|
LA SENYERA |
|
|
LA SENYERA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA
L´EXPLICACIÓ PROBABLE DE L´EXISTËNCIA DE L´ACTUAL BANDERA DE LA CIUTAT
LA CONCESSIÓ REIAL DE LA SENYERA: La ciutat de València tenia com a Senyera própia la Senyera quatribarrada concedida pels reis (..."...E és cert quel senyal per los molt alts senyors reys d'Aragó ATORGAT e confermat A LA DITA CIUTAT era e ÉS lur propi senyal real...).
|
En 1855 l´historiador En Vicent Boix,
cronista oficial de València des de 1848,
referint-se a la Senyera de la ciutat deia: |
||
%20Senyera-2.jpg) 1772 Cotxe volant- (E: Senyera)  |
 |
 1535 Batalla de Tunis |
___________________________________
|
BANDERES EXISTENTS A L´ANTIGA CASA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA |
|
Banderes: Bandera de la Conquista,
de la Ciutat, del Centenar i dels Caçadors d´Oporto
1856 José María Zacarés y Velázquez, en su obra: “Memoria histórica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia", 1856. Barcelona. Pag. 27. Obra datable entre 1843 i 1850. (…) L´urna que li serveix com a pedestal ela seua gloriosa espasa Tiçona, i molts altres manuscrits originals i interessants a la ciutat, als costats dins d´una piràmide tancades amb cristalls es veuen les banderes de la Conquista, de la Ciutat, del Centenar, de l´interessant Legió dels Caçadors d´Oporto, (...). |
|
Banderes: El Penó de la conquesta, el Penó de la Ciutat, la Reial Senyera
1882
Rafael Vives Azpiroz.
dramaturg i regidor de la ciutat de València, en el seu fullet
de 1882, diu que el Penó de la Conquesta i el de la Ciutat es
conservaven "dins de dues piràmides de cristall" i "la Reial
Senyera dins d´un bagul de baqueta" junt amb l´espasa de Jaume
I.
Son "la bandera anomenada de la Conquesta (conegut com el Penó de la Conquesta), l´antic Penó de la Ciutat, que ja existia en temps de les Germanies" i "la Reial Senyera de l´exèrcit conquistado de València". Aquesta bandera "de l´exèrcit conquistador seria, per consegüent, la que poguera haver desaparegut, almenys no està exposada ni es té coneixement d´ella, segons les descripcions que aporta Azpiroz. Però no deixa de ser una hipòtesi. |
| TRASLLAT AL NOU AJUNTAMENT |
En 1855 davant l´estat ruinós de l´antiga Casa de la Ciutat l´ajuntament va acordar el trasllat de tots els objectes de valor a la seu provisional de l´ajuntament, a la Casa de l´Ensenyança, entre els quals les banderes i estendards: "El Cuerpo Municipal sacará de las antiguas casas consistoriales (...) el pendón de Valencia, el de la Conquista, la espada del rey Jaime I, el Real Pendón (proclamaciones), las llaves de la ciudad y la bandera de Cazadores de Oporto,,,". No es fa menció d´una bandera del Centenar de la Ploma (Josep M. Zacarés Velázquez en la seua obra "Memoria històrico descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia" escriu que entre les banderes que hi havia a les vitrines se´n trobava una que ell anomena del Centenar (de la Ploma), bandera que no es torna a citar, i que en 6 de maig de 1855 no porten al nou ajuntament. |
| Vicent Boix
en 1855, i Manuel Carboneres
en
1873 escriuen sobre la processó del Corpus i deixen
ben clar que la Senyera de la ciutat era la senyera oriflama. En 1866 el pintor Sal.lustià Asenjo pintava el sostre del Saló Principal del Palau del Marqués de Dosaigües sobre la conquista de València on el soldats duen una Senyera quatribarrada, i en 1875 Josep Maria Fenollera pintà un quadre titulat "En record de Jaume I", amb una Senyera groga i vermella, el qual es conserva al Palau de la Generalitat. Això volia dir que tenen plena conciència de que la bandera de la ciutat era la Senyera reial. |
