Arrossos secs



Paella valenciana


* Un pollastre d'un quilo, correctament trossejat;
* 200 gr. de magre porcí;
* 200 gr. de bajoqueta, millor de ferradura;
* 125 gr. de tavella i 125 de garrofó;
* 100 gr. de tomaca ben picolada;
* 200 gr. d'oli; 400 gr. d'arròs;
* aigua (sempre doble que arròs),
* sal, pebre-roig (una cullereta plena, de les de café), safrà; un polsim de pebre-negre (optatiu).

Paella i oli a un foc de flama; quan l'oli és prou calent se li tira un grapadet de sal i després el pollastre i el magre; es regiren fins que comencen a daurar-se, moment en què s'afegiran la bajoqueta i la tomaca; se'ls peguen voltes i més voltes; ben sofregit el conjunt, es tira el pebre-roig i s'aboca immediatament el litre d'aigua (que es tindrà a mà, perquè el pebre-roig no es creme); es posen tot seguit els fesols tendres de la tavella, i del garrofó, el safrà i el pessic de pebre-negre en pols. A foc de flama viva es deixa bullir fins que tot estiga cuit; és el moment d'abocar l'arròs, afegint-li abans l'aigua que haja perdut pel bull, i es tasta de sal; la cocció prossegueix durant 10 minuts; i, a foc gradualment rebaixat, altres 10 minuts. Ja eixut, es deixa uns pocs minuts sobre el foc sense flama (ni tions fumejants), que socarrarà i caramel.larà l'arròs de la capa inferior, i formarà el deliciós socarrat. Treta del foc, es deixa reposar un minut o dos. Sovint s'acompanya, en anar a menjar-la, de llima partida en quarts.

Si es disposara dels additaments rituals --trossets d'anguila maresa de grossària mitjana, vaquetes o xonetes i pilotetes--, el moment de posar-los és pocs minuts abans d'abocar l'arròs. També admet, a més del pollastre i el magre, uns trossets de conill.

Composició per a dotze o setze pilotetes: 125 gr. de magre picat, un ou, la sangueta del pollastre (s'hi pot posar també uns trossets molt menuts de fetge), una bona cullerada sopera de sagi, julivert picolat, pinyons i la ratlladura de pa dur per pastar-ho tot ben pastat i poder donar forma redona i allargada a cada porció, i que resulten sucosetes, no seques.
La paella, en la qual puguen coure's, com cal, tots els components indicats, tindrà un diàmetre els 38 i els 40 centimetres. Si no porta additaments, bastarà un diàmetre de 35 cm.



Paella d'hivern


En tot semblant a l'anterior, llevat de verdura: les bajoquetes seran substituides per 2 de carxofes tallades pel mig o a quarts, segons grandària, i altres 200 de pésols; hi poden cabre unes faves tendres del temps, 100 gr.; la carxofa, al contacte del peltre de la paella negrejarà el conjunt, i l'arròs, ja cuit, restarà d'una morenor verdosa i daurada, excitant. Però si es desitja evitar eixa negror, bastarà ruixar les carxofes pelades i trossejades amb suc de llima.




Paella de costelletes i col-i-flor


* 200 gr. de costelletes de porc, partides;
* 125 gr. de fetge de porc també;
* 500 gr. de col-i-flor, tallada a ramets;
* cinc o sis alls tendres tallats (potestatiu);
* 400 gr. d'arròs i doble d'aigua.
* Pebre-roig (mitja cullera sopera), mitja cullereta de pebre-negre, safrà i sal.

Ja calent l'oli, se sofrigen les costelletes i el fetge; en daurar-se, no massa, se'ls afegeix la col i els alls; es barregen bé amb la carn i l'oli fins que la col prenga color; es tira el pebre-roig, l'aigua immediatament, el safrà i el pebre-negre. Foc animat fins que alce el bull; es rectifica de sal i aigua i, si la carn ja és prou cuita, s'aboca l'arròs; uns 10 minuts de flama viva i altre tant de foc esmortit, fins eixugar-se el gra. El foc és el recurs per aconseguir la cuita equilibrada de l'arròs de gra sencer. Si s'eixugarà massa prompte, en qualsevol variant de paella, deu cobrir-se amb una tapadora redona de llanda, per evitar l'evaporació, o drap net o paper. Ja eixut l'arròs es deixa reposar uns moments al calor de la brasilada primer; i després, ja tret del foc. Se l'acompanya de quarts de llima.



