El consum com a acte de
coherència i responsabilitat
Davant
un món cada vegada més regirat i enfrontat, els nostres hàbits de consum
suposen una manera d'incidir en el nostre entorn i ser coherents amb el
que expressem i el tipus de societat en la qual volem viure.
- Consum conscient
Triar productes i serveis que reflectisquen els nostres valors (com
la sostenibilitat, el comerç just, el suport a l’economia local o el
respecte pels drets humans) és una manera de ser coherents amb el
que diem i creiem. No es tracta només de comprar per comprar, sinó
de fer-ho amb intenció i coneixement.
- Impacte social i
ambiental
Cada compra pot donar suport a pràctiques responsables o, al
contrari, perpetuar models nocius per al planeta i les persones. Per
exemple, preferir productes ecològics redueix la petjada ambiental;
donar suport a empreses amb polítiques laborals justes contribueix a
societats més equitatives.
- El teu valor com a
productor i consumidor
Més enllà de consumir, tots som productors en algun nivell: generem
idees, treball i també influïm en l’economia. Com a consumidors, tenim poder per a triar i promoure canvis.
Com a
productors, podem innovar i aportar solucions que transformen la
realitat.
Com
podem actuar?
·
Informant-nos sobre l’origen i les condicions de producció
del que consumim.
·
Fomentant productes locals i sostenibles.
·
Reduint el consum innecessari i promovent la reutilització i
el reciclatge.
·
Donant suport a
iniciatives comunitàries i cooperatives.
·
Reflexionant sobre l’impacte de les nostres decisions a llarg
termini.
En
definitiva, consumir amb consciència és una manera poderosa de construir
la societat que volem, una societat més justa, solidària i sostenible.
Us demane un xicotet exercici, quan aneu a comprar,
fixeu-vos en l’origen dels productes abans de triar, potser us portareu
alguna sorpresa, com que els cigrons, lentilles i fesols son dels Estats
Units, Canadà o Perú, les creïlles d’Israel, taronges de Sud-Amèrica o
Sudàfrica. Probablement ets de les persones que s’indignen veient els
informatius avui dia, però amb molta probabilitat, la teua
compra inconscient està finançant allò que t’indigna. No més demanem que
prestes atenció al que consumeixes i les conseqüències.
La Universitat de València, des del Vicerectorat de
Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable, aposta pel consum
responsable, de proximitat i el comerç just.
Ho fa informant a la comunitat universitària a
través de la Guia de Comerç just i Consum Responsable de la
Universitat de València que ens explica què és el comerç just,
com identificar-ho i com podem consumir responsablement en alimentació,
energia, finances, neteja, etc.
També promovent la compra pública responsable amb
la Guia de Compra Pública Responsable de la Universitat de València
, que ens ajuda a incloure en els contractes majors i els contractes
menors, clàusules per a fer una compra pública més sostenible i
responsable socialment.
També està preparant una Guia d’esdeveniments
sostenibles per facilitar als organitzadors el fer esdeveniments més
sostenibles a la UV.
Ha canviat els plecs per a les cafeteries i les
màquines vending de manera que el 100% del cafè siga de comerç just i
oferisquen altres productes de comerç just, la fruita i la verdura siga
fresca, de temporada i de proximitat, que al menys un deu per cent siga
ecològica i que tots els cítrics siguen de la Comunitat Valenciana i
estiguen disponibles entre hores.
La cistella
responsable està present al Campus de Tarongers
i en breu s’estendrà a altres Campus.
I continua col·laborant per a introduir noves
clàusules socials i ambientals a altres tipus de contractes.
Si voleu aprofundir més en com consumir de manera
responsable des de la UV us recomanem tindre a prop les guies,
Guia de
Comerç just i Consum Responsable de la Universitat de València
Guia
de Compra Pública Responsable de la Universitat de València
Si voleu saber més del comerç Just
Els
deu principis del Comerç Just • Coordinadora Estatal de Comerç Just
GUIA_INTERNACIONAL_DE_SELLOS_web.pdf
 
 
Un dron ‘low cost’ per a
estudiar l'atmosfera i millorar la predicció de fenòmens meteorològics
extrems
El
grup Climatoc-Lab del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE,
UV-CSIC-GVA) ha desenvolupat Meteo-Dron, un dron de baix cost capaç
d'ascendir fins a 7 quilòmetres d'altura i proporcionar valuosa
informació sobre l'atmosfera. Aquestes dades, que es poden visualitzar en
temps real, són una font d'informació única per a millorar els models que
prediuen fenòmens meteorològics extrems com la dana que va afectar la
província de València.
Amb
un cost aproximadament deu vegades menor que el d'altres dispositius
comercials, el Meteo-Dron del CIDE reutilitza el seu equipament científic
i és capaç de volar vàries vegades al dia sobre la vertical i horitzontal
d'una zona concreta, tot superant les limitacions dels globus sonda que
s'utilitzen actualment per a la predicció meteorològica.
El
Meteo-Dron s'ha desenvolupat en el marc del programa ThinkInAzul
Comunitat Valenciana, el pla complementari d'investigació en Ciències
Marines (Ministeri de Ciència i Innovació) del qual la Generalitat
Valenciana forma part. I en el seu desenvolupament col·laboren l'Institut
Nacional d'Investigació de l'Aigua i l'Atmosfera (NIWA) i la Universitat
d'Auckland, tots dos a Nova Zelanda, lloc on s'ha provat l'equip en
diferents condicions de vent i turbulències, tant en túnel de vent com en
atmosfera real.
El
dispositiu utilitza un dron comercial capaç d'aconseguir els nivells
mitjans de la troposfera –entre 5 i 7 quilòmetres–, equipat amb una
estació meteorològica que registra variables atmosfèriques com ara
temperatura, humitat, pressió i direcció i velocitat del vent. Aquestes
dades es guarden en una memòria incorporada en el propi dron i s'envien
en temps real a l'estació de control en terra per a una anàlisi posterior
més detallada.
Millorar
la predicció d'extrems com la dana
“Disposar
de dades meteorològiques en temps real d'una secció vertical fins a 7
quilòmetres de l'atmosfera sobre un punt concret i vàries vegades al dia
ens ofereix informació molt valuosa per a millorar les prediccions de
fenòmens extrems locals com ara temporals costaners, tempestes severes o
danes”, explica César Azorín, investigador del CSIC en el CIDE. “És una
informació única amb la qual no comptem actualment”, remarca.
Llegir
més
|
