CONCEPTES CLAUS SOBRE BOLONYA I SOBRE INNOVACIÓ DOCENT
GLOSSARI ELABORAT PER LA UNITAT D'INNOVACIÓ EDUCATIVA DE LA UV
En aquesta pàgina tractem d'aclarar els teus dubtes sobre com es desenvolupa el Procés de Bolonya en la Universitat de València, però també sobre com són els processos d'ensenyament i aprenentatge mitjançant els quals es plasma eixe procés en els Graus.
CONCEPTES CLAU DEL PROCÉS DE BOLONYA
Adaptació al Grau
Els estudiants de Llicenciatures i Diplomatures de la Universitat de València poden sol.licitar l'adaptació del seu expedient acadèmic al sistema de Grau europeu i, alhora, tenen dret a continuar en el pla d'estudis que vàren iniciar. En els diferents centres que ja implanten Graus en el curs 2009-2010 s'han articulat procediments per als estudiants que s'estimen més acabar amb el nou model (com ara, cursos pont o d'anivellament). Ací pots trobar informació sobre alguns d'aquests procesos:
ANECA, Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación
Organisme estatal que participa en la millora de la qualitat del sistema espanyol d’educació superior, mitjançant programes d’avaluació, certificació i acreditació dels ensenyaments (VERIFICA), el professorat (ACADEMIA, DOCENTIA) i les institucions (AUDIT).
Aprenentatge actiu
La consideració del crèdit com a unitat de mesura dels estudis suposa que els i les estudiants universitaris són responsables de gran part de les activitats d’aprenentatge, és a dir, que centren els processos acadèmics. Per aquest motiu el Procés de Bolonya ha suposat la focalització de les metodologies docents i el desplegament de programes acadèmics centrats en competències, que van més enllà de l’adquisició de continguts. Per assolir amb èxit els seus estudis, els i les alumnes han d’implicar-se activament en la seua condició d’estudiants, perquè estudiar significa molt més que memoritzar passivament unes dades. En la pàgina sobre Innovació Docent a la Universitat de València pots trobar més informació específica al voltant d'aquest tipus d'aprenentatge.
Aprenentatge permanent (Long life learning)
El procés de Bolonya assumeix que la formació del ciutadà europeu no ha de limitar-se a un període vital concret, sinó que es pot desenvolupar al llarg de tota la seua vida (Comunicat de Praga 2001). Açò vol dir que les institucions universitàries hauran de establir criteris específics de reconeixement de l’aprenentatge previ i facilitar la flexibilitat de matrícula per poder rebre estudiants molt diferents, tant per la seua procedència social i geogràfica, com per la seua formació prèvia. Per això, el Parlament Europeu va encetar el programa d'Aprenentatge Permanent, i en la reunió de Ministres d'Educació de 2007 a Londres es va publicar la “Carta de les Universitats Europees per a l’Aprenentatge Permanent”.
AVAP, Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva
Organisme de la Generalitat que, des de 2006, s’encarrega de l’avaluació, acreditació i prospectiva de programes universitaris, científics i tecnològics de la Comunitat Valenciana.
Beca
Subvenció per al finançament dels estudis que rep un/a estudiant i que s’afegeix al finançament general de les universitats públiques per part de l'Estat; la dimensió social del procés de Bolonya, reforçada per tots el comunicats de les cimeres de ministres, justifica els esforços en l’increment de la política de beques de cada país.
A la pàgina del MEC ‘Qué es Bolonia’ pots trobar una aplicació que et permet comprovar el teu dret a obtindre una beca complementària. Al Centre d'Assessorament i Dinamització dels Estudiants de la Universitat de València, CADE, i la del Servei d'Informació, DISE, trobaràs informació actualitzada sobre les diferents convocatòries de beques i ajudes que pots gaudir com a estudiant de la UV, i que són ofertades per diferents institucions públiques i privades. També en el Servei d'Investigació pots trobar notícies sobre les convocatòries d'ajudes de postgrau.
Cicle
Unitat de l’estructura dels estudis universitaris europeus. Hi ha tres cicles: Grau, Màster i Doctorat.
Amb aquesta ordenació dels ensenyaments universitaris desapareix l'anterior distinció entre primer o segon cicle tal com els coneixiem (i que donàven lloc, respectivament, a l'obtenció dels títols de Diplomat, Arquitecte Tècnic o Enginyer Tècnic o, en el cas dels de segon cicle, als de Llicenciat, Arquitecte i Enginyer).