Paella marinera


La varietat que dóna el mar fa possible innombrables combinacions per a fer bones paelles de peix, especialment de crustacis, moluscs i peix de tall; és a dir, llagosta, llagostí, gamba, cigala, galera, cranc, sèpia, sepionet, calamar, clotxines, rap, mussola, mero, o nero, déntol, emperador, etc. En donem una fórmula assequible i raonable.

* Quatre cigales grosses; o vuit mitjanes. 0, també, quatre cigales mitjanes i quatre o vuit llagostins;
* 150 gr. de sepionet;
* dotze clòtxines,
* 300 gr. d'oli,
* 500 gr. d'arròs;
* una ceba mitjana i una tomaca no grossa, pelades i ben picolades;
* dos o tres alls partits.
* Pebre-roig, safrà i sal.

L'oli ben calent en la paella se sofrigen --foc moderat--els elements per aquest ordre els alls, després la ceba, la tomaca, els crustacis, el sepionet, l'arròs, una culleradeta de pebre-roig i tot seguit, l'aigua: un litre. S'aviva el foc durant uns deu minuts; als primers bulls es posa la sal, amb la discreció que demana tot guisat de peix, i es rectifica poc després; va esmortint-se el foc al ritme en què es va eixugant el gra. Es deixa reposar un o dos minuts damunt la calda del foc o elfoguer i després, altre tant, ja tret. En escudellar-lo, se l'acompanya amb quarts de llima.



Paella negra

* 500 gr. de sepionet, una ceba menuda picolada, dos alls pelats i ben tallats;
* 200 gr. d'oli,
* 400 d'arròs,
* una culleradeta de pebre-roig i (facultatiu) un polsim de pebre-negre.

El sepionet s'ha de netejar procurant que conserve la tinta. L'oli ben calent, en la paella, se sofrig, abans de tot, l'all; i abans de daurar-se, es tira la ceba, en envidriar-se la qual es tiraran els sepionets, no sense haver-se proveit abans d'una tapadora lleugera --de llanda--, i no massa foc, perquè la incorporació del sepió, sempre aigualós, amb la tinta transforma de sobte la paella en el cràter d'un volcà en plena activitat. La paleta per a remoure el sofregit s'introdueix alçant la tapadora sols el punt imprescindible; als cinc o sis minuts--la tapadora servirà ara d'escut--es posarà l'arròs i se sofregirà també. I ara, com sempre, la culleradeta de pebre-roig, l'aigua immediatament (doble que l'arròs, com és sabut), la sal prudent (tastar-ho abans) i el pebre-negre en pols. Foc viu, primer; després, etc, etc.



Paella amb ceba i alls secs


* 125 gr. de bacallà, arremullat tres o quatre hores abans, i fet miquetes;
* 400 gr. d'arròs,
* 200 de ceba tallada fna;
* 200 gr. d'oli; tres o quatre alls partits sense pelar; pebre-roig safrà, un polsim de pebre-negre, aigua i sal.

A l'oli ja ben calent, se li tiren els alls; ja daurats, la ceba, i la sal, i se sofrig el conjunt; quan aquella transparente, el bacallà, i es regira tot uns moments; es posa l'arròs, i se sofrig, ben mesclat també, i s'afegeix una culleradeta de pebre-roig, i abocant-li l'aigua ben calenta, que es tindrà preparada (quatre quintes parts d'un litre); es tasta de sal i es tiren el safrà i la pols de pebre-negre, s'aviva o s'esmorteix el foc fins eixugar-se el gra.



Paella d'espinacs i alls tendres

Tot igual que l'anterior, substituint la ceba pels espinacs - mig quilo - ben rentats i trinxats; i amb els alls tendres - cinc o sis - nets i fets a trossets. El sofregit comença pels alls, quasi seguit, els espinacs; després, el bacallà; finalment, l'arròs, etc.



