........................................................................................................................................................
Per rebre informació de les nostres activitats cliqueu aquí
6a Setmana Europea de la Ciència i la Tecnologia
Bar de les Ciències
El febrer passat, vam tenir la sort de conèixer un dels principals artífexs d’aquest gran invent anomenat el Bar de les Ciències. Philippe Chomaz va participar en un curs organitzat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència on es pretenia reflexionar al voltant de la comunicació i la divulgació de la ciència des de diferents perspectives teòriques i pràctiques. Investigador al Gran Accelerador Nacional de ions pesants a Caen, autor del llibre Arbres en les estrelles. Els orígens còsmics de la matèria -de la col·lecció Sense Fronteres, coeditada per la Universitat de València i Edicions Bromera-, Philippe Chomaz va rebre el premi Jean Perrin 2001 de la cultura científica per l’èxit d’aquesta iniciativa que va començar a París i que s’ha estès a diversos països. Chomaz, juntament amb Marie-Odile Monchicourt, s’inspirà en els cafès de filosofia ja existents a la capital francesa per proposar una situació de diàleg equivalent, però amb la ciència com a temàtica central. Una cafeteria de la ciutat, un bar de copes, un espai habitualment dedicat a l’oci, el relax i les tertúlies d’amics passa a ser l’escenari ideal per crear un fòrum de discussió sobre qualsevol idea científica. Un tallat, una cervesa, una copa i una idea! Cadascú que es demane el que desitje, mentre els més actius ja comencen a fer preguntes als científics i professionals especialitzats disposats a trobar, o si més no intentar-ho, algunes respostes. No és una conferència ni una taula rodona ni una lliçó magistral: és una trobada entre l’opinió pública i un grup d’experts sobre la polèmica generada al voltant de les seves recerques. La figura d’un animador moderarà aquest debat i vetllarà per la seva accessibilitat. Com tot bar, no pot faltar la música en directe que acompanyarà la vetllada. El debat no pertany a ningú, sinó que es construeix entre el ciutadà i els experts amb un objectiu clar d’acostar, no només els coneixements, sinó també la passió que per la ciència senten els seus artífexs. La Setmana Europea de la Ciència i la Tecnologia ja neix amb aquest objectiu; el Bar de les Ciències és una forma més de portar-lo a terme, de fer possible un veritable diàleg entre la ciència i la societat.
En el Bar de les Ciències Què fou primer, l’ou o la gallina? tractarem sobre els orígens de la vida, el pensament evolutiu, el codi genètic, les aplicacions biomèdiques que es deriven del seu desxiframent...., i tot allò que desitgeu preguntar.
Què fou primer, l'ou o la gallina?
4 de novembre, a les 19.30 h.
La Linterna Jazz Café
(carrer Linterna, 11 - València)
Quins reptes té per a tu participar en aquesta activitat?
El principal repte és respondre les preguntes més generals que segur que sorgiran. Molt sovint en ciència no ens plantegem les preguntes que sabem que (encara) no podem respondre. Plantejar-les i donar-hi les respostes fins allà on s'arriba és un repte interessant.
Quin grau d'interès en els ciutadans creus que suscita els temes que s'abordaran al Bar que participes?
El grau d'interès, per bé o per mal, depèn del grau d'informació i de formació dels ciutadans. Els temes poden tenir un grau d'actractiu: a qui no li agradaria tractar el tema de què fa humà a un humà o de quin pot ser el futur biològic de la humanitat? Però les implicacions que tenen els temes tractats els descobrim quan hi entrem, no ens venen donades de fora.
Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia i director de la Unitat de Biologia Evolutiva de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra. El seu camp de recerca és la genètica i la interacció de la biologia evolutiva humana amb altres disciplines.
Jaume Bertranpetit ens recomana:
Richard
Dawkins. The Selfish Gene, Oxford University Press, Nova York, 1989
(primera edició de 1976). (N’hi ha edició castellana: El gen egoísta,
Salvat Editores, Barcelona, 2000)
Richard
DawKins. The Blind Watchmaker: Why the Evidence of Evolution
Reveals
a Universe Without Design,
Penguin Science, 1990. (N’hi ha edició castellana:
El
relojero ciego. RBA, Barcelona 1993)
Bamshad
M, Wooding SP. Signatures of natural
selection in the human genome. Nature
Review Genetics. 2003
Feb;4(2):99-111.
Quins reptes té per a tu participar en aquesta activitat?
Un, assolir comunicar l'emoció de la ciència i el descobriment. Dos, demostrar que la ciència és una forma de cultura, que determinades àrees de la biologia haurien de ser considerades com clàssics del pensament de tots els temps. Tres, que la ciència ens duu de la mà a una frontera. Molts filòsofs comenten que l'home és un ésser fronteres. La ciència és l'aliat natural de l'home per a situar-nos en tal lloc, el que comporta una reflexió important. Es diu que la ciència es fa al marge de l'ètica. En realitat hauria de dir-se que la ciència imposa una reflexió ètica.
