LA SENYERA REIAL
index.htm la_senyera_reial1.htm la_senyera_reial2.htm la_senyera_reial3.htm la_senyera_reial4.htm la_senyera_reial5.htm la_senyera_reial6.htm la_senyera_reial7.htm

 

L`Edat Medieval és un període històric en  el qual l´organització política, social i económica és el feudalisme. Un nou període polític on les relacions dels distints poders polítics s´estructuren a través del denominat  vasallatge, és a dir, subordinació al  senyor feudal superior (un rei, un príncep. un comte. etc). En aquesta societat les  banderes, doncs, representen aquests senyors feudals (reis, nobles).  També les ciutats o els gremis tenen els seus emblemes particulars, però no hi trobem les banderes nacionals,  pròpies dels estats sorgits amb les revolucions burgeses de finals del segle XVIII. Històricament la Senyera ha sigut un emblema dinàstic que amb el temps es territorialitza.
 
D. Faustino Menéndez Pidal de Navascués, eminent heraldista espanyol, senyala respecte a l´emblema reial (traduït al català). "Durant tot el regnat de Jaume I d´Aragó el Senyal Reial conté dos, tres, quatre i inclús sis pals, i precisa: El mode de representar l´escut amb els pals és, en aquesta primera època, molt variable. Apareixen com a indistintes les formes del palat i dels pals (nombre impar de divisions) i en tots varia el nombre de peces. A poc a poc la forma dels pals acaba preferint-se als escuts palats, per reducció de les vacil.lacions. Encara en temps de Jaume I es troben el palat de sis, els de dos, tres i quatre pals. Sols durant el regnat de Pere El Cerimoniós s´imposarà definitivament la forma dels quatre pals.
 
Fins al segle XIV, quan les ordenacions del rei Pere IV  (El Cerimoniós) regulen el seu ús, el nombre de pals no va ser fix, i podia variar en raó del gust de l´artista o les necessitats materials de l´espai o funcionalitat requerida. La representació de l´emblema fins les disposicions de Pere IV  fou molt inestable. En la segona meitat del segle XIV era comú blasonar-ho com un palat sense distinció entre el camp i les peces, amb la qual cosa sovint el nombre d´aquestes era par i, per tant, asimètric segons les convencions heràldiques.
 

 

LA CANCELLERIA REIAL

 

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó. Fou creada al segle xiii pel rei Jaume I, que a la seua creació va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí. A partir d'aleshores, tota la documentació fou unificada a la Corona d'Aragó. Totes les institucions de la Corona d'Aragó (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València, el Gran i General Consell de Mallorca), a més de tots els municipis i notaris, utilitzaren un mateix model lingüístic. Els textos es redactaven en català (o aragonès o llatí), que van servir per a prendre els seus documents de normativització de la llengua catalana a Catalunya, València i Mallorca. Els documents reials que emanaven de la Cancelleria arribaven fins als llocs més apartats del domini lingüístic i per la seua règia  procedència eren considerats com a models de ben escriure. La Cancilleria Reial tendeix a eliminar de la llengua escrita tots aquells elements considerats dialectals (iodització, incoatius en -ISC, monoftongació, elements arcaïtzants com  l'article salat, etc.).  La llengua escrita, doncs, era una koiné literària i administrativa.

La cancelleria reial era una institució organitzada i regulada per successives ordenances, en part inspirades en les normes d´ús a la cancelleria pontifícia. Presideix la cancelleria el canceller (que s'ocupava de la redacció de tota mena de documents administratius: certificacions, lletres reials o llicències....) Era. doncs, una institució encarregada de copiar i de tramitar tots els documents reials o de la noblesa o dels eclesiàstics, i comptava, a més, amb un vicecanceller, un guardasegells o protonotari del segell, diversos notaris i escrivans i també amb altres empleats subalterns.

La Cancelleria esdevingué un focus cultural -com ho havien estat els monestirs durant l'alta edat mitjana- sobretot a partir de l'any 1373, quan aplegà un grup de copistes per a la transcripció de llibres. A partir de l'any 1381, aproximadament, comença a aparèixer en els documents de la Cancelleria un nou estil, que es pot anomenar clàssic o humanista. Els escrivans s'alliberen dels formularis i s'inspiren directament en els clàssics llatins, Ciceró principalment, i en els renaixentistes italians, per tal d'embellir la llengua vernacla amb els recursos del llatí. Açò donà lloc a una prosa en català  flexible i madura.

 

LES CORTS VALENCIANES
 

Les Corts valencianes foren el màxim òrgan normatiu i representatiu del
Regne de València entre els segles  XIII i XVIII. La seua creació va ser una decisió dels reis després de la conquista per tal de no adscriure el nou territori al Regne d´Aragó i així mantenir l´equilibri polític dins de la Corona d´Aragó.

