|
Bones
i sostenibles festes!
Gustau
Camps Valls obté el prestigiós
premi Humboldt Research
per a investigadors d’excel·lència
Gustau Camps Valls (València, 1972), físic i catedràtic d’Enginyeria Electrònica de
la Universitat de València
(UV), ha sigut premiat amb el prestigiós Carl Zeiss Humboldt Research Award 2025, un reconeixement
internacional, atorgat conjuntament
per la Max-Planck-Gesellschaft i la Fundació Alexander von Humboldt d’Alemanya,
que distingeix investigadors
no alemanys d’excel·lència.
El premi, consistent en
100.000 € i que destinarà a donar suport a projectes d’investigació conjunts amb institucions germanes, s’ha comunicat avui dilluns 22 i la cerimònia de lliurament serà en la
primavera de 2026.
Durant les seues visites i col·laboracions
investigadores a Alemanya, Camps Valls col·laborarà amb institucions Max Planck, especialment
en biogeoquímica (Jena), i amb grups líders en intel·ligència artificial i ciències
ambientals, cosa que reforçarà
vincles científics
entre la Universitat de València
i centres d’investigació de primer nivell. Aquest premi no sols reconeix la trajectòria de l’investigador valencià, sinó que també impulsa noves oportunitats
de cooperació internacional i enforteix
la posició de la UV en el panorama europeu d’excel·lència
científica.
L’eix central de la investigació
serà l’aplicació de mètodes d’aprenentatge automàtic a l’estudi d’esdeveniments extrems, especialment en el context humanitari. Per a això, s’aprofitarà l’experiència de
Camps Valls amb la finalitat
d’analitzar de manera integral fenòmens climàtics extrems com a sequeres i onades de calor, així com els
seus efectes sobre els ecosistemes i les comunitats, utilitzant dades d’observació i resultats de models.
Lelgir més
Gustau Camps Valls obté el prestigiós premi Humboldt Research per a investigadors d’excel·lència
El Campus dels Tarongers de la UV
celebra trenta anys amb un nou enjardinament
La Universitat de València ha culminat l’ambiciosa transformació del
Campus dels Tarongers,
que estrena un espai enjardinat
amb un disseny
sostenible i accessible. Paral·lelament,
avancen les obres de construcció de l’Aulari Oest II, que entrarà en funcionament el proper curs i incorporarà les darreres tecnologies docents.
Un campus més
sostenible, humà i accessible
La Universitat
ha obert a la comunitat
universitària i al públic
en general el nou enjardinament
del Campus dels Tarongers,
un projecte que ha permés
crear un jardí de més
de 63.000 m², dels quals
quasi el 30% són de
nova creació. Amb una inversió de 6 milions d’euros, la intervenció ha transformat el campus en un espai
més verd, accessible i adaptat als usos que reclamava la comunitat universitària.
La rectora M. Vicenta Mestre
ha destacat que “aquest projecte de reverdiment del campus, de substitució
de formigó per zones
verdes, és fruit d’un procés participatiu”. Ha subratllat
també el caràcter pioner
de la iniciativa, ja que és la primera vegada que
una universitat sotmet
la reforma d’un campus a una votació
oberta a tota la comunitat
universitària.
El projecte guanyador, “Trencant en verd”, va obtindre més del 65% dels vots i ha permès articular el
campus en dos grans eixos
connectors, aprofitant
la disposició dels edificis, així com crear dues zones d’estada diferenciades funcionalment.
La Fundación ONCE ha col·laborat
en el disseny del nou espai, garantint l’accessibilitat universal. A més,
la intervenció incorpora una perspectiva de gènere, amb la instal·lació de 43 nous punts de llum que milloren la visibilitat i la seguretat. Tot això sense renunciar a la sostenibilitat: el nou
sistema d’il·luminació permetrà
un estalvi de 11.600 kWh.
La transformació
del campus ha inclòs també la instal·lació
d’un nou punt de venda de La Tenda de
la Universitat.
Llegir més
El
Campus dels Tarongers
de la UV celebra trenta anys
amb un nou enjardinament
El
Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) 2021-2030 constituïx
l'instrument de planificació bàsic per a promoure l'acció coordinada
enfront dels efectes del canvi climàtic a Espanya. Té com a principal
objectiu evitar o reduir els danys presents i futurs derivats del canvi
climàtic i construir una economia i una societat més resilients.