Quin grau d'interès en els ciutadans creus que suscita els temes que s'abordaran al Bar que participes?
L'evolució
biològica és un clàssic a l'àmbit de les ciències. Si fem una ullada a
la secció de divulgació de la ciència, trobarem una plètora d'obres que
versen sobre el pensament evolutiu. L'evolució és una ciència pont entre
les ciències naturals i les socials i humanístiques. El meu interès
radicaria a suscitar les connexions que la
biologia evolutiva manté amb aquest tipus de disciplines.
Andrés Moya, catedràtic de Genètica i director de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. El seu camp de recerca en genètica de poblacions se centra en els estudis teòrics i experimentals de l’evolució de l’RNA dels virus i l’evolució del genoma de bacteris endosimbiòtics d’insectes. És el responsable del grup d’investigadors que proposa en 206 gens el genoma mínim per a la vida.
Andrés Moya ens recomana:
Llibres:
Pedro García Barreno (ed.). Cincuenta años de ADN. La doble hélice. Espasa-Calpe, S.A., Madrid, 2003.
Enllaços:
Quins reptes té per a tu participar en aquesta activitat?
La
possibilitat de poder respondre a les qüestions i dubtes d’un públic no
especialista en la temàtica és un dels principals objectius d’un Bar de
les Ciències; sobre la marxa s’improvisen preguntes i respostes que
s’enriqueixen mútuament i que porten, potser, a un resultat inesperat.
Quin grau d'interès en els ciutadans creus que suscita els temes que s'abordaran al Bar que participes?
No massa i, per tant, un objectiu és despertar l'interès. Certes grans preguntes (qui o què som? d'on venim o anem?) poden començar a tenir respostes científiques provisionals amb implicacions no sols tecnològiques sinó filosòfiques: un humanisme d’esquena a la ciència és obsolet.
Juli Peretó, professor de bioquímica i biologia molecular i Investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. El seu camp de recerca es centra en l’estudi de l’origen de la vida, l’evolució del metabolisme i la història de les ciències naturals a l’Espanya contemporània.
Juli Peretó ens recomana:
Llibres:
Arlene Judith Klotzko: Vols clonar-te?
Col·lecció Sense Fronteres núm. 17, Edicions Bromera-Universitat de València, 2004
Enllaços:
www.acccnet.net/papers/bsoria_cat.pdf
Quins reptes té per a tu participar en aquesta activitat?
El principal repte és d’arribar a encomanar entusiasme als estudiants.
Quin grau d'interès en els ciutadans creus que suscita els temes que s'abordaran al Bar que participes?
Molt
alt. El problema és la poca disposició dels estaments científics per a la
divulgació intel·ligent i intel·ligible de la nostra feina.
Lluís Ribas de Pouplana, Investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB-PCB). El seu camp de recerca es centra d’una banda en el codi genètic (les interaccions moleculars, la biologia del tRNA i les seves aplicacions biomèdiques) i d’altra en l’origen de la vida, específicament en l’evolució del codi genètic i la filogenia de les aminoacil-tRNA-sintetases.
Lluís Ribas ens recomana:
Llibres:
Richard Fortey. Life : A Natural History of the First Four Billion Years of Life on Earth. Knopf , New York, 1998
David Quammen. The song of the dodo: island biogeography in an age of extinctions. Random House, London, 1997
Richard
Dawkins, The Blind Watchmaker: Why the
Evidence of Evolution Reveals a Universe Without Design,
Penguin Science, 1990. (N’hi ha edició castellana:
El
relojero ciego. RBA, Barcelona 1993)
Enllaços:
www.indiana.edu/~ensiweb/pap.tony.pdf
web.ukonline.co.uk/conker/fossils
Manolo
Jardí,
periodista
i redactor de Canal 9. Ha col·laborat als periódics El País, Diario de
Valencia (de la dècada dels 80). Columnista a Levante-EMV, El Temps, Saó,
Cartelera Turia. Autor juntament a Ferrant Torrent i Emili Piera del guió
radiofònic La cosa nostra. Guionista de ràdio i televisió.
Lifetime va néixer per casualitat, però ha tirat endavant gràcies a la passió dels seus dos integrants: Ignasi Calvo i Jordi Rabascall (avui en dia acompanyats pel guitarrista Marc Cros), artífexs creatius d’aquest projecte musical en clau de pop electrònic. Lifetime s’ha implicat en aquest projecte més enllà de l’actuació en directe amb dues cançons creades especialment per a aquesta ocasió.
