|
'La Terra a vista de satèl·lit: l'evidència del canvi climàtic'
Conferència de José Antonio
Sobrino, catedràtic de Física de la Terra UV. Intervindrà Pilar Serra,
vicerectora de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable.
La teledetecció i l'observació
espacial s'han consolidat com a eines fonamentals per a comprendre la
magnitud del canvi climàtic i anticipar els seus efectes. En aquest àmbit,
els investigadors i les investigadores de la Universitat de València
exerceixen un paper clau gràcies a la seua capacitat per a analitzar l'evolució
del planeta des de l'espai i generar dades essencials per a la prevenció i
mitigació dels impactes ambientals.
El catedràtic de la Universitat
de València José Antonio Sobrino és un referent internacional en protecció
ambiental i investigador principal de la missió SIRIUS de l'Agència
Espacial Europea (ESA). Sobrino forma part del Grup Assessor de la missió
LSTM de l'ESA, del Grup Científic de la missió franco-hindú TRISHNA i és
membre de l'Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat
Valenciana.
El pròxim 24 de febrer, a les
20h, Sobrino impartirà la conferència 'La Terra a vista de satèl·lit:
l'evidència del canvi climàtic’ a l'Hotel SH València Palace, dins del
cicle organitzat pel Club de Encuentro Manuel Broseta. L'acte comptarà amb
la intervenció de Pilar Serra, vicerectora de Sostenibilitat, Cooperació i
Vida Saludable de la Universitat de València, qui presentarà la sessió i
contextualitzarà la importància de la investigació científica en la lluita
contra l'emergència climàtica.
La teledetecció permet analitzar
amb precisió la realitat ambiental i fonamenta la necessitat d'impulsar
polítiques que reduïsquen la petjada de carboni, minimitzen la generació de
residus i fomenten la prevenció de riscos en el territori, línies estratègiques
que promou la Universitat de València. La conferència es presenta així com
una oportunitat per a comprendre, des de l'evidència científica, els
desafiaments que afronta el planeta i les solucions que poden guiar l'acció
institucional i social.
Data 24 de febrer de
2026 de 20:00 a 22:00. Dimarts.
Lloc de
realització
Hotel SH
València Palace
Passeig de
l'Albereda, 32
València (46023)
Organitza
Club de Encuentro Manuel Broseta.
secretaria@clubencuentro.es
“Bones pràctiques d'economia circular en les
universitats espanyoles”
Data: dimecres, 25
de febrer de 2026 ●
Plataforma: En
línia: zoom ENLLAÇ
● Duració:
12:30h a 14:00h (90min)
Este seminari
web té com a objectiu principal presentar el dossier realitzat per REDS-SDSN
Spain, amb el suport d'Ecoembes i la col·laboració de les
universitats presents. En este seminari web es visibilitza el paper
estratègic de l'acadèmia com a motor de canvi cap a un model econòmic
regeneratiu, facilitant l'intercanvi de coneixements entre institucions i
altres actors clau.
S'han agrupat les 9 universitats en tres
taules temàtiques que cobrixen els tres pilars del dossier: formació,
gestió operativa i impacte social. Amb esta estructura es té una
representativitat completa de les 9 universitats i les 10 pràctiques
destacades (la UJA presenta el seu doble enfocament en una sola
intervenció), equilibri (cada taula compta amb 3 universitats, la qual cosa
permet un diàleg fluït en els 20 minuts per cada taula) i transversalitat,
cobrint des de la formació tècnica fins a la conscienciació social,
reflectint la diversitat del dossier.
Seminari web: presentació
del dossier “Bones pràctiques d'economia circular en les universitats
espanyoles”
Un nou mètode constata que la vegetació de la
Terra es deplaça cap al nord-est
Imatge generada per IA.
Un equip de científics liderat
per la Universitat de Leipzig i el Centre Alemany de Recerca Integrativa de
la Biodiversitat (iDiv), en col·laboració amb la Universitat de València i
altres institucions, ha desenvolupat un nou mètode per a fer el seguiment del
nivell de verdor de la Terra, un indicador clau de la salut i l’activitat
de la vegetació, calculant-ne el centre de massa.
