Amb un sistema de llistes tancades no excloents (és
a dir, que poden tenir noms en comú) l'escrutini es pot fer, a efectes
de garantir la proporcionalitat, utilitzant qualsevol sistema propi
de llista oberta, i en particular el mètode de classificació
de paperetes o el de vot
personal transferible
Però també es possible utilitzar un
sistema exclussiu per a llistes tancades no excloents, com el següent:
S'atribueixen inicialment els llocs a les llistes
(no als candidats) per un sistema de quocient major. En cas d'haver-hi
repeticions i per tant quedar vacants a cobrir, aquestes es van assignant
successivament segons la suma de la puntuació obtinguda per cada
candidat no elegit encara en les diferents candidatures, fins a que
el total de persones diferents elegides siga igual al número de
llocs a cobrir.
Aquest sistema és molt flexible, per tal
com permet utilitzar diferents sistemes de quocient major, com el de denominadors
enters consecutius (regla d'Hondt) o el de denominadors impars consecutius
(sistema de Saint Lagué).
Suposem, per exemple, que es presenten 2 candidatures
per a 4 llocs, la candidatura 1 (A, B, C i D), que obté 60 vots,
i la candidatura 2 (A, E, D i F), que obté 48 vots, i que apliquem
el sistema de denominadors enters consecutius. Aleshores tindriem la següent
tabla de puntuacions:
Candidatura 1 | Candidatura 2 | |
1º candidat | 60/1 = 60 (A) | 48/1 = 48 (A) |
2º candidat | 60/2 = 30 (B) | 48/2 = 24 (E) |
3º candidat | 60/3 = 20 (C) | 48/3 = 16 (D) |
4º candidat | 60/4 = 15 (D) | 48/4 = 12 (F) |
Aquest sistema es pot utilitzar també fàcilment
per a ordenar als candidats. Així, tindriem:
1º lloc: A amb 60 punts de la candidatura 1
2º lloc: A amb 40 punts de la candidatura 2;
com ja estava elegit, el lloc resulta vacant, i cal anar a comparar la
suma de les puntuacions dels restants candidats; com la màxima puntuació
total de 31 és la del candidat D, aquest ocupa el 2º lloc.
3º lloc: B amb 30 punts de la candidatura 1
4º lloc: E amb 24 punts de la candidatura 2
Podem veure a continuació un anàlisi
comparatiu general amb altres procediments d'escrutini, alguns dels
quals no garanteixen la proporcionalitat i per tant s'haurien de descartar
amb aquest propòsit.
Podem veure també al
final el resultat d'aplicar al cas anterior el sistema de classificació
de paperetes.
Vaig a suposar en tots els casos que, en consonància amb els Estatuts del PCPV, s'utilitza un sistema de cocient major amb denominadors enters consecutius per a establir la proporcionalitat.
1ª opció:
Es van assignant els llocs
successivament; quan un nom es elegit en una llista s'elimina de les demés,
corrent l'ordre.
Això, tanmateix,
pot generar resultats incongruents que distorsiones la voluntat majoritària.
Suposem, per exemple, que per a triar 2 llocs la candidatura 1 proposa
als candidats A i B (per aquest ordre), i la candidatura 2 als candidats
A i C, i que obtenen respectivament 60 i 40 vots. Aleshores resultarà
elegit en primer lloc el candidat A per la candidatura 1, amb el qual s'eliminaria
de la 2, quedant C com el seu primer candidat, de manera que li correspondrien
40 punts, mentres que a B, per ser el segon candidat de la candidatura
1, li correspondrien 60/2=30 punts. Per tant, serien elegits A y C. És
a dir, per aquest sistema resulta elegida en la seua totalitat la candidatura
minoritària, el qual és una incongruència.
2ª opció:
Es van assignant els llocs
successivament segons la puntuació obtinguda en cada candidatura
per separat; sense eliminar ningú, fins a que el total de persones
diferents elegides siga igual al número de llocs a cobrir.
Amb aquest sistema, en el
cas anterior haguera eixit també A en primer lloc per la candidatura
1, amb 60 punts; eixiria també, amb 40 punts, per la candidatura
2, però això és irrellevant. Dels restants, B tindria
60/2=30 punts, i C tindria 40/2=20 punts; per tant, resultarien elegits
en conjunt A i B, corresponents a la candidatura majoritària (encara
que A també ho fora de la minoritària).
