I.- EL CREIXEMENT ECONÒMIC I LES CIUTATS I EL CREIXEMENT ECONÒMIC DE LES CIUTATS : DOS ENFOCAMENTS COMPLEMENTARIS .

Com explicava el meu amic i company Vicent Soler , els darrers anys han estat tèstics d´un redescobriment de l´espai (i amb ell , de les ciutats ) per part del pensament econòmic . I aquest redescobriment s´ha fet de forma simultània des de dos àmbits temàtics “seniors” en el camp de l´anàlisi econòmica : la teoría del creixement i la teoría del comerç internacional .

En el primer cas ha estat de gran ajuda el reconeixement de les dificultats que tenía la corrent neoclàssica per a introduïr a l´anàlisi els rendiments creixents sense els quals no s´expliquen els processos de concentració productiva . I de la mà dels rendiments creixents i de Marshall s´ha arribat a reconèixer un fet que per als economistes urbans era ja feia temps una evidència : l´organització espacial de les activitats genera un munt d´externalitats o economíes externes que en ser apropiades per l´activitat productiva expliquen en no poca mida l´existència dels rendiments creixents , mes enllà d´aquells l´orige dels quals pot situar-se al si de l´unitat productiva i que solen estar lligats a l´existència d´economíes d´escala , d´aprenentatge o de diferenciació del producte . A aquestes economíes externes espacials (anomenades des de fa molts anys pels economistes urbans “economíes d´aglomeració” ) hi poden trobar , com en la botiga , una mica de tot : capital públic orientat a la producció com les infraestructures de comunicació , capital humà , desbordaments d´informació i fertilització creuada d´idees etc...

Per l´altre costat , el procés de globalització , la relativa pèrdua de significació dels estats- nació com a àmbits significatius d´anàlisi econòmic i el resorgiment de les regions amb l´economía- món com ´ a marc de referència són fenòmens coneguts que han propiciat que autors tan reconeguts en l´anàlisi de l´economía internacional com Paul Krugman hagen tornat la seua mirada a la dinàmica econòmica de les regions i , en definitiva , a la geografía , per tal d´entendre amb major precissió els fenòmens de l´economía mundial alhora que feien un gran servei a la propia comprensió de l´economía espacial. Per tant , comptat i debatut , l´espai està de moda en l´economía i com que no hi ha espai sense ciutats i xarxa de ciutats , la ciutat torna a ser al centre de la reflexió econòmica . La qual cosa no pot fer més que complaure als economistes urbans que , tot i el caràcter exponencial de la literatura especialitzada , romaníen una mica al marge de la “main stream “ de l´anàlisi econòmica dedicats com estàvem a barallar-se amb les dificultats estadístiques i a importar de la ciència mare (no sempre críticament ) les eines necessàries . L´objecte d´anàlisi de l´economía urbana esdevé avui de gran importància per a entendre com funcionen i com creixen economíes d´àmbit espacial superior . Tanmateix , aquest nou àmbit de reflexió no té perqué substituir a la clàssica reflexió de perqué unes economíes urbanes creixen a taxes superiors que les d´altres . I aquesta substitució no es deu de produïr no sols perque són reflexions amb un considerable grau d´autonomía sino també perque si el funcionament de les ciutats és important per al creixement econòmic , compendre perque les ciutats d´una regió o nació són més o menys dinàmiques té una incidència directa en la comprensió de la dinamicitat d´aquest creixement.

Posats , per tant , a tractar d´esbrinar quines són les variables que poden explicar el diferencial de creixement econòmic existent entre diferents ciutats i fent un parèntesi en les nombroses dificultats estadístiques i de medició que fòren objecte d´un debat anterior ,el primer problema amb el que es trobem és l´existència de dues línees d´argumentació teòrica prou enfrontades des de l´inici . Parlem , és clar de les teoríes de creixement econòmic de les ciutats basades en la demanda exterior i , front a aquestes , les teoríes de creixement econòmic de les ciutats basades en l´oferta de factors productius com a variable explicativa bàsica .

