|
Els
conflictes internacionals no semblen tindre un final previsible a curt
termini i la incidència serà cada vegada major, l'encariment del petroli
suposa una augment de preu dels carburants i dels costos de producció i
transport, per la qual cosa s'encarixen els productes. Els agricultors
advertixen que el conflicte d'Ormuz, fa perillar el subministrament de
fertilitzants, igual que la guerra d'Ucraïna va suposar una crisi de
cereals i en l'alimentació del bestiar. És possible que es produïsca no
sols un encariment sinó una escassetat, i hi ha països que ja estan prenent
mesures: teletreball, restricció d'horaris, tancaments temporals, setmanes
de quatre dies.
Potser
això demostra que viure amb menys no sols és possible, sinó que per
moments, pot ser imminent. Cada crisi ens indica que cal avançar en
l'autonomia energètica i que mancant gas i petroli, en este país, només cal
avançar en les energies renovables. També cal replantejar-se la forma de
producció agrícola basada en fertilitzants i apostar pel compostatge,
encara que siga en principi més car, és un recurs que és ací, no necessita
importar res, la ramaderia extensiva afavorix la neteja de muntanyes i
reduïx la dependència de gra estranger. Una altra manera d'estalviar és
produir menys, tenint en compte que un terç dels aliments que produïm els
rebutgem o els malgastem. Ningú vol una crisi, ni humanitària, ni bèl·lica,
ni ambiental, ni econòmica, però cada vegada estan més presents i ens
permeten veure les costures i replantejar-nos si el que és beneficiós econòmicament
a curt termini és sostenible o viable, a mitjà i llarg termini. Recomanem
la lectura de Residus, un planeta d'usar i tirar? especialment hui el
capítol 15, El compostatje dels bioresidus. PUV Residuos. ¿Un planeta de usar y
tirar?
La Universitat impulsa l’ús del cotxe compartit al Campus de
Burjassot-Paterna
El Campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València
és un dels més implicats en l’ús i la promoció del transport sostenible.
Ara, a les iniciatives ja consolidades, com l’ús de la bicicleta o del
transport públic, s’hi suma una nova proposta: el cotxe compartit.
El campus és un dels
punts prioritaris de la iniciativa ‘Valencia Comparteix Cotxe’ a la qual
s’ha incorporat la Universitat de València. El campus és un dels sis grans
focus de l’aplicació dins de l’entorn metropolità, amb l’objectiu
d’impulsar una mobilitat més fluida i sostenible. La ferramenta permet
estalviar, reduir embussos i emissions, i facilita desplaçaments més eficients
cap al campus i des d’aquest.
‘València Comparteix
Cotxe’ és un projecte promogut per la Generalitat al qual s’ha sumat la
Universitat perquè l’estudiantat i el personal de la institució acadèmica
puguen compartir vehicle de manera senzilla i segura. El Campus de
Burjassot, un dels principals pols d’activitat acadèmica i científica de
l’àrea metropolitana, ha sigut seleccionat com una de les primeres zones on
l’aplicació ja està plenament operativa.
Beneficis
La participació en
aquesta iniciativa comporta diferents beneficis tant per a les persones
usuàries com per al conjunt de la ciutadania. En primer lloc, permet un
estalvi econòmic, ja que, gràcies al Bo Energètic de TRIBBU (amb el suport
del Ministeri per a la Transició Ecològica), les persones conductores poden
recuperar diners en cada desplaçament compartit. En segon lloc, un
major nombre de vehicles compartits redueix les cues en hores punta, el que
disminueix la congestió. Per últim, es redueixen els problemes
d’aparcament, ja que en compartir s’optimitzen els espais.