Tanmateix, en altres casos
es podrien produir també incongruències. Suposem per exemple
que per escollir 3 llocs es presenten 3 candidatures: la 1, amb A, B i
C, que obté 30 vots; la 2, amb A, B i D, que obté 30 vots;
i la 3, amb E, F i G, que obté 40 vots.
Aleshores, eixiria elegit
en primer lloc E, amb 40 punts; a continuació A, amb 30 punts (per
partida doble, però això seria irrellevant); dels següents,
B tindria 30/2=15 punts (també per partida doble, però això
seria també irrellevant) i F tindria 40/2=20 punts. Resultarien
per tant elegits E, A i F; és a dir, la candidatura 3, amb 40 vots,
hauria obtés 2 de 3 llocs, encara que 60 votants s'hagueren pronunciat
per A i B en primer i segon lloc respectivament.
3ª opció:
Es van assignant els llocs
successivament segons la suma de la puntuació obtinguda per cada
candidat en les diferents candidatures, fins a que el total de persones
diferents elegides siga igual al número de llocs a cobrir.
Aquest sistema donaria el
mateix resultat en el primer cas que la 2ª opció: si per a
elegir 2 llocs la candidatura 1 (A i B) obté 60 vots i la candidatura
2 (A i C) obté 40 vots, aleshores A tindria en total 60+40=100 punts,
B tindria 60/2=30 punts i C tindria 40/2=20; resultarien per tant elegits
també A i B.
En canvi, en el segons cas,
si per a elegir 3 llocs la candidatura 1 (A, B i C) obté 30 vots,
la candidatura 2 (A, B i D) obté 30 vots i la candidatura 3 (E,
F i G) obté 40 vots, aleshores A tindria en total 30+30=60 punts,
B tindria en total 30/2 + 30/2 = 15+15=30 punts, E tindria 40 punts i F
tindria 40/2=20 punts. Per tant, resultarien elegits A, B i E, respectant
la proporcionalitat real.
Tanmateix, en altres casos
es podria vulnerar la proporcionalitat. Suposem per exemple que per a elegir
3 llocs es presenten 3 candidatures: la 1, amb A, B i C, que obté
34 vots; la 2, amb C, B i A, que obté 33 vots; i la 3, amb D, E
i F, que obté 33 vots. Aleshores, A tindria en total 34 + 33/3 =
34+11=45 punts; B tindria en total 34/2 + 33/2 = 17+16'5=33'5; C tindria
en total 34/3 + 33 = 11'33+33=44'33 punts; i D tindria 33 punts. Per tant,
resultarien elegits A, C i B; la candidatura 3, amb un 33% de vots, no
obtindria cap dels 3 llocs.
Podria argüir-se que,
en tant que 0'33 multiplicat per 3 es 0'99<1, no es vulnera la clàusula
de l'article 22 segons la qual "cada candidatura tindrà garantida
una representació no inferior a la part entera per defecte de la
que proporcionalment li corresponga". Però en altres casos
podria vulnerar-se fins i tot aquesta clàusula. Suposem per exemple
que per a elegir 3 llocs es presenten 4 candidatures: la 1, amb A, B i
C, que obté 23 vots; la 2, amb B, C i A, que obté 22 vots;
la 3, amb C, A i B, que obté 21 vots; i la 4, amb D, E i F, que
obté 34 vots. Aleshores, A tindria en total 23 + 22/3 + 21/2 = 23
+ 7'33 + 10'5 = 40'83 punts; B tindria en total 23/2 + 22 + 21/3 = 11'5
+ 22 + 7 = 40'5 punts; C tindria en total 23/3 + 22/2 + 21 = 7'67 + 11+21
= 39'67 punts; i D tindria 34 punts. Per tant, resultarien elegits A, B
i C, i la candidatura 4, a pesar de tener un 34% de vots (corresponent-li
proporcionalment 0'34 x 3 = 1.02 > 1) no obtindria cap lloc.
Caldria, per tant, utilitzar altre sistema que garantira la proporcionalitat:
4ª opció:
Utilitzar el sistema descrit
en l'annex de l'Informe-guió.
Amb aquest sistema, en el
primer cas (2 candidatures per a 2 llocs: la 1, amb A i B, que obté
60 vots; la 2, amb A i C, que obté 40 vots), tindriem una quota
repartidora de (60+40)/(2+1) = 100/3 = 33'33. Al haver-hi 100 paperetes
encapçalades per A, i ser 100>33'33, A resulta elegit. Per als candidats
en segon lloc, la quota serà de 33'33x2=66'66. Com ni els 60 vots
a B ni els 40 vots a C superen aquesta quantitat, hauriem de recòrrer
a la seua puntuació: B té 60/2=30 punts i C té 40/2=20
punts; per tant, resulta elegit B, donant per tant el mateix resultat que
les opcions 2ª i 3ª.
