL DE LES CONTRACTACIONS DE PROFESSORAT
Rafael Pla López
membre de la Comissió de Professorat de la Universitat de València

        El passat 11 de maig el LEVANTE-EMV es feia ressò d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià anul·lant una contractació de professora Ajudant de la Universitat de València al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya, acusant tant al rector com a la Comissió de Professorat d'haver-se extralimitat en les seues competències al contradir la proposta inicial de la Comissió de Contractació.
        Naturalment, la sentència ha de ser acatada. Però això no obliga a estar d'acord amb ella, després d'haver-la analitzat detingudament. L'objecte d'aquest article és aportar elements de judici per tal que els lectors puguen valorar la correcció o incorrecció de les actuacions realitzades en la Universitat.
        El primer que crida l'atenció és que la sentència no faça cap esment dels Estatuts de la Universitat, que són la norma que determina la composició i funcions tant de les Comissions de Contractació com de la Comissió de Professorat. Davant d'això, no és estrany que afirme que aquesta haja actuat "sin fundamento normativo alguno". De fet, la sentència es basa en allò que la Llei de Reforma Universitària diu sobre les Comissions de resolució de concursos per a places de professor funcionari i la corresponent Comissió de reclamacions, les quals tenen una composició i un caràcter diferent a les Comissions que intervenen en els concursos per a places de professor contractat: resulta així singular que la sentència parle del caràcter "tècnic" d'unes Comissions de Contractació en les quals no solament els professors del Departament en qüestió estan en minoria, sinó que fins i tot inclouen estudiants, per contraposició a una Subcomissió d'Apel·lacions formada exclusivament per professors.
        En aquest context, s'enten que la sentència tampoc faça cap esment als "criteris generals d'avaluació que han d'observar les Comissions de Contractació, els quals hauran de ser aprovats per la Junta de Govern i es faran públics junt amb la convocatòria" (Article 171 dels Estatuts de la Universitat). Però precisament en aquests criteris, que limiten la discrecionalitat de les Comissions de Contractació, es basa l'actuació (acadèmica, que no judicial!) de la Comissió de Professorat per a informar, d'acord amb els mateixos Estatuts, els recursos hi presentats.
        En aquestos criteris, en particular, es fixa la puntuació màxima que es pot obtenir en diferents apartats del barem (Expedient, Investigació, Docència...), i s'estableix que si algun concursant supera el màxim en un apartat cal reduir proporcionalment la puntuació dels demés. Aquests criteris generals impedeixen que (en uns concursos als quals és freqüent que bona part dels concursants, i els seus mèrits respectius, siguen prèviament coneguts) es poguera decantar el resultat del concurs en favor de uns o altres variant arbitràriament el pes dels diferents apartats. Naturalment, el propòsit dels criteris es vulneraria si el barem o els seus criteris d'aplicació feren impossible assolir el màxim en un apartat, o feren que tots els concursants hagueren de superar necessàriament el màxim.
        En el cas dels Ajudants els criteris fixen en 15 punts la puntuació màxima per a l'Expedient acadèmic, i el barem del Departament en qüestió no determinava la forma d'atorgar la puntuació. Doncs bé, la Comissió de Contractació del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya va proposar que s'assignara a cada concursant la suma de la puntuació de cada assignatura. Ara bé, com l'aprovat suposa una puntuació de 1, i per a ser Llicenciat cal tenir aprovades més de 15 assignatures, això suposa que tots els concursants superarien necessàriament el màxim, el qual obligaria sempre a una reducció proporcional que podia distorsionar, com efectivament passava en aquest cas, el resultat del concurs. Per això, la Comissió de Professorat va informar en favor d'anul·lar la resolució del concurs i indicar a la Comissió de Contractació que puntuara l'Expedient d'acord amb els esmentats criteris generals.
        S'observarà que la qüestió en litigi no tenia cap caràcter filològic, vessant mancant de sentit que la seua valoració corresponguera exclusivament a especialistes en Filologia de l'àrea de coneixement en qüestió. De fet, la Comissió de Contractació, per molt que després manifestara la seua disconformitat, va demanar assessorament matemàtic a la Subcomissió d'Apel·lacions sobre com calcular correctament la puntuació en l'apartat d'Expedient.
        Quan en diferents àmbits s'ha expressat preocupació per una suposada endogàmia del professorat universitari, cal assenyalar que precisament els Estatuts de la Universitat de València van dissenyar uns procediments, amb intervenció de representats del Centre en la Comissió de Contractació, i en cas de recurs de la Comissió de Professorat de la Universitat, per tal que la contractació de professorat no quedara com una qüestió interna al Departament, excessivament influïda per les relacions acadèmiques prèvies dels candidats amb els seus membres. I de fet, encara que es pot valorar que en la majoria dels casos les Comissions de Contractacions actuen justament, en no poques ocasions la revisió acadèmica dels recursos per la Comissió de Professorat ha pogut corregir casos de favoritisme. Seria lamentable que una actuació ben intencionada dels Tribunals de Justícia tinguera com a conseqüència facilitar la impunitat de les injustícies acadèmiques que es produesquen en els processos de contractació.
 
Tornar a la pÓgina principal de Debat sobre Professorat Universitari