EL FRAU DE RUANDA
Rafael Pla López
Àrea de Formació i Debat del PCPV
(publicat al LEVANTE-EMV el 23 d'agost de 1994)

	A primera vista, semblaria que la tragedia de Ruanda fora el 
resultat d'un enfrontament entre tribus (Reche dixit), les conseqüències 
del qual intentarien ser pal.liades per la intervenció humanitària de 
les organitzacions internacionals. Tanmateix, una anàlisi més acurada 
contradiu eixa image seràfica, encara que, com es conegut la Komintern 
fa temps que no existís, i no he pogut utilitzar fonts d'informació 
"ideològicament afins". Les meues fonts d'informació han estat la 
lectura del Levante i de la revista Time, i la meua anàlisi està per 
tant condicionada per aquestes...
	Cal recordar que les primeres noticies de matances es lligaven a 
l'enfrontament entre les guerrilles tutsi del Front Patriòtic Ruandés 
(FPR) i les milicies hutu governamentals. Tanmateix, quan arrivaren 
informacions més precises apareixia un leit motiv reiterat: els 
assassins eren soldats de les milicies governamentals, i les víctimes, 
civils tutsi; l'asimetria era total.
	A hores d'ara, es varen atribuir les matances a actuacions 
individuals, descontrolades, de membres d'un exèrcit desmembrat. 
Tanmateix, en els camps de "refugiats" després de la seua derrota a mans 
del FPR, "ells estan sorprenentment ben organitzats. Les unitats han 
romàs juntes, i l'estructura de comandament està intacta" (Time 
International, 15 d'agost de 1994). En aquestes condicions, la matança 
de mig milió de civils tutsi té tots ins indicis de ser un genocidi 
premeditat i organitzat per l'Exèrcit governamental.
	Pel que fa a la intervenció internacional, aquesta va brillar per 
la seua absència durant les matances: la intervenció militar de 
l'Exèrcit Francés, amb el vist i plau de l'ONU, es va produir quan 
l'Exèrcit governamental estava en franc retrocés; es va justificar per 
"protegir als tutsi" però per qui va ser aplaudit va ser pels militars 
governamentals, i va crear una zona de protecció... per a eixos 
militars.
	Més surrealista encara és la situació als camps de "refugiats" com 
el de Goma. Qualsevol persona no informada suposaria que els refugiats 
eren fugitius de les matances. Tanmateix, les víctimes de les matances 
eren tutsi, i els "refugiats" són hutu. Com explicar açò? Segons la 
revista Time, l'Exèrcit governamental en retirada, després d'haver 
assassinat a 500.000 tutsi, va sembrar el pànic entre els hutu 
anunciant-les represalies per part del FPR, i provocant així la fugida 
de més d'un milió dels mateixos que cobriren la seua retirada: segons el 
Time International del 1 d'agost de 1994, "l'estratègia dels dirigents 
Hutu va ser cedir la terra però retindre la gent amb ells". En aquestes 
condicions, és fins i tot inexacte anomenar "refugiats" als civils hutu 
en Goma: refugiats de qué? sembla que de matances imaginàries, a 
diferència de les molt reals matances patides pels tutsi; segons una 
enfermera de la Creu Roja citada pel Time, "Estem salvant les vides dels 
que varen fer les matances". En rigor, els civils hutu no són refugiats, 
sinó ostatges de l'Exèrcit genocida.
	Mentrimentres, arran de la victoria militar del FPR s'ha format un 
nou govern pluriètnic, presidit per un civil hutu, que insta als hutus 
fugits a tornar a les seues cases i a salvar les seues collites, la 
pèrdua de les quals arruïnaria al país. En aquestes condicions, l'ajuda 
humanitària als camps de "refugiats", fins i tot de les Organitzacions 
No Governamentals millor intencionades, podria fer el joc als genocides 
al contribuir a l'ajornament del retorn. Afortunadament, i segons les 
noticies televisives del 16 d'agost, sembla que algunes d'elles, 
conscients de la situació, s'han traslladat a l'interior de Ruanda, 
actuant per facilitar el retorn en massa.  Si això es porta a cap, el 
propòsit últim dels genocides pot resultar frustrat.