En el segon cas (3 candidatures
per a 3 llocs: la 1, amb A, B i C, que obté 30 vots; la 2, amb A,
B i D, que obté 30 vots; i la 3, amb E, F i G, que obté 40
vots), la quota repartidora seria (30+30+40)/(3+1) = 100/4 = 25. El candidat
A apareix en el primer lloc en 30+30=60 paperetes, i E apareix en el primer
lloc en 40 paperetes; com tant 60 com 40 són superiors a 25, ambdós
resultan elegits. Per als candidats en segon lloc, la quota és 25x2=50.
El candidat B apareix en segon lloc darrere del A en 30+30=60 paperetes,
i per tant al ser 60>50, resulta elegit (F solament apareix en segon lloc
en 40 paperetes, essent 40<50). Per tant, en conjunt resulten elegits
A, E i B, com en les opcions 2ª i 3ª.
En el tercer cas (3 candidatures
per a 3 llocs: la 1, amb A, B i C, que obté 34 vots; la 2, amb C,
B i A, que obté 33 vots; i la 3, amb D, E i F, que obté 33
vots), la quota repartidora és (34+33+33)/(3+1) = 100/4 = 25. Per
tant, resulten directament elegits A, C i D, per tal com obtenen un número
de vots en primer lloc superiors a 25. Ningú superaria la quota
per als votats en segon lloc (25x2=50): ni els 34 vots que obté
B darrere de A, ni els 33 que obté darrere de C superen a 50 (en
aquesta fase, no se sumen els vots). Per tant, surt un resultat que respecta
la proporcionalitat.
En el quart cas (4 candidatures
per a elegir 3 llocs: la 1, amb A, B i C, que obté 23 vots; la 2,
amb B, C i A, que obté 22 vots; la 3, amb C, A i B, que obté
21 vots; i la 4, amb D, E i F, que obté 34 vots), la quota repartidora
seria (23+22+21+34)/(3+1) = 100/4 = 25. Únicament D, amb 34 vots
en primer lloc, superaria el 25, essent per tant elegit. Com els 34 vots
que rep E en segon lloc darrere de D no superen la quota corresponent,
25x2=50, caldria anar a comparar puntuacions: A tindria 23 punts, B tindria
22 punts, C tindria 21 punts i E tindria 34/2=17 punts. Per tant, els 2
llocs pendent serien atribuïts a A i a B, i en conjunt resultarien
elegits A, B i D, respectant-se la proporcionalitat.
Observem que el sistema
emprat, per abreujar l'escrutini, únicament computa la puntuació
corresponent als vots en la primera posició que no ha donat lloc
a càrrec (podriem dir qu utilitza una "profunditat 1"). Tanmateix,
no hi hauria problema en utilitzar profunditats superiors. Si es computen
els vots en totes les posicions, com figurava en l'aportació que
vaig presentar al XVI Congrés del PCE, el resultat seria el mateix:
com en la 3ª opció, A tindria en total 40'83 punts, B tindria
40'5 punts, C tindria 39'67 punts, i E tindria 17 punts, essent elegits
també A i B junt a D.
Aquesta 4ª opció tindria la ventaja d'utilitzar el mateix sistema d'escrutini que el proposat per a llista oberta, amb el qual es podria adoptar amb independència de que s'opte per elecció amb llista oberta o llistes tancades no excloents.
Tanmateix, i per a completar l'exposició, hauriem de ressenyar també una
5ª opció:
S'atribuirien inicialment
els llocs a les llistes (no als candidats) pel sistema de quocient major
amb denominadors enters consecutius. En cas d'haver-hi repeticions i per
tant quedar vacants a cobrir, s'utilitzaria el sistema de la 3ª opció
per a escollir entre els candidats no elegits encara.
En el primer cas (2 candidatures
per a 2 llocs: la 1, amb A i B, que obté 60 vots; la 2, amb A i
C, que obté 40 vots) correspondria el primer lloc a la candidatura
1, i el segon lloc a la candidatura 2 (per tal com 40 > 60/2=30). Ara bé,
al produir-se una repetició en l'elecció de A, quedaria una
vacant; per tal com B tindria 60/2=30 punts i C tindria 40/2=20 punts,
resultaria elegit B.
