CONGRESO INTERNACIONAL

LA VOZ DEL REINO

REPRESENTACIÓN POLÍTICA, RECURSOS PÚBLICOS Y CONSTRUCCIÓN DEL ESTADO

600 AÑOS DE LA GENERALITAT VALENCIANA



Presentación


Este año se cumplen 600 años de la creación de la Generalitat Valenciana, la institución que, nacida inicialmente con una finalidad fiscal y financiera, acabaría ostentando la más alta representación política del reino. En realidad, y como sus homólogas catalana y aragonesa, la Generalitat del reino de Valencia había sido creada mucho antes, en el contexto de la larga guerra con Castilla durante la segunda mitad del siglo XIV, cuando se hizo necesario un importante esfuerzo económico para hacer frente al enorme volumen de gasto bélico. Pero no fue hasta 1418, con Alfonso el Magnánimo, cuando la nueva institución se desarrolló plenamente y empezó a funcionar con normalidad. La Generalitat, llamada inicialmente Diputación del General, era una comisión permanente de las Cortes, es decir, una “diputación”, que representaba Al conjunto —el “general” o “generalidad”— de los habitantes del reino de Valencia...
Este año se cumplen 600 años de la creación de la Generalitat Valenciana, la institución que, nacida inicialmente con una finalidad fiscal y financiera, acabaría ostentando la más alta representación política del reino. En realidad, y como sus homólogas catalana y aragonesa, la Generalitat del reino de Valencia había sido creada mucho antes, en el contexto de la larga guerra con Castilla durante la segunda mitad del siglo XIV, cuando se hizo necesario un importante esfuerzo económico para hacer frente al enorme volumen de gasto bélico. Pero no fue hasta 1418, con Alfonso el Magnánimo, cuando la nueva institución se desarrolló plenamente y empezó a funcionar con normalidad. La Generalitat, llamada inicialmente Diputación del General, era una comisión permanente de las Cortes, es decir, una “diputación”, que representaba Al conjunto —el “general” o “generalidad”— de los habitantes del reino de Valencia.

El pactismo propio de los estados de la Corona de Aragón y la misma existencia de una institución representativa del reino, y autónoma respecto de los oficiales reales, no eran una peculiaridad exclusiva de la monarquía catalanoaragonesa, sino que se desarrollaron también en otros países de Europa occidental, donde son conocidos con otros nombres. A la consolidación de la Generalitat también contribuyó la emisión de deuda pública, la primera deuda soberana o estatal en Europa, cuyos intereses se pagaban con los ingresos fiscales recaudados por la institución, que se convirtieron así en permanentes y regulares. Con el tiempo, la Generalitat iría asumiendo también funciones políticas, aunque en la Edad Moderna tuvo que compartir la representación del reino con otra institución, los
Elets dels Tres Estaments.

La Generalitat, como el resto de las instituciones del reino de Valencia, fue abolida en 1707 por el decreto de Nueva Planta promulgado por Felipe V, en el marco de la Guerra de Sucesión, que sustituía el ordenamiento foral por las leyes e instituciones castellanas, con una visión del estado y del poder de la monarquía más centralista y absolutista. En los siglos XIX y XX, la antigua Generalitat se convirtió en objeto, primero, de evocación nostálgica por parte de los eruditos y escritores de la Renaixença y, más tarde, de reivindicación por parte del valencianismo político. Con la transición democrática y la aprobación del Estatuto de Autonomía de 1982, el nombre de Generalitat pasó a designar el conjunto de las instituciones del autogobierno valenciano, desde el
Consell y Les Corts a una serie de instituciones consultivas y normativas.

Sin duda, la celebración del 600 aniversario de su creación servirá para un mejor conocimiento de la más importante de las instituciones valencianas, la que encarna la representación política de los valencianos y la administración del autogobierno, y también de la historia valenciana en general. Este es, entre otros más académicos e historiográficos, el objetivo de este congreso internacional que reúne historiadores de diferentes países, especializados en los grandes temas que se abordarán: Estado, finanzas, fiscalidad, deuda pública, pensamiento político, cultura, arte ...

Organización


Comité de honor

Molt Honorable Sr. Ximo Puig
President de la Generalitat Valenciana

Molt Excel·lent Sr. Enric Morera
President de Les Corts Valencianes

Honorable Sr. Vicent Marzà
Conseller Educació, Investigació, Cultura i Esport...