------------------------------------------------------
| LA
PRETESA CONCESSIÓ A LA CIUTAT DE VALÈNCIA D´UNA
BANDERA AMB UNA FRANJA BLAVA I UNA CORONA CAP A
1375:
Hom ha afirmat la concessió d´una bandera amb una franja blava i una corona pel Rei Pere el Cerimoniós cap a 1375, basant-se en el document del Consell de 1377 en el qual es menciona una corona. Però això no és cert, no existeix CAP DOCUMENT en el qual s´indique de forma explicita que es concedeix una bandera a la ciutat de València amb una franja blava i una corona, com va ser el cas de la bandera de la ciutat de Borriana amb una franja blava i tres corones. Tenim, ara per ara, com a referència, únicament, el mencionat document del Consell de la Ciutat de València de 1377 i en aquest no es diu, enlloc, tal concessió. És tracta d´una corona dibuixada sobre el nom de la ciutat de València, que el Consell municipal traslladaria als segells municipals però usant el senyal quatribarrat dels reis. |
| LA
CONCESSIÓ A LA CIUTAT DE VALÈNCIA D´UNA
BANDERA: LA SENYERA REIAL. |
|
Ans al contrari en dit document el que es diu ben clarament que ES CONCEDEIX A LA CIUTAT DE VALÈNCIA UNA SENYERA, el senyal quatribarrat dels seus reis: "...E és cert quel senyal per los molt alts senyors reys d'Aragó ATORGAT e confermat A LA DITA CIUTAT era e ÉS lur propi senyal real de BASTONS o BARRES grogues e vermelles". Les representacions de les cartes portolanes són variades. La corona apareix sola, sobre fons blau, molt freqüent, groc, roig, blanc. Però també apareixen Senyeres reials quatribarrades coetànies, la qual cosa evidencia dues coses, que la representació de la corona era simplement una referència a la distinció reial i la persistència de la representació en els portulans de la Senyera Reial confirma que aquesta continuava sent la senyera oficial la ciutat, el senyal dels seus reis. Per tant caldria interpretar les representacions de les cartes portulanes com un desig evident de resaltar la distinció reial: la corona. (Que com es pot comprovar en les representacions documentals la ciutat de València, és una corona en la part superior dels escuts o una corona metàl.lica en la part superior de l´asta de la bandera). |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| 1413 Mecià de Viladestes | 1428 Joan de Viladestes | 1473 Grazioso Benincasa | 1476 Francesco de Benincasa | 1512 Vescomte Maggiolo | 1519 Vescomte Maggiolo | 1550 Jacobo Russo | 1564 Diogo Homem |
 |
 |
 |
| 1439 Carta de Gabriel de Vallseca | 1601 Vicenzo Prunes | |
 La carta de Gabriel de Vallseca de 1439 Ramon Josep Pujades. (Medievalista valencià) |
_____________________________________________________________________________________
| L´EXPLICACIÓ DE L´ORIGEN PROBABLE DE L´ACTUAL BANDERA DE LA CIUTAT |
Ja s´ha vist que els reis concediren la seua ensenya reial a la ciutat de Valéncia, segons menciona el document municipal de 1377 i els nombrosos documents gràfics acrediten que la senyera de la ciutat de València era la Senyera reial.
La bandera actual de la ciutat de València amb una franja paralel.la a l´asta de color pàl.lid i una suposada corona, és una contradicció evident amb la tradició i els documents històrics que tenim i planteja l´incògnita del seu origen. Segons els experts, la bandera actual de la ciutat seria conseqüència d´una modificació, atés l´estat molt deteriorat de la senyera de la ciutat o, la possible substitució per una altra.