En el segon cas (3 candidatures
per a 3 llocs: la 1, amb A, B i C, que obté 30 vots; la 2, amb A,
B i D, que obté 30 vots; i la 3, amb E, F i G, que obté 40
vots) correspondrien 1 lloc a la candidatura 1, 1 lloc a la candidatura
2 i 1 lloc a la candidatura 3, per tal com 30 > 40/2=20. Resultarien per
tant elegits A, A i E. Ara bé, al produir-se una repetició
en l'elecció de A, quedaria una vacant. Com B tindria (30+30)/2
= 60/2= 30 punts, i F=40/2=20 punts, resultaria elegit B junt a A i E.
En el tercer cas (3 candidatures
per a 3 llocs: la 1, amb A, B i C, que obté 34 vots; la 2, amb C,
B i A, que obté 33 vots; i la 3, amb D, E i F, que obté 33
vots) correspondrien 1 lloc a la candidatura 1, 1 lloc a la candidatura
2 i 1 lloc a la candidatura 3, per tal com 33 > 34/2=17. Per tant, resultarien
per tant elegits A, C i D.
En el quart cas (4 candidatures
per a elegir 3 llocs: la 1, amb A, B i C, que obté 23 vots; la 2,
amb B, C i A, que obté 22 vots; la 3, amb C, A i B, que obté
21 vots; i la 4, amb D, E i F, que obté 34 vots) correspondrien
1 lloc a la candidatura 4, 1 lloc a la candidatura 1 i 1 lloc a la candidatura
2, per tal com 22 > 34/2=17. Per tant, resultarien elegits A, B i D.
Per tant, en tots els casos
que hem examinat la 5ª opció dóna els mateixos resultats
que la 4ª.
Tanmateix, les opcions 4ª
i 5ª, essent tots dos compatibles amb els Estatuts del Partit en tant
que garanteixen la proporcionalitat, no són equivalents.
Suposem per exemple un cinqué
cas en el qual es presenten 3 candidatures per a 3 llocs: la candidatura
1, amb A, B i D, que obté 46 vots; la candidatura 2, amb C, B i
D, que obté 30 vots; i la candidatura 3, amb E, F i G, que obté
24 vots.
Aleshores, amb el sistema
de la 4ª opció, i en tant que la quota repartidora és
(46+30+24)/(3+1) = 100/4 = 25, en la primera fase resulten elegits A i
C, per ser els seus vots en primer lloc (46 i 30, respectivament) superiors
a 25. Com ni 46 ni 30 superen la quota 25x2=50 corresponent als votats
en segon lloc, cal sumar les puntuacions dels candidats següents:
B suma 46/2 + 30/2 = 23 + 15 = 38. Per tant, al ser superior 38 als 24
punts que té E, resulta elegit B junt a A i C.
En canvi, amb el sistema
de la 5ª opció correspondrien 1 lloc a la candidatura 1, 1
lloc a la candidatura 2 i 1 lloc a la candidatura 3, per tal com 24 > 46/2=23.
Per tant, resultarien elegits A, C i E.
Observem que la candidatura
3 té el 24% dels vots, que no garanteixen 1 lloc de per si: si obté
1 lloc amb la 5ª opció és perqué s'enfronta a
2 candidatures. Si aquestes es fusionaren, presentant-se 2 candidatures
per als 3 llocs (la candidatura 1, amb A,C i B, que obtindria 46+30=76
vots, i la candidatura 2, amb E, F i G, obtenint els mateixos 24 vots),
amb la 5ª opció correspondrien els 3 llocs a la candidatura
1, per tal com 76/3=25'33 > 24. Amb la 4ª opció s'obtindria
el mateix resultat: essent la quota repartidora (76+24)/(3+1) = 100/4 =
25, únicament la supera el candidat A amb 76 vots en primer lloc;
el candidat C, amb 76 vots en segon lloc, superaria també la corresponent
quota de 25x2=50; i el candidat B, amb 76 vots en tercer lloc, superaria
també la corresponent quota de 25x3=75. Per tant, resultarien elegits
A, C i B.
