Rafael Dicenta de Vera (València, 1900-1980) es va llicenciar com a enginyer de camins en 1925. És membre d'una coneguda saga d'enginyers valencians. Va treballar en la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València entre 1925 i 1927, moment en què va passar a prestar els seus serveis en la Diputació de València, hi va ser enginyer cap de Vies i Obres des de 1952 fins que es va jubilar.
El 1939, va elaborar el Pla d'idees generals per a una total urbanització de València, el primer gran pla general d'urbanització de la ciutat, així com l'Avantprojecte de Reforma Ferroviària de València, dins del procés de reconstrucció després de la Guerra Civil. El 1944, va exercir de representant tècnic del Pla d'Ordenació Urbana de València i la seua Província, encomanat pel Govern central.
La seua dilatada experiència li va permetre encarar el problema dels enllaços ferroviaris de l'època. Així, va transformar l'ordenació urbana de València i va conformar l'actual situació viària i ferroviària de la ciutat i l'àrea metropolitana.
El seu arxiu personal, preservat pels hereus de la família Dicenta-Grau, reflecteix aquesta tasca per a la Diputació de València en tot allò relacionat amb la transformació urbana i les obres públiques de la província i, especialment, en la capital valenciana.
L'arxiu està compost per una documentació gràfica variada, on es conserven una gran quantitat de plans i fotografies d'obres públiques, i una extensa documentació, formada per conferències i memòries fruit de la seua dilatada carrera professional, així com correspondència rebuda d'amistats com Max Aub, Ramiro de Maeztu o Unamuno.
La Càtedra Demetrio Ribes n'ha dut a terme la digitalització i ha utilitzat part del seu fons en projectes d'investigació i de divulgació, com ara jornades, publicacions o exposicions.