Malgrat l´aparent caràcter irreconciliable de les postures defensades , el sentit comú ens obliga a tractar d´integrar aquests dos enfocaments. Vegem el perqué. En primer lloc , com que és evident que l´economía de la ciutat és una economía molt oberta , és a dir , que exporta la major part de l´output produït , sembla tindre lògica fer dependre la taxa del creixement de l´output de la taxa de creixement de les exportacions com ens explica , per eixemple , la molt coneguda teoría de la base exportadora . Tanmateix , aquest enfocament planteja , com a mínim , dos problemes teòrics d´una certa importància .

El primer és que normalment és considera la variació de les exportacions com una dada exògena que dependirà de lelasticitat renda de la resta del món i de l´evolució de la seua renda disponible o bé del canvi de preferències dels consumidors però que , en qualsevol cas , és un fet alié a la ciutat sobre la que aquesta no té capacitat d´influir . L´experiència ens demostra , però , que l´evolució de les exportacions depén també en bona mida dels preus relatius i aquests de la productivitat i , per tant ,el caràcter exògen de la demanda d´exportacions és prou discutible . La segona crítica a aquest enfocament de demanda és la suposada elasticitat de l´oferta de factors productius(en quantitat i/o qualitat ), supost aquest que contradiu l´observada rigidessa amb la que a sovint es troba el creixement dels inputs fins i tot a mig terme.

Si a aquestes insuficiències teòriques de l´enfocament de demanda afegim les dificultats estadístiques de diferenciar el sector exportador del no exportador i l´evidència de la importància dels factors endògens de creixement , podem caure en la temptació de donar la raó a l´altre bàndol , el d´aquells que defensen que el que realment determina el creixement econòmic de les ciutats és la quantitat i qualitat dels seus factors productius , que és el nutrient d´on neixen les activitats econòmiques i que permet la renovació permanenrt de l´estructura econòmica . Les diferències en les dotacions de factors econòmics (on s´inclouen , és clar, els factors de localització ) seríen doncs la variable explicativa bàsica dels diferencials observats en les taxes de creixement . Aquest és però un món sense demanda , sense competidors , sense avantatges comparatius en el que no és fàcil reconèixer unes economíes tan obertes com les urbanes. Estem , doncs , comdemnats , pel que sembla , a reconciliar postures antagòniques i a esforçar-nos en trobar models interactius d´ oferta / demanda on les exportacions siguen la variable dinàmica però estiguen en part condicionades per la productivitat i aquesta per la quantitat i sobretot qualitat dels factors productius . I posats a cercar nous camins , podem aprofitar l´avinentessa per a que el nostre model siga dinàmic i per a que apareguen en escena les variables que són responsables , com deiem al principi , de l´existència d´externalitats possitives , font de rendiments creixents i de divergències en les taxes de creixement : la dotació d´infraestructures , el capital humà , els desbordaments d´informació, la capacitat gerencial etc.. . És, al remat , la diferent “química” del creixement el que millor ens explica la diferent evolució econòmica de les ciutats . Per tal d´aportar , si més no , una mica de reflexió en la línea apuntada , heus açí el que podría ser l´embrió d´un pre-model amb totes les precaucions i modèsties necessàries i escaients :

Y : CREIXEMENT DE LA RENDA PRODUÏDA PER LA CIUTAT


Y prod : CREIXEMENT DE LA RENDA PRODUÏDA PEL SECTOR PRODUCTIU


Y cons : CREIXEMENT DE LA RENDA PRODUÏDA PEL SECTOR INMOBILIARI


P : CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ


YFD : CREIXEMENT DE LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE


DPUI : CREIXEMENT DE LA DESPESA PÚBLICA EN INFRAESTRUCTURES

PH : CREIXEMENT DEL PREU DE L´ HABITATGE DRI : CREIXEMENT DEL DIFERENCIAL DE RENDIBILITAT INMOBILIÀRIA EN RELACIÓ A LA RENDIBILITAT PRODUCTIVA