L’app permet
verificar la identitat de les persones usuàries, emparellar conductors o
conductores i passatgers amb rutes coincidents i calcular l’impacte
ambiental positiu de cada viatge compartit. A més, incorpora un incentiu
econòmic a través del sistema estatal de Certificats d’Estalvi Energètic,
que permet a les persones que proporcionen el cotxe rebre 0,04 euros per
quilòmetre i passatger, cosa que es tradueix en una mitjana d’entre 100 i
200 euros al mes. Per això, és important que conductors i passatgers
tinguen activat el Bo Energètic en l’app ja que el Ministeri per a la
Transició Ecològica (MITECO) subvenciona aquesta mobilitat en què el
passatger no paga res i al conductor se li compensa el cost del viatge,
d’acord amb les condicions del bo.
A més, en l’app es
verifica la identitat de cada persona i permet consultar ressenyes d’altres
persones usuàries.
Llegir més en
La
Universitat impulsa l’ús del cotxe compartit al Campus de Burjassot-Paterna
Ciència i canvi climàtic
protagonitzen la primera trobada institucional entre Diana Morant i Juan
Luis Gandía
L’Espai Vives de la
Universitat de València ha acollit el matí del divendres 24 d’abril el primer
encontre institucional entre el rector, Juan Luis Gandía, i la ministra de
Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant.
La
reunió es va celebrar com a avantsala de la jornada ‘Innovació per a una
reconstrucció resilient. Aprenentatges i propostes per a les polítiques
públiques a Alemanya i Espanya’ i va permetre abordar, en un ambient
distés, la resolució provisional de la convocatòria 2025 per a l’adquisició
d’equipament científic-tècnic impulsada pel Ministeri.
Dels
104 milions d’euros destinats a aquesta convocatòria, la Comunitat
Valenciana ha rebut 11,3 milions, dels quals 3,5 milions s’han assignat a
la Universitat de València, que se situa com la institució valenciana amb
més finançament en aquesta línia.
Durant
la trobada, la ministra va mostrar interés per conéixer de primera mà els
investigadors i investigadores responsables dels projectes finançats, així
com les característiques dels equipaments. En total, es tracta de set
infraestructures adscrites a serveis centrals -cosa que garanteix la seua
accessibilitat-, en les àrees de Química, Física i Biologia, orientades
majoritàriament a aplicacions biomèdiques. En la reunió va participar també
la vicerectora d’Investigació i Política Científica, Isabel
Fariñas.
El
rector va agrair tant la visita com el suport del Ministeri que, a través
d’aquestes línies de finançament, “contribueixen a reforçar les capacitats
tecnològiques de la institució i a impulsar la investigació de frontera”.
Per la seua part, la ministra va destacar que el finançament destinat a la
Comunitat Valenciana ha augmentat enguany un 1% respecte a l’exercici
anterior i es va comprometre a mantindre el diàleg institucional i
constructiu per a continuar millorant en l’àmbit de la ciència.
Cooperació
institucional i solucions innovadores
Després
d’aquest encontre, la ministra i el rector van inaugurar la jornada
‘Innovació per a una reconstrucció resilient. Aprenentatges i propostes per
a les polítiques públiques a Alemanya i Espanya’, organitzada pel Ministeri
de Ciència, Innovació i Universitats i la Red Innpulso, amb la
col·laboració de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de
València.
Durant
la inauguració, ambdós responsables van subratllar la necessitat de
reforçar la cooperació institucional davant els creixents desafiaments del
canvi climàtic. La jornada va tindre com a objectiu donar suport als
municipis afectats per la Dana de 2024 en els seus processos de recuperació
des d’un enfocament transformador, i ampliar, al mateix temps, la
perspectiva cap a la resiliència climàtica.
En
aquest context, institucions públiques i acadèmiques van compartir la
necessitat d’impulsar respostes coordinades davant l’impacte creixent de
fenòmens extrems. L’encontre va reunir responsables públics, experts
internacionals i comunitat acadèmica amb la finalitat d’avançar en
solucions innovadores.
Ciència
i canvi climàtic protagonitzen la primera trobada institucional entre Diana
Morant i Juan Luis Gandía
Objetivo Planeta: La desertificación, un proceso humano evitable RTVE
El 41% d'Espanya
està afectat en major o menor grau. El 80% de la nostra població viu en
zones àrides.
