De nou ominoses ombres de guerra planen sobre el planeta. I de nou, com fa 7 anys, el poble d'Iraq està en el centre de l'huracà. Però hi ha notòries diferències...
        El govern nord-americà té la barra d'amenaçar amb un atac militar contra Iraq sense cap autorització de l'ONU, posant-se així fora de la mateixa "legalitat internacional" en la que es va emparar fa 7 anys.
        I té la barra de queixar-se de falta de col·laboració d'alguns dels seus "aliats" de l'OTAN quan la majoria s'han pronunciat contra l'esmentat atac militar. Això hauria d'obrir els ulls als qui s'omplin la boca parlant d'una "nova OTAN" hi justificant la integració militar: el govern nord-americà continua considerant a l'OTAN com un simple instrument de la seua política exterior.
        I té la barra d'acusar a Iraq de la possessió d'armes de destrucció multitudinària (que haurien escapat a 7 anys d'inspeccions sistemàtiques), quan es notori que el principal arsenal d'armes de destrucció multitudinària (començant per les nuclears) hi és al seu territori. Per cert, acceptaria el govern nord-americà que una comissió internacional (potser encapçalada per un iraquià) inspeccionara tot el seu territori, inclosa la Casa Blanca, per a localitzar i desmantellar eixes armes?
        Però a més, el govern nord-americà amenaça amb un atac militar sense objectius militars definits: això de que és per a destruir les armes químiques i biològiques no localitzades és una pobre i inversemblant excusa. Ni tenen proves de l'existència d'aquestes armes, ni menys indicis clars de la seua localització: la inspecció en litigi és precisament per a buscar-les. Per altra banda, si els feroces bombardeigs de 1991 no van destruir l'arsenal iraquià, què volen fer ara? arrasar el país amb armes nuclears?
        Quan a més el govern nord-americà proclama que el seu objectiu no és derrocar al govern de Sadam Hussein, les coses queden més clares encara: l'objectiu real és terroritzar-ho, semblar el terror entre el poble iraquià per a forçar a cedir al seu govern. Però això és precisament el que distingís al terrorisme d'una acció militar convencional: que el seu objectiu no és ni ocupar un territori ni eliminar a un exèrcit, sinó produir un efecte psicològic sembrant el terror entre els adversaris... mitjançant, usualment, el vessament de sang.
        La diferència entre aquest terrorisme i el tir en la nuca és simplement una qüestió d'escala: si quan el terrorisme es practica utilitzant els mitjans d'un Estat (com en el cas dels GAL) es pot parlar de terrorisme d'Estat, en aquest cas haurem de parlar de terrorisme d'Imperi. El qual, és clar, pot matar amb molta més eficàcia que el terrorisme casolà.
        Això introdueix altra dimensió a l'amenaça del govern nord-americà contra Iraq: no solament col·locaria a aquest govern (i als seus col·laboradors) fora de l'esbombada "legalitat internacional", és a dir, com a delinqüents internacionals, sinó com a terroristes. En aquestes condicions, tota la xerrameca sobre la "col·laboració internacional contra el terrorisme" s'hauria revelat una mauleria per als qui hagueren participat en això. El qual seria especialment greu per als governs els pobles dels quals pateixen un terrorisme casolà...