Així, els nous ensenyaments universitaris s’estructuren en tres cicles, el primer dels quals, que ara es denomina Grau, integra els dos de l'anterior ordenació. Açò no vol dir, però, una reconversió directa: no es tracta de condensar les Llicenciatures en quatre anys ni de perllongar un any més les Diplomatures, perquè els Graus es defineixen com a formació bàsica.
Competència (competence)
El procés de Bolonya suposa desplaçar l'interés tradicional en l’adquisició d’uns continguts cap a l’interés en l’adquisició d’unes habilitats concretes per part de l’estudiant, habilitats que poden ser de diferent tipus i afectar a diferents nivells de desenvolupament personal i professional. El Document Marc elaborat pel MEC en Febrer de 2003 distingia dos tipus de competències bàsiques:
- les competències transversals o genèriques (“relacionadas con la formación integral de las personas”),
- les competències específiques (“orientación profesional que permite a los titulados una integración en el mercado de trabajo”).
Habitualment les competències transversals es divideixen en instrumentals, interpersonals i sistèmiques.
En la Propuesta de Directrices para la elaboración de Títulos universitarios de Grado y Master, del 21 de desembre de 2006, el MEC afirma: “Las competencias son una combinación de conocimientos, habilidades (intelectuales, manuales, sociales, etc.), actitudes y valores que capacitarán a un titulado para afrontar con garantías la resolución de problemas o la intervención en un asunto en un contexto académico, profesional o social determinado”.
El Reial Decret 1393/2007 d'ordenament dels ensenyaments universitaris estableix que les competències indicades als Plans d'Estudis han de ser avaluables, la qual cosa ens remet a un altre concepte clau: els resultats d'aprenentatge.
El document del Parlament Europeu d'Abril de 2008 defineix la competència com "la capacitat demostrada d'emprar el coneixement, les habilitats personals, socials i/o metodològiques en situacions de treball o d'estudi, i en el desenvolupament personal i professional. En el Marc Europeu de Qualificacions la competència es descriu en termes de responsabilitat i autonomia."('the proven ability to use knowledge, skills and personal, social and/or methodological abilities, in work or study situations and in professional and personal development. In the context of the European Qualifications Framework, competence is described in terms of responsibility and autonomy').
Comunicat
En l’àmbit del Procés de Bolonya és habitual referir-se als “comunicats” resultants de cada cimera de Ministres d’Educació. Per exemple, el Comunicat de Bergen (2005) va introduir la importància de la dimensió social del procés, el Comunicat de Londres (2007) va demanar un marc europeu únic de qualificacions acadèmiques, el Comunicat de Lovaina (2009) estableix l’objectiu d’un 20% de mobilitat per al 2020, etc.
Coneixement obert (open knowledge)
Moviment que defensa l'accés lliure al coneixement, sense restriccions econòmiques o tecnològiques. La Universitat de València és una de les institucions que s’ha adherit a l’anomenada ‘’Declaració de Berlín’’ (2003) sobre l’accés lliure i gratuït al coneixement. Aquesta adhesió es correspon amb els nostres Estatuts, que en l’article 3 descriuen la Universitat de València com un servei públic, la qual cosa significa que s’oposa a qualsevol visió instrumental, mercantilista i privatitzadora del saber.
La iniciativa més destacable de Coneixement Obert a la Universitat de València és el seu Repositori RODERIC, del qual forma part l'Open Course Ware de la UV, on cada vegada més professors dipositen els seus materials de classe, juntament amb pràctiques, problemes, exàmens...
Creative Commons
Les llicències Creative Commons són un tipus de llicència sobre els drets de propietat intel.lectual, que defineix les condicions de reutilització de materials digitals en relació al moviment de continguts oberts; cada autor decideix quins són els drets de propietat intel.lectual que vol mantindre per al seu producte. Hi existeixen sis modalitats, i és l’autor el que tria una d’elles, sense assumir d’entrada una reserva global dels drets (el clàssic “Tots els drets reservats" del copyright); hom parla, també, de copyleft per a referir-se a aquestes llicències.
