|
||
Existeix
la creença que el dia deu de juliol, a les dotze del mig dia, l'aigua
de la mar es fa dolça.
Es conta que en la serra vivia un xica molt bella
i dolça a la qual li agradava molt la mar. Tant que es passava els
dies contemplant-la i no se'n cansava mai. Ella tenia una gran pena perquè
volia viure a la mar, i per això es passava els dies plorant. Pel
dia el sol li preguntava:
I la jove continuava plorant. I per la nit la
lluna li preguntava:
Però la jove no tenia consol. De tant que
va plorar, que en aquell lloc va brollar una font, les aigües de la
qual davallaven a la platja de l'Antina.
I en eix moment la xica es convertí en
un sirena. Al principi la xica es sentia feliç però després
s'adonà que així no podria veure al seu amant que vivia a
la serra. Aleshores arranca en plors de bell nou. Ara ja no hi havia remei,
ja no tornaria a veure al seu amant.
catacrac catacric
|
||