El
PNACC 2021-2030 ha sigut el resultat d'un procés col·lectiu d'anàlisi,
reflexió i participació pública. L'informe de participació pública pot consultar-se
en el següent enllaç.
PLAN
NACIONAL DE ADAPTACIÓN AL CAMBIO CLIMÁTICO
NOUS GRUPS DE DESHABITUACIÓ TABÀQUICA
I/O VAPEJADORS - UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Estàs preparat per a
deixar de fumar i millorar
la teua salut?
El Servei de Prevenció i Medi Ambient de la Universitat de València, juntament amb l’Asociación Española Contra
el Cáncer, t’ofereix una nova oportunitat
de participar en un programa gratuït per a deixar de fumar tabac i/o vapejar, basat en un model de canvi global en el tractament de conductes addictives.
9
sessions.
Qui pot participar-hi? Tota
la comunitat universitària.
Perquè s’ inicie el grup hi ha d’haver mínim 8 persones inscrites i s’intentarà
formar un grup per campus.
Modalitat: presencial, en línia o mixta.
Inici de l'activitat: Previsiblement
a partir de gener de 2026.
Els tallers
seran en horari de 16 a
18h. En funció de les persones que vulguen participar es formaran els
grups i es programarà
el dia de la setmana.
>> Informació sobre com
funciona
Formulari d’inscripció
Bacteris llépoles, sal i
bambú: prometedores solucions al problema dels plàstics
Ens envolten en ordinadors, botelles, embalatges, mobles,
cotxes, avions i, fins i tot, en la majoria de la roba que usem.
El seu baix cost i aparent reciclabilitat han fet que els polímers –o plàstics– siguen omnipresents.
Però presenten dos grans
problemes.
El
primer, que només els termoplàstics són reciclables
i, així i tot, menys del 10% es recicla. A més,
després de cada cicle de reciclatge,
es degraden les seues cadenes,
la qual cosa limita la seua
reutilització. La resta acaba en abocadors, rius i mars.
El segon és que els plàstics són blans i es degraden amb facilitat, formant microplàstics i nanopartícules que acaben en l'aigua,
l'aire i els sòls. També arriben al nostre
organisme i al d'altres
éssers vius. Fins i tot, són transportats per les abelles al costat del pol·len.
José
Manuel Torralba
Catedrático de la Universidad Carlos III de Madrid, IMDEA
MATERIALES
Llegir més
en castellà en The Conversation
Bioenergètica, dianètica,
reiki… la llista de pseudoteràpies psicològiques més perjudicials
L'Associació Mèdica
Mundial (WMA) va definir en 2020 la pseudoteràpia
com:
Una substància, producte,
tècnica o procediment amb un suposat propòsit per a la salut que
manca de suport científic
o evidència que garantisca
la seua eficàcia i seguretat.
Estos “invents” exploten la vulnerabilitat i el desconeixement
per a vendre falses esperances. El preu a pagar és alt, i no sols econòmic: retarden l'arribada de tractaments eficaços, produïxen nous danys i poden provocar
la mort.
Desgraciadament, prosperen moltes pseudoteràpies en salut mental: angeloteràpia, bioneuroemoció, reparentalització,
suplement mineral miraculós,
tapping, teràpia de polaritat, zero balancing, etcètera. Però ací ens
limitarem als exemples més estesos i, per consegüent, més perjudicials.
Jorge
Romero-Castillo
Profesor de Psicobiología e
investigador en Neurociencia Cognitiva, Universidad de Málaga
Llegir més
en castellà en The Conversation
Els articles
de la Universitat de València
en la plataforma de divulgació científica The Conversation superen
vuit milions de lectures
Els articles publicats en la
plataforma digital de divulgació científica The Conversation per autores i autors
de la Universitat de València
(UV) han arribat a 8.375.637 lectures,
la qual cosa consolida l’impacte
i la projecció internacional de la recerca i la divulgació de la institució.
Des de l’inici de la col·laboració,
la UV ha publicat 343 articles,
signats per 221 científiques
i científics (119 dones i 102 homes),
fet que reflecteix una participació diversa i plural
de la comunitat universitària.