Crèdit ECTS (crèdit de l’European Credit Transfer System)
Sistema unificat de mesura dels estudis adoptat per les universitats de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
El crèdit es descriu en duració temporal, tot incloent-hi les hores presencials de classe i les hores de dedicació als estudis fora de les aules, de manera que en les universitats espanyoles per cada crèdit s’assumeix una equivalència de 10 hores de classe més 15 hores de treball autònom dels estudiants (segons els països, el crèdit pot tindre entre 24 i 30 hores).
A les titulacions de la Universitat de València aquesta equivalència pot variar lleugerament segons els diferents plan d'estudis, i fins i tot segons els diferents mòduls d'un mateix pla, de manera que, especialment en els màsters i postgraus, hi pot haver ensenyaments la planificació dels quals es faça per referència a 6, 7 o 7,5 hores presencials en cada crèdit, o en els quals les classes presencials no suposen 10 hores de classe per a tot el grup (inclouen també tutories individuals o grupals, seminaris, etc.).
Açò explica que, per eixemple, dos assignatures de 6 crèdits, puguen tindre un horari de 3 hores setmanals de classe en un Grau, i de 4 hores setmanals en un altre. Aquesta distribució horària es troba al document de verificació de cada pla d'estudis, i concretament en les Fitxes descriptives de cada mòdul; el professorat necessita conèixer exactament quina és la previsió d'Activitats formatives que s'estableix a aquestes fitxes per tal de poder fer la programació concreta de la seua docència. Així i tot, la situació general, segons estableix el Acord de Consell de Govern de desembre de 2007 sobre el Document de Posada en Marxa de les Noves Titulacions, estableix 10 hores presencials per cada crèdit.
Aquesta doble vessant del crèdit (presencial i de treball autònom) ha provocat el desenvolupament d’un dels fenòmens més visibles del Procés de Bolonya: el canvi en les metodologies d’ensenyament/aprenentatge en l’educació superior, per tal de fomentar les estratègies d’aprenentatge actiu. Un curs complet té 60 crèdits, i un grau 240; si fem un càlcul d’equivalència en hores de dedicació, veiem que 60 crèdits per 25 hores suposen 1500 hores anuals d’estudi. Les hores presencials són distribuïdes per la Universitat de València en 30 setmanes lectives cada curs, la qual cosa ens permet estimar una dedicació estàndard de 50 hores de treball setmanal per als estudiants de temps complet. En els sistemes actuals de llicenciatures i diplomatures, hom calcula que la dedicació necessària dels estudiants a temps complet és similar.
Dimensió social del procés de Bolonya
La reunió de ministres de Bergen (2005) va establir que la dimensió social és un element constituent de l’EEES i una condició necessària per a garantir l’atractiu de l’educació superior europea. Per això, els ministres es comprometen a "convertir la qualitat de l’educació superior en quelcom d’accessible a tots i a posar interès en la creació de les condicions que permeten als estudiants completar els seus estudis malgrat els obstacles derivats de la seua situació social i econòmica. La dimensió social inclou mesures públiques per a ajudar econòmicament i financera els estudiants, especialment aquells que procedisquen de grups socialment vulnerables o desavantatjosos, i també ajudes d’assessorament i altres serveis".
Espai Europeu d’Educació Superior, EEES
Conjunt de països que participen en el procés de convergència, i que es va iniciar amb la signatura de la Declaració de Bolonya el 19 de juny de 1999. Aquesta signatura correspon als governs dels països europeus (ministres), no a les universitats (rectors).
Grau (bachelor-level degree)
Primer cicle dels estudis universitaris europeus, que a les universitats espanyoles té una duració de 240 crèdits organitzats en quatre cursos; entre els arguments que expliquen la durada de 240 crèdits en lloc del 180 d’altres països de l’EEES, es sol aduïr la diferent edat d’accés a la Universitat (18 anys en Espanya, 19 anys a d’altres països), la capacitació directa des del grau a l’activitat professional, o el major desenvolupament del component pràctic dels estudis.
La Universitat de València ofereix en 2009 un total de 21 títols de Grau, els Plans d’Estudis dels quals han estat avaluats positivament (“verificats”) per l’ANECA:
La resta dels estudis de la UV es mantenen enguany com a Llicenciatures (primer i segon cicle, 300 crèdits) i Diplomatures (primer cicle, 180 crèdits).
