|
Quaranta
investigadors de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de
València visiten l'Estació Biològica Alt Túria en Aras de los Olmos
Este divendres, 9 de gener, quaranta investigadors de la Facultat de
Ciències Biològiques de la Universitat de València, experts en l'estudi de
la biodiversitat del nostre territori, s'han traslladat a Aras de los Olmos
per a conéixer les infraestructures de l'Estació Biològica Alt Túria (EBAT)
en esta localitat.
La EBAT, fruit d'un conveni específic entre la Universitat de València i
l'Ajuntament d'Aras, és un projecte dedicat a la investigació científica,
amb derivacions per a l'ensenyança universitària i la divulgació del
coneixement. L'elecció de la seua ubicació en honor dels Olmos va vindre
motivada per la singularitat del territori que conforma la Reserva de la
Biosfera Alt Túria i pel treball ja realitzat des de la Universitat a
través del Centre Big History de la localitat i del seu Jardí Etnobotánico
de Plantes Medicinals i Útils en la promoció de la investigació.
En eixe marc, comptant amb la col·laboració del Jardí Botànic, de
l'Institut Cavanilles i del Museu d'Història Natural, tots de la
Universitat de València, s'han realitzat ja estudis científics de primer
nivell d'espècies rares, amenaçades o d'especial interés. Fa uns mesos es
va celebrar en el municipi la XVI Setmana de la Biodiversitat, organitzada
per la Generalitat Valenciana, en la qual es van reunir més de 120
especialistes que, durant quatre dies, van treballar de manera coordinada
en l'estudi de la biodiversitat local, aconseguint identificar prop de 900
noves espècies de flora i fauna, i generant més de 7.000 nous registres en
el Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV). S'han
celebrat també diverses Jornades sobre la Botànica i la Zoologia d'este
territori que han servit com a punt de trobada dels investigadors
especialistes de la Universitat de València i els habitants del territori.
Finalment, el passat 13 de setembre es va inaugurar formalment l'Estació
Biològica Alt Túria amb la presència de Pilar Serra, vicerectora de
Sostenibilitat Cooperació i Vida Saludable.
Per al degà de la Facultat de Biologia, Ismael Mingarro, esta visita suposa
“una magnífica oportunitat per a plantejar nous projectes d'investigació
que ajuden a incrementar el nostre coneixement sobre la rica biodiversitat
valenciana, especialment en els territoris de l'interior muntanyenc de
l'Alt Túria”, al mateix temps que, “gràcies al nou impuls de l'Estació
Biològica es consolida una línia de treball i compromís en la Universitat
de València amb la sostenibilitat dels nostres territoris”. Al cap i a la
fi, la fi última de la EBAT és contribuir a resoldre problemes
mediambientals, i poder extrapolar-los a altres entorns naturals similars.
Any rere any, Aras de los Olmos, gràcies a la seua estreta col·laboració
amb la Universitat de València, aconseguix atraure a un nombre creixent
d'investigadors, tècnics i divulgadors, generant un impacte directe tant en
la recopilació de coneixement científic com en la dinamització del
territori i el foment de la consciència ambiental entre la ciutadania,
consolidant-se com un referent nacional en investigació i divulgació
ambiental des del medi rural.
La
combinació d’un clima extrem i vegetació llesta per a cremar va
intensificar els incendis rècord de 2025 a Espanya
Els
matorrals i pinars es cremaren més que uns altres tipus de vegetació en
2025, segons l’estudi. / Pixabay
Un equip
internacional d’investigació en el qual participa el Centre d’Investigació
sobre Desertificació (centre mixt de la Universitat de València, el Consell
Superior d’Investigacions Científiques i la Generalitat Valenciana) destaca
que la combinació d’una meteorologia extrema i una vegetació propícia per a
cremar són la principal causa del rècord de superfície cremada en els
incendis del passat mes d’agost en el nord-oest de la península ibèrica.
