Institut d'Estudis Valencians, impulsat per la Conselleria de Cultura del Consell Provincial Valencià (el Consell ocuparia el lloc que anteriorment pogués ocupar la Diputació Provincial), i particularment per Francisco Bosch Morata, amb la intenció de crear una infraestructura cultural valenciana. El decret de creació es va emetre el 9 de febrer de 1937, i en ell s'establien l'existència de quatre seccions : Històric-arqueològica, secció filológica, secció de ciències i secció d'Estudis econòmics.
Sota l'adreça de la seva secció de Ciències, s'iniciaran gestions encaminades a la creació d'un Museu de Ciències Naturals, que “dintre de l'ordre general de les ciències Naturals tindrà especial interès per les quals es refereixen al País Valencià ”
El domicili social del Institut d’estudis valencians estarà situat en la Plaça de Cisneros numero 4.
| La realitat d’altres pobles ibérics que han hagut de resoldre problemes semblants al nostre, ens alliçona respecte el camí a seguir salvant, naturalment, les diferències qualitatives, demostrant-nos, sense cap lloc a dubtes, que la renaixença del País Valencià, iniciada fa més de cinquanta anys i el reconeixement públic de la nostra personalitat, accelerat des de l’esdeveniment de la República en 1931, ha penetrat en l’ànim del poble, tan palpable i evident, que ens crea l’obligació d’atendre les exigéncies que planteja. Al Consell Provincial de València correspon el deure de donar satisfacció a esta necessitat creant els mitjans adequats per a dirigir eixa inquietud superativa fundant un organisme amb diverses seccions especialisades d’investigacions científiques, crítica histórica i social, estudis filológics de la llengua valenciana i treballs d’especulació económica, sense perjudici que les seccions que originalment hagen de constituir este organisme, puguen augmentar o ampliar-se a mida que ho dicten les necessitats o les conveniéncies. L’organisme en qüestió podria nomenar-se INSTITUT D’ESTUDIS VALENCIANS amb l’alta missió que hem apuntat, ja que de ser un establiment pedagógic més a l’ús, no caldria el més lleuger esforç per a constituir-lo. L’INSTITUT ha de vindre a despertar l’espiritualitat de tot un poble aplicant-la a l’organisació col.lectiva del treball científic reunint l’esforç individual i totalisant-lo en una obra práctica que el convertixca en un ressonador de la nostra llengua, de les nostres ciéncies, de la nostra economia, de la nostra cultura, en fi. L’INSTITUT, amb la formidable labor que li pertoca, ha de reflectir el nostre seny en totes i cada una de les seues seccions; el seny que resta inexpressat està en el nostre complexe autócton, en alló que és drecera natural de la seua relació social. La missió és ardua, penosa, peró, per aço mateix, més estimulant i meritória per a les fermes voluntats que la manprenguen assimilant-se l’orientació adequada a les finalitats de l’INSTITUT |
Centre d'Estudis Histórics del País Valencià, a adscrit a la Universitat de València , la seva finalitat serà “ la investigació del passat històric del País Valencià , mitjançant la creació i sosteniment dels necessaris seminaris de treball , així com de la divulgació de la Història de València en totes les manifestacions de la seva cultura, mitjançant la celebració de cursos i conferències l'organització d'exposicions d'art, continuació de la tradició musical de l'antic Col·legi del Patriarca, aprofitant el seu valuosos arxiu musicográfico , etc.”
Estaria situat en el Col·legi del Patriarca, molt pròxim a la Universitat.
( Extractes d'un article d'Alfons Cucó al voltant de la creació d' una infraestructura valenciana . Revista Arguments, l’Estel numero 1, 1974).
 |
Cultura Popular. Organització impulsada per a la instrucció cultural de la classe obrera . Les seves aportacions més interessants seran les Milícies de la Cultura, creades al gener de 1937, oferirà a través d'un cos de mestres ensenyament bàsica als combatents en el front. Organitzarà biblioteques bàsiques circulantes , editarà, així mateix un periòdic Armes i lletres, editat íntegrament a València . Van impartir també l'ensenyament del valencià mitjançant cursets impartits per Miquel Duran, Enric Navarro i Ricard Blasco.
De març a juny de 1938Cultura Popular, a través de les seves secció de Biblioteques itinerants, realitza 1648 serveis de transmissió de biblioteques a unitats militars , organitzacions polítiques i sindicals amb 27540 volums per a 305 biblioteques (Albert Girona, Guerra i revolució al Pais Valencià).
El comitè provincial de Cultura Popular va estar presidit pel el valencianista Josep Manaut Viglietti, i estava compost per totes les organitzacions juvenils del Front Popular: Esquerra Republicana ,JSU, Unió Republicana, Partit Valencianista de Izquierda i Esquerra Valenciana, formaven part també la FUE, la FETE-UGT, l'Aliança d' Intel·lectuals ( ADIC), la Federació local de pioners , Estudiants revolucionaris , Dones Antifeixistas i el Teatro Proletari.