APORTACIONS AL DEBAT DEL PCPV – Agrupació de Meliana, 19 de gener de 2016

1. Anàlisi crític i autocrític: a més de constatar el fracàs de les Primàries, que no han estat un antídot per a la derrota, cal assenyalar que determinades pràctiques d'Izquierda Unida han afavorit que aparega com una força “del sistema” (veure http://www.uv.es/pla/derrvict.htm )

2. Quin model de Partit necessitem: un Partit de la classe treballadora hauria de prioritzar la organització en el seu si, entés en un sentit ampli. Per tant, caldria prioritzar l'organització en centres de treball i estudi (amb organitzacions sectorials com a un pas intermedi), revertint la territorialització electoralista realitzada en la transició. Cal a més desenvolupar la comunicació combinant l'ús d'internet, mitjans de difusió pública com una ràdio i el contacte personal.

3. Model de convergència polític social que necessitem: cal impulsar un moviment polític i social plural i alternatiu d'esquerres, a partir de les experiències de confluències municipals i les territorials en Catalunya i Galícia, impulsant la seua articulació i generalització, superant així l'actual IU anquilosada amb estructures de partit. En aquesta direcció, es pot explorar la possibilitat de desenvolupar Unitat Popular mantenint el seu funcionament assembleari però articulant-la en àmbits comarcals i locals, encara que el fracàs electoral no facilitarà aquesta tasca.

4. Programa mínim: a diferència del Programa Màxim comunista (que es podria sintetitzar en l'abolició de la propietat privada i la disolució de l'Estat), el Programa Mínim cal anar desenvolupant-ho dialècticament per tal d'avançar en aquesta direcció a partir de la correlació de forces en cada moment. Així, podriem establir tres passos:

Formació d'un govern progressista a partir de la correlació de forces generada per les eleccions del 20D, mitjançant un acord per a la investidura (sense necessitat de ser un pacte de govern ni de legislatura) a partir del compromís d'aprovar un pla d'emergència social, la derogació de todas les lleis involucionistes aprovades pel PP (Llei Mordassa, LOMQE, reforma laboral, de l'Administació Local, del Codi Penal i sobre el Tribunal Constitucional, restricció al dret a l'avortament, etc.) i l'acceptació del dret a decidir de les comunitats que el reclamen (que com a primer pas requeriria abordar el conflicte de Catalunya a través del diàleg i no de la repressió de l'Estat).
Si es repetiren les eleccions en uns messos, una confluència d'esquerres configurada a partir dels resultats electorals del 20D s'hauria de fer al voltant d'un programa que incloga un canvi de la llei electoral per garantir una proporcionalitat efectiva i un Procés Constituent democràtic que garantisca els drets socials com a drets subjectius, permeta optar entre Monarquia i República i exercir el dret a decidir dels pobles d'Espanya i de la seua ciutadania en el seu conjunt en qüestions com els compromisos internacionals, especialment els militars, amb consultes al respecte. I garantint mentrestant mitjançant Lleis els drets socials contemplats en la Constitució actual, i en particular l'educació des del naixement a la Universitat, una sanitat universal sense copagaments, l'habitatge sense pobresa energètica i un treball digne (el que suposaria posar en marxa un sistema de Treball Garantit, sense perjudici d'establir també una renda mínima).
A mitjà termini, per exemple per al següent cicle electoral, caldria treballar per a que una confluència d'esquerres assumira un programa realment alternatiu, que podria partir de les propostes electorals d'Unitat Popular de València (veure http://www.uv.es/pla/alteritat/proproeg.htm i http://www.uv.es/pla/alteritat/propron1.htm ), que configuren un programa de trencament democràtic que inclou la soberania democràtica en l'economia, per a la qual és imprescindible la nacionalització dels sectors estratàgics i la disposició a emetre mitjans propis de pagament, amb el consegüent trencament amb l'Europa de l'Euro, sense la qual no pot haver una alternativa real.

4. El paper del PCPV hauria de ser impulsar els punts anteriors.

5. Per a reactivar la mobilització social és essencial la reorganització del Partit indicada al punt 2 orientada a impulsar el conflicte social.