Arran de la
publicació del "Atlas de la desertificación de España", parlem
d'això amb Jaime Martínez Valderrama, científic de l'Estació de Zones
Àrides del CSIC i amb Jorge Olcina, catedràtic de Geografia de la UA.
Objetivo
Planeta - La desertificación, un proceso humano evitable
Objetivo Planeta.
Divendres a les 16:30 hores en elcanal 24h i en RTVE Play tots els
episodis.
Objetivo
Planeta - Programa de ciencia en RTVE Play
Ara que el món s'enfronta a una altra crisi, per què les empreses i
institucions continuen resistint-se al teletreball?
Chay_Tee/Shutterstock
A les 21.00 h, les botigues, els restaurants i les
cafeteries tanquen les seues portes en tota la ciutat del Caire, on s'ha
imposat un toc de queda estricte per a mitigar la crisi energètica
desencadenada pel conflicte al golf Pèrsic. La mesura pot resultar difícil
d'aplicar entre una població acostumada a vetlades llargues i animades,
però les perspectives disten molt de ser tranquil·litzadores. Els informes
indiquen que les gasolineres s'estan quedant sense combustible, la qual
cosa fa témer que l'emergència es prolongue més del que es preveu.
Algunes zones d'Àfrica i Àsia semblen anar per
davant d'Europa a l'hora de fer front a l'escassetat de recursos. Ja s'han
adoptat moltes mesures decisives: un dia obligatori de teletreball a
Egipte, un dia lliure setmanal addicional a Sri Lanka, una setmana laboral
de quatre dies per als treballadors del sector públic a Filipines, el
tancament dels campus universitaris en Bangladés, controls del consum de
combustible a Myanmar i apagades periòdiques a Sudan del Sud.
Encara que les restriccions de subministrament
poden ser menys greus a Europa, això no significa que estiga fora de
perill. El responsable d'energia de la UE, Donen Jørgensen, l'ha reconegut
i ha advertit que Europa s'enfronta a una “situació molt greu” sense un
final clar a la vista.
Antonio Aloisi
Associate Professor of European and
comparative Labour Law, IE University
Llegir més en castellà
en The Conversation
Un any després de l'apagada: per què milions de
persones es van quedar també sense aigua corrent?
El 28 d'abril de 2025, a les 12.33 hores,
es va produir la major apagada elèctrica a Europa en més de dos dècades,
que va afectar més de 58 milions de persones a Espanya, Portugal i Andorra.
A més de l'absència de llum, molts d'estos ciutadans es van trobar amb un
altre problema que, en principi, podríem no relacionar amb el primer: en
obrir l'aixeta, no eixia aigua.
Sense electricitat, l'aigua va deixar
d'arribar a les vivendes. Això revela una dependència invisible que rares
vegades apareix en el debat públic: el subministrament d'aigua no pot
existir sense electricitat.
Cada gota consumix
quilowatts d'energia
A Espanya, el consum energètic mitjà del
cicle integral de l'aigua (captació, potabilització, distribució,
clavegueram i depuració) se situa entorn d'1 quilowatt hora (kWh) per metre
cúbic d'aigua. Per a una família de quatre persones on cada un consumix 150
litres d'aigua al dia, això representa un consum energètic mensual de 18
kWh. Això equival aproximadament al consum elèctric mensual d'un televisor
encés quatre hores al dia o a realitzar una càrrega de llavadora al dia
durant tot el mes.
Sense generadors de suport o sistemes
autònoms, un tall elèctric paralitza tot el sistema urbà de l'aigua en
minuts. L'apagada va posar a prova esta vulnerabilitat a escala peninsular.
Afortunadament, el sector va superar el problema: els principals operadors
urbans van activar plans de contingència que van permetre mantindre el
servici mitjançant grups electrògens i operació manual quan els sistemes
digitals van perdre connectivitat. Una lliçó doble: la resiliència és
possible, però depén d'haver-la planificat abans de la fallada.
