José Viña va nàixer a València en 1953. Després de finalitzar els seus estudis en medicina a la Universitat de València, es va iniciar en la investigació biomèdica al "Medical Research Council" (Consell d'Investigació Mèdica) del Regne Unit, a la Universitat d'Oxford, sota l'adreça del Prof. Hans Krebs, obtenint el títol de doctor en 1976. Després d'exercir com a professor de Fisiologia al Departament de Bioquímica de la Universitat d'Extremadura, va tornar a València per prendre possessió de la seua plaça com a Catedràtic del Departament de Fisiologia, on ha establit un grup d'investigació que durant anys ha resultat ser un grup important de científics que treballen en diversos instituts d'investigació mèdica

El treball del Dr. Viña s'ha centrat en el paper dels radicals d'oxigen com a causant de dany i com a senyalització de processos fisiopatològics. Els seus principals mèrits són els següents:

SIDA

• Identificació del fet que els pacients de SIDA, que pateixen estrès oxidatiu, no expressa la cistationasa, un enzim clau implicat en la síntesi de cisteïna a partir de metionina. (JAMA, 2001).
• Identificació que els pacients de SIDA que prenen agents antiretrovirals presenten dany al DNA mitocondrial que pot evitar-se mitjançant altes dosis de vitamines antioxidants (Journal of Clinical Investigation, 1998; Hepatology, 1999).

Envelliment

• Determinació del paper de les mitocòndries en la generació de dany oxidatiu associat a l'envelliment (es va proposar per Harman i Miquel, però es va demostrar pel Dr. Viña (Hepatology, 1996, FASEB Journal, 1996).
• Identificació del mecanisme pel qual les femelles viuen més que els mascles (Free Radical Biology and Medicine, 2003). Es deu al fet que els estrògens indueixen gens de longevitat (Aging Cell, 2005, FASEB Journal, 2005).
• Identificació de nous gens associats a la longevitat. Ratolins transgènics generats pel Dr. Manuel Serrano (súper p53/súper p16 viuen més) (Nature, 2007). Ratolins triples transgènics (telomerasa, p16, p53 generats per la Dra. María Blasco viuen més, sent aquesta la primera demostració que la sobre-expressió de telomerasa allarga la vida, especialment en mamífers (Cell, 2008)

Mecanisme pel qual l'esgotament físic causa dany

El Dr. Viña va estudiar l'exercici físic i en particular l'esgotament, demostrant que el alopurinol evita el dany muscular associat a l'envelliment (JAMA, 2003).

Determinació del paper dels radicals lliures en la progressió de l'hepatitis cap a cirrosis (Hepatology, 2004)

Els mecanismes protectors contra els radicals lliures en el fetge han sigut objecte d'estudi en el Dr. Viña des de l'època de la seua col·laboració amb el Prof. Sir Hans Krebs (Biochemical Journal, 1978).

Canvi en el paradigma del tractament de la reanimació de prematurs amb oxigen a aire ambient

En el laboratori del Dr. Viña s'han fet experiments que han causat un canvi en un procediment terapèutic estàndard. Els estudis portats pel Dr. Viña (col·laboració amb el Dr. Vento en el laboratori del Dr. Viña) han causat un canvi en el procediment estàndard de la reanimació dels prematurs: es recomanava la reanimació amb oxigen i després dels estudis del laboratori del Dr. Viña, s'ha adoptat la pràctica de la reanimació amb aire. (Pediatrics, 2001, Journal of Pediatrics, 2003, American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine, 2005)