Paella d'arròs de bacallà en cassola


* 200 gr. d'oli;
* 200 gr. de pésols;
* uns 100 gr. de quadradets de creïlla;
* 400 gr. d'arròs; doble d'aigua; pebre-roig, safrà i sal.
* 125 gr. de bacallà sec, lleugerament torrat a la flama; o desfet en miquetes i desespinat es fica en un recipient amb aigua del temps.
* Tres alls o quatre, una cebeta tallada a quadrets, pebre-roig, safrà i sal, si en necessitara.

En una cassola d'obra o metàl lica es posa a bullir la creïlla picolada a quadrets i els pésols, amb una fulla de llorer (optatiu), amb aigua suficient per a la cocció posterior de l'arròs. En una paella de fregir, es posa l'oli, se sofrigen els alls tallats menuts, després la ceba; i, ja transparentant la ceba, s'afegeix el bacallà ben escorregut i se sofrig també, així com l'arròs que es posarà finalment, tot rebolicant el conjunt per mesclar-ho tot bé. El conjunt de la paella s'abocarà a la cassola, que haurem apartat, on restaren els quadradets de creïlla, els pésols i l'aigua suficient per a la cocció doble que l'arròs. Es posa de nou la cassola al bullfins que el gra quede eixut--o melós--i sencer.



Paella de col-i-flor al forn


* 125 gr. de bacallà, tres o quatre hores a remulla;
* 200 gr. d'oli;
* 300 gr. de col-i-flor picolada;
* 5 ó 6 alls tendres;
* 400 gr. d'arròs
* Pebre-roig i safrà

Una paella de fregir i l'oli al foc. Ja ben calent se sofrigen, pegant-los voltes, primer els alls tallats--molt poc--, després, la col tallada; en tercer lloc el bacallà esmicolat i ben escorregut finalment, ben sofregit el conjunt, es posa l'arròs i se sofrig també, ben rebolicat tot. El conjunt s'aboca, i escampa, en una cassola plana de test, i tot seguit se li tira l'aigua ben calenta--doble que arròs--, que es tindrà preparada, amb el safrà i la sal; i es porta o es fica al forn. Ha de quedar ben eixut.



Paella de verdura


* Dos pebres (pimentons) grossos, de bona molla, rojos o verds (o un de cada color); * dues albergines llargues i mitjanes;
* bajoques de les tres classes (ferradura, tavella, garrofó);
* tres o quatre carxofes;
* si són del temps, un grapat de favetes tendres;
* uns 125 gr. d'espinacs, i 125 de bledes;
* uns 300 gr. d'oli;
* 500 gr. d'arròs;
* tres o quatre alls partits per la meitat;
* sal, pebre-roig i safrà;
* uns 100 gr. de tomaca.

Les albergines, pelades o no, tallades diametralment de dalt a baix amb dos o tres talls, per fer-ne quatre o sis trossos de cadascuna; els pebres, sense peçons ni vinses, ben rentats, partits en quarts; els espinacs, la tomaca i les bledes ben picolades.

En l'oli calent de la paella se sofrigen els alls; i van afegint-se després l'albergina, les bajoquetes, el pebre; els espinacs i bledes i carxofes; darrere de tot, la tomaca i les faves. Quan el conjunt estiga sofregit, es trau l'albergina i el pimentó i es deixen a part; es tira el pebre-roig i, tot seguit, l'aigua (un litre), la sal i el safrà. Cal deixar-ho bullir fins que tota la verdura estiga prou cuita; és el moment de posar l'arròs i rectificar-ho de sal i afegir l'aigua que s'haja evaporat durant el bull. Quan l'arròs comença a eixugar-se s'escampen per damunt les llenques del pebre i les albergines. Ja eixut es deixa reposar un moment al foc sense flama ja, i després, un minut o dos fora del foc.

Arrossos sucosos



Arros amb fesols i naps


* 500 gr. de porc ("pota", morro, corbet) i uns 50 de cansalada. Pot --deu-- afegir-se alguna botifarra de ceba o blanquet.
* Oli, 100 gr;
* 200 gr d arros;
* 100 de fesols secs remullats;
* uns 400 de nap, millor si és nap-i- .
* Sal, pebre-roig i pebre-negre.