Aquesta zona –a penes un 2% de la Unió Europea–, va concentrar a l’agost més del 50% (unes 540.000 hectàrees)
del total de l’àrea europea cremada entre gener i agost.
La
combinació d’una meteorologia extrema i una vegetació propícia per a cremar
s’erigeix com la principal causa del rècord històric de superfície cremada
durant els incendis registrats el mes d’agost passat en el nord-oest de la
península ibèrica. Aquesta zona, que a penes representa un 2% de la Unió Europea, va concentrar només
durant el mes d’agost més del 50% (unes 540.000 ha) de l’àrea total cremada
en territori europeu entre gener i agost.
Aquesta ha
sigut una de les conclusions aconseguida per un equip internacional liderat
pel Grup de Modelització Atmosfèrica Regional de la Universitat de
Múrcia i en el qual participen el Centre
d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre
mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la
Universitat de València i la Generalitat Valenciana, la Missió Biològica de
Galícia (MBG-CSIC) i
l’Institut Mixt d’Investigació en Biodiversitat (IMIB,
CSIC-Universitat d’Oviedo-Principat d’Astúries). Es tracta d’un grup
multidisciplinari que ha analitzat de manera conjunta tant aspectes
climàtics com característiques de la vegetació de la regió incendiada. Els
resultats es publiquen en la revista Global Change Biology.
Llegir més a CSIC,
delegació Comunitat Valenciana
Llegir a UV notícies
NOUS GRUPS DE DESHABITUACIÓ TABÀQUICA I/O
VAPEJADORS - UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Estàs preparat per a deixar de
fumar i millorar la teua salut?
El Servei de
Prevenció i Medi Ambient de la Universitat de València, juntament amb
l’Asociación Española Contra el Cáncer, t’ofereix
una nova oportunitat de participar en un programa gratuït per a deixar de
fumar tabac i/o vapejar, basat en un model de canvi global en el tractament
de conductes addictives.
9
sessions.
Qui pot participar-hi? Tota la comunitat universitària.
Perquè s’
inicie el grup hi ha d’haver mínim 8 persones inscrites i s’intentarà
formar un grup per campus.
Modalitat: presencial, en línia o
mixta.
Inici de l'activitat: Previsiblement a partir de
gener de 2026.
Els tallers seran en horari de 16 a 18h. En
funció de les persones que vulguen participar es formaran els grups i es
programarà el dia de la setmana.
>> Informació sobre com funciona
Formulari d’inscripció
La ciència perd força
en la presa de decisions climàtiques internacionals
La humanitat, la biodiversitat i el planeta
Terra enfronten múltiples crisis de manera simultània. La matriu energètica
mundial continua sent majorment fòssil –en més de 80%– i el consum creixent
i desigual d'energia i materials constituïx la causa principal de la
responsabilitat climàtica diferenciada entre països.
Producte de la distribució desigual de la riquesa,
s'estima que el 10% de la població més acomodada és responsable del 77% de
les emissions globals associades a la propietat privada de capital. El
40,7% de la població més pobra, que accedix a només 0,6% de la riquesa
global, figura en canvi entre la més vulnerable, i no sols als impactes del
canvi climàtic.
Més enllà del binomi energia-clima, la
persistència de formes de producció poc sostenibles i l'extracció i consum
creixent de recursos estan degradant la base material de la reproducció de
la vida a causa de la pèrdua de la biodiversitat, la degradació i
desertificació, així com la contaminació d'aire, sòls, aigua dolça, oceans
i costes.
Gian Carlo
Delgado Ramos
Tenured professor and researcher, Universidad
Nacional Autónoma de México (UNAM)
Llegir sencer
en The Conversation
Dos-cents dies
d'estiu
Segurament tots hem comentat el calorós i llarg
que va ser el passat estiu. A l'ascensor, en la cua del supermercat, en una
sala d'espera o mentres esperem al fet que els nostres fills isquen del col·legi; el “estiu etern” ha sigut el tema estrela
de moltes converses quotidianes.
