DAVANT DE LA MORT DE JUAN CARLOS HERNANDO
NO MÉS MORTS!

És clar que Juan Carlos i Miguel Angel no han tingut el mateix tipus de mort: Miguel Angel va ser cruelment assassinat i Juan Carlos sembla haver-se suicidat. Però ambdos són víctimes de la voràgine de violència i enfrontament que assola al poble d'Euskadi.

HB i l'Ajuntament d'Arrizabalaga han responsabilitzat de la mort de Juan Carlos únicament a la política penitenciària de dispersió dels presoners d'ETA. Però l'anàlisi és força incomplet si no s'inclou la responsabilitat de la mateixa ETA, com a principal impulsor de la violència i l'enfrontament en Euskadi, no solament en la mort de les seues víctimes directes com Miguel Angel, sinò també en el suicidi dels seus presoners com Juan Carlos.

Jo vaig passar quasi tres anys en la presó, com a presoner polític baix el franquisme, i la major part del temps en la presó de Jaén, lluny de la meua família, que tenia les mateixes dificultats per a anar a veure'm que poden tindre ara les famílies dels presoners d'ETA. I en cap cas va passar pel meu cap la possibilitat de suicidar-me; de fet, no recorde cap suicidi de cap presoner polític baix el franquisme, i fins fa poc tampoc s'havien produït suicidis de presoners d'ETA.

Una persona solament es planteja suicidar-se quan perd l'esperança, quan veu tancar-se totes les eixides. No és casual que es produisquen suicidis de presoners d'ETA al temps que alguns d'ells es decideixen a pronunciar-se públicament contra la seua política assassina, amb expressions tan terribles com que poden arribar a odiar-se tota la vida. No és difícil entendre la forta pressió psicològica a la que es troba sotmesa una persona que veu afonar-se l'ideal de l'organització a la qual ha entregat la seua vida. En aquestes condicions, però solament en aquestes condicions, l'allunyament de la seua família i del seu poble pot afavorir la caiguda en la desesperació arribant al suicidi. I precisament la família de Juan Carlos ha declarat que es trobava molt afectat per la mort de Miguel Angel.

Per tot això, per a que no hi haja més morts violentes al si del poble basc, ni assassinats ni suicidis, cal cridar molt fort contra les polítiques irracionals que hi fomenten l'enfrontament: