PRIMER ENCONTRE AUTONÒMIC | CIUTATS PEL COMERÇ JUST – COMUNITAT VALENCIANA

El dijous 5 de març t’esperem al Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València per compartir aprenentatges, teixir aliances i reforçar el compromís amb un model econòmic més just, sostenible i col·lectiu.

🗓 5 de març
⏰ 9.00 – 14.30 h
📍 Col·legi Major Rector Peset – València

El Cap d’iniciatives de Consum Responsable i Comerç Just del Vicerectorat de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable aportarà l’experiència de la Universitat de València amb la seua Guía de Compra Pública Responsable a una trobada amb administracions, i organitzacions clau en la comunitat Valenciana.

Vivim un escenari global marcat per crisis interconnectades que transcendixen fronteres. La degradació mediambiental i l'esgotament dels recursos naturals exigixen una resposta integral i multidimensional. En este context, el *ODS 12 relatiu a la producció i consum responsable se situa com el full de ruta per a substituir el model de «cicle obert» (extracció-producció-abocat) per un de «cicle tancat».

Com a referència, l'Informe de Desenrotllament Sostenible 2025 situa a Espanya a la cua davant desafiaments persistents en qüestions clau com la gestió dels residus d'aparells elèctrics i electrònics no arreplegats, les emissions de nitrogen basades en la producció i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI) associades a les importacions. També s'observa un estancament o millora insuficient en àrees com la contaminació atmosfèrica produïda, l'exportació de residus plàstics i els residus municipals no reciclats, els nivells dels quals continuen sent preocupants.

4. Universidad de Jaén: Inclusión de la Educación para el Desarrollo Sostenible en la docencia universitaria de finanzas.

5. Universidad de Jaén: Enseñanza de la Economía Circular en el marco de los ODS al alumnado de Trabajo Social.

Subvencions per a la preparació i gestió de projectes europeus i per a facilitar l’atracció de talent internacional 2026.

L’ajuda tracta de la preparació i gestió de projectes europeus i de facilitar l’atracció de talent internacional, i la seua finalitat és incrementar la participació de tots els agents del sistema espanyol en projectes i programes internacionals, impulsar el lideratge en els projectes d’Horitzó Europa, promoure la recerca i captació de talent internacional en les institucions d’R+D, fomentar la internacionalització del personal investigador i donar suport a l’accés a Horitzó Europa sense experiència prèvia.

La concessió de les ajudes es regix per les condicions de la concurrència competitiva.

Podran obtindre la condició de beneficiàries les entitats sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, que estiguen vàlidament constituïdes i tinguen residència fiscal o un establiment permanent a Espanya i que estiguen necessàriament incloses en la relació següent:

· Universitats públiques i universitats privades amb capacitat i activitat demostrada en R+D.

· Entitats i institucions sanitàries públiques i privades vinculades o concertades amb el Sistema Nacional de Salut, que desenvolupen activitats d’R+D+i.

· Centres Tecnològics i Centres de Suport a la Innovació Tecnològica vàlidament inscrits, en el moment de la presentació de la sol·licitud, en el registre de centres.

· Altres centres públics d’R+D+i amb personalitat jurídica pròpia que, en els seus estatuts o en la normativa que els regule o en el seu objecte social, tinguen l’R+D+i com a activitat principal.

· Centres privats d’R+D+i amb personalitat jurídica pròpia, que tinguen definida en els seus estatuts o en la normativa que els regule o en el seu objecte social l’R+D+i com a activitat principal.

Una mateixa entitat sol·licitant només podrà presentar una sol·licitud d’ajuda. En cas d’incompliment, es tindran per desistides totes les sol·licituds afectades, i no podrà renunciar-se a cap d’elles amb l’objecte d’esmenar esta circumstància.

· La creació, manteniment o reforç, en l’entitat sol·licitant —o en el centre o institut del CSIC—, d’una estructura estable d’internacionalització per a la preparació i gestió adequada de projectes europeus d’acord amb els seus plans estratègics, així com per a la captació de personal investigador o tècnic internacional.

· La promoció de la participació del personal investigador propi en projectes d’Horitzó Europa.

· Suport a la preparació de projectes d’Horitzó Europa liderats pel personal investigador propi.

· La prestació de suport a la gestió de projectes europeus en tot el seu cicle, des de la proposta fins a l’acompanyament en l’execució dels projectes concedits.

· El foment de la col·laboració amb altres entitats nacionals i internacionals en el marc d’Horitzó Europa i el suport en la busca de socis per a participar en propostes en consorci.

· La formació i especialització de gestors de projectes en l’àmbit europeu, així com la seua actualització en el nou programa Horitzó Europa.

· La promoció, atracció i acollida de talent internacional, incloent-hi la busca i captació de personal d’investigació, investigador i tècnic resident a l’estranger, el suport en el procés de trasllat, l’assistència en els tràmits i requeriments necessaris per a la incorporació i el suport a la integració tant en l’entitat sol·licitant com en l’entorn.

· La creació i manteniment d’un centre de servicis d’atenció integrada al personal d’investigació internacional, per a ajudar en la incorporació, la gestió de necessitats i la resolució d’incidències.

Costos de personal. Despeses derivades de la contractació del personal.

Entrevistem Carme Melo, professora del Departament de Geografia Humana de la Universitat de València, per parlar de la situació de l’Horta després de la dana. Quin va ser el seu paper en la laminació de les inundacions? Quin és el seu futur ara? Tornaran els plans urbanístics del passat que pretenen construir en les últimes parcel·les agrícoles de l’Horta de València? Amb Anna Mateu i Lucía Sapiña al micròfon, i Carlos Isach al control tècnic.

El que el cas de Madrid ens ensenya sobre la gestió de residus: tractar-los no és suficient

En 2035 només el 10% dels residus municipals podran acabar en abocador, segons l'objectiu marcat pel Parlament Europeu. Amb menys de deu anys per davant, Espanya partix d'una situació molt allunyada d'esta meta: prop de la mitat dels residus continuen recalant en un abocador.

Abordar el tram que falta fins a aconseguir l'objectiu suposa un gran esforç, particularment en aquells municipis densament poblats, on les instal·lacions de tractament de residus es troben necessàriament prop de les àrees residencials.

En alguns llocs d'Europa, este objectiu s'ha aconseguit ja combinant diferents enfocaments. Els Països Baixos són un exemple clar de l'ús intensiu d'incineradores. Tant és així que en períodes puntuals han hagut d'importar residus d'altres llocs per a mantindre l'operació de les plantes.

Experto en análisis de sistemas energéticos. Profesor de Ingeniería Química, IMDEA ENERGÍA

Les pluges han arrossegat milions de tones de sòl fèrtil del camp andalús: així podem evitar que es repetisca

Quan s'encadenen temporals, el mal més visible sol associar-se a inundacions, infraestructures i pèrdues personals. No obstant això, un dels impactes més persistents té lloc on mai mirem: als nostres peus, on l'erosió del sòl agrícola es dispara quan coincidixen una alta intensitat de pluja amb una baixa capacitat d'infiltració.

En els primers moments, l'impacte violent de les gotes de pluja sobre el sòl provoca l'arrancada de les partícules de la capa superficial. Posteriorment, quan les borrasques es van succeint amb quantitats importants de precipitació, troben el sòl saturat i compactat, sense capacitat d'infiltració. Llavors, tota l'aigua circula per la superfície, concentra energia i augmenta la seua capacitat d'arrossegament i transport al llarg de rierols i llits, acumulant-se en embassaments i llits de rius per a arribar finalment a la mar.

Encara estàs a temps d’inscriure’t al Taller de VideoPòdcast Narratives Audiovisuals per al Canvi que comença demà

Green Campus entrevista a Rosa Isusi, professora experta en educació musical i Agenda 2030

El nou episodi del programa Green Campus a l’EspaiPòdcastUV de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació entrevista la professora Rosa Isusi, professora titular de Didàctica de l’Expressió Musical a la Facultat de Formació del Professorat a la Universitat de València, on també és vicedegana d’estudis de Postgrau, Investigació i Qualitat. A més a més, està molt compromesa amb la formació de l’estudiantat universitari en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.

La professora Rosa Isusi és doctora en musicologia, titulada superior de conservatori de música i té una trajectòria docent de més de trenta anys, vint d’ells a l’Educació Secundària i posteriorment a la Universitat.

Els temes que investiga Rosa Isusi són l’educació patrimonial i del patrimoni musical per a societats més resilients i sostenibles, l’optimització de l’educació musical, l’innovació social i sostenible a l’àmbit universitari i la transferència de coneixement a les ciències socials. Sobre aquests temes està involucrada en diversos grups i projectes d’investigació i d’innovació docent. Actualment coordina el Projecte d’Innovació Educativa COMETA (COmpetències amb METodologies Actives en la formació del professorat: Design Thinking i Pòdcast), reconegut pel Vicerectorat Formació Permanent, Transformació Docent i Ocupació.

ODS a les biblioteques de la UV: Salut mental (ODS 3)

bibliotequesuv Oferix en la seua col·lecció ODS a les biblioteques, una sèrie de llibres relacionats amb els ODS disponibles per al préstec. En esta ocasió us animem a visitar la secció Salut mental (ODS 3) - Universitat de València

Els resultats d'este projecte d'investigació implicarien un benefici social i comunitari en permetre ajudar a informar les persones sobre com les seues eleccions diàries poden afectar la seua salut i qualitat de vida i proporcionar informació valuosa per al desenrotllament de polítiques i programes de salut pública.

Alimentació saludable i sostenible: Cistella Responsable als Campus de Tarongers i Blasco Ibáñez

La Cistella Responsable és una iniciativa de la fundació CEDAT, amb el recolzament, en la UV, del Vicerrectorat de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable. Té com a objectius a destacar: promoure un model de consum responsable que dona la possibilitat d'accedir a aliments ecològics locals i de temporada, i integrar laboralment a persones amb discapacitat, contribuint a la construcció d'una societat més solidària i compromesa.

La cistella es pot arreplegar el dimecres en Geografia i Història i al Departament de Psicologia Social de la Facultat de Psicologia i Logopèdia en el Campus de Blasco Ibáñez, o al despatx, a la Biblioteca d’Educació o la nova ubicació de la Tenda (a l’oest de Dret), al Campus de Tarongers

El funcionament de la proposta és senzill. Primer, la clientela es registra en la web de la Cistella, https://ir.uv.es/mz4RkGL . Després, s'encarrega la comanda (hi ha diferents modalitats de caixes), i s’indica el lloc d’entrega. El dimecres següent es rep el lliurament i el pagament es realitza a través de la plataforma amb targeta de crèdit.

Requisits de participació:

Conceptes finançables:

Encara estàs a temps d’inscriure’t al Taller de VideoPòdcast Narratives Audiovisuals per al Canvi que comença demà

Green Campus entrevista a Rosa Isusi, professora experta en educació musical i Agenda 2030

ODS a les biblioteques de la UV: Salut mental (ODS 3)