 |
Pàgina personal d'Andrés Boix Palop |
 |
PRINCIPAL
|
||||
|
||||
Tot i que no hi apareix expressament recollida, és clar que la noció de separació de poders constitueix un dels trets definitoris de la nostra ordenació constitucional. I amb ella, el reconeixement als diferents poders d'àmbits d'actuació exclusius, reservats, i és per això que garantits davant possibles immissions d'altres poders. Referent al poder judicial, a qui es reconeix constitucionalment la funció de jutjar i fer executar el jutjat, és especialment important aquesta protecció davant possibles ingerències del legislador que, no obstant això, s'enfronta a dificultats derivades de laa existència de límits a l'exercici del poder legisltiva en la nostra norma normarum.
Al llarg dels 25 anys de vigència de la nostra Constitució el Tribunal Constitucional ha tingut l'ocasió d'enfrontar-se a algunes actuacions de legisladors estatals o autonòmics que pretenien directa o indirectament donar solució a controvèrsies pendents o deixar sense cap efecte decisions judicials ja adoptades, el que constitueix una irrupció en l'esfera d'actuació reservada, abans esmentada, al poder judicial. Aquest tipus d'intervencions, arbitrades a través de les lleis conegudes com a lleis de convalidació (així mateix, convalidacions legislatives, en ocasions també validacions legislatives) poden suposar una greu fallida constitucional, malgrat el qual han estat objecte de relativament poca atenció.
L'estudi de les convalidacions legislatives amb prou feines compta a Espanya amb un inicial treball del Professor Muñoz Machado i, posteriorment, algun comentari a la situació derivada de sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans o de la jurisprudència del Tribunal Constitucional. L'anàlisi de la convalidació legislativa a Espanya (fins a la data poc emprès per la nostra doctrina) constitueix una de les línies d'investigació a la que més temps he dedicat. Tant des d'una perspectiva més de Teoria General com atenent al concret marc constitucional en el qual, d'acord amb les decisions del Tribunal Constitucional, poden moure's aquestes en el nostre Dret.
Mitjançant les seues Sentències en aquests supòsits (bàsicament, les importantíssimes SSTC 73/2000 i 273/2000), la jurisprudència constitucional ha elaborat una doctrina molt concreta en punt a les garanties de l'àmbit reservat a la funció jurisdiccional que la Constitució de 1978 proporciona davant el legislador. De la mateixa s'extreuen interessants conseqüències a l'hora tant de determinar quins són algunes de les característiques que individualitzen el model de llei formal de la nostra ordenació constitucional com també sobre la noció de reserva de jurisdicció a la nostra Constitució. Ambdues qüestions mereixen un estudi des del Dret públic, a efectes de situar amb rigor jurídic el lloc en el qual queden en la nostra ordenació a la claror de la jurisprudència constitucional esmentada.