Comité de honor

Molt Honorable Sr. Ximo Puig
President de la Generalitat Valenciana

Molt Excel·lent Sr. Enric Morera
President de Les Corts Valencianes

Honorable Sr. Vicent Marzà
Conseller Educació, Investigació, Cultura i Esport

Prof. Dra. Mª Vicenta Mestre
Rectora Magnífica de la Universitat de València

Prof. Dr. Francisco J. Mora
Rector Magnífic de la Universitat Politècnica de València

Prof. Dr. Manuel Palomar
Rector Magnífic de la Universitat d’Alacant

Prof. Dra. Eva Alcón
Rectora Magnífica de la Universitat Jaume I

Prof. Dr. Jesús Tadeo Pastor
Rector Magnífic de la Universitat Miguel Hernández

Molt Il·lustre Sr. Santiago Grisolia
President del Consell Valencia Cultura

Honorable Sr. Ramon Ferrer
President Acadèmia Valenciana de la Llengua

Comité científico

Guido d’Agostino (Università degli Studi di Napoli Federico II), Ernest Belenguer (Universitat de Barcelona), Agustín Bermúdez (Universitat d’Alacant), Wim Blockmans (Universiteit Leiden), Germà Colon (Universität Basel-Universitat Jaume I de Castelló), Pietro Corrao (Università degli Studi di Palermo), Remedios Ferrero (Universitat de València), Felipe Garín (Universitat Politècnica de València), Jean-Philippe Genet (Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne)...

Comité científico

Guido d’Agostino (Università degli Studi di Napoli Federico II), Ernest Belenguer (Universitat de Barcelona), Agustín Bermúdez (Universitat d’Alacant), Wim Blockmans (Universiteit Leiden), Germà Colon (Universität Basel-Universitat Jaume I de Castelló), Pietro Corrao (Università degli Studi di Palermo), Remedios Ferrero (Universitat de València), Felipe Garín (Universitat Politècnica de València), Jean-Philippe Genet (Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne), Enrique Giménez (Universitat d’Alacant), Lluís Gimeno Betí (Universitat Jaume I de Castelló), Michel Hébert (Université du Québec à Montréal), Paulino Iradiel (Universitat de València), Antonello Mattone (Università degli Studi di Sassari), Antonio Mestre (Universitat de València), Rosa Monlleó (Universitat Jaume I), Tomàs de Montagut (Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona), M. Rosa Muñoz (Universitat de València), Giovanni Muto (Università degli Studi di Napoli Federico II), Mariano Peset (Universitat de València), Emilia Salvador (Universitat de València), Eva Serra (Universitat de Barcelona) i John Watts (University of Oxford).

Comité organizador

Presidente del congreso: Antoni Furió (Universitat de València).

Secretarios del congreso: Juan Vicente Garcia Marsilla (Universitat de València), Lluís Guia (Universitat de València).

Ester Alba (Universitat de València), Armando Alberola (Universitat d’Alacant), David Bernabé (Universitat d’Alacant), José Vicente Cabezuelo (Universitat d’Alacant), Teresa Canet (Universitat de València)...

Comité organizador

Presidente del congreso: Antoni Furió (Universitat de València).

Secretarios del congreso: Juan Vicente Garcia Marsilla (Universitat de València), Lluís Guia (Universitat de València).

Ester Alba (Universitat de València), Armando Alberola (Universitat d’Alacant), David Bernabé (Universitat d’Alacant), José Vicente Cabezuelo (Universitat d’Alacant), Teresa Canet (Universitat de València), Carmen Corona (Universitat Jaume I de Castelló), Josepa Cortès Escrivà (Universitat de València), Ricardo Franch (Universitat de València), Vicent Garcia Edo (Universitat Jaume I de Castelló), Albert Girona (Universitat de València), Magdalena Martínez Almira (Universitat d’Alacant), Josep Montesinos (Universitat de València), Francisco Javier Palao (Universitat de València), José Antonio Pérez Juan (Universitat Miguel Hernández d’Elx), Vicent Pons (Universitat de València i Arxiu de la Catedral de València), Carles Rabassa (Universitat Jaume I de Castelló), Pilar Roig Picazo (Universitat Politècnica de València), Pedro Ruiz Torres (Universitat de València), Josep Miguel Santacreu (Universitat d’Alacant) i Francesc Torres Faus (Arxiu del Regne de València).

Equipo de trabajo: Luis Almenar, Antonio Belenguer, Guillem Chismol, Javier Fajardo, Miquel Faus, Laura Peris, Lledó Ruiz Domingo, Blai Server.

Programa


PROGRAMA COMPLETO

Información práctica


Sedes del congreso



Correo de contacto: gv600anys@gmail.com

Inscripción


Hasta el 19 de octubre a las 14.00 h.