LA REPÚBLICA DELS SOMNIS: L'EDUCACIÓ DURANT LA IIª REPÚBLICA

Carmen Agulló. Universitat de València.

Temps era temps que uns homes i unes dones, compromesos amb la renovació pedagògica i social, cregueren poder fer realitat els seus somnis quan la IIª República va ser proclamada, quan l'escola somniada va començar a veure's reflectida en aquella Constitució que declarava que "Espanya és una República democràtica de treballadors de tota mena, que s'organitza en règim de Llibertat i de Justícia" i que senyalava que l'ensenyament seria obligatori, gratuït, laic, que s'organitzaria en el sistema de l'escola unificada, que respectaria l'ensenyament en la llengua pròpia, que faria del treball l'eix de la seua activitat, i que propiciaria la solidaritat humana.

Una escola que, a través de la legislació i de la pràctica, va començar a fer realitat la il·lusió d'aquells treballadors de l'ensenyament que vegeren com es creaven noves escoles, es planificava la construcció d'edificis escolars, se'ls dotava de nous materials didàctics i es reformava la seua formació inicial i contínua, així com el seu procés de selecció per tal d'ingressar al Magisteri. El Pla Professional, la reforma i unificació de les Normals, les Escoles d'Estiu i els Cursets de Selecció serien quatre senyals d'identitat pròpies de la nova formació del magisteri.

La autora

 

A la vegada es reformava la inspecció, es potenciaven les colònies escolars, es fomentava la participació mitjançant els Consells Locals de Primera Ensenyança, es dotava a les escoles de biblioteques de "Misiones Pedagógicas" i s'assajaven noves propostes metodològiques, fent que les teories esbossades per Dewey, Decroly, Freinet o Montessori passaren a guiar la pràctica quotidiana de les escoles.

Una nova escola republicana començava a néixer malgrat l'oposició dels sectors més conservadors de la societat, malgrat els nombrosos entrebancs que s'articularen en el Bienni radical-cedista; malgrat, cal no oblidar-ho, la comoditat de sectors importants del Magisteri, que per diferents raons no s'implicaren en les reformes. Una nova escola que seria trencada de soca-rel amb el triomf del franquisme, que va imposar la denominada escola del "no".

 

Dorothy Parker

Incredible, Fantastic...and True

Fa gairebé sis anys la meitat de la població d'aquest país era analfabeta. La primera cosa que va fer el govern republicà va ser reconèixer aquesta fam, la fam de la gent per a l'educació. Ara hi ha escoles fins i tot en els llogarets més minúsculs, més pobres; més escoles en un any que en tots els anys dels reis regnants. I encara més s'estan establint cada dia. He vist una ciutat bombardejada per la nit, i el matí següent, la gent es va aixecar i va prosseguir acabant les seves escoles. Aquí a Madrid, així com a València, un institut dels treballadors està obert. És una universitat, però no una universitat on els homes joves rics van a fer amics amb altres joves rics que puguen tenir interessos en negocis amb ells més endavant. És una universitat on els treballadors, forçats a començar com nens en camps i fàbriques, poden estudiar per a ser professors o doctors o advocats o científics, segons els seus valors. El curs intensiu en la universitat són dos anys. I mentre estan estudiant, el govern paga a les seues famílies els diners que haurien estat guanyant.

Cada nen té, a costa del govern, una educació tan moderna i personal com un nen d'escola americana privilegiada té en una escola progressiva acreditada. El que el govern republicà espanyol ha fet per l'educació seria un assoliment magnífic, uniforme en dies de pau, quan els diners són fàcils i les fonts no tenen fi. Però aquesta gent ho està fent sota foc...

Hi ha gairebé un milió de nens refugiats a Espanya. Milió és un nombre fàcil de dir. Però com pot vostè valorar el que significa? Tres-cents mil d'ells estan en llars de famílies i set-cents mil estan en les colònies de nens. Quan puga, el govern desitja tenir tots en colònies. Espere que això succeïsca, perquè he vist algunes de les colònies. On no hi ha sensació del terrible d'un orfenat o asil sobre elles. Mai vaig veure  a nens més fins -- lliures i creixent feliços. Una colònia estava en un recolze de la platja, prop de València Havia seixanta nens, de quatre a catorze anys, que havien estat en l'escola a Madrid, i els avions feixistes havien bombardejat l'escola.

Era sorprenent veure quants d'aquests nens podrien dibuixar i dibuixar bé -- i el seu talent va ser animat pels professors.- Quan vingueren a la colònia, els nens van dibuixar les coses que els eren més properes i més profundes -- van dibuixar els plànols i les bombes i les cases l'esclatar en flames. Vostè els podria veure per la perfecció terrible del detall. Ara estan dibuixant les flors i les pomes i els vaixells de vela i les petites cases amb el fum que surt de les xemeneies. Ara són nens feliços.

I a València, algunes milles lluny, els aeroplans feixistes vénen damunt i les bombes cauen, i haurà més nens que dibuixaran els aeroplans i les flames i els fragments dels cossos esclatats en l'aire.

DOROTHY PARKER

Published: The New Masses, November 23, 1937.

Transcribed:Sally Ryan for marxists.org in 2001.