Santa Maria de la Murta naix a partir del reagrupament d'algunes ermites esparses per la vall, de les quals arribaren a relacionar-se onze. El prolongat assentament dels ermitans va afavorir que l' ;alzireny Arnau Serra, amb llicència del rei Pere el Cerimoniós, els fera donació de les seues terres de la Murta, quedant obligats a formar una comunitat per poder accedir a la seua possessió.

Després de professar a Xàbia com a monjos de Sant Jeroni se'ls va concedir, mitjançant la butla de Gregori XI, l'oportuna llicència eclesiàstica per a fundar un monestir en aquest paratge.

La fundació del monestir de Santa Maria de la Murta cal situar-la a cavall entre els segles XIV i XV, època de gran esplendor de 1'orde de Sant Jeroni que va facilitar la seua propagació per l'antic regne de València.< /p>

La comunitat va nàixer sota la protecció de l'important monestir de Sant Jeroni de Cotalba (Gandia), que envià a la Murta el seu prior fra Doménec Lloret, el qual, acompany at de cinc monjos més, començà les obres de la nova casa. La construcció del convent, segons les dades disponibles, està planificada basant-se en l'organització dels monestirs de l'antiga congregaci&oacut e; benedictina, donant prioritat a l'església i situant la resta de les dependències al voltant d'un claustre central, segons un sistema estricte perfectament resolt.

De la primitiva obra quasi no queden restes, perquè patiren contínues reformes, sempre limitades per l'estretor de l'espai i els escassos recursos de la comunitat. No obstant gràcies als favors de la família Vich, es v a gaudir d'un període d'esplendor en què es va construir una nova església i la imponent mola de la torre dels Coloms. Durant els segles XVII i XVIII, es va ampliar i miliorar tot el conjunt del cenobi.

Fins al segle XIX va ser un estimat centre religiós i cultural, visitat per pontífexs, cardenals, bisbes i reis entre altres. Amb la segona desamortització el monestir va ser exclaustrat i passà a mans privades. S'inici&ag rave; el procés d'espoliació dels seus béns fins a la total ruïna, agreujada aquesta per la poderosa natura, que pugna per recuperar els seus dominis.

L'any 1989 l'Ajuntament va adquirir el paratge i el 1995 es van iniciar les primeres excavacions per poder elaborar un pla director encaminat a recuperar les històriques ruïnes.

© de la documentació pertanyent a l'Ajuntament d'Alzira - Regidoria de Cultura
© del diseny i maquetació web pertanyent a Manuel Soler Barber