Guia acadèmica de grau
Des de la implantació dels plans d'estudis de 2000, la Universitat de València ha emprat diversos tipus de documents d'informació sobre continguts docents, que eren útils per a estudiants i professorat:
1) els descriptors del pla d'estudis publicat al BOE;
2) els programes, elaborats per cada professor/a com a manifestació directa del descriptor;
3) les guies docents, redactades també pel professorat, normalment segons el model que va publicar el Servei de Formació Permanent en 2005;
4) les fitxes tècniques, que són documents més extensos que el descriptor però més breus que els programes, i tenen informació sobre continguts de l'assignatura, però també sobre crèdits, horari, codi, curs, llengua d'impartició, etc.
Els programes i les guies docents són dos documents que, segons els nostres Estatuts (art. 129), són elaborats pel professorat i supervisats pels departaments i les CATs; ambdós han de ser públics abans del començament de la matrícula.
En els plans europeus de la Universitat de València, existeixen diferents documents:
1) Les fitxes descriptives dels mòduls del pla d'estudis, segons el model document establert per l'ANECA; aquestes fitxes inclouen informació relativa a dades tècniques (curs, crèdits, nivell de mòdul, matèria o assignatura...), requisits previs, sistemes d'avaluació, activitats formatives de distribució del crèdit, metodologia, continguts, competències, i relació de matèries i assignatures incloses en cada mòdul. Hi ha plans d'estudi que han especificat aquestes fitxes per a cada mòdul, mentre en altres el nivell de descripció arriba a l'assignatura. A diferència del que passava en llicenciatures i diplomatures, gran part d'aquesta informació ja no pot ser decidida pel professorat de cada grup d'estudiants.
2) Les guies acadèmiques són les guies docents específiques dels estudis de grau, que inclouen necessàriament informació sobre els procesos d'ensenyament i d'aprenentatge (per això el nom que evita referir-se només a un dels dos procesos). Durant el curs 2009-2010 es preten dissenyar un tipus de document marc que permeta conjugar la informació fixa, procedent del pla d'estudis i compartida per tots els grups de cada assignatura (també per tot el professorat que la imparteix), amb la informació variable que pot decidir el professorat de cada grup. La Unitat d'Innovació Educativa, després d'una reunió amb els presidents de les Comisions d'Elaboració dels Plans d'Estudis, va proposar una sèrie de recomanacions sobre les Guies que insisteixen en
- la necessitat d'incloure el treball real dels i les estudiants (per eixemple, els objectius han d'especificar les competències i els resultats previstos d'aprenentatge), i
- la necessitat de conjugar la informació fixa procedent del pla d'estudis amb les iniciatives diferenciades, pròpies de cada professor/a (les quals es fan paleses, sobretot, en la programació concreta de les activitats formatives al llarg del curs).
Itinerari (Intensificació curricular)
En els graus, concentració de crèdits de certa temàtica, i amb certa orientació professional ben definida. Els graus que ofereixen als estudiants optar per aquestes intensificacions, no tenen més optativitat; es tracta, doncs, d'una mena d'especialització professional.
Segons la normativa de la Universitat de València, les intensificacions curriculars o itineraris han de justificar-se com una agrupació lògica d’assignatures o matèries encaminada a la especialització, dins de la formació generalista que suposen els graus, tot pensant en eixides professionals reals i concretes, o en una introducció per a estudis superiors. Es considera que per establir itineraris cal justificar una demanda d’almenys cinquanta estudiants (nombre d’estudiants que es preveu que puguen arribar a quart curs), per la qual cosa només hi pot haver aquest tipus d'especialització curricular en les titulacions on el nombre d’entrada siga inferior a cent estudiants.
Per exemple, l'alumnat del grau de Biologia de la Universitat de València podrà triar entre l'itinerari en Fonaments de Biologia Sanitària o el de Biodiversitat i conservació; qui curse els estudis de Mestre/a en Educació Primària, per la seua part, podrà triar intensificacions en Arts i Humanitats, Atenció a la Diversitat i a les Diferències Individuals, Ciències i Matemàtiques, Educació Física, Educació Musical, Llengua Estrangera o en Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
Magna Charta Universitatum
Document signat el 18 de setembre de 1988 a la Universitat de Bolonya per 500 Rectors d’universitats europees, on es reivindicava la importància del coneixement i la cultura, la tradició humanística europea, i la necessitat d’establir sistemes d’equivalència d’estudis entre països, així com polítiques efectives de beques i ajudes per a l’estudi permanent al llarg de la vida.
