Observació popular a Tavernes de la Valldigna
Tal com estava previst el dimecres passat organitzàrem la
primera observació astronòmica dins de la Setmana Muntanyera i
Cultural del Centre Excursionista de Tavernes.
Aquesta observació s'emmarcava dins de les activitats de l'Any
Internacional de l'Astronomia i estava organitzada pel
departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de
València, l'Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) i el
Fotoclub del Centre Excursionista de Tavernes.
L'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna col·laborà amb
l'activitat des de la seua Regidoria de Cultura.
Ja a les 19:30 estàvem allí per muntar els telescopis a la zona
del camp de rugbi, als Sequers de Tavernes. Vaig aconseguir
muntar el meu telescopi ETX de 125 mm d'obertura malgrat la
inclinació del terreny, la qual cosa no facilitava la seua
posada en estació. A més posarem els prismàtics astronòmics de
gran camp de l'Agrupació Astronòmica de la Safor que va dur un
company de Gandia. Una mica més tard arribà Marcelino Àlvarez,
president de l'AAS, i muntà el seu telescopi Meade de 200 mm.
El cel es presentava amb núvols i clars al principi. No era la
situació ideal per a una observació òptima però en astronomia
quasi mai pots elegir. Tanmateix els principals objectes s'hi
veien perfectament: Venus cap a l'oest i la constel·lació d'Orió
al Sud.
La gent començà a vindre. Primer tímidament, preguntant que
fèiem allà i si podien fer una ullada. Després les persones que
passejaven el gos també s'hi acostaven. Els grups de la
passejada nocturna també hi feren parada. I finalment els
membres del Centre Excursionista també passarem per allí. En
total arribaríem a ser entre uns i altres un centenar de
persones.
Cap a les 20:00 h., tal com haviem acordat amb l'electricista de
l'Ajuntament, els llums de la zona d'observació s'apagaren i el
cel se'ns presentà negre com feia temps no havia vist a Tavernes.
Els xiquets i majors es meravellaven veient Venus en forma de
fina lluna creixent, o el núvol de gas de la Nebulosa d'Orió.
Els nens quedaven també parats pel làser astronòmic apuntant als
estels, espècie de espasa de la Guerra de les Galàxies.
A les 21:00 h., però, el cel es cobrí tot finalment i
l'observació s'hagué d'aturar. La gent començà a marxar encara
que alguns incondicionals romangueren allà acompanyant-nos. I
aquests veieren recompensada la seua espera. Cap a les 21:45 el
cel començà a aclarir-se i veierem, allà cap a l'est, la llum
tènue del planeta Saturn. Ràpidament apuntarem els telescopis
cap enllà i una boleta goguenca, amb una barra horitzontal que
la creua, tal com açò mateix, Ø, aparegué als nostres oculars.
Aquest barra no és més que els anells de Saturn vistos de perfil
tal com ja vaig comentar en altre post.
La nit definitivament havia quedat clara i plena d'estrelles. Ja
es feia tard i el cometa Lulin, que devia estar prop de Saturn,
no va poder ser observat.