A : CREIXEMENT DE LES ECONOMÍES D´AGLOMERACIÓ

K : CREIXEMENT DEL FACTOR CAPITAL L : CREIXEMENT DEL FACTOR TREBALL

T : CREIXEMENT DE LA DOTACIÓ DEL FACTOR SOL URBÀ

DEP : CREIXEMENT DEL GRAU DE DIVERSIFICACIÓ PRODUCTIVA

NI : CREIXEMENT DEL NIVELL D´INSTRUCCIÓ

I t-1 : CREIXEMENT DE LA INVERSIÓ EN EL PERÍODE ANTERIOR

Y t-2/Y t-3 :CREIXEMENT DE LA RENDA PRODUÏDA ALS PERÍODES ANTERIORS

PLP : MILLORA DE LES PREFERÈNCIES DE LOCALITZACIÓ PRODUCTIVA

DRP : CREIXEMENT DEL DIFERENCIAL DE RENDIBILITAT PRODUCTIVA RESPECTE A D´ALTRES CIUTATS D : CREIXEMENT DE LA DEMANDA DELS BENS I SERVEIS PRODUÏTS A LA CIUTAT

DL : CREIXEMENT DE LA DEMANDA LOCAL

YRM : CREIXEMENT DE LA RENDA DISPONIBLE DE LA RESTA DEL MÓN (ENTESA LA RESTA DEL MÓN COM TOT L´ESPAI EXTERIOR A LA CIUTAT O ÀREA URBANA )

EP : MILLORA DE L´ELASTICITAT / PREU DELS BENS I SERVEIS PRODUÏTS A LA CIUTAT

PR : MILLORA DELS PREUS RELATIUS DELS BENS I SERVEIS PRODUÏTS A LA CIUTAT

PRO : INCREMENT DE LA PRODUCTIVITAT DEL TREBALL A LA CIUTAT

CF : CREIXEMENT FÍSIC DE LA CIUTAT ( INCREMENT DEL NOMBRE DE METRES QUADRATS CONSTRUITS DE NOVA PLANTA O REUTILITZATS )

CFEX : CREIXEMENT FÍSIC CAP A L´EXTERIOR A REPLENAMENT DE BUÏTS

CFRI : CREIXEMENT FÍSIC CONCRETAT EN PROCESSOS DE RENOVACIÓ INTERNA

OBSH : CREIXEMENT DEL GRAU D´OBSOLESCÈNCIA DEL PATRIMONI EDIFICAT

PSEX/PSR : RATIO ENTRE ELS PREUS DEL SÒL A LES ZONES D´EXPANSIÓ I A LES ZONES DE RENOVACIÓ

EXPLA : GRAU D´EXPANSIVITAT DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT (MESURAT , PER EIXEMPLE PEL RATIO SÒL URBANITZABLE / SÒL URBÀ )

DMOB : INCREMENT DE LA DEMANDA DE MOBILITAT

DMOBPU : INCREMENT DE LA DEMANDA DE MOBILITAT SATISFETA PEL TRANSPORT PÚBLIC.

DMOBPRI : INCREMENT DE LA DEMANDA DE MOBILITAT SATISFETA PEL TRANSPORT PRIVAT

CONG : INCREMENT DEL GRAU DE CONGESTIÓ ( MESURAT , PER EIXEMPLE , PER L´INCREMENT DEL TEMPS MIG DE DESPLAÇAMENT )

QUATP : MILLORA DE LA QUALITAT DEL TRANSPORT PÚBLIC

R : INCREMENT DEL RADI DE LA CIUTAT O AREA URBANA

TMP : INCREMENT DE LA TAXA DE MOTORITZACIÓ PRIVADA

CAPINF : INCREMENT DE LA CAPACITAT DE LES INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ

NH : INCREMENT DE LES NECESSITATS D´HABITATGE

NNF : INCREMENT DE LA TAXA DE FORMACIÓ DE NOUS NUCLIS FAMILIARS

DH : INCREMENT DE LA DEMANDA D´HABITATGES

PH : INCREMENT DEL PREU MIG DE L´HABITATGE

i : INCREMENT DEL TIPUS D´INTERÉS REAL

PAMORT : INCREMENT DEL PLAÇ D´AMORTITZACIÓ

SH : INCREMENT DE L´OFERTA D´HABITATGES

EXP : MILLORA DE LES EXPECTATIVES

PSU : INCREMENT DEL PREU DEL SÒL URBÀ

DH / SH : INCREMENT DEL DESEQUILIBRI OFERTA / DEMANDA D´HABITATGES

DSU : INCREMENT DE LA DEMANDA DE SÒL URBÀ

IL : INCREMENT DELS INGRESSOS DE LA HISENDA LOCAL PAF : INCREMENT DELS PASSIUS FINANCERS

PF : INCREMENT DE LA PRESSIÓ FISCAL GL : INCREMENT DE LES DESPESES DE LA HISENDA LOCAL

CF : INCREMENT DE LA CÀRREGA FINANCERA

PREFINV : INCREMENT DE LA PREFÈRENCIA PER LA INVERSIÓ PER PART DEL GOVERN LOCAL

EFCF : EFICIÈNCIA DEL CREIXEMENT FÍSIC (EXPANSIÓ CAP A L´EXTERIOR ) , EN TERMES DE COST DE PROVISIÓ D´INFRAESTRUCTURES I SERVEIS PÚBLICS .

DEXP : DENSITAT DELS NOUS ASENTAMENTS

W : UMBRAL DE DENSITAT A PARTIR DEL QUAL S´INCREMENTA EL COST UNITARI DE PROVISIÓ D´INFRAESTRUCTURES I SERVEIS PÚBLICS

EFEU : EFICIÈNCIA DE L´ESTRUCTURA URBANA O METROPOLITANA

TMD : INCREMENT DEL TEMPS MIG DE DESPLAÇAMEMT

BS : INCREMENT DEL BENESTAR SOCIAL DE LA CIUTAT O ÀREA URBANA

DY : MILLORA DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA

BSP ; INCREMENT DE LA DOTACIÓ DE BENS I SERVEIS PÚBLICS

MA : MILLORA DE LA QUALITAT MEDI-AMBIENTAL

CONT : INCREMENT DELS NIVELLS DE CONTAMINACIÓ

Yind / Y : INCREMENT DEL PES RELATIU DE L´ACTIVITAT INDUSTRIAL

IPUMA : INCREMENT DE LA INVERSIÓ PÚBLICA EN MEDI AMBIENT

.

Y = F (Y prod (+) , Y cons (+) )

Ycons = f ( P (+) , Y FD (+) , DPUI (+) , PH (+) , DRI (+) )

Yprod = f ( A (+) , K(+) , L (+) , T (+) )

A = f ( P (+) , DPUI (+) , DEP (+) , NI (+) )

K = f ( I t-1 (+) )

I t-1 = f ( Y t-2 / Y t-3 (+) , PLP (+) , DRP ( +) )

L = f ( K (+) )

T = f ( K (+) , DPUI (+) )

Y = D

Dc = f ( DL(+) , DEX (+) )

DL = f ( P (+) , YFD (+) )

DEX = f ( YRM (+) , EP (+) , PR (+) )

PRC = f ( PRO (+) )

PRO = f ( A (+) , K (+) )

.

B).- CREIXEMENT FÍSIC

CF = f ( Y prod (+) , Y cons (+) )

CF = CFEX + CFRI

CFEX = f( DPUI (+) , OBSH ( - ) , PSEX/ PSI ( - ) , EXPLA (+)

CFRI = CF - CFEX

.