Marc Europeu de Qualificacions
Un sistema compartit d’estudis s’acompanya, necessàriament, d’un model compartit de qualificacions, la qual cosa va ser assumida com objectiu del Procés en el Comunicat de Londres (2007). Aquest aspecte del Procés de Bolonya és, probablement, el menys avançat de les universitats espanyoles, on encara mantenim el sistema numèric/nominal tradicional:
- Suspens: 0-4,9
- Aprovat: 5-6,9
- Notable: 7-8,9/
- Excel.lent: 9-10).
L’anomenada “escala ETCS” és el sistema de qualificació que correspon al crèdit europeu, i que qualifica nominalment els resultats d’aprenentatge de cada estudiant per relació als de la resta:
- A: la qualificació es troba entre el 10%de les millors qualificacions;
- B: la qualificació es troba en el 25% següent;
- C: la qualificació es troba en el 30% següent;
- D: la qualificació es troba en el 25% següent;
- E: la qualificació es troba en el 10% següent;
- F: s’aplica als i les estudiants que no superen una matèria;
- FX: l’estudiant es troba prop de superar la matèria.
Màster
Segon cicle dels estudis a les universitats europees, que té una duració de 60 o de 120 crèdits. Els Màsters formen part de l’oferta oficial d’estudis universitaris, la qual cosa vol dir que es cursen a preus públics, a diferència del model anterior on la major part dels Màsters s’oferien a preus privats, més cars. Alguns màsters són necessaris per accedir a determinades professions, per exemple l’advocacia, o la docència en educació secundària. La Universitat de València ofereix un ampli ventall d'estudis de Màster, alguns dels quals estableixen vinculació directa amb un programa de Doctorat (tercer cicle).
Els Màsters suposen una formació avançada, que pot ser de caire especiatitzat o interdisciplinar, i poden tindre tres tipus d'orientació: acadèmica, professional i/o investigadora.
Mobilitat
Una de les idees principals del Procés de Bolonya és facilitar la lliure circulació dels i les estudiants entre els països que integren l’EEES; cursar una part dels estudis a d’altres universitats és ja un fet habitual per a quasi tots els estudiants de la Universitat de València, que manté convenis d’intercanvi amb moltes institucions universitàries (europees i no europees) gestionats des de l'Oficina de Relacions Internacionals.
El programa ERASMUS creat al 1987 és, probablement, el més conegut entre els universitaris valencians, però existeixen també d’altres opcions que permeten cursar estudis a la resta d'universitats espanyoles (programa SICUE- SÉNECA), o als Estats Units (programa ATLANTIS: Actions for Transatlantic Links and Academic Networks for Training and Integrated Studies), o desenvolupar estudis de Màster o Doctorat a països europeus o americans (programa ERASMUS MUNDUS, programa FULLBRIGHT-SCHUMAN), el programa LEONARDO DA VINCI per a titulats, o el programa TEMPUS, etc.
Mòdul, matèria i assignatura
Aquests tres termes diferencien els tres possibles nivells d'ordenació dels continguts d'un pla d'estudis de grau europeu. Els mòduls s'organitzen en matèries, i aquestes en assignatures. Tanmateix, cada Pla d'estudis estableix el seu disseny de relacions entre aquests nivells, i així, pot haver mòduls que consten només d'una assignatura, pot haver assignatures que s'agrupen en un mòdul sense utilitzar el nivell medi de matèria, etc. Aquesta variació es relaciona amb el caràcter flexible que ha adoptat el procés d'elaboració dels plans de grau.
Procés de Bolonya
Iniciativa dels països europeus, posada en marxa amb una cimera de ministres celebrada a la Universitat de Bolonya el 1999, mitjançant la qual es pretén adequar els estudis d’Educació Superior per tal de facilitar la mobilitat d’estudiants entre països. L’objectiu va ser aconseguir una estructura equivalent entre els Plans d’Estudi per al curs 2010-2011. Aquest procés de convergència entre les universitats dels 29 països inicials, ha anat creixent i en la cimera de ministres celebrada en 2009 a Lovaina han participat ja 46 països, i s’ha encetat l’anomenat “Forum Polític” per a treballar en l’establiment d’un diàleg global sobre Educació Superior, on han participat països no europeus, com ara Austràlia, Brasil, Egipte, Estats Units, Etiòpia, Kazakhstan, Japó, Mèxic, Marroc, Nova Zelanda o Xina.