María
Molinos Senante
Investigadora Instituto de Procesos Sostenibles, Universidad
de Valladolid
El pòdcast Finances Sostenibles & Greenwashing aprofundeix als
criteris ESG, centrats als àmbits ambiental, social i de governança a la
gestió empresarial
El tercer episodi de
Finances Sostenibles & Greenwashing de l’EspaiPòdcastUV de la Facultat
de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València
aprofundeix als criteris ESG, centrat als àmbits ambiental, social i de
Governança en la gestió empresarial.
El pòdcast dirigit
pels professors Alfredo Grau i Maria Josep Picó també entrevista Francisco
José Tomás Catalá, professor de diversos centres de formació en temes
relacionats amb les finances i el camp assegurador i professor associat en
el Departament de Finances de la Universitat de València.
Tomás Catalá és
llicenciat en Ciències Empresarials per la Universitat de València i Màster
de en Tributació i en Direcció i Gestió Financera. També és titulat en
Distribució d'Assegurances, Plans i Fons de Pensions i títols EFPA en
inversions sostenibles (CESGA) i assessorament financer (EFA). Després de
prestar serveis en diferents sectors industrials i de distribució
petrolífera en departaments financers, des de 1998 la seua carrera
professional s'ha desenvolupat i especialitzat en el món assegurador i de
plans i fons de pensions.
El programa també
estrena la secció: el Diccionari de Sostenibilitat i Agenda 2020, gràcies a
la col·laboració d’Isabel d’Isabel Giménez Zuriaga, directora general de la
Fundació d’Estudis Bursàtils i Finances de la Borsa de València. A més a més, hi participa l’estudiant de periodisme David
Mestre, amb la seua secció Green or Fake, i compta amb Natxo Agote al
control tècnic i l’edició.
L’activisme digital ciutadà davant la dana va ser més àgil que la
resposta comunicativa de les institucions públiques valencianes
Una investigació de la Universitat de València (UV) revela que
la societat civil es va organitzar ràpidament per formar diverses
iniciatives ciutadanes i fer costat a les persones afectades davant la
percepció d’una actuació lenta i deficient de les administracions públiques
després de la dana del 29 d’octubre del 2024. A més, l’activisme digital
posterior a la catàstrofe va ser clau en la resiliència socioambiental i
entre el 70 % i el 80 % de les iniciatives ciutadanes perceben
universitats, instituts i col·legis com a entitats fiables.
Són algunes de les
conclusions d’un article publicat en la revista Partecipazione e Conflitto per
Javier Serrano i Dolores Pitarch, personal investigador de l’Institut
Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) i el Departament de
Geografia, i Maria Josep Picó (Departament de Teoria dels Llenguatges i
Ciències de la Comunicació) de la UV.
L’estudi va
enquestar 22 iniciatives socials com Salvem les Fotos i AjudaDANA per
investigar l’organització civil i el rol que aquestes iniciatives socials
van tenir després de la dana. Entre el 80 % i el 90 % de les iniciatives
ciutadanes enquestades van reportar falta de confiança en el govern
autonòmic i en la Diputació de València, mentre que la meitat desconfia del
govern de cada municipi afectat.
Segons la
investigació, davant la percepció d’una resposta deficient de les
administracions públiques, es va consolidar un buit informatiu que la
ciutadania va omplir mitjançant canals alternatius que van generar
confiança. “Les respostes ciutadanes que van emergir en resposta al
desastre han mostrat que la societat civil és capaç d’organitzar-se
ràpidament utilitzant xarxes socials i tecnologies de comunicació per a
disseminar informació i organitzar ajudes”, destaca José Javier Serrano,
primer signant de l’article.
A més, es va
identificar que les xarxes socials van ser el mitjà preferit per a la
comunicació de les iniciatives ciutadanes, ja que van facilitar, validar i
amplificar missatges. Instagram, Facebook i TikTok van ser crucials per a
mobilitzar la ciutadania, compartir informació de confiança i construir
narratives alternatives, basades en l’ajuda mútua, segons l’article.
