Darwin 2009

CONFERENCIANTS

ELS VIRUS: L'EVOLUCIÓ “EN DIRECTE

CONFERENCIES

1 Amparo Latorre
2 Andres Moya Simarro
3 Fernando Gonzalez
4 Hernan Dopazo
5 Julio Sanjuan
6 Juli Peretó i Magraner
7 Manuel Porcar i Miralles
8 Manuel Serra Galindo
9 Ricardo Flores
10 Pau Carazo Ferrandis
11 Toni Raga
12 Francisco Aznar
13 Santiago F.Elena Fito
14 Rosario Gil
15 Valentin Villaverde
16 Vicente Pallas
17 Mercedes Fernández
18 Xavier Lopez

”La evolució també ens ajuda a comprendre salut i malaltia: un exemple molt clar son les malalties causades per microorganismes com els bacteris o els virus. Certament, la evolució és present arreu. Allà on fixem la nostra atenció, podem observar com actua la evolució. Ara bé, potser no hi ha cap altre situació on puguem observar-la gairebé “en directe” com en el cas de les malalties infeccioses provocades pels virus. Peixos, rèptils o primats han necessitat cents o milers d’anys per a evolucionar, mentre que els microorganismes, i especialment els virus, evolucionen a velocitats impressionants, moltes vegades en pocs dies o poques hores. La raó és ben simple: els virus necessiten escapar-se ràpidament d’un exèrcit de cèl•lules de l’organisme que infecten (la resposta immunitària) llur única missió és eliminar-los. Així, davant qualsevol infecció, s’hi estableix una cursa d’armaments entre la evolució dels virus i els atacs de la resposta immunitària. Les dues úniques formes que tenen els virus de guanyar la batalla son amagar-se o canviar, de forma ràpida i contínua,“enganyant” així a les cèl•lules del sistema immune.

La biologia dels microorganismes ens permet, per tant, mostrar que la evolució ocorre al voltant nostre contínuament, que la evolució ens és útil, que es la base per la resistència a antibiòtics dels bacteris i a drogues antivirals dels virus, la base per a la aparició de virus nous que ens infecten, i que te una importància mèdica immensa. Els virus de la SIDA, de l´Ebola, Hantavirus, del Nil Occidental, del SARS, de la grip aviar, etc. son exemples recents d’evolució ràpida amb greus implicacions per a nosaltres, els humans. En el cas del virus de la grip, per exemple, els motors evolutius, recombinació, mutació, i selecció, actuen tots els hiverns, poden donar lloc a noves soques potencialment perilloses.

D’altra banda, en el cas de la aplicació de teràpies amb antibiòtics o antivirals, la nostra actuació pot tenir grans efectes sobre la eliminació dels microorganismes o ben al contrari, si ho fem malament i no considerem la evolució, sobre la selecció provocada per nosaltres mateixos de soques resistents als tractaments disponibles. Encara que malauradament moltes vegades sentim que els medis de comunicació fixen la seva atenció en la evolució per raons i controvèrsies gratuïtes i totalment equivocades, explicarem com i perquè la evidència i l’estudi de la evolució dels microorganismes que causen malalties ens és molt útil per lluitar contra les mateixes.

Ja sigui en el tractament del bacteri de la tuberculosi o del virus de la SIDA, el fet és que apliquem la teoria evolutiva per a intentar eliminar als microorganismes patògens. En concret, és el cas dels virus on podem observar la evolució actuant “en directe”, en uns períodes de temps molt curts. El motiu és ben senzill: el cicle de vida de molts virus te una durada d’hores, i en qüestió de poques hores, la població completa de virus que infecten a un determinant individu es recanvia totalment. Aquesta gran capacitat i velocitat de replicació i mutació fa que els virus siguin màquines evolutives amb una rapidesa d’adaptació que cap altre organisme posseeix. Mentre que un dels principals problemes de Darwin per a demostrar la seva teoria era el temps que havia d’esperar per a observar un efecte de la evolució, utilitzant els virus, podia haver-ho fet potser en un parell de setmanes o tres.

En resum, la evolució és el principi fonamental de tota la biologia i, agradi o no agradi, utilitzem diàriament els principis evolutius per a tractar, combatre i controlar les malalties infeccioses provocades per bacteris i virus, contràriament mortals. Recordem que fa menys de cent anys, les malalties infeccioses eren la principal causa de mort en poblacions humanes. De fet, al 1849, una filla de Darwin, Anne, va morir possiblement degut al bacteri de la tuberculosi, i Darwin mateix va veure en la seva filla l’efecte de la selecció natural per manca de supervivència que havia observat en el mon animal. Almenys avui dia podem aplicar les teories evolutives de Darwin en el tractament de la tuberculosi i d’altres malalties infeccioses.

