No us penseu que les rondalles formen part d'un temps passat, avui en dia les rondalles han canviat les formes adaptant-se als nous temps. Ben segur que tothom coneix una història que li va ocórrer a un amic de la cosina d'una amiga seua..




La rondalla a la ciutat

En els últims anys han sorgit a les grans ciutats una sèrie d’històries, mites i llegendes que, de manera misteriosa, han donat la volta al món i que gent de totes les condicions ha escoltat i contat alguna vegada sense preocupar-se del seu origen.
Autoestopistes rosses, pèrfides amants que transmetes enfermetats incurables, abominables éssers que viuen al subsòl, animals espantosos, lladres d’òrgans vitals i segrestadors d’infants que han passat a formar part de l’inconscient col.lectiu de moltes grans urbs al temps que la vida a la ciutat ha ampliat el seu repertori de temors i pors.

Però el més curiós és que la gran ciutat, feud de la ciència i reducte de la raó, ha pres el relleu del camp a l’hora de generar llegendes, tot i que moltes de les històries actualitzen mites antics, com la por a l’altre, el terrror a la mort o la turbació que els avanços tècnics han creat en gran part de la població.

Tal vegada perquè les ciutats modernes s’assemblen moltes les unes amb les altres, o potser perquè "gent és gent", l’inventari de preocupacions que ha portat la vida moderna està alimentat per pors semblans, per molt allunyats que estiguen els llocs.
 
 
Segons diuen els experts (antropòlegs, folkloristes...) l’imaginari col.lectiu de les grans ciutats es pot dividir en tres nivells essencials:

1. De dalt, del metafòric cel, procedeixen els éssers supratecnològics, que periòdicament ens visiten amb les seues naus.
2. En mig estem nosaltres, cada vegada més sols i més mancats de comunicació.
3. A sota, a les clavegueres, es situa l’infern, domicili de mutants i altres bèsties.
El tó escabrós, o macabre fins i tot, que impera a la mitologia urbana sembla relacionar-se amb l’actual època de turbulències i avanços precipitats que ha portat el segle XX. 

D’altra banda, el fet que el progrés ha fet de la ciutat en el seu principal camp d’experimentació explica, en part, la inusitada força que han pres una sèrie de relats que s’han transmés per via oral --sovint amb el recolzament dels mitjans de comunicació-- d’una banda del planeta a l’altra sense alterar el seu significat.
L’alt nombre d’infants tuberculosos que existien durant la postguerra, va donar motiu perquè a València sorgira el rumor d’un sinistre personatge, el Saginer, que es passejava pel Cabanyal i pel Grau, provist d’un enorme sac amb el que raptava els xiquets i les xiquetes humils per extreure-lis la sang.
 
 

Temes:
 
 

Por a la soletat

La contaminació

Els fantasmes moderns

Les altres cultures (gitanos, xinesos, negres...)

Por al desconegut
 

 
Enric Valor/ Rondalles als PPCC
Rondalles al Món/ Rondallística/Bibliografia