Llegir més
Ús d’Intel·ligència Artificial en UVsostenibilitat
 Ús
d'Intel·ligència Artificial en la comunicació de sostenibilitat
La setmana passada vam
enviar esta enquesta anònima però tenim molt poques respostes. Volem conèxier
la vostra opinió. La Intel·ligencia artificial te un alt cost ambiental,
però el seu ús s’ha generalitzat, cal un ús racional, podem quedar al marge
d’aquesta realitat? En el butlletí de la setmana
passada informàvem del seu impacte en el consum d’aigua i energía.
La IX edició del Fòrum de Voluntariat, Solidaritat i Sostenibilitat
a vessar de participants, experiències i emocions
El 23 d'abril es va
dur a terme la IX Edició del Fòrum de Voluntariat, Solidaritat i
Sostenibilitat de la Facultat d'Economia de la Universitat de València, un
esdeveniment que va reunir més de 25 Associacions dedicades a l'acció
social i al voluntariat i que va comptar en la seua inauguració amb la
presència de Juan Carlos Caballero, Regidor Delegat de Prevenció i Extinció
d'Incendis i Protecció Civil de l'Ajuntament de València.
La jornada va
començar amb la presentació dels resultats del “Pla
València+ Segura”, a càrrec de José Manuel Pastor, Director de la
Càtedra MESVAL de la Universitat de València; Manoli Pardo, professora de
Facultat d'Economia UV; Pedro Canales, oficial del Cos de Bombers de
València; i Agustín Campos, inspector de la Policia Local de València. 
La conferència
titulada "El Pla València + Segura: experiències de voluntariat"
va ser impartida per Rocío Navarro, Delegada del Degà per a l'estudiantat
de la Facultat d'Economia. Posteriorment, Paula Llobet, Regidora de
Turisme, Innovació i Captació d'Inversions, al costat de José Manuel
Pastor, va efectuar el lliurament de diplomes a estudiants, professors,
personal d'administració, bombers i policies que han contribuït al reconeixement
social i èxit d'aquest projecte.
El Fòrum va
incloure dues taules de col·loqui que van abordar temes clau per al
desenvolupament del compromís social, oferint un espai d'intercanvi
d'idees, experiències i aliances, amb l'objectiu de contribuir en la
construcció d'una societat més solidària i resilient. En
la primera, moderada per María Iborra, professora del Departament de
Direcció d'Empreses “Juan José Renau Piqueras”, titulada "Associacions
que intenten canviar el món, i tu què pots fer?", es va discutir
el paper que aquestes organitzacions poden exercir en la millora del món
des de diferents perspectives.
La segona taula,
moderada per Amparo Cervera, professora del Departament de Comercialització
i Investigació de Mercats, titulada "Actuar amb propòsit per a un
impacte que transforma", va compartir bones pràctiques i
testimoniatges que van demostrar com les accions solidàries poden
transformar comunitats.
La jornada va
concloure amb la clausura de l'Exposició Economia Social: “Una altra
economia és possible... i ja és ací”, que va incloure una taula redona amb
la participació de María Dolores Pitarch, Delegada de la Rectora
Universitat –Societat; Paco Alós, Director de Relacions Institucionals de
Caixa Popular; Virginia Simón, Directora de l'Institut IUDESCOOP; José Luis
Montsó, Director de CIRIEC España; i Rafael Chaves, professor del
Departament d'Economia Aplicada i Comissari de l'Exposició.
Llegir
més
La
IX edició del Fòrum de Voluntariat, Solidaritat i Sostenibilitat a vessar
de participants, experiències i emocions
València + Segura
Les recents inundacions ocasionades per la dana a la ciutat
de València han posat de manifest la importància de comptar amb un pla de
formació ciutadana que capacite la població per a actuar eficaçment davant
situacions d'emergència.
