Una vegada era un sabater del poble de Torregrossa, tan pobre i carregat de mainada, que, per més que treballava de l'un cap de dia a l'altre, no guanyava prou per apanar-la.
Un dia, tan apenat n'estava d'aqueixa pobresa seva, que veient que no podia alimentar els fillets, sense saber el que deia, exclamà en un moment de desesper:
--Si sabia que donant-me al dimoni hagués de tenir feina per a guanyar-me la vida, ara mateix ho faria!

En aquell mateix instant se li presenta el dimoni en forma de senyor.
El qual li digué resoltament:
--Ja que m'has cridat, aquí em tens!

--Jo?  -digué el sabater entre estranyat i esporiguit.

--Sí, home, no has cridat el dimoni? Ja sóc aqui!

--Ah!, tu... però...

--Res, si te'n desdius, me'n torno!

--Ja veuràs, jo...

--Tu m'has invocat! Tu no guanyes prou per a mantenir la família. Doncs és ben sencill, jo et donaré més feina que no voldràs.

--Si ens entem  -arribà a dir el desgraciat sabater.

--Aviat ens haurem entès; a canvi de la feina en abundancia que jo et facilitaré, tu em donaràs l'ànima...

--Renoi!, renoi!...

--No hi ha renoi! que valgui.

--I i me'n ve tanta feina que no pugui donar a l'abast, potser seria pitjor el remei que la malaltia.

--No, homem no! que jo et donaré feina i treballadors per a fer-la.

I el pobre sabater, sense saber què deia ni què feia respon:
-- I quan vos hauré de donar l'ànima?

--Quan no sàpigues quina feina donar als treballadors que et remetré.

--Doncs no en parlem més, vinguin els treballadors.

--Recorda't dels tractes!  -digué el dimonni desapareixent.

No havia passat un minut, quan es presenten tres fadrins amb un cabasset d'eines.
--És aquí que heu fet un pacte amb el dimoni?

--Ei, no parlem tan alt, que la meva dona us podria sentir i no hi hauria res de tot lo dit.

--Doncs, feina feina!

--Calleu, que ara us tallaré sabates.

--Feina, feian!  -repetien.

Tan fort cridarven, que arribà a oïdes de la sabatera, la qual, presentant-se a la botiga, diu al seu home:
--Què són tans crits?

--Aquests fadrins que he llogat, que estan freturosos de treballar.

--Tres n'has llogat?

--Sí, tinc molta feina.

--Si que t'ho havies portat callat!

--Què t'hi diré jo?  -digué l'home per dir alguna cosa.

El sabater anava enraonant amb la seva doan i vinga tallar i més tallar.
Els altres, asseguts als tamborets, tan bon pic agafaven una sabat, ja la tenien embastada; ja li clavaven puntes, ja l'arrodonien amb la lesna, és ha dir, en un tancar i obrir d'ulls, tenien una sabata feta i un parell sencer, i d'aquell un altre.
A còpia de tenir parell de sabates, posà aquell sabater un apardor que donava bo de mirar. Tothom se tirà a comprar-li sabates i hi acudien del carrer, de tota  la població, i adhuc veina gent de pobles veïns. El sabater es feia d'or.
Va passar per Torregrossa un regiment de tropa,i com venien a peu i passaren per davant de cal sabater,  tots anaren entrant a comprar sabates i per tots el ssoldats n'hi hagué i encara en sobraren.
Darrera d'aquell regiment en passà un altre, i darrera d'aquell un altre i el sabater vinga a vendre sabates i vinga a fer diners.
Però encara que feia diners a cabassos, mai no havia estat tan cansat. Li feien goig les riqueses però ja començava a estar tip de tant de sentir a tothora els crits d'aquells fariseus que deien:
--Feina, feina!

Aqueix crit se li figurà que àdhuc reposant i dormint el sentia. Que és cosa d'anar a fer un trago, de fer un cigarret, de sortir un xic al carrer! A tothora un o altre d'aquells galiferdeus li cridava:
--Feina, feina!

Un dia no pogué més i els féu fonedís. Se n'anà a les golfes per mor de no sentir aquella veu que li recordava a tothora aquella maleït pacte amb el dimoni.
A les golfes va ésser, allí es va lliurar a fer un examen cabal de la seva situació. No podia negar que guanyava més diners que volia però resultava ésser un esclau, tal com pintava.
En aquestes, la seva dona hagué d'anar a les golfes, i me'l troba arrupit i capficat.
S'hi acosta, i li diu:
--Aquí ets? Que no et robes bé?

--Sí però...

--Però què?...

--Treballo massa!

--Això rai, no treballis tant.

--Sí, jo ho dius tu, com donaré feina als tres fadrins?

--Despatxa'n algun!

--No puc, que si pogués, ja et dic jo que ho faria de seguida.

--No pots, dius? No ho entenc...

El sabater els pos a plorar i diu a la seva dona entre una gran pena i sanglotant

--Ja t'ho diré ben clar. Un dia, de tan pobre com em veia, sense pa per a donar-te a tu i als nostres fills, vaig desesperar-me im em vaig donar a ls dimoni.

--Jesús, Maria, Josep! que va de bo això?