Alguns eixos entorn dels quals es configura el procés de Bolonia són:
- la internacionalització (necessitat d’establir sistemes d’equivalència entre estudis que permetan la mobilitat),
- la garantia de qualitat (activació de mesures que garantisquen la qualitat dels processos d’ensenyament/aprenentatge, mitjançant avaluacions internes i externes de cada element), i
- els resultats d’aprenentatge (descripció dels estudis segons els resultats assolits per cada estudiant, que el permetran desenvolupar-se en el mercat laboral de l’Espai Europeu).
Programa Oficial de Postgrau (POP)
Unitat dels estudis universitaris europeus que inclou el segon i tercer cicle, és a dir, el Màster i el Doctorat.
Resultats d'aprenentatge (learning outcomes)
Els resultats d'aprenentatge són un correlat directe de les competències, i constitueixen la seua manifestació activa, observable i avaluable. El document del Parlament Europeu d'Abril de 2008 els defineix com "afirmacions sobre allò que un estudiant sap, entén i és capaç de fer per acomplir un procés d'aprenentatge, definit en termes de coneixements, habilitats i competències" ('statements of what a learner knows, understands and is able to do on completion of a learning process, which are defined in terms of knowledge, skills and competence').
En la ECTS users' Guide European Credit Transfer and Accumulation System and the Diploma Supplement s'afirma explícitament que els resultats d'aprenentatge s'expressen en termes de competències. En definitiva, resulta plausible pensar que els resultats d'aprenentatge són la dimensió concreta i avaluable de les competències.
Suplement Europeu al Títol, SET
Document que acompanya al diploma o títol universitari oficial de cada país, amb una informació unificada i personalitzada sobre els estudis concrets realitzats, les qualificacions obtingudes, les capacitats professionals assolides i el nivell de la titulació en el sistema nacional. En les universitats espanyoles es seguirà el procediment establert pel Ministeri al RD1044/2003, on s'especifiquen aquests continguts del Suplement:
-
- Dades de l'estudiant.
- Informació de la titulació.
- Informació sobre el nivell de la titulació.
- Informació sobre el contingut i els resultats obtinguts.
- Informació sobre la funció de la titulació.
- Informació addicional.
- Certificació del Suplement.
- Informació sobre el sistema nacional d'educació superior.
"Verifica"
Nom del programa de l'ANECA destinat a avaluar i verificar els títols oficials proposats per les universitats espanyoles, d'acord amb el Reial Decret 1393/2007, de 29 d'octubre, d'ordenació dels ensenyaments universitaris.
Metonímicament, es denomina també "verifica" el document que conté la descripció sancera d'un títol, que en la Universitat de València ha estat redactat inicialment per les Comisions d'Elaboració d'un Pla d'Estudis (CEPE), informat per la Junta Consultiva després d'un període d'exposició pública, i aprovats finalment en Consell de Govern. Aquest document conté informació detallada sobre:
- 1) Dades generals del títol (nom, centre, universitat, places ofertades, llengua d'impartició...).
- 2) Justificació del títol (interés acadèmic, científic i profesional; normes reguladores de l'exercici profesional, si s'escau; referents externs nacionals i internacionals que recolcen el títol; procediments de consulta emprats internament i externa per elaborar el títol...).
- 3) Objectius (competències generals i específiques).
- 4) Sistemes d'accés i admissió d'estudiants.
- 5) Planificació dels ensenyaments (distribució dels crèdits ETCS de cada títol segons els tipus de matèries; planificació general dels mòduls i les assignatures que els integren, i ordenació per cursos; fitxes descriptives dels mòduls, on es detallen trets com ara els requisits previs, els sistemes d'avaluació, les metodologies acadèmiques, els continguts, les matèries i assignatures de cada mòdul, i les activitats formatives concretes que es desenvoluparan per tal d'assolir les competències i els resultats d'aprenentatge previstos).
- 6) Personal acadèmic, tècnic i/o administratiu que podrà dur a terme el pla d'estudis proposat.
- 7) Recursos materials i serveis dels que disposa la universitat, i que són necessaris per a dur a terme el pla (laboratoris, biblioteques, aules, infraestructures...).
- 8) Resultats previstos de la implantació del pla (ràtio prevista de graduació, eficiència i abandó dels estudis, sistemes generals de seguiment dels progrés dels i les estudiants...).
- 9) Sistemes de garantia de la qualitat.
- 10) Calendari d'implantació.
.
[<]
Volver