C).- TRANSPORT

DMOB = f ( P (+) , R (+) , EF (+) )

DMOB = DMOBPRI + DMOBPU

DMOBPU = f ( YFD ( - ) , CONG ( - ) , QUATPU (+) )

DMOBPRI = DMOB - DMOBPU

CONG = f ( P (+) , R (+) , TMP (+) , CAPINF ( - ) , QUATPU ( - ) )

D).- HABITATGE

NH = f ( NNF (+) , OBSH (+)

DH = f ( NH (+) , YDF (+) , PH ( - ) , i ( - ) , PAMORT (+ ) , DRI (+) )

SH = f ( PH (+) , EXP (+) )

PH = f ( PSU (+) , DH / SH (+) )

PSU = f ( DSU (+) , DPUI ( - ) )

DSU = f ( DH (+) )

.

E).- HISENDA LOCAL

IL = f ( P (+) , Y (+) , PAF (+ ) , PF (+) )

GL = f ( P (+) , CF (+) , YFD (+) )

GL = GLC + GLI

GLI = f ( IL/GL (+) , CF ( - ) , PREFINV ( +) )

.

F).- EFICIÈNCIA URBANA

EFCF = f ( DEXP ( - ) ) DEXP < W

EFEU = f ( TMD ( - ) )

TMD = f ( R(+) , EF (+) , CONG (+) )

BS = f ( Y(+) , DY (+) , BSP (+) , MA (+) )

BSP = f ( gL (+) )

MA = f ( CONT ( - ) )

CONT = F ( TMD (+) , P (+) , Yind/ Y (+) , IMA ( -) )

.

Arribem ara a la questió central que avui ens reuneix açí . Quin és el model de creixement econòmic de la ciutat ? Quina és la seua dinamicitat ? Quina podría ser la política de promoció econòmica més adient ?. Començem per situar una mica el problema en termes quantitatius . Malauradament no tenim dades de l´evolució del P.I.B. de la ciutat ni hi ha a l´abast estudis que ens puguen contestar a la pregunta de si el valor afegit de la ciutat de València creix a taxes superiors o inferiors al d´altres ciutats espanyoles i/o europees amb les quals està en relació de competència . Per tant les reflexions són més fruït de l´observació i la intuició que no pas de la constància documental i quantitativa .

Bé , alguna cosa sí que sabem . Per eixemple ,el que la darrera explotació de l´I.A.E.(1995 - 1996) ens diu que el 88´1 % del total de les activitats subjectes a l´impost pertany al sector terciari ( un 63´4 % al comerç i serveis i un 24´7 % a activitats professionals i artístiques ) . Per tant , la ciutat de València viu bàsicament del terciari com per altra banda correspón a una ciutat del seu pes poblacional i del seu paper de ciutat central d´un àrea metropolitana de milió i mig d´habitants i d´una regió econòmica de més de 4 milions d´habitants . Més enllà d´aquesta evidència començen , però , les dificultats interpretatives derivades de la insuficient informació . No sabem quin percentatge d´aquest serveis s´exporta i quin és consumit pels residents de la ciutat ni tampoc quin és el destí de les exportacions , aspecte aquest darrer crucial per veure l´àmbit d´influència real de la ciutat i el seu pes relatiu en l´àmbit estatal i europeu . És també prou difícil precisar quins d´aquests serveis poden considerar-se com serveis estancats (amb força dificultat per a incorporar el progrés tècnic ) i quins són progressius i enregistren creixments continuuus de la productivitat . Coneixem el nombre de llicències per tipus però no el valor afegit generat per les diferents clases de serveis . Tampoc podem delimitar amb nitidessa quina és la importància real a la ciutat dels anomenats serveis prestats a les empreses perque sota aquest títol figuren el 5´8 % del total de llicències però no són totes les que hi han (caldría afegir part de les activitats financerres , d´assegurançes , d´intermediació del comerç , part dels transports etc...) i és més que probable que part d´aquest 5´8% siguen activitats que no es poden considerar avançades (com , per eixemple , els serveis de neteja ).