La carn, convenientment trossejada, i els feso es posen al foc en aigua freda, dins d'un perol de capacitat suficient. A mitjan coure, se'ls afegeixen els naps, pelats i a trossos. Quan ja tot està quasi cuit, es sofrig en l'oli calent d'una paella una culleradeta de pebre-roig, i s'aboca immediatament al perol. Es deixa bullir uns minuts i es posa el blanquet o la botifarra, la sal i es rectifica d'aigua (doble líquid que d'arròs). Es posa l'arròs, i es procura que, en estar cuit (uns 18 minuts), quede travat de suc, és a ni massa caldós ni quasi eixut.

La carn d'aquest valencianissim plat pot compondre's també d'una barreja d'ànec i porc. Admet igualment algun trosset de garreta de cordet



Arroò de pollastre


Té els mateixos ingredients que la paella valenciana, perquè realment és el mateix arròs, però caldos o sucos, i en cassola d'obra o metàl lica. En varien les quantitats bastaran 700 gr. de pollastre, 100 de magre, (o uns trossets menuts de costelles porcines); 100 gr. de bajoquetes i 150 de tavella i garrofó, en total, 100 gr. de tomaca picolada. Pot afegir-se (facultatiu), si n'és el temps, un pimento en quatre quarts, 150 gr. d'oli, 200 d'arròs; sal, i un polsim de pebre-negre (facultatiu) safrà.

L'oli ben calent, en una paella, se sofrig la carn; en anar daurant-se, la bajoqueta, el pimentó i la tomaca i un poc de sal. En una cassola es tindran ja cuits els fesols, el garrofó (o pésols i carxofa tallada) i l'aigua--un litre--; s'abocarà en aquella tot el sofregit de la paella i es deixarà bullir fins que es coga tot; al moment de posar l'arròs es rectifica d'aigua i de sal, i s'afegirà uns polsims de safrà i pebre-negre, procurant que el gra es coga quedant sencer i caldós, mig nadant en un liquid daurat, travat, emulsionat...



Arrò de fesols i bledes


* 20O gr. de bledes ben tendres (blanquinoses i de mateta);
* uns cent gr. de fesols secs remullats de la nit abans;
* una dotzena de vaquetes o xonetes;
* uns 50 gr. de creïlla tallada a quadrets;
* 200 gr. d'oli i 200 d'arròs.
* Pebre-roig, sal i un pessic de pebre-negre en pols;
* 100 gr. de tomaca picolada.

Les bledes, ben tallades, i els fesols es posen a bullir en aigua freda; ja mig cuits se'ls afegeixen els trossets de creïlla. En una paella se sofrig la tomaca; ja sofregida, es tira una culleradeta de pebre-roig i s'aboca tot a la cassola on bullen els fesols i les bledes. Es deixa bullir fins que tot estiga cuit i es tiren les vaquetes prèviament netes i enganyades; als deu minuts es posa la sal, el safrà i un pessic de pebre-negre, es rectifica d'aigua i es posa l'arròs, i es procura que en coure's tot ( de 15 a 18 minuts) quede no massa caldos, sinò amb un brou travat, i fluidament dens.



Arrossos sucosos (caldosos) amb peix


Amb espinacs, fesols secs i rajada; o amb sèpia; o gambes blanques i clòtxines, millor encara amb llagostins; o anguiles mitjanes; o amb rap.
* 100 gr. de fesols secs, remullats de la nit anterior;
* uns 250 gr. d'espinacs; els fesols poden substituir-se per cigrons també remullats, o 50 gr. de fesols i 50 de cigrons.
* Si és de gamba i clòtxines, 125 i 200 gr. respectivament. S
* Si fora de rajada, de 300 a 400 gr. Si és de sèpia, uns 400 gr.;
* si és d'anguiles, una quarta de quilo.
* Si es fa amb rap, uns 4oo gr.
* Uns 200 gr. d'arròs, o 250.
* I uns 200 gr. d'oli.
* Sal, pebre-roig i safrà. Un polsim (optatiu) de pebre-negre.

