- L´OBJECTE: QUÉ ÉS LA CIUTAT?
Delimitar l´objecte d´estudi sol ser una de les primeres coses que es fan habitualment . Com que no es pot (ni es deu) parlar de tot , cal posar “límits” i deixar clar que és allò que es prén en consideració i quines són les coses que no s´abasten . Al nostre cas,és precís fer una doble delimitació : aclarir o consensuar qué és el que entenem per ciutat i , en segon lloc , establir quins són els aspectes que s´inclouen sota l´expressió d´ ”assaig d´economía i política urbana” i quins són aquells altres que ,pertanyent a la ciutat, deixem de banda. Començem pel concepte de ciutat . No és aquesta una questió nominalista ni superflua . Tothom té una concepció vital i intuitiva de la ciutat com allò que no és “camp” però la questió és un mica més complexa . Aquest concepte “per opossició” ha estat vàlid mentre l´objecte a estudiar era la ciutat preindustrial , normalment envoltada de muralles que no sols eren un límit físic clar sino que , a més a més , testimoniaven una clara divisió del treball . Fins i tot , aquest mateix concepte tradicional pot ser vàlid en l´actualitat per als nuclis urbans que exerceixen la funció de ser els centres terciaris d´entorns predominantment agrícoles . Els petits nuclis secundaris d´aquests centres (els pobles) tenen un grau tan elevat d´integració amb l´activitat agrícola o ramadera que formen part del món “rural” i no deuen ser considerats com a ciutat.
El problema ,tanmateix , no rau en diferenciar les ciutats “centrals” d´entorns agrícoles dels pobles o aldees rurals . El que ens complica una mica més la vida des del punt de vista conceptual és quan ens trobem davant d´altres formes d´ocupació de l´espai que s´ han desenvolupat més recentment al fil de les succesives revolucions tecnològiques que es succeiren després de la Revolució Industrial . Ens referim , és clar , a les regions urbanes , árees metropolitanes o megalópolis on , per cert, viu en l´actualitat la gran majoría de la població . Quan ens trobem amb àrees geogràfiques relativament petites en superficie on hi ha una pluralitat de nuclis urbans de diferents grandàries , on junt als usos residencials i productius romanen usos agrícoles , on la densitat mitja de població és elevada i on els fluxes quotidians de movilitat per motius de treball , educació ,compres i esbarjo són igualment elevats.....llavors,cóm anomenem a aquest nou artefacte social?. Ón acaba la ciutat i comença el camp?.
Utilitzar el terme “ciutat” per a referir-se a aquestes noves unitats urbanes no és una bona solució.Tampoc tenim un únic concepte alternatiu : podem utilitzar els termes de regions urbanes , àrees urbanes , àrees metropolitanes , ciutat-regió , conurbació etc.. per a indicar que no estem davant de la ciutat tradicional . La literatura sobre definicions i delimitacions d´àrees metropolitanes i conurbacions és abundant sent el tamany poblacional , la densitat , la composició de la població activa i la intensitat dels fluxes els criteris més utilitzats com es pot comprobar en la definició de les S.M.S.A. (Standar Metropolitan Statistical Areas) americanes o de les F.U.R.´s (Functional Urban Regions) europees (Comission of the European Communities 1988 ) . Si en lloc de parlar d´àrees metropolitanes utilitzem el terme “conurbació “ hi ha alguna diferència d´interés . Aquest terme s´utilitza normalment quan no hi ha una relació clarament jeràrquica entre el nucli central i la resta de l´aglomeració i quan , per tant , el que predomina és una situació de relatiu equilibri entre els diferents nuclis que composen l´aglomeració com és el cas, paradigmàtic, del Randstadt dels Països Baixos. Per últim , el concepte de “ regió urbana” és evidentment el més laxe de tots i , precisament per això pot induïr més fàcilment a equívocs. Per eixemple es podía defensar que les comarques centrals del País Valencià constitueixen una regió urbana des del moment que hi trobem una xarxa de ciutats mitjanes amb prou interrelació(Gandía , Xàtiva , Ontinyent, Alcoi , Dènia etc) però tal vegada l´àmbit territorial és massa extens i massa poc dens per que pugam aplicar-hi un esquema conceptual semblant al de l´àrea metropolitana (Goheen , 1971) . El terme “área urbana” malgrat la seua indeterminació pot ser siga el més útil com a comú denominador quan el que es tracta és de definir un objecte d´anàlisi quantitativa i qualitativament diferent al de la ciutat tradicional . Tanmateix , deuría de quedar clar que quan l´objecte d´anàlisi són aquestes noves unitats urbanes s´introdueix necessàriament una major complexitat des del moment que aspectes com ara el creixement econòmic , la localització, la estructura d´usos del sòl etc...poden analitzar-se per a cadascún dels nuclis que composen aquestes noves unitats o per al conjunt de l´aglomeració sense que es puga recòrrer a la llei de l´adició : l´estructura urbana d´un àrea metropolitana , per posar un exemple , no és mai el sumatori de les estructures urbanes dels nuclis urbans que la composen . Quan abordem l´anàlisi de les árees metropolitanes tindrem l´oportunitat de profunditzar en aquests tipus de problemes.
Com que necessàriament tenim que utilitzar un cert grau d´abstracció , en aquest assaig parlarem indistintament de ciutat i àrees urbanes suposant que la reflexió es , en general , vàlida tant per a ciutats individuals com per a àrees urbanes. Quan en aspectes concrets aquesta hipòtesi no siga vàlida ho farem constar. Un altra qüestió en la que també cal recòrrer a l´abstracció es la que fa referència al tamany poblacional dels nuclis urbans. També en aquest cas es llògic pensar que els processos i problemes urbans poden variar significativament segons la dimensió dels nuclis urbans. Tanmateix , la nostra ciutat serà una ciutat abstracta i sols quan siga imprescindible matitzarem les conclusions introduïnt les variacions imposades per la diferent dimensió. Per tant, d´açí en davant s´ens permetrà tant la generalització de parlar de ciutat i / o área urbana com la de suposar que aquestes són de la mateixa dimensió. De no fer- ho així caldría fer tantes salvetats que es faría impossible avançar en l´anàlisi . Cal precisar però una mica més el contingut . En una societat tan urbanitzada com la nostra els problemes socials són en gran mesura problemes urbans i , tanmateix no anem a tractar els problemes que són objecte d´estudi específic d´altres ciències socials com la sociología (els valors , les relacions de poder , les institucions..), o la psicología ( el desarrelament , la soletat o les neurosis que caracteritzen a les societats urbanes) , tot i que pugam de forma esporàdica fer ús d´aquestes disciplines per a millorar la nostra comprensió d´alguns fenòmens urbans . Tampoc , és clar, ens ocuparem d´altres vessants del coneixement o de l´art que fan referència a aquest microcosmos socials que és la ciutat . La filosofía , la literatura o la pintura també s´en ocupen de la ciutat a vegades com a continent i a vegades com a contingut . En canvi si farem ús de la història (econòmica , política i , especialment , urbana) i de la història de les idees . Es , per tant , aquest un assaig d´economía i política urbana amb excursions , quan cal ,per la història dels fets i les idees i de la sociología.