A Europa es comença a sentir que l'estiu no
acaba. Les primaveres s'acurten, les tardors arriben tard i el fred de
l'hivern, encara que pot ser extrem, dura poc. No és una impressió
passatgera: la comunitat científica porta temps observant-ho, i ara sabem
que el Vell Continent s'encamina cap a un canvi estacional sense precedents
en la història humana.
En un estudi recent, analitzem l'evolució de
l'estiu durant els últims 10 000 anys i vam mostrar que, fa uns 6 000 anys,
esta estació va arribar a estendre's durant quasi 200 dies. Llavors, les
causes van ser naturals. Hui l'escenari és semblant, però amb una
diferència fonamental: el calfament actual té origen antropogènic i avança
a un ritme molt superior al d'aquell període.
Armand Hernández
Investigador Ramón y Cajal en Ciencias de la Tierra y del Agua,
Centro Interdiscilplinar de Química e Bioloxía (CICA), Universidade da
Coruña
Celia Martin Puertas
Profesor titular de universidad. Paleoclimatologia, Royal Holloway,
University of London
Llegir més
en castellà en The Conversation
Espanya necessita
renovar més de set milions de vivendes: com planificar rehabilitacions
energètiques realistes
Les vivendes exercixen un paper clau en el
compliment dels objectius per a reduir emissions de gasos d'efecte
d'hivernacle. A la Unió Europea, representen al
voltant del 26% del consum d'energia final.
A Espanya, el 75% dels edificis són ineficients
i la seua edat mitja ronda els 43,5 anys. L'onada de rehabilitació que
necessiten ja està en marxa, però s'està duent a terme de manera adequada?
Renovar el 43% dels edificis menys eficients
Les ajudes de rehabilitació es concedixen sobre
la base de l'estalvi energètic esperat i han intensificat en els últims
anys els esforços per a rehabilitar el parc edificat.
Entre 2020 i 2023 s'han executat unes 540 000
rehabilitacions de vivendes a l'any segons l'esborrany del Pla Nacional de
Renovació d'Edificis (PNRE). Per a 2050, l'objectiu és renovar el 43% dels
edificis menys eficients (més de set milions de vivendes).
Pablo Hernández-Cruz
Investigador Doctor en Ingeniería Energética, Universidad del País
Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea
Ivan Flores Abascal
Profesor agregado de Ingenieria Energetica, Universidad del País
Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea
Juan María Hidalgo Betanzos
Profesor Ayudante Doctor en la Escuela de Ingeniería de
Vitoria-Gasteiz, Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea
Llegir més en
castellà en The Conversation
Riure per no
plorar
Pere Estupinyà
Hi ha una escena
molt divertida en el documental sobre terraplanistes Behind the
curve: resulta que un grup d’ells vol dissenyar un
experiment per a demostrar que la Terra és plana i així, amb l’evidència a
la mà, obrir els ulls a la resta del món. El que fan és identificar unes
planícies d’uns quants quilòmetres als Estats Units, que a més tenen molt
poca vegetació, i allà encendran un làser en un punt, per a rebre el senyal
en un altre punt situat molt més lluny. Gràcies a un aparell que mesura
distàncies i curvatures amb enorme precisió, podran demostrar que aquest
terreny –i, per extensió, la Terra– és totalment pla. Fan una col·lecta per
a aconseguir els 5.000 dòlars que costa l’aparell, es passen setmanes
preparant l’experiment perquè no falli res, i una plàcida nit, l’executen.
En el documental es veu com, l’endemà, descarreguen els resultats i els
analitzen, amb gran expectativa per part dels terraplanistes presents a la
sala. Però… ves per on! De manera incomprensible, els
resultats indiquen una certa curvatura del terreny! Revisen els
càlculs per si s’ha produït algun error, però no: tot sembla correcte. De
sobte, arriba l’hilarant moment de la veritat. Un d’ells diu: «Caram,
aquest aparell funciona malament!» Em vaig posar a riure tot sol en veure
allò. Era molt il·lustratiu del pensament dogmàtic. La creença sempre està
per sobre de la realitat: la seva certesa és que la Terra és plana, i si
ells mateixos fan un experiment per a corroborar-ho, però els surt el
contrari, és que alguna cosa ha fallat en l’experiment.Lle
Llegir
sencer en Mètode
El més escoltat
de Mètode 2025
Wrapped
2025 de la revista Mètode.