En un perol o cassola de capacitat suficient (perquè a la fi ha de quedar amb poc menys de brou que de sòlid), es posen al foc, en aigua freda, els fesols o cigrons, i es deixen al bull uns quinze minuts. En una paella, l'oli ben calent, es fa un sofregit de tomaca picolada; quan ja està quasi sofregida, se li tiren els espinacs, llavats i tallats, i es remou tot no massa temps, uns dos o tres minuts; es posa el pebre-roig i, to seguit, s'aboca el sofregit al perol o cassola, on hi ha els fesols i l'aigua. Si és de sèpia es posa ara. Si foren gambes poden posar-se en el sofregit, o en la paella uns 10 minuts abans de posar l'arròs (apartades del sofregit o crues); Si fora rap, rajada o anguiles, uns 10 minuts abans de posar l'arròs. Aquest es posar quan la verdura estiga cuita; abans s'haurà posat la sal, després de tastar el brou, perquè el peix generalment aporta sal marina. Bullirà l'arròs uns 10 o 20 minuts, procurant que quede ni massa ni poc brou. La proporció aconsellable és que de cinc parts, tres siguen del sòlid i dues del líquid. Per tant, abans o immediatament després de posar l'arròs, es rectifica d'aigua.




Arròs de sèpia i col-i-flor


La sèpia (400 gr) s'ha de posar a bullir en la cassola, en aigua fresca, uns 30 minuts. Uns 400 o 500 gr. de col-i-flor, a trossets, se sofrig en paella, l'oli (200 gr) ben calent; i uns cinc o sis minuts després se li afegeix el pebre-roig i es tira tot, immediatament, a la cassola. Bullirà tot com uns quinze minuts, fins que col i sèpia estiguen cuites; es tira la sal --després de tastar el brou--, es rectifica de líquid, i es posa l'arròs, uns 200 gr.; uns polsims de safrà i de pebre-negre, a gust. Tot igual que abans.



Arròs a banda


Un quilo o quilo i mig de peix variat. Les espècies més aconsellables són l'escorpa, la gallineta, el rap, l'aranya de mar, etc. lnsuperables, els molls grans i ben vermells. Un bon grapat de sepionet per al sofregit de la paella; uns 300 gr. de creïlles; 500 de ceba; 100 de tomaca picolada; alls, safrà, sal i aigua; una fulla de llorer i una cebeta.

En una cassola metàl.lica es posen a bullir en aigua les creïlles i la ceba, uns alls sense pelar i mig partits, i una fulla de llorer; ja cuites, o quasi, es posa el peix, i la sal afegint aigua, si en necessitara, per a cobrir-ho tot. Prompte estarà cuit: deu o quinze minuts. El brou que haja de quedar, serà sols el suficient per a coure l'arròs (uns 800 gr.) però no massa, per no quedar des-substanciat.

En l'oli de la paella, ben calent, sofregirem uns alls, i abans que prenguen color d'or es tira la tomaca i la ceba ben picolades, i els sepionets, i es volteja el conjunt; finalment, l'arròs --400 gr.--, que es mescla bé amb tot; una cullerada no plena de pebre-roig i de seguida el brou de peix. Doble que l'arròs. Foc viu primer, i decreixent després, a mesura que el gra vaja eixugant-se. Es deixa reposar i, en escudellar-lo, s'acompanya amb quarts de llima. En no pocs llocs és ritual menjar-lo remenat amb una cullerada d'all-i-oli.

El peix desespinat, amb la creïlla i la ceba, forma un segon plat, adobant-lo amb una de les variades salses bones companyones del peix all-i-oli, maonesa, maonesa rosada, maonesa verda, vinagreta, romesco cru, romesco tarragoní, salsa de mariner, etc.
De l'all-i-oli o la maionesa--o maonesa--ordinària no cal parlar, per sabudes de sobra. La rosada és la maonesa a la qual s'incorpora una cullerada de concentrat de tomaca, una punta de cullereta de mostassa i (optatiu) un poquet de coent (tabasco, Jamaica, Cayena) i un culet de copeta de conyac. A la verda se li incorpora un manollet ben picat de julivert el morter; en estar ben matxucat, es tira en el morter un poc de maonesa; es fa una pasta que es mes amb la resta de la maonesa; i se li incorporara tot seguit una tasseta de tàperes menudes i sense sal i uns cogombres petits en vinagre picolada.