Les corts estaven formades pel rei i els tres braços de la representativitat medieval:  l'eclesiàstic, el militar o noble i el reial o territorial.

Jaume I en la reunió de Corts de l'any 1261 a València, jurà i promulgà els Furs de València. Els monarques intentaren unificar els furs al Regne, però tant les Corts com els nobles aragonesos pugnaven per mantenir els seus furs propis. Un dels reis que més lluità per a fer que foren els furs de València els únics aplicables al regne fou Alfons el Cast qui en 1329 declarà que tots els habitants del Regne de València haurien de regir-se pels furs valencians. El rei per tal de solucionar el conflicte que es plantejava amb els nobles aragonesos va prometre fer extensius a ells beneficis i privilegis.

Les Corts  tenien un cerimonial propi  i complex, que devia respectar-se. Recollit en el "Tractat de la celebració de Corts generals del Regne de València" de 1677, del jurista valencià Llorenç Matheu i Sanz, testimoni directe de la història i funcionament de les mateixes.




El rei Ferran II presidint
la reunió d´unes Corts

LA GENERALITAT
 
Al voltant del segle XIV es va crear per les Corts una comissió denominada Diputació del General, encarregada d´administrar l´impost denominat "generalitats", d´on ve el nom de la institució Generalitat. En les Corts de 1418 es va configurar com un òrgan permanent, que va convertir-se en un poder executiu dins de les competències de les Corts. Estava integrada per sis diputats, dos per cada braç.

Fou abolida, com les altres instituciones valencianes,  per Felip V com a conseqüència de la promulgació del Decret de Nova Planta.
 

 

LES CORTS GENERALS DE LA CORONA D´ARAGÓ

 

Se celebraven Corts Generals quan es convocava a reunir-se  a les Corts del Regne d´Aragó, les Corts de Catalunya i les Corts del Regne de València. La majoria de les Corts Generals se celebraren en la ciutat de Montsó o alguna altra localitat aragonesa en substitució d´aquesta, com Fraga, Saragossa, Taraçona o Calataiud.

En les Corts Generals, l´única cerimonia que es feia conjuntament, amb l´assistència de tots els diputats dels distints estats de la Corona d´Aragó, era el soli d´ obertura​. Els diputats aragonesos i valencians seien alternadament a la dreta del tro, mentre catalans i mallorquins ho feien a l´esquerra del  rei. El pronotari començava amb la lectura de  la proposició reial (un discurs en el qual el rei feia balanç de la situació de la monarquia) acabant amb la raó de la convocatória (demanant diners o soldats).

 

 

 

 

1375 -.A.Cresques

 

 

 

1320-25 Pietro Vesconte.

Biblioteca Britànica

 

1325. Anònim (taller Vesconte).

Liber Fidelium (Sanudo).

Biblioteca Britànica.

 

 

1555 Sebastiao Lopes

National Maritim.Museu





1339 Angeli Dulcert



Alfons el Magnànim i la reina Maria
assistint a Missa. Lleonard Crespí

  

Senyal Reial

 

 

1662 Quadre de l´Immaculada amb els Jurats de la ciutat de València

els quals lluen els colors de la Senyera en les gramalles.

Pintura de Jacint Espinosa.

 



Àngel Custodi. Esglèsia Sant Joan de l´Hospital.
València.
                              1568 Cartulari d´Oriola

Escuts de Xàtiva.
Esglèsia de Sant Feliu.


Vista de Xàtiva. En la torre del castell la Senyera

LA SENYERA AMB LES BARRES VERTICALS (BASTONS O PALS)

 

 


 

1638.  4rt Centenari de la Conquesta

(La Senyera amb el Rat Penat davant

la porta de Sant Vicent)

Marc A. Ortí




 


1506 Encontre de Ferran el Catòlic i el seu gendre Felipe el Hermoso a Remesal,per a dirimir el govern de la Corona de Castella

(Quadre existent al castell de la Folie-Bèlgica)

 

 






Arribada del rei Pere III a Sicilia en les Vespres Sicilianes



1282 Derrota de les tropes angevines de Carles d´Anjou per l´exèrcit comandat per Roger de Lauria al golf de Nàpols.





 

1558 Funerals CarlesV

 

Banderes dels regnes de la monarquia hispànica

 

 

1502 Cantino. Biblioteca Estense de Modena

 

 

1546. Joao Freire.Biblioteca Hungtington

 

 


1558. Diogo Homem.

 Biblioteca Británica

Pujar