1 Simbiosi: Aprenent a viure junts
2 La teoria de l'evolució avui
3 Evolució dels Virus: de l'origen de la Sida fins al caso Maeso
4 Genòmica i Evolució. El futur de la Biologia.
5 De l'origen de la ment a la psicopatologia .
6 Darwin i l'arbre de la vida
7 Del cranc de Heike als conreus transgènics: meravelles de la selecció artificial
8 Ecología de la reproducció sexual
9 Els viorides
10 Què ens fa humans?: El que l'evolució pot dir-nos sobre el nostre propi comportament
11 Biodiversitat en el Mediterrani
12 Paràsits que manipulen als seus hospedadors, i paràsits autoestopistes: com sobreviure en el pitjor dels mons possibles
13 Virus emergents
14 Cèl·lules mínimes: evolució i disseny
15 Procés evolutiu humà
16 Virus emergents
17 La vida en el mar: diari d'un dofí
18 Els Virus: L'Evolució en directe

“Llibres:
Virus patógenos. Varios autores (Coordinadores: Luis Carrasco y José Mª Almendral). Editorial Hélice, Madrid 2006. ISBN: 84-934106-0-8

Webs:
All the Virology on the WW Web – En espanyol
http://www.virologia.org/2005/index.htm
Center for Virus Research (CVR), University of California, Irvine
http://cvr.bio.uci.edu/docs.html
European Society of Clinical Microbiology and Infectious Diseases
http://www.escmid.org/
American Society for Virology
http://www.asv.org/
American Society for Microbiology
http://www.asm.org/
Sociedad Española de Biología Evolutiva
http://www.sesbe.org/
The European Society for Evolutionary Biology
http://www.eseb.org/

XAVIER LOPEZ

Àrea de Genómica y Salud
Epidemiologia molecular
CSISP – Centre Superior d’Investigació en Salut Pública
Conselleria de Sanitat, Generalitat Valenciana
-------------------------------------------------------------------------------------
Departament Microbiologia i Ecologia, Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva
Universitat de Valencia

		En F. Xavier López-Labrador es Llicenciat i Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1990), i ha treballat en el camp de les hepatitis víriques des del seu període formatiu com a viròleg al Servei de Microbiologia i Departament de Medicina de l’Hospital Clínic de la Universitat de Barcelona (1990-1997). Al 1994, desprès d’una estada al Departament de Microbiologia Mèdica de la Universitat d´Edimburg, Regne Unit, els seus interessos es centraren en l’estudi de la variabilitat genètica del virus de la hepatitis C (VHC) i les seves implicacions en la hepatitis C crònica. Desprès de participar en diversos projectes de recerca clínica i de transferència en hepatitis B, C y G, va obtenir el títol de Doctor al 1997. El seu interès per la recerca aplicada en el camp de las hepatitis víriques el va fer optar per una estada post-doctoral a la Stanford University Medical School (E.E.U.U.), per a complementar la seva formació en immunologia. Des de 1997 fins 1999, va estudiar la resposta inmune front a la infecció pels virus de la hepatitis, als Departaments de Microbiologia-Inmunologia i de Medicina, i tècniques diagnòstiques assistint al Laboratori de Virologia Clínica de l’Hospital de Stanford. Al 2000, va obtenir en convocatòria pública un contracte de Investigador del Sistema Nacional de Salud del Fondo de Investigación Sanitaria, Instituto de Salud Carlos III, Ministeri de Sanitat, destinat al Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari La Fe de València, on va iniciar una línea de investigació en immunologia viral. El Fondo de Investigación Sanitaria li va concedir novament un contracte de Investigador del Sistema Nacional de Salud en la convocatòria pública de 2004, ara destinat al Centre Superior d’Investigació en Salut Pública de la Conselleria de Sanitat Valenciana dins l’àrea de Genòmica i Salut, on va adquirit la condició de Investigador Senior del Sistema Nacional de Salud en 2006. També és membre del Centro de Investigación Biomédica en Red en Epidemiología y Salud Pública (CIBER-ESP) del Instituto de Salud Carlos III i, des de 2007, és Professor Associat del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València. Ha publicat nombrosos articles sobre la hepatitis vírica en revistes internacionals de prestigi