EL DIA DEL MIRACLE
Existeix la creença que el dia deu de juliol, a les dotze del mig dia, l'aigua de la mar es fa dolça. 

Es conta que en la serra vivia un xica molt bella i dolça a la qual li agradava molt la mar. Tant que es passava els dies contemplant-la i no se'n cansava mai. Ella tenia una gran pena perquè volia viure a la mar, i per això es passava els dies plorant. Pel dia el sol li preguntava: 
—Per què plores? 
—Perquè m'agradaria viure dins la mar. 
—Però això no pot ser. A la mar sols viuen els peixos. 

I la jove continuava plorant. I per la nit la lluna li preguntava: 
—Per què plores? 
—Ai, que jo voldria viure a la mar. 
—Però això és impossible, xiqueta, ni pots viure a la mar ni tocar el cel amb la mà. Va, va, no plores més. 

Però la jove no tenia consol. De tant que va plorar, que en aquell lloc va brollar una font, les aigües de la qual  davallaven a la platja de l'Antina. 
Un dia va aparèixer un mag que li va pregunta perquè plorava i la xica s'ho va contar. 
—Doncs no cal que plores més, que el teu desig serà satisfet. 

I en eix moment la xica es convertí en un sirena. Al principi la xica es sentia feliç però després s'adonà que així no podria veure al seu amant que vivia a la serra. Aleshores arranca en plors de bell nou. Ara ja no hi havia remei, ja no tornaria a veure al seu amant. 
A causa dels llàgrimes, tots els anys el deu de juliol l'aigua de la mar és fa dolça.

catacrac catacric
conte contat
contefinit