| LA POSSIBLE MODIFICACIÓ DE LA SENYERA DE LA CIUTAT DE
VALÈNCIA |
A finals del segle XIX apareixen les primeres manifestacions de la modificació de la Senyera de la ciutat de València. En 1876 en dues litografies, una de M. Pujadas sobre una pintura de E. Gimeno, publicada en la Historia de España de Modesto Lafuente, 1877. L´altra de T. Pérez pintada per J. Cortés. Publicada com a portada del volum 11è de la Historia General de Valencia, d´Escolano Perales en 1879. |
Opinions sobre La possible modificació DE LA SENYERA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA |
|||
|
En Pau Viciano
"Barres i corones". Pàgs. 75-76. "Les il.lustracions de les cartes portulanes no reproduien exactament la bandera de la ciutat de València, sinò que era una convenció gràfica per incorporar de manera visible un símbol propi de la ciutat que ja constava en el seu escut però no en la tela de la seua senyera. Però al segle XVI les dades de confecció de les banderes de la ciutat, tipus de tela, colors i corones suggereixen que la senyera seria con la que actualment es conserva a l´ajuntament de València, però en allò que es refereix a la quantitat de tela blava no permeten fer una franja blava de proporcions similars a la de la bandera actual. Tot indica per altra part que la corona seguia dalt de la bandera. Cap a 1850 es va produir una intervenció en la senyera de la ciutat que va afectar a la seua forma i dimensions, deixant de ser bocella, afegint-se la franja blava a la bandera. Segons Pere M: Orts, no va ser fins 1876, en la commemoració del sisé centenari de la mort de Jaume I, quan apareix documentada, gràficament, la bandera amb l´augment blau". |
|||
|
|
|||
| En Pere Maria Orts i Bosch | |||
"La Senyera del País Valencià". Pàgs. 252-261. Les informacions de la Senyera de la ciutat en les celebracions dels centenaris de 1638, 1738 o 1838 indiquen que la Senyera tenia unes franges estretes de tafetá carmesí i unes altres més amples de tela d´or. A més era de forma bocellada, ja que es diu que els extrems eren portats per quatre advocats". L´actual Senyera té les franges vermelles d´igual amplaria que les dorades i te solament dos extrems. Amb la bandera actual de l´arxiu de l´ajuntament de València es impossible d´acomplir. Sols té dos extrems i no és de forma bocellada. En compte del sortint central té un angle agut acabat en dos pics en en la seua part inferior. Sobre les modificacions de la Senyera: "... sembla lògic reduir-ne a tres les opcions possibles: les certicicacions i textos que fan referència a l´antiga senyera parlen de l´estat de conservació, (...) És possible que la Senyera es refés, tot suprimimt la part inferior (deteriorada) i se li afegís les franges vermella i blava. "Que l´antiga senyera fou transformada o desfeta al voltant de 1845 ho prova el fet que s´en varen repartir trossos (...) Un d´aquests bocins fou regalat per l ´ajuntament a Vicent Boix. Un altre a Víctor Balaguer i actualment es conserva a la biblioteca de la Vilanova i la Geltrú...". En contra d´aquesta primera possibilitat hi ha el fet que els cronistes i els textos fan referéncia sempre a unes barres vermelles molt estretes i, tal com les veiem en l´actual senyera, no és possible que poguessen semblar desproporcionades a ningú (...). També hi ha la possibilitat que la Senyera fora subsitutida per la del Centenar, una bandera de camp, a la que fa menció Josep M. Zacarés Velázquez en la seua obra "Memoria històrico descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. que ell anomena del Centenar (de la Ploma), bandera que no es torna a citar, i que en 6 de maig de 1855 no porten al nou ajuntament. "Que aquesta bandera siga la del Centenar de la Ploma es en veu en part confirmat per les paraules de Boix ja esmentades: "Histórico Estandarte de los tercios antiguos de Valencia durante los tiempos [any 1855]".