El mateix passaria si es
presentaren els 76 vots es dividiren en 3 candidatures, presentant-se 4
candidatures per als 3 llocs: la candidatura 1, amb A, D i H i 26 vots,
la candidatura 2, amb B, D i H i 25 vots, la candidatura 3, amb C, D i
H i 25 vots, i la candidatura 4, amb E, F i G i 24 vots. En aquest cas,
amb la 5ª opció correspondrien 1 lloc a la candidatura 1, 1
lloc a la candidatura 2 i 1 lloc a la candidatura 3, resultant elegits
A, B i C. I amb la 4ª opció, essent la quota repartidora (26+25+25+24)/(3+1)
= 100/4 = 25, únicament la superaria A amb els seus 26 vots en primer
lloc, i ningú superaria la quota de 25x2=50 vots en segona posició.
Per als dos llocs restants caldria per tant computar les puntuacions dels
primers candidats no elegits: amb profunditat 1, D tindria 26/2=23 punts,
B tindria 25 punts, C tindria 25 punts i D tindria 24 punts, essent per
tant elegits B i C junt a A, el mateix que amb la 5ª opció.
Podriem dir per tant que
l'opció 4ª és menys "sensible" a les fusions o divisions
de candidatures.
Observem que amb profunditat
1 no té efectes la repetició de candidats en els darrers
llocs. Si pel contrari utilitzarem una profunditat 2, el candidat D tindria
en total 26/2 + 25/2 + 25/2 = 13+12'5+12'5 = 38 > 25, amb el qual superaria
als candidats B i C. I si utilitzarem una profunditat 3, el candidat H
tindria en total 26/3 + 25/3 + 25/3 = 76/3 = 25'33, amb el qual superaria
també als candidats B i C, i resultarien elegits D i H junt a A.
Aquest exemple, per tant, ens val per a valorar el resultat d'utilitzar
diferents profunditats.
cas | nº llocs | nº cand. | vots | 1ª opció | 2ª opció | 3ª opció | 4ª opció | 5ª opció | 6ª opció
(prof.3) |
1 | 2 | 2 | A, B: 60
A, C: 40 |
A, C | A, B | A, B | A, B | A, B | A, B |
2 | 3 | 3 | A, B, C: 30
A, B, D: 30 E, F, G: 40 |
A, B, E | E, A, F | A, B, E | A, B, E | A, B, E | A, B, E |
3 | 3 | 3 | A, B, C: 34
C, B, A: 33 D, E, F: 33 |
A, C, D | A, C, D | A, C, B | A, C, D | A, C, D | A, C, D |
4 | 3 | 4 | A, B, C: 23
B, C, A: 22 C, A, B: 21 D, E, F: 34 |
A, B, D | A, B, D | A, B, C | A, B, D | A, B, D | A, B, D |
5 | 3 | 3 | A, B, D: 46
C, B, D: 30 E, F, G: 24 |
A, C, E | A, C, E | A, C, B | A, C, B | A, C, E | A, C, B |
6 | 3 | 2 | A, C, B: 76
E, F, G: 24 |
A, C, B | A, C, B | A, C, B | A, C, B | A, C, B | A, C, B |
7 | 3 | 4 | A, D, H: 26
B, D, H: 25 C, D, H: 25 E, F, G: 24 |
A, C, B | A, C, B | A, D, H | A, C, B | A, C, B | A, D, H |
Encara que aquest sistema s'aplica
més fàcilment amb la classificació pràctica
de paperetes damunt d'una taula, anem a analitzar l'exemple de 2
candidatures per a 4 llocs, la candidatura 1 (A, B, C i D), que obté
60 vots, i la candidatura 2 (A, E, D i F), que obté 48 vots. La
quota repartidora per als votats en primera posició serà
de (60+48)/(4+1) = 108/5 = 21'6.
Tenim 108 paperetes encapçalades pel candidat
A. Per tant, com 108>21'6, A resulta elegit.
Per als candidats votats en segona posició,
la quota repartidora és de 21'6x2=43'2. Com tant B com E han obtés
més de 43'2 vots en segon lloc darrere de A, ambdós són
elegits.
Per als candidats votats en tercera posició,
la quota repartidora és de 21'6x3=64'8. Com no hi ha cap candidat
amb més de 64'8 vots en tercera posició darrere de A i B
o darrere de A i E, cal anar a la suma de puntuacions.