Davant d´aquest munt d´indefinicions i de manca d´informació sols ens resta la sortida de l´anàlisi qualitatiu a l´espera de que investigacions futures ens proporcionen més llum . Situats , doncs , en aquest nivell qualitatiu , ens sembla defensable argumentar que la dinamicitat del creixement econòmic de la ciutat de València depén del comportament futur de les exportacions de serveis i que aquestes exportacions podríem classificar-les en cinc grups : serveis vinculats al comerç exterior (entenent per “exterior tot el que estiga fòra de l´àrea metropolitana de València) ; serveis prestats a les empreses ;comerç i serveis venuts a families localitzades fora de la ciutat de València ; serveis turístics i , per últim , serveis administratius . Davant de l´escasa importància del turisme urbà a la ciutat de València i del caràcter poc dinàmic del serveis administratius i del comerç i els serveis utilitzats per les families no residents , són les activitats vinculades a l´exportació de bens i els serveis a les empreses les activitats que podríen experimentar una major taxa de creixement .

Tanmateix alguns estudis en curs semblen apuntar a que l´àmbit geogràfic de venda de les empreses dedicades als serveis d´empreses es troba molt limitat a l´àrea d´influència més inmediata de la ciutat sense abastar ni tan sols l´àmbit regional . Si aquesta hipòtesi es wazzu confirmara podríem dir que el futur econòmic de la ciutat està plé de núbols en la mesura en que depén massa dels factors endògens i dels components més vegetatius de la demanda d´exportacions . L´única excepció sería la bona marxa del Port i de la Fira en els darrers anys i un pes creixent de les activitats financeres i borsàtils . Una diagnosi com aquesta - plena , per altra banda , d´incertessa - sols pot conduïr a afirmar l´urgència de definir una política específica de promocioó econòmica de la ciutat que potèncie els punts forts i reforçe els punts febles . Reforçar els punts forts suposa explotar al màxim les posssibilitats d´assolir un cert nivell d´especialització a escala europea com a ciutat comercial , especialització per a la que hi ha bons actius de sortida (la Fira i el Port , la tradició en el comerç exterior , l´aprenentatge iniciat en el mercat de futurs etc..) . L´altra ventaja de jugar fort a aquesta possibilitat és que no es pot ser una ciutat d´una certa relevància en Europa en la vessant comercial sense una adequada accessibilitat i sense un nivell mínim de “presentabilitat ·” pel que fa al desenvolupament financer , els grans equipaments , el medi ambient , el patrimoni històric artístic , el conreu del turisme urbà etc.... Per tant el “leif motiv” de la política de promoció econòmica ens serveix també per a posar una mica en ordre la casa . És clar que aquest repte exigiría resoldre el contenciós amb el Port , recolzar molt més la Fira , pensar en algún equipament d´alt nivell lligat al comerç exterior (com , per eixemple , un World Trade Center ) , estretar les relacions amb la Universitat enm temes de comerç exterior etc.. . Tot això , però , és possible si hi ha voluntat política i consens . Pel que fa al punt feble (els serveis a les empreses) , la promoció del terciari avançat que té la seua seu a la ciutat i àrea metropolitana de València deuría ser un prioritat inquestionable amb l´avantatge afegit que la promoció d´aquest tipus d´activitats dúu aparellat un increment important del progrés tècnic i de l´ús de la informació , amb l´externalitat possitiva que això suposa per al conjunt de l´economía . Aquestes dues vessants de la política de promoció econòmica semblen a priori ser les més adients per al model de creixement econòmic de la ciutat .- Aquesta , al menys , és la meua opinió .