Els episodis més escoltats de Mètode Pòdcast a iVoox han sigut:
1.
Una finestra al cel d’estiu amb
l’astrònom Enric Marco i
la nostra community manager Ana Camps.
2.
Ciència, raça i nazisme amb el professor i filòsof Pedro Jesús Teruel i
el director de Mètode Martí Domínguez.
3.
La ciència a l’Albufera de València amb
la professora d’Ecologia Raquel Ortells.
4.
Un any de la dana amb els catedràtics en
Geografia Joan Romero i Ana Camarasa.
5.
Espais de ciència amb el neurocientífic Juan Nácher i l’enginyera agrònoma Ana Rosa Ballester.
I per últim, aquest any també
tenim noves incorporacions que
volem destacar. Amb la segona temporada de Mètode
Pòdcast, ara podeu escoltar i veure cada nou episodi en
format videopòdcast a través del canal
de Youtube de Mètode. I en la revista, hem
tingut també la incoporació d’un nou col·laborador: Vladimir de Semir ha
inaugurat la secció De rerum natura.
En la primera entrega ens parlava de coneixement expert, desinformació i
negacionisme científic.
Llegir més en Revista Mètode
Els resultats d'este projecte d'investigació implicarien
un benefici social i comunitari en permetre ajudar a informar les persones
sobre com les seues eleccions diàries poden afectar la seua salut i
qualitat de vida i proporcionar informació valuosa per al desenrotllament
de polítiques i programes de salut pública.
Respon.
https://encuesta.com/survey/x7L6xFVm4X/encuesta-esp
Cicle de
conferències 'Pensament ambiental i acció pel clima'
El
Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València acollirà al
llarg d'aquest curs una sèrie de jornades ambientalistes sota el
títol 'Pensament ambiental i acció pel clima'.
L'objectiu
serà d'abordar, des de la serenitat i el pensament crític, una
reflexió col·lectiva sobre els reptes ambientals del present i el
futur.
Les
conferències tindran un caràcter mensual i estaran guiats
pel professor de la UV Artemi Cerdà i els experts convidats.
Aquestes
trobades estan obertes al públic general i no requereixen inscripció
prévia.
·
29 de gener.
Joan Elies Andrés i Serer. Caminar a les valls de la
Marina. Retrobar la natura.
·
5 de febrer.
Xavier Anduix. Medi Ambient a l’aula. El treball de l’educador.
Alimentació
saludable i sostenible: Cistella Responsable als Campus de Tarongers i
Blasco Ibáñez
La Cistella
Responsable és una iniciativa de la fundació CEDAT, amb el recolzament, en
la UV, del Vicerrectorat de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable. Té
com a objectius a destacar: promoure un model de consum responsable que
dona la possibilitat d'accedir a aliments ecològics locals i de temporada, i integrar laboralment a persones amb
discapacitat, contribuint a la construcció d'una societat més solidària i
compromesa.
La cistella es
pot arreplegar el dimecres en Geografia i Història i al Departament de
Psicologia Social de la Facultat de Psicologia i Logopèdia en el Campus de
Blasco Ibáñez, o al despatx, a la Biblioteca d’Educació o la nova ubicació
de la Tenda (a l’oest de Dret), al Campus de
Tarongers
El
funcionament de la proposta és senzill. Primer, la clientela es registra en
la web de la Cistella, https://ir.uv.es/mz4RkGL .
Després, s'encarrega la comanda (hi ha diferents modalitats de caixes), i
s’indica el lloc d’entrega. El dimecres següent es rep el lliurament i el
pagament es realitza a través de la plataforma amb targeta de crèdit.
https://ir.uv.es/mz4RkGL
|