La salsa romesco en cru es fa així una bona tomaca madura grossa--o dues mitjanes--un pimento o pebre molt tendre roig, un o dos alls pelats, una molla de pa, mitja tasseta d'oli i la meitat de vinagre, un polsim de pebre-negre, una punteta de vitet, sal i aigua. En el morter es matxuquen els alls amb un poc de sal; després--sempre coent--s'afegeix el pimentó ben rentat i sense vinses, trencat en fragments, la miqueta de vitet, la tomaca sense vinses ben tallada; finalment la molla de pa arremullada en aigua un poc calenta i exprement-la amb la mà; es continua treballant la massa amb el picamà o boix fins formar un conjunt pastos. Després sense deixar de remoure, va tirant-se l oli lentament, i el vinagre, la sal a gust i el pessic de pebre-negre en pols. Si el conjunt quedara poc fluid, se li incorporen unes cullerades del brou on s'ha bullit el peix, i es deixa macerar en lloc fresc unes tres hores.



El romesco fregit


Es, com diu Pla, una salsa del Camp de Tarragona; i "no és més que el sofregit habitual, però més complicat. En una cassola, sobre l'habitual fons d'oli, poseu una quantitat de ceba tallada, tomàquet, molt de tomàquet, pebrot, pebre bo, sal, llorer, farigola, fenoll i orenga. Tots aquests ingredients s'han de coure molt, vull dir una llarga estona, fins a fondre's en una confitura, i passar-se després pel colador... "



La salsa de mariner


Tan tradicional a la nostra costa, té per base la tomaca torrada a la graella, a la brasa o a la flama. Inicialment es matxuquen bé en un morter dos o tres alls, una tasseta de ceba tallada molt menuda, un poc de julivert, un trosset de vitet i un poc de sal. Després se'ls tira la tomaca ben torrada i sense pell ni vinses; i sense deixar de remenar-ho amb el picamà es va tirant l'oli, fil a fil; finalment se li incorpora una o dues cullerades--al gust--de vinagre i (optatiu) un pessic de pebre-negre. Si quedara massa espessa, se li afegeixen unes cullerades d'aigua fresca o de brou de peix.
Aquestes i altres salses semblants són bones també per acompanyar altres plats de peix bullit, torrat o fregit.

Arrossos al forn





L'Olla


* 250 gr. de garreta de bou, 250 gr. de garreta de corder, la quarta part d'una gallina. Peuet, dos corbets i 100 gr. de cansalada fresca de porc. Una botifarra (de ceba, de carn, d'arròs) i un blanquet. Una pilota: 125 gr. de magre de porc; una sang de pollastre, una cullerada sopera de sagí, un ou cru, julivert picat, sal, pinyons, un polsim de canyella (optatiu) i pa ratllat, el suficient per pastar-ho tot ben pastat, es fa una massa no atapeida sinò molla, sucosa, tova, però consistent per dónar-li la forma d'una o dues peces redones i allargades. En alguns pobles es fan dolces aquestes pilotes posant-los sucre i no sal.
* 125 gr. de cigrons remullats; 500 gr de creïlles; una xirivia, i un nap. Admet uns cardets, particularment quan l'olla és molt greixosa. En alguns llocs o families s'acostuma a posar també altres vegetals: un moniato, un perot de guisar, alguna carlota, sal i safrà.

En un perol capaç i en aigua freda--uns dos litres--es posen al foc els cigrons, la carn (llevat de la gallina, la cansalada i la pilota), el nap, la xirivia i els altres vegetals de cocció llarga, però no les creïlles. La cocció total deu tardar, sempre a foc moderat, unes tres hores i mitja. Després (una hora aproximadament) es posen les creïlles, la gallina, la cansalada, la sal i el safrà. Una mitja hora després es posa la botifarra, el blanquet i la pilota. Es deixa coure tot a un bull moderat, afegint l'aigua (tèbia) que vaja evaporant-se.