Inspirat en experiències exitoses d'altres països, el Pla de
formació busca adaptar les metodologies al context local valencià.
L'objectiu és preparar els veïns i veïnes de la ciutat de
València per a respondre davant de qualsevol tipus d'emergències,
especialment les derivades de les inundacions, i dotar-los del coneixement
necessari per a entendre i reaccionar de manera adequada.
El pla, per tant, està dissenyat per arribar de manera
progressiva al conjunt de la població, parant atenció prioritària als
col·lectius més vulnerables.
Este esforç s'emmarca en una visió de ciutat resilient, on
la prevenció, la informació i la implicació activa de la ciutadania són
pilars fonamentals. Amb esta iniciativa, l'Ajuntament de València reafirma
el seu compromís amb la seguretat, el benestar i la preparació de tots els
valencians i valencianes davant els reptes climàtics del present i del futur.
Consells
a la población davant fenòmens atmosfèrics adversos
Informació
especial Emèrgencia | Ajuntament de Valencia - València
Pla
de formació ciutadana en emergències
Premis REGIOSTARS 2026
 La Comissió Europea ha llançat la
convocatòria dels Premis REGIOSTARS 2026, que reconeixen els projectes
finançats per la UE més innovadors en desenrotllament regional. Les
candidatures poden presentar-se fins al 22 de maig de 2026 Termini
GVA 10/05/2026. La convocatòria està oberta a projectes finançats amb
fons FEDER, FSE, FSE+ i INTERREG, dels períodes 2014-2020 i 2021-2027.
S'admetran projectes presentats en edicions anteriors, sempre que no hagen
quedat finalistes. Es podran presentar a una de les següents categories:
Categoria 1: Una
Europa competitiva i intel·ligent.
Categoria 2: Una
Europa verda.
Categoria 3: Una
Europa conectada.
Categoria 4: Una Europa social i inclusiva.
Categoria 5: Una Europa més prop dels ciutadans.
Un jurat d'experts avaluarà les sol·licituds de projectes
presentades i seleccionarà als guanyadors en cada categoria durant la
Setmana Europea de les Regions i les Ciutats a
Brussel·les. El públic també podrà votar el seu projecte favorit entre els
25 finalistes. Els guanyadors s'anunciaran en la cerimònia REGIOSTARS i
rebran una mini-campanya promocional per al seu projecte.
Informació
REGIOSTARS 2026 GVA
apotecdgfondos@gva.es
Bases i informació en l'enllaç
XXI Edició Premis Biodiversitat Fundació BBVA
 Termini de presentació de candidatures: Del 30 de gener a l’1
de juny de 2026, a les 13:00 h del migdia (hora peninsular espanyola)
Els
Premis Biodiversitat Fundació BBVA tenen com a objectiu reconéixer i
incentivar la labor de les organitzacions conservacionistes, les
institucions i els organismes que desenvolupen polítiques o funcions de
conservació mediambiental, així com el treball de professionals del
pensament i la cultura mediambientals i de l’educació, la difusió i la
comunicació en qualsevol de les seues formes que contribueixen a protegir
el patrimoni natural.
Es
contemplen set modalitats de premis:
- Premi Biodiversitat Espanya, dotat amb 250.000 euros
- Premi Biodiversitat Llatinoamèrica, dotat amb 250.000
euros
- Novetat Premi Biodiversitat Àfrica, dotat amb 250.000
euros
- Premi Biodiversitat Global, dotat amb 250.000 euros
- Novetat Premi Biophilia de Humanitats i Ciències Socials
Mediambientals, dotat amb 100.000 euros
- Novetat Premi Biodiversitat Educació i Comunicació
Mediambientals a Espanya, dotat amb 80.000 euros
- Novetat Premi Biodiversitat Educació i Comunicació Mediambientals
Global, dotat amb 80.000 euros
Les
candidatures podran ser:
- Directes: Presentades pels propis interessats
- Indirectes: Presentades per altres persones físiques o
jurídiques, a través de cartes de nominació
Data De 30 de gener de 2026 a
1 de juny de 2026. 24h. Tots els dies.
