Això va ser una vegada en un cert regne, en un cert país, un pope anomenat Vasili. Tenia una filla, de nom Vasilisa i de llinatge Vasílievna, que solia vestir robes masculines, muntava a cavall, disparava amb fusell i totes les coses que feia no eren pròpies d’una donzella.

Per això, molt poques persones sabien que era una xicota i, pensaven que es tractava d’un xicot, la cridaven Vasili Vasílievich. Però encara més perquè a Vasilisa li agradava molt beure unes copes de vodka, i això, com és sabut, no és fet per a jovenetes.

Un dia el zar Barjat ( que així s’anomenava qui regnava aquell pais) anava de cacera i es va creuar amb Vasilisa que, a cavall i vestida d’home, també estava caçant. El zar Barjat, en veure-la, va preguntar als seus servidors:

Mentrestant va anar a consultar a una velleta, emparentada amb la bruixa Iagà i que vivia en el pati del palau, sobre com podia descobrir si Vasili Vasílievich, era certament una donzella.

La velleta li va dir:

–Penja a la teua cambra un bastidor de bordar a la paret de la dreta i un fusell a la paret de l’esquerra. Si Vasilisa Vasílievna és certament una donzella, primer prendrà el bastidor de bordar; si és Vasili Vasílievich, prendrà primer el fusell.

El zar Barjat va escoltar el consell de la velleta i va manar els seus servidors que portaren el bastidor de bordar i un fusell a la seua cambra.

Quan el missatge del zar va arribar a les mans del pope Vasili i aquest li la mostrà a la seua filla, Vasilisa va anar a l’estable, va ensellar un cavall gris, cavall gris de crins grises també, i va partir cap al palau reial.

El zar Barjat va eixir a rebre-la. Ella va resar una pregària amb devoció, es va senyar segons manen les Escriptures, va fer reverències als quatre punts cardinals i, una vegada va saludar cortesment al zar Barjat, va entrar amb ell a les cambres reials.

Els dos asseguts a la taula van beure licors forts i menjaren riques viandes.

Després Vasilisa anà a recòrrer les cambres reials en companyia del zar Barjat. I tan bon punt va veure el bastidor de bordar, es va sobtar:

–Quina cosa tens ací, zar Barjat? Sembla mentida que tingues a la teua cambra una ximpleria de donetes com aquesta. Ni en somnis hem tingut res mai semblant a casa de mon pare!

Més tard es va acomiadar educadament del zar Barjat i va tornar a sa casa. I el zar es quedà amb el dubte si seria una donzella de veritat.

Havien passat alguns dies quan el zar va enviar un altre missatge al pope Vasili demanant-li que li enviara de nou al seu fill Vasili Vasílievich. Quan Vasilisa se n’assabentà, anà a l’estable, ensellà el cavall gris, cavall gris amb les crins grises també, i va partir cap al palau reial.

El zar va eixir a rebre-la. Ella el saludà cortesment, va fer una pregària amb devoció, es senyà com manen les Escriptures i s’ajupí als quatre punts cardinals.

Tot i seguint les indicacions de la mateixa velleta de l’altra vegada, el zar manà barrejar perles amb els llegums secs que acompanyaven el sopar: si certament era Vasilisa una donzella, aniria guardant les perles en el seu puny; si era Vasili, un xicot, les tiraria baix la taula.

Una vegada va arribar l’hora de sopar, el zar es va asseure a taula amb Vasilisa a la seua dreta, i junts començaren a beure licors forts i bones viandes.

Quan serviren els llegums i Vasilisa ensopegà amb una perla quan es portava la cullera a la boca, ho tirà tot baix la taula i es va sobtar:

–Quina porcada és aquesta que han barrejat amb els llegums? Sembla mentida que al palau del zar Barjat posen al menjar una ximpleria de donetes com aquesta. Ni en somnis ha passat una cosa així a casa de mon pare!

Més tard, s’acomiadà educadament del zar Barjat i tornà a sa casa. I el zar es quedà amb el dubte si seria certament una donzella, tot i que es moria per saber-ho.

Un parell de dies després va manar escalfar el bany, seguint les indicacions de la mateixa velleta, perquè li va dir que si era efectivament una donzella, Vasilisa no acceptaria de cap manera anar al bany amb el zar. Així que el bany va ser escalfat.

I de nou el zar Barjat va escriure al pope demanant-li que anara a visitar-lo Vasilisi.

Tan bon punt Basilisa ho va saber, es dirigí a l’estable, ensellà el seu cavall gris, cavall gris de crins grises també, i va partir cap al palau reial.

El zar la va rebre al pati d’honor. Ella el va saludar amb cortesia i anà a la cambra a per una estora de vellut. Allí va resar una pregària amb devoció, es va senyar com manen les Escriptures, i va fer una reverència als quatre punts cardinals. Després s’assegué a la taula en companyia del zar Barjat i començaren a beure fots licors i a menjar bones viandes.

Una vegada acabaren de menjar, el zar va preguntar:

–T’agradaria banyar-te amb mi, Vasili Vasílievich?

–A les ordres de sa majestat—va dir Vasilisa--. Precisament sóc un gran afeccionat als banys de vapor i fa molt de temps que no en prenc cap.

Així, anaren tots dos junts al bany. I mentre el zar Barjat es despullava a la cambra del costat, Vasilisa tingué temps de prendre el bany i anar-se’n d’allí. El zar ja no la va trobar. Mentrestant, Vasilisa va escriure al zar una noteta que manà entregar-li quan també ell acabara el bany. I la noteta deia:

–Ets un ximple, zar Barjat. Un ximple que no veu el que té davant dels nassos. Perquè has de saber que jo no sóc Vasili, sinó Vasilisa.

Així es va quedar el nostre zar Barjat amb un bon pam de nassos. Perquè veieu com de sabuda i enginyosa era la nostra Vasilisa Vasílievna!