Del brou d'aquesta olla es fan, com a primer plat, sopes de pa (aromatitzada), ja escudellats els plats, amb polsims d'herba-sana seca i triturada, és molt tradicional, sopes d'arròs, o sèmoles, o tapioques, o pastes italianes. O arros sec, (uns 100 gr. per ració) en cassola plana d'obra, sofregit, amb sagí, de tomaca (uns 20 gr. per ració), sofregit també l'arròs uns moments, i abocat el brou (poc menys del doble que l'arròs) s'afegeixen uns brins de julivert, el safrà i un pessiguet (optatiu) de pebre-negre en pols. La cocció pot fer-se al foguer o al forn. En el primer cas, ja quasi eixut, es cobreix la cassola amb tapadora metàl.lica i al damunt es posen brases per rossejar-lo. Es tracta d'un dels millors arrossos que ha creat la cuina valenciana. També es pot decorar--i resulta principesc--amb rodanxes de pilota.



Arrossos rossejats


Rossejar equival, culinàriament parlant, al terme daurar al foc una vianda; i més estrictament, daurar per damunt. En aquest sentit hi ha moltes varietats de rossejats. En definitiva tot arros en cassola d'obra plana, cuit amb brou d'olla (poc menys de la meitat que arros) al forn, sofregit en sagí o en oli i acompanyat dels ingredients solids de l'olla --tots o una part--, és a dir, la carn, desossada i tallada, particularment la cansalada, el peuet i algun trosset de tanda, els cigrons, les creïlles tallades com medallons, etc, i daurat al forn, és un rossejat. Per a quatre racions n'hi ha prou amb 300 gr. d'arròs, una bona cullerada sopera de sagí, o 150 gr. d'oli i, i la meitat o menys--segons la capacitat de la cassola--del contingut d'una olla com la descrita abans. Pot fer-se també un rossejat més senzill amb una olla simple, composta només de trossets de tanda, cigrons --algun altre vegetal- i embotit de porc i cansalada. Com en aquesta varietat el volum de la carn serà menor, pot augmentar-se la dosi d'arròs als 400 o 450 gr.



Arròs al forn amb pésols


* Embotit, cansalada i alls tendres,
* 500 gr. de pésols,
* 200 de faves tendres (optatiu),
* botifarra, blanquet, llesquetes de cansalada,
* sis o set alls tendres,
* 400 gr. d'arròs,
* 200 d'oli,
* pebre-roig (una culleradeta), sal i safrà.

En un perol, en un litre d'aigua no calenta, es posen a bullir els pésols, les faves--si se'n volen posar--la sal i el safrà. Ja cuit el llegum en una paella, i l'oli calent, es frigen els embotits i la cansalada i es deixen a part dins la cassola d'obra. En el mateix oli de la paella se sofrigen els alls no massa; després se'ls tira l'arròs i es mescla tot un minut. Tot seguit s'aboca a la cassola, desprès de afegir-li el pebre-roig, es vessa en la cassola el lfquid i els llegums del perol, i es rectifica de sal i de llquid, si en faltara, abans de ficar-la en el forn de calor mitjà fins coure's i eixugar-se l'arròs uns divuit o vint minuts. Es traurà la cassola i es deixarà reposar uns moments abans d'escudellar.



Arros de crosta


L'ingredient fonamental és un brou d'olla fortament greixos i bé de safrà, producte de carns diverses--de corder, de vedella, de porc, de gallina, d'embotits, de cansalada, de pilota, etc--i vegetals: cigrons remullats, creïlles, xirivia, etc. En una cassola de test, plana, de vores no massa baixes es sofrig en sagí un poc de tomaca picolada (abans pot sofregir-se uns pentolets menuts de llomello o magre greixos de porc), se li afegeix l'arròs (uns 400 gr.), es rebolica el conjunt i s'aboca el brou de l'olla (uns 700 gr) s'afegeixen les molles més saboroses de les carns, els embotits i les rodanxes de pilota, tot nivelladament mesclat amb l'arròs. Es fica la cassola al forn a foc mitjà Als quinze minuts, quan l'arròs està quasi eixugant-se, es trau la cassola i s'escampa per damunt del cuinat un bon batut d'ou (sis o vuit) i es torna a ficar al forn, fins quallar-se ben rossejada la daurada crosta