L’autor principal, el professor Miguel Mahecha,
explica: “Imagineu que sosteniu un globus perfectament redó a les mans i hi
enganxeu xicotets pesos, cadascun dels quals representa àrees foliars
verdes en cada punt de la superfície terrestre. Si després col·loqueu amb
cura aquest globus en aigua tranquil·la, el centre de massa sempre apuntarà
cap avall”.
A partir d’observacions de
satèl·lit i dades de models, els investigadors van seguir com aquest
“centre verd” es desplaça al llarg del temps. Al ritme de les estacions, la verdor de la vegetació es mou com una ona verda des
de l’hemisferi nord cap a l’hemisferi sud i viceversa cada any. Seguint el
centre d’aquesta ona (la seua direcció i velocitat), l’equip va constatar
que oscil·la entre la posició més septentrional a mitjan juliol a l’Atlàntic
Nord, prop d’Islàndia, i la posició més meridional davant la costa de
Libèria en març.
La metodologia darrere d’aquest descobriment es basa en un nou marc
teòric dissenyat per mesurar el pols de tot el planeta. El professor Gustau
Camps-Valls, de la Universitat de València, que va contribuir al
disseny de la recerca i va ajudar a desenvolupar la teoria subjacent,
considera que açò és només el començament. “Bàsicament hem comprimit la
complexitat de la biosfera en un únic batec en moviment”, afirma
Camps-Valls. “Però açò va molt més enllà de la salut dels boscos. El nostre
marc pot seguir una ‘ona blava’ als oceans o una ‘ona roja d’onades de
calor i anomalies de temperatura. I ara estem explorant una eina
multidimensional per rastrejar el pols de tot el sistema terrestre”.
Un nou mètode constata que
la vegetació de la Terra es deplaça cap al nord-est
La Universitat de València debat la mobilitat
metropolitana com a repte estructural per a la cohesió social i territorial
La Universitat de València ha
celebrat dimecres 18 de febrer en el Centre Cultural La Nau el seminari
‘Mobilitat en l’àrea metropolitana de València. Els reptes d’un model
necessari: polítiques i actuacions’, una jornada que ha reunit a prop d’una
vintena d’especialistes universitaris, professionals i representants
institucionals per a analitzar els desafiaments de la mobilitat en la
ciutat i el seu entorn metropolità.
L’encontre, organitzat per la Càtedra de Canvi
Climàtic, Territori i Riscos Ambientals al Mediterrani i l’Escola Europea
de Pensament Lluís Vives de la UV, sota la direcció
acadèmica de Josep
Vicent Boira i Joan
Romero, ha posat el focus en qüestions com la congestió
urbana, la dependència del vehicle privat, la falta de coordinació
institucional i la relació directa entre mobilitat, habitatge i desigualtat
territorial.
La
rectora de la Universitat de València, Maria Vicenta
Mestre, va
subratllar que la mobilitat “interpel·la directament a la universitat
pública i al conjunt de la societat”, alhora que va defensar la necessitat
d’abordar-la des de la vocació de servei públic, ja que “condiciona el
futur de les persones i dels territoris”.
Mestre va
incidir que es tracta d’una política pública central, amb impacte directe
en l’accés a l’ocupació, l’educació, la salut i el medi ambient, i va
reivindicar el paper de la universitat com a “espai de pensament crític i
de proposta, des del rigor científic”. Així mateix, va recordar que “la
mobilitat sostenible no és una opció, sinó una responsabilitat”, i va
apel·lar a abordar-la “amb dades i perspectiva territorial”.
La Universitat de València
debat la mobilitat metropolitana com a repte estructural per a la cohesió
social i territorial
Taller gratuït de creació de Videopodcast.
El vicerectorat de
Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable, de la mà d'IDEAS i PROYDE
presenta el taller de videopodcast Narratives Audiovisuals per al Canvi,
sobre el Comerç Just i el Consum Responsable impartit per la Collita
Comunicació.
Es tracta d'un taller
gratuït de creació
col·lectiva de peces audiovisuals sobre el Comerç
Just i el Consum Responsable per
al seu ús dins i fora de la universitat.
El taller està obert a
qualsevol persona interessada i consta de quatre sessions de tres hores
cada una, impartides els dies, 3,
5, 6 i 10 de març, de 10 a
13 hores en l'Aulari III, de Blasco
Ibáñez.
Programa.
Primera sessió:
Presentació del taller. Dinàmiques,
introducció al Comerç Just i el Consum Responsable acompanyat d'exemples
audiovisuals per a mostrar. Debat i tancament de sessió.
Segona sessió:
Introducció i exploració a formats possibles:
vídeo-pòdcast (entrevista, taula redona, storytelling), curt documental,
vídeo assage o videoart. Acompanyat d'exemples a mostrar. Reflexionarem
sobre com estructurar un relat audiovisual: Guió, i llenguatge audiovisual
bàsic.
Tercera sessió:
Pluja d'idees/proposades a
realitzar i elecció de tema, format i missatges claus. Selecció de grups i
pre-producció: Escriptura de guió o escaleta i llista de recursos
(entrevistes, imatges, música). Revisió i feedback per part de les
facilitadores. La realització tècnica serà de manera autònoma per grups.
Quarta sessió:
Revisió dels materials
gravats i gravar el que falte + edició d'estos. Resolució de dubtes tècnics
i narratives. Posada en comú dels treballs i presentació breu de cada grup:
Què volien comptar. Per què van triar eixe format. Què han aprés.
Us animem a participar en el
taller i aprendre sobre la creació audiovisual alhora que cregueu contingut
útil per a reflexionar sobre li consumisc responsable.
Inscripció en
https://enquestes.uv.es/index.php/612913?lang=ca
L’EspaiPòdcastUV estrena el programa ‘Finances
Sostenibles & Greenwashing’ amb una entrevista a Isabel Giménez Zuriaga
L’EspaiPòdcastUV de la Facultat de Filologia, Traducció i
Comunicació estrena el programa Finances Sostenibles & Greenwashing,
dirigit i presentat per Alfredo Grau, professor de la Facultat d’Economia i
expert en finances sostenibles i Maria Josep Picó, professora de Periodisme
i experta en comunicació ambiental i científica. El programa també compta
amb la col·laboració de David Mestre, estudiant del Grau de Periodisme, i
el suport tècnic de Nacho Agote i Carlos Isach.
El primer programa aborda
les claus de les finances sostenibles i presenta una entrevista a Isabel
Giménez Suriaga, directora general de la Fundación de Estudios Bursátiles y
Financieros de la Borsa de València, a més d’ambaixadora de canvi climàtica
de la Unió Europea.
Escoltar en:
L’EspaiPòdcastUV
estrena el programa ‘Finances Sostenibles & Greenwashing’ amb una
entrevista a Isabel Giménez Zuriaga
ODS a les biblioteques de la UV: Consum Responsable (ODS 12)
bibliotequesuv Oferix en la seua col·lecció ODS
a les biblioteques, una sèrie de llibres relacionats amb els ODS
disponibles per al préstec. En esta ocasió us animem a visitar la secció Consum
responsable (ODS 12) - Universitat de València
Així funciona
la dieta mediterrània als cossos amb fetge gras
Freshystock/Shutterstock
Les darreres dècades han estat
marcades per un canvi en els hàbits alimentaris i l’estil de vida de la
població, que han contribuït a un increment del sobrepès i l’obesitat.
Actualment, es calcula que més de la meitat de la població adulta a Europa
presenta excés de pes, i una proporció creixent pateix obesitat.
L’acumulació excessiva de greix
corporal, especialment el greix visceral s’associa amb un estat inflamatori crònic de baix grau i
un augment de l’estrès al que es veu sotmès l’organisme. Aquest entorn
metabòlic alterat afavoreix l’aparició de diverses patologies, com la
diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars, la hipertensió arterial i,
cada vegada amb més evidència, la malaltia
de fetge gras i la malaltia renal crònica…
Dieta mediterrània: més enllà d'aprimar-se
Davant l’impacte negatiu del
sobrepès i la síndrome metabòlica, la recerca
científica ha posat de manifest els efectes protectors de la dieta
mediterrània. Aquest model dietètic es basa en el consum de verdures,
fruites, llegums, cereals integrals i fruits secs, i en l’ús d’oli d’oliva
verge extra com a principal font de greix. També promou un consum moderat
de peix, ous i lactis, i un consum reduït de carns vermelles.