--Si, filla, si. a canvi de donar-me molta feina i treballadors per a fer-la, jo li he de donar la meva ànima el dia que s'acabi la feina.

--Què més?

--Res més! encar et semba poc? per això et dic que no puc despatxar als fadrins que tinc.

--Doncs ja ho arreglaré jo. I si tu haguessis tingut la franquesa de dir-m'ho abans, ja hauriem acaat més avait. Anem

Van a la botiga i, així que els fadrins estaven sense fer res, veuen el sabater i criden com de costum:
--Feins, feina!

--Ja us en donaré jo, de feina; d'aquí endavat, jomano en casa  -digué la doan.

--La qüestió és feina, feina i feina!

--Vosaltres, tant treballeu de sabater con d'altra cosa oi?

--Sí, la qüestió és que ens doneu feina!

--Feina voleu, feina haureu. Tu!  -diu a un d'ells- vés allà a l acuina i porta una cistella que trobaràs.

Va a cerca la cistella i, en tornant, diu la sabatera:
--Haig de rentar; amb això vés a l'hort i omple'm la pica de l'aigua del pou amb aquesta cistella.

Quan hagué marxat el fadrí, diu a un altre:
--Ara vaig a cercar feina per a tu.

Marxa a la seva cambra i agafa un nen que dormia al bres
--Té  -li diu-, així que es desperti aquest menut de tres mesos, me l'ensenyes de llegir.

Ja em teniu al fadrí encarregat d'això agafant la criatura.

--Ara n'hi haurà per tu  -digué al tercer fadrí.

Va cap dinx de casa i torna a sortir al cap d'un moment portant a la mà una pell negra.
--Veus aquesta pell negra?  -li diu-; doncs l'has de fer tota blanca.

Fa l'ullet al seu home, i suten de l'obrador.
--Què et sembla?  -li diu--  Tindran feina o no tindran feina?

--Em sembla que els costarà d'acabar-se-la  --digué l'home arrencant un gran sospir.

--Doncs ja pots estar ben tranquil, i amb l'ajuda de Déu no tinguis por del dimoni.Ara me'n vaig a veure el de l'hort.

Se'n va a l'hort i veu el fadrí el dimonique anava pujant galledes d'aigua i les abocava a la cistella. quena l'hi tirava, tota se n'hi anava i, quan amb la cistella arribava a la pica, ja no n'hi quedava ni gota.
--Així va bé, noi, així va bé  -li va dir-. Em sembla que tens feina per a una bona estona.

Se'n va a veure el que havia d'ensenyar de lletra a la seva criatureta de tres mesos i, encara que el fadrí tractava d'ensenyar-li, la pobra criatura n'hi feia tanty cas com si sentís ploure.
--Mestressa  -li digué el fadrí-,  em sembla que és molt difícil.

--Ès difícil, sí, però guaita, l'angelet de Déu, si no ho enten, s'hi fixa.

Marxa a veure el que feia tornar blanca una pell negra i, malgrat l'ensabonada que havia clavat a la pell negram un cop l'esbania tornava a quedar negra com era.
--Apa, noi, apa! vinga fregar i ensabonar, a ceure si t'hi llueixes.

Passaren molts dies i la sabatera anava vigilant cada dia els seus treballadors, els quals tots estaven da-li que da-li, l'un tractant d'ompllir d'aigua la pica del pou amb la cistella, l'altre intentant fer aprendres de lletra a una criatura de tres mesos i l'altre provant de fer tornar blanca una pell negra.
Cansat el dimoni d'esperar l'ànima del sabater, se'n va a la terra per a treure el compte en clar del que havia passat.
Entrà a la sabateria i no veu ca fadrí.
--Doncs on els tens?  -pregunta a l'amo.

--Anem a l'hort que en veuà un  -diu el sabater.

I el dimoni pogué veure com un dels seus fadris s'afanava en va a omplir amb una cistella una pica amb aigua del pou.
--I l'altre on és?  -va demanar.

--Anem que el veurà.

Van a una cambra i te'l troba anant dient-li la "a" al menut de tres mesos, que està clar, amb els dies que feia, encara no li havia pogut fer aprendre la "a".
--Ara veiam l'altre fadrí.

Van cap a la cuina i me'l troben fregat amb els dits i sabó una pell negra perquè es tornés blanca.
--Segons  veig  -va dir el dimoni- har donat feina a aquests nois que no en podràn sortir.

--Però treballen  -féu el sabater

--Oh!, treballen!, treballen!   -respongué el dimoni-; a mi no em convé tenir tant de temps entretinguts aqueixos xicots. Són els millors dimonis que tinc, i tu, amb el teu treball me'ls hi faràs perdre el temps. Mira, més m'estimo proposar-te una cosa.

--Digues, i veurem si és enraonada.

--Jo t'alliberaré de la promesa de donar-me l'ànima, a condició que em deixix emportar aquests dimonis.

--Aneu's-en,en nom de Déu.

--No et cal dir aqueixa paraula, home, ja marxem!

I corrents, corrents se'n van entornar a l'infern, d'on Déu faci que no surtin perquè no els haguem de sofrir ni crus.