Vicent Boix fa menció d´aquesta bandera com "històrico Estandarte de los Tercios antiguos... (1855)" i menciona l´estat molt deteriorat de la Senyera de la ciutat: "Los Tercios valencianos tenían su pendón principal y era el que subsiste todavía HECHO GIRONES; se halla conservado en la capilla de la casa de la Ciudad; su color es carmesí orlado de franjas de oro ...", |
|||
Wikipedia |
|||
MODIFICACIÓ DE LA SENYERA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA |
|||
|
Tros tallat de la senyera quatribarrada de la ciutat de València Evidència de la modificació de l'antiga senyera de la ciutat de València al s. XIX. En el text es pot llegir: "Noble girón del pendón antiguo de Valencia que data desde el año 1240 regalado por el Excmo. Ayuntamiento de 1849 a D. Vicente Boix". Pere María Orts i Bosch Història de la Senyera del País Valencià. Pàgina 256 i ss. |
||
| En la processó del Corpus es pot observar com en el primers anys del segle XIX les banderoles no porten cap augment blau. Posteriorment en 1825-1835 la Senyera no porta tampoc cap franja blava, però en les pintures del Corpus de Bernat Tarín, de finals del segle XIX, la Senyera de la ciutat i les banderoles si tenen una franja blava amb una corona y les dues eles. |
  |
 |
 |
 1889-1913. El Corpus per Bernat Tarín i Juaneda. La Senyera de la ciutat amb franja blava  |
|
El Corpus en 1812.
Els reis d´armes i els nanos. Les banderoles no tenen cap franja blava |
1825-1835 el Rollo del Corpus. La Senyera, sense cap franja blava, amb les banderoles |
||
| L´ESCUT DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA | |
|
|
|
 L´escut de la ciutat de València |
 Les banderoles actuals de la processó del Corpus: Incorporació de l´escut de la ciutat sobre tela amb una franja blava (¿?) |
| 1876. Vicent M. Salvador i Montserrat, Marqués de Cruïlles, autor de la "Guía Urbana de Valencia, Antigua y Moderna", cronista de la ciutat de València, diu sobre la Senyera: "La Senyera (...) que se conserva también en el archivo del Ayuntamiento (...). No hay acerca de esta històrica enseña ni otro ni más respetable dato que la misma crònica del rey D. Jaime I (...). En 1838 se dispuso una urna de cristales en forma de pirámide donde se conserva haciendo juego con LA BANDERA DE LA CIUDAD (...)" |
| LA BANDERA ACTUAL DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA AMB LA FRANJA DE COLOR (UN COLOR MOLT PÀL.LID) |
|
|
 L´actual bandera de la ciutat de València, conservada al Museu de l´Ajuntament. |
| BIBLIOGRAFIA | ||||||||||||||||||||||
 El blau en la Senyera Joan Fuster Ed. Tres i Quatre,1977 |
 Història de la Senyera del País Valencià Pere María Orts i Bosch Ed. Tres i Quatre, 1979 |
 Barres i Corones Pau Viciano Editorial Afers, 2008 |
||||||||||||||||||||
|
"El Corpus de València". 1978. - Enric A. Llobregat i Francesc Jarque. Ed. Tres i Quatre. "Lo Rat Penat en el Escudo de Armas de Valencia" - 1900. Vicent Vives i Liern - http://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1004156
"Las pinturas murales del Salón de Cortes de Valencia
“Jaume I i
els valencians del segle XIII”. 1981. Robert I. Burns. Ed. Tres i Quatre
(Biblioteca d´estudis i investigació). “El regne croat de València”. 1993. Robert I.
Burns. Ed. Tres i Quatre (Biblioteca d´estudis i investigació). “La ciutat de València. Síntesi d´història i
geografía urbana”. 1972. 5ena. Edició.
Manuel Sanchis Guarner.
Ajuntament de València.
“El ayuntamiento de València y su archivo
municipal”. 1996. Santiago Bru i Vidal. Ajuntament de València. (espec.
págs. 60-61) “Valencia 1900. El legado fotográfico de J.
Martínez Aloy”. 2007. Miguel A. Catalá Gorgues i Susana Vega Barcena.
Ajuntament de València. “Historia de España”. 1977. Marqués de Lozoya.
Salvat Editores. S.A. “Historia de la España islámica”. 1982. 5ena.
Edició . Montgomery Watt. Alianza Editorial. “Introducción a la España medieval”. 1981. 4ª.
Edició. Gabriel Jackson. Alianza Editorial. |
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
PUBLICACIONS
D´INFORMACIÓ
|
||||||||||||||||||||||
|
Pujar |
||||||||||||||||||||||
.JPG)