La dieta mediterrània aporta una
elevada quantitat d’antioxidants, àcids grassos monoinsaturats
cardiosaludables, fibra i compostos antiinflamatoris que contribueixen a
millorar el perfil metabòlic i reduir l’estrès oxidatiu.
Maria Magdalena Quetglas Llabrés
Investigadora
postdoctoral, Universitat de les Illes Balears
Antoni Sureda Gomila
Catedrático de
Bioquímica y Biología Molecular, Universitat de les Illes Balears
Margalida Monserrat Mesquida
Dra.,
Universitat de les Illes Balears
Llegir sencer en The Conversation
Com emmagatzemar
aigua per a quan falte amb l'ajuda dels agricultors
Riego de
invierno para recargar los acuíferos en una chopera de la Vega de Granada. Sergio Martos, CC BY-SA
Després de cada període de sequera, solen
arribar anys amb pluges per damunt de la mitjana. En qüestió de setmanes
passem de veure embassaments secs, amb sòls clivellats i restes de pobles
emergint, a observar espectaculars dolls d'aigua a pressió alliberats pels
sobreeixidors de les preses. Esta alternança tan extrema demostra que els
embassaments, encara que importants i essencials per a frenar les
avingudes, no basten per si sols per a afrontar ni les sequeres ni els
períodes de pluges intenses.
Magatzems subterranis d'aigua
Espanya
és un dels països amb major nombre de grans preses per habitant. Moltes
estan molt ben construïdes i en els llocs adequats, però una part
considerable ha superat ja la seua vida útil o ha perdut capacitat
d'emmagatzematge degut al rebliment pels sediments que van arrossegant els
rius. Per això és necessari plantejar solucions complementàries que
permeten gestionar millor tant els episodis d'excés com els d'escassetat
d'aigua.
Sergio Martos-Rosillo
Científico
Titular del CSIC, Instituto Geológico y Minero de España (IGME - CSIC)
Helena Gómez Macpherson
Científica
titular en agricultura de conservación, Instituto de Agricultura Sostenible
(IAS - CSIC)
Margarita García Vila
Investigadora
en optimización de recursos hídricos en cultivos, Instituto de Agricultura
Sostenible (IAS - CSIC)
Llegir en castellà en The Conversation
VI Encontre de la Red de Universidades
Cultivadas RUC
Programa Jornadas RUC.pdf
Els resultats d'este projecte d'investigació implicarien un benefici
social i comunitari en permetre ajudar a informar les persones sobre com
les seues eleccions diàries poden afectar la seua salut i qualitat de vida
i proporcionar informació valuosa per al desenrotllament de polítiques i
programes de salut pública.
Respon.
https://encuesta.com/survey/x7L6xFVm4X/encuesta-esp
Donacions de sang a la Universitat de València
Alimentació saludable i sostenible: Cistella Responsable als Campus
de Tarongers i Blasco Ibáñez
La Cistella Responsable és una iniciativa de la fundació CEDAT, amb
el recolzament, en la UV, del Vicerrectorat de Sostenibilitat, Cooperació i
Vida Saludable. Té com a objectius a destacar: promoure un model de consum
responsable que dona la possibilitat d'accedir a aliments ecològics locals
i de temporada, i integrar laboralment a
persones amb discapacitat, contribuint a la construcció d'una societat més
solidària i compromesa.
La cistella es pot arreplegar el dimecres en Geografia i Història i
al Departament de Psicologia Social de la Facultat de Psicologia i
Logopèdia en el Campus de Blasco Ibáñez, o al despatx, a la Biblioteca
d’Educació o la nova ubicació de la Tenda (a
l’oest de Dret), al Campus de Tarongers
El funcionament de la proposta és senzill. Primer, la clientela es
registra en la web de la Cistella, https://ir.uv.es/mz4RkGL . Després, s'encarrega la
comanda (hi ha diferents modalitats de caixes), i s’indica el lloc
d’entrega. El dimecres següent es rep el lliurament i el pagament es
realitza a través de la plataforma amb targeta de crèdit.
https://ir.uv.es/mz4RkGL
|