Entre els autors amb més visualitzacions
destaquen Fernando González Candelas, catedràtic
de Genètica, amb
1.519.991 lectures; José Miguel Soriano del
Castillo, catedràtic de Nutrició
i Bromatologia, amb
923.859 lectures i també amb
el major nombre d’articles
publicats; Óscar Zurriaga, professor
de Medicina Preventiva i Salut Pública, amb 700.828 lectures; així com els
catedràtics de Bioquímica Juli
Peretó i Ismael Mingarro,
amb prop de 500.000 lectures cadascun. També
destaquen Javier Buesa, catedràtic
de Microbiologia, amb
357.455 lectures; Anabel Forte, professora d’Estadística, amb 315.305, i les investigadores en Farmàcia Ana Polache i
Claudia Espósito, amb prop
de 200.000 lectures cadascuna.
Més del 62 % de les lectures procedeixen de fora d’Espanya, un indicador clar de la dimensió
internacional dels continguts
generats per la Universitat
de València. Així mateix, més de 300 mitjans de comunicació nacionals i internacionals
han republicat, almenys,
un article d’autoria de
personal de la UV en The Conversation.
D'altra banda, diverses
edicions internacionals
de la plataforma han traduït aquests
continguts, els quals també han estat publicats en gallec i en català.
TheConversation.com és una plataforma digital independent,
d’accés lliure, gratuït i sense publicitat, creada a Austràlia
l’any 2011. Actualment compta amb tretze edicions internacionals i una comunitat
de 183.000 especialistes procedents
de 3.100 universitats i centres de recerca. El seu impacte global arriba als
42 milions de lectors mensuals, gràcies a la republicació dels seus continguts en més de 3.000 mitjans de comunicació d’arreu del món.
Llegir més
Els articles de la Universitat de València en la
plataforma de divulgació científica The Conversation superen vuit milions de lectures
Mètode Pòdcast
| Una passejada pel Jardí Botànic
En l’últim episodi
de l’any visitem el Jardí Botànic de la Universitat de València de la mà d’Eva Pastor, la
responsable del Departament de Cultura i Comunicació d’aquest espai tan especial. Parlem de
botànica, de comunicació
de la ciència i també aprofitem
per dur-nos alguns consells sobre com fer que sobrevisquen les
plantes a casa. Amb Lucía Sapiña i Anna Mateu al
micròfon, Carlos Isach al
control tècnic, i José Luis
Iniesta i Ana Camps a l’edició
de vídeos i xarxes socials.
Escoltar a Mètode
Com tenir cura de
la flor de Nadal?
La ponsètia o flor de Nadal (Euphorbia pulcherrima) és una planta originària de Mèxic que va ser introduïda als EUA per Joel Roberts Poinsett,
a qui li deu el nom, el 1825. Des d’aleshores,
s’ha convertit en tot un clàssic de la decoració nadalenca. Però aquesta planta té algunes particularitats que
cal conéixer si volem
que sobrevisca les festes
i que torne a florir a l’hivern
següent. Si eres d’aquelles
persones que llança la ponsètia
al fem només comencen a caure-li les
fulles, atenció al que ens
conta en l’últim episodi de Mètode Pòdcast Eva Pastor, responsable de comunicació
i cultura del Jardí Botànic
de la Universitat de València.
Com tenir
cura de la flor de Nadal? - Revista Mètode
Alimentació
saludable i sostenible: Cistella Responsable als Campus de Tarongers i
Blasco Ibáñez
La Cistella
Responsable és una iniciativa de la fundació CEDAT, amb el recolzament, en la UV, del Vicerrectorat
de Sostenibilitat, Cooperació
i Vida Saludable. Té com a objectius
a destacar: promoure un model
de consum responsable que dona la possibilitat d'accedir a aliments ecològics locals i de temporada, i
integrar laboralment a persones amb discapacitat, contribuint a la construcció d'una societat més solidària i compromesa.
La cistella es pot arreplegar el dimecres en
Geografia i Història i
al Departament de Psicologia
Social de la Facultat de Psicologia
i Logopèdia en el Campus de Blasco Ibáñez, o al despatx, a la Biblioteca d’Educació
o la nova ubicació de la Tenda (a l’oest de Dret), al Campus de
Tarongers
El funcionament
de la proposta és senzill. Primer, la clientela es registra en la web de
la Cistella, https://ir.uv.es/mz4RkGL . Després, s'encarrega la
comanda (hi ha diferents modalitats
de caixes), i s’indica
el lloc d’entrega. El dimecres següent es rep el lliurament i el pagament es realitza a través
de la plataforma amb targeta
de crèdit.
https://ir.uv.es/mz4RkGL
|