Arros de bacallà i col-i-flor al forn


* 200 gr de bacallà, remullat unes bores abans i fet miquetes;
* uns 400 gr de col-i-flor a trossets;
* un sis alls tendres, tallats;
* 200 gr d'oli,
* pebre-roig i sal;
* Uns 400 gr d'arròs

En una paella se sofrigen els alls, la col-i-flor i el bacallà; ja prou sofregit, se'ls afegeix l'arròs, es mescla bé amb el sofregit, i es tira el pebre-roig, i s'aboca immediatament el conjunt a la cassola d'obra i plana; també s'abocarà tot seguit l'aigua calenta (amb un poc de safrà) que es tindrà prèviament preparada (uns 700 gr, és a dir, menys del doble que l'arròs, perquè la col és aigualosa), i es disposarà tot nivelladament Es fica al forn ni fort ni fluix, de 3 o a 4 o minuts En traure'n la cassola, es deixa reposar dos o tres minuts



Arròs al forn amb cigrons i panses


* 150 gr. de cigrons posats a remulla la nit abans;
* 100 gr de panses despinyolades, o siga sense pinyol, posades a remùlla en aigua natural una o dues bores;
* 25O gr d'oli;
* 400 gr d'arròs;
* safrà, sal i brou

En un perol d'aigua natural (un litre) es posen els cigrons al foc, amb sal i el safrà, i es deixen al bull fins coure's En una paella, l'oli calent, se sofrigen --ben eixugades--les panses, i poc després es posa l'arròs i se sofrig tot; es trasllada tot a la cassola plana d'obra, i abocant-li el perol--el líquid deu aplegar però no passar d'uns 700 gr o 750--i nivellant el conjunt, es fica al forn, després de rectificar-bo d'aigua i sal. Si calguera afegir-li aigua, que siga calenta



Arròs al forn d'anguiles i bajoques


* Mig quilo d'anguiles;
* 250 gr de bajoques verdes,
* 125 de tavella i 125 degarrofó;
* 200 gr d'oli,
* 400 gr d'arròs,
* pebre-roig, sal, aigua per a la cocció (menys del doble que l'arròs),
* una cabeceta d'alls
* i 100 gr de tomaca picolada

En un perol i aigua--procureu només posar l'aigua necessària per al bull i que després en quede sols un poc menys de tres quarts de litre--es posen a bullir les bajoques, la cabeceta d'alls, i el safrà Quan ja està quasi cuit, es posen les anguiles trossejades, i es deixa que bullguen deu o quinze minuts, fins coure's bé En una paella, l'oli ja calent, se sofrig la toma~a ben tallada i després se li posa l'arròs, se sofrig tot uns moments, i en afegir-li la culleradeta
6re-roig, es tira a la cassola plana d'obra, i ràpidament el brou del perol i tot el que conté--també la cabeceta d'alls--tot nivellant i escampant bé les anguiles i la verdura; es fica al forn Tardarà a coure's --si té el 11quid degut--una mitja bora, potser llarga



Arròs al forn de fesols i naps


* 250 gr de fesols;
* 500 gr de naps o nap-i-col;
* 250 gr d'oli,
* una cabeceta d alls;
* 500 gr d'arròs,
*una culleradeta de pebre-roig, un pessic de pebre-negre, safrà, sal i aigua

En un perol d'aigua freda (vora litre i mig), es posen al foc els fesols remullats de la nit anterior, la cabeceta d'alls, els naps, partits o a quarts, i la sal. Quan ja està cuit, es posa l'oli en la paella al foc; i, en estar ben calent, se sofrig l'arròs uns moments i se li tira la culleradeta de pebre-roig, se'l posa en la cassola de fang plana, se li aboca el brou del perol amb els fesols, la cabeceta i naps, i es nivella el conjunt. Es rectifica d'aigua i sal, i es fica al forn. Resulta un arros molt mengívol, que és amplament popular--o era--a la ciutat de València

Menu principal / Arrossos / Carns / Peix / Guisats i sopes / Verdures / Postres

© de la realització del web B@LDO internet - © dels textos J. Martí Dominguez "Els Nostres Menjars"