Lloc de realització
Organitza
La Fundació BBVA.
biodiversidad@fbbva.es
Més informació
bases-xxi-premios-biodiversidad.pdf.
https://www.biophilia-fbbva.es/premios/xxi-premios-biodiversidad/
La Facultat de Medicina de la Universitat de Valènica participa en
la Setmana de la Salud de Benimaclet
Benimaclet
celebra una vegada a l'any la seua Setmana de la Salut, una iniciativa en la
qual els seus dos centres de salut i entitats del barri organitzen
activitats perquè el veïnat conega quins recursos té a la seua disposició
per a estar més saludable i opine sobre el que necessita. La Facultat de
Medicina va participar diumenge amb un stand informatiu.
VI Encontre de la Red de Universidades Cultivadas RUC
Programa Jornadas RUC.pdf
Inscripcions
obertes per al VI Encuentro RUC 2026
Escola de Salut en el Treball
 Tècniques per a
millorar la teua salut postural en el teu lloc de treball.
Escola de Salut en el Treball, una activitat saludable
dirigida a tot el personal de la Universitat amb la finalitat de millorar
el seu estat físic de manera individualitzada tenint en compte els seus
condicionants de salut.
Aquesta activitat es realitzarà abans del començament de la
jornada laboral, de 7:45h a 8:30h, serà gratuïta i no requerix inscripció
prèvia. Està impartida per professorat de la Facultat de Fisioteràpia un
dia a la setmana en cada campus: els dilluns en la Sala d’Aeròbic del
Servei d’Esports del Campus de Tarongers, els dimarts a l´aula multiús de
la Facultat de Fisioteràpia, situada en el 2n pis., i els
dijous en la Facultat de Farmàcia, a l'aula AI-16B.
DIRIGIT A PDI I PAS DE LA UV.
ON?:
·
Campus Blasco Ibáñez | a l´aula multiús de la Facultat
de fisioteràpia, situada en el 2n pis.
·
Campus Burjassot | Aula Al-16B
·
Campus Tarongers | Sala d’Aeròbic del Servei d’Esports
del Campus de Tarongers.
·
QUAN?:
De 07:45 a 08:30h.
·
Campus Blasco Ibáñez | Tots els dimarts
·
Campus Burjassot | Tots els dijous
·
Campus Tarongers | Tots els dilluns
·
COM?:
·
Sense necessitat d'inscripció prèvia, acudeix a l'hora i al
lloc. Activitat gratuïta.
·
Es recomana portar estoreta a Burjassot.
·
Pots vindre en la teua roba de treball.
Alimentació saludable i sostenible: Cistella Responsable als Campus
de Tarongers i Blasco Ibáñez
La Cistella Responsable és una iniciativa
de la fundació CEDAT, amb el recolzament, en la UV, del Vicerrectorat de
Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable. Té com a objectius a destacar:
promoure un model de consum responsable que dona la possibilitat d'accedir
a aliments ecològics locals i de temporada, i
integrar laboralment a persones amb discapacitat, contribuint a la
construcció d'una societat més solidària i compromesa.
La cistella es pot arreplegar el dimecres
en Geografia i Història i al Departament de Psicologia Social de la
Facultat de Psicologia i Logopèdia en el Campus de Blasco Ibáñez, o al
despatx, a la Biblioteca d’Educació o la nova ubicació de la Tenda (a l’oest de Dret), al Campus de Tarongers
El funcionament de la proposta és
senzill. Primer, la clientela es registra en la web de la Cistella, https://ir.uv.es/mz4RkGL .
Després, s'encarrega la comanda (hi ha diferents modalitats de caixes), i
s’indica el lloc d’entrega. El dimecres següent es rep el lliurament i el
pagament es realitza a través de la plataforma amb targeta de crèdit.
https://ir.uv.es/mz4RkGL
|