Si treballem amb profunditat 1, comptarem primers als votats en la següent posició de cada candidatura: C amb 60/3=20 punts i D amb 48/3=16 punts. Per tant, resultarà elegit C. | Pel contrari, si treballem amb profunditat 2 o superior
(de fet, amb llistes tancades no hi ha motiu per a utilitzar profunditats
baixes, la finalitat primera de les quals és abreujar l'escrutini),
tindrem que els candidats restants tenen la següent suma de puntuacions:
Puntuació de C = 60/3 = 20 Puntuació de D = 60/4 + 48/3 = 15+16 = 31 Puntuació de F = 48/4 = 12 Resultarà per tant elegit el candidat D, per obtenir la màxima puntuació total entre els restants. |
Resulten elegits per tant A, B, E i C | Resulten elegits per tant A, B, E i D |
Si volem utilitzar aquest sistema per a ordenar haurem d'utilitzar quotes repartidores successives, i per tant convindria utilitzar una tabla:
total de vots a candidatures=60+48=108 | 1º lloc | 2º lloc | 3º lloc | 4º lloc |
votats en 1ª posició | 108/2 = 54 | 108/3 = 36 | 108/4 = 27 | 108/5 = 21'6 |
votats en 2ª posició | 36x2 = 72 | 27x2 = 54 | 21'6x2 = 43'2 | |
votats en 3ª posició | 27x3 = 81 | 21'6x3 = 64'8 | ||
votats en 4ª posició | 21'6x4 = 86'4 |
1º lloc:
Com el candidat A té 108 vots en 1ª
posició, resulta elegit per ser 108>54
2º lloc:
Com no hi ha cap candidat restant amb més
de 36 vots en primera posició, cal anar als votats en la segona
posició darrere del candidat ja elegit A. Com ni B ni E tenen més
de 72 vots darrere de A, cal anar a la suma de puntuacions.
Si treballem amb profunditat 1, comptem únicament les puntuacions fins a les posicions següents, i per tant B tindrà 60/2=30 punts i E tindrà 48/2=24 punts; resultarà per tant elegit B per al 2º lloc. | Si treballem amb màxima profunditat haurem
de comptar la suma de totes les puntuacions de tots els candidats restants,
que seran:
Puntuació de B = 60/2 = 30 Puntuació de C = 60/3 = 20 Puntuació de D = 60/4 + 48/3 =15+16= 31 Puntuació de E = 48/2 = 24 Puntuació de F = 48/4 = 12 Resultarà per tant elegit D per al 2º lloc |
Si treballem amb profunditat 1, com han estat elegits
A i B que apareixen consecutivament, tindrem que darrere d'ells únicament
apareix C amb 60 vots en tercera posició, que no supera la corresponent
quota repartidora de 81. I darrere de A apareix també E amb 48 vots
en segona posició, que tampoc supera la corresponent quota repartidora
de 54. Cal anar per tant a la suma de puntuacions.
Com, entre els següents votats, C té una puntuació de 60/3=20, i E té una puntuació de 48/2=24, resulta elegit E per al 3º lloc. |
Si treballem amb màxima profunditat, com ha estat elegits A en 1ª posició, i D que no apareix votat consecutivament a A, hem d'atendre als votats en 2ª posició darrere de A. Com B ha obtés 60 vots en segona posició darrere de A, i 60 supera la quota repartidora de 54, B resulta elegit per al 3º lloc. |
4º lloc:
Com no hi ha cap candidat restant amb un número
de vots en primera posició superior a 21'6, cal considerar els votats
en la següent posició darrere dels candidats consecutius ja
elegits.
Si treballem amb profunditat 1, hauran estat elegits per
una banda A i B, i per altra banda A i E. Darrere de A i B apareix únicament
C amb 60 vots en tercera posició, que no superen la quota repartidora
de 64'8. Darrere de A i E apareix únicament D amb 48 vots en tercera
posició, que tampoc superen la quota repartidora de 64'8. Cal anar
per tant a la suma de puntuacions.
Com, entre els següent votats, C té una puntuació de 60/3=20 i D té una puntuació de 48/3=16, resulta elegit C per al 4º lloc. |
Si treballem amb màxima profunditat, hauran estar elegits per una banda A i B, darrere dels quals apareix C amb 60 vot en tercera posició, que no superen la quota repartidora de 64'8. I per altra banda A, darrere del qual apareix E amb 48 vots en segona posició, que sí supera la quota repartidora de 43'2. Per tant, resulta elegit E per al 4º lloc. |
Per tant, l'ordre resultant és:
1º: A 2º: B 3º: E 4º: C |
Per tant, l'ordre resultant és:
1º: A 2º: D 3º: B 4º: E |