6a setmana de la ciència i la tecnologia

Del 2 al 30 de novembre de 2004

Dimarts, 2 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

De l’Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

(carrer Alcalde Reig, 8 – València)

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES 36 – Benicalap

(carrer Nicasi Benlloch, s/n – València)

Newton i els daus: l’ordre i el caos

José Ros, departament de Física Teòrica de la Universitat de València

Les lleis de Newton i els moviments planetaris que expliquen són, potser, l’exemple més clàssic de regularitat i ordre. El llançament de daus dóna, per una altra banda, la imatge més tòpica de l’aleatorietat i la impredictibilitat. Semblen difícilment reconciliables. En canvi, cada vegada més, ordre i caos es consideren les dues cares d’una mateixa realitat que lluny de ser manifestacions mútuament excloents van íntimament lligades. I això es pot observar en un ample ventall de fenòmens naturals. Des de moviments astronòmics al comportament del cor o del cervell. Des del creixement de cèl·lules canceroses a la propagació d’epidèmies. Des de la predicció del temps a l’evolució de certes reaccions químiques. En la xerrada es presentaran alguns exemples destacant el que té en comú el seu estudi.

19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES PREMIS CIUTAT D’ALZIRA.

Casa de la Cultura d’Alzira (carrer Escoles Pies, 2 – Alzira)

La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez.

Joan Francesc Mira, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Tot i la fama mundial de Blasco Ibáñez, molts aspectes de la seua vida, insòlita i fabulosa, han passat desapercebuts. Coincidint amb la data de publicació de La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez, Joan Francesc Mira ens convida a descobrir aquest escriptor i comunicador universal, la seua agitada activitat periodística i política, les aventures a Hollywood i els luxes de què va gaudir com a multimilionari. Sens dubte, la història d’una de les personalitats que els valencians hem projectat ben enfora resulta encara més prodigiosa de la mà de Mira, un dels millors escriptors valencians de les últimes dècades.

19.30 h. DOCUMENTAL CIENTÍFIC I TAULA RODONA.

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València

(carrer Quart, 80 - València)

Bajo la piel del conflicto

Coproducció: Taller d’Audiovisuals i Fòrum de Barcelona 2004.

Gènere: documental científic

Direcció: Harmonia Carmona

Direcció científica: Òscar Vilarroya

Investigació de continguts i corealització: Maria Sales

Producció executiva: Miquel Francès

Bajo la piel del conflicto és una aproximació al coneixement neurocientífic amb l’objectiu d’ajudar-nos a entendre els nostres principals conflictes socials. El documental està dividit en tres grans blocs: l’aprenentatge, el judici moral i la cooperació. A partir d’experiències comunes i properes, ens apropa a les arrels d’alguns dels grans conflictes dels nostres dies.

Neurobiologia de la moralitat

Òscar Vilarroya, investigador en neurociència cognitiva del departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona

Adolf Tobeña, catedràtic de Psicologia Mèdica i director del Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona

Miquel Francés, professor de Comunicació Audiovisual i director del Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València

 

En aquesta taula rodona es pretén analitzar els recents descobriments científics que descriuen els mecanismes biològics en les conductes humanes. Fins ara, gran part de les anàlisis i polítiques socials han prescindit d’algunes branques de la ciència contemporània, com la neurociència o la biologia evolutiva. No obstant això, la ciència esta aportant una comprensió cada vegada més precisa sobre els mecanismes neurobiològics i genètics dels fenòmens socials i, per tant, obliga a una integració d’aquests avanços en el pensament sociopolític actual.

Dimecres, 3 de novembre

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

 IES Lluís Suñer

(Av. dels Esports, s/n – Alzira)

Mesurant l’Univers: les escales còsmiques

Vicent Martínez, departament d’Astronomia i Observatori Astronòmic de la Universitat de València

Quan observem el cel nocturn i els astres que poblen l’esfera celeste, ens preguntem sovint per la distància a la que es troben. Si reflexionem un poc sobre aquesta qüestió, ens adonem de les dificultats de trobar resposta a una pregunta tan suggeridora. Mesurar les distàncies que ens separen dels estels i dels altres astres és una de les tasques més complicades de l’astronomia. En aquesta conferència expliquem els procediments emprats per la humanitat per endinsar-se en les profunditats còsmiques. Com si disposarem d’una sonda que ens informés de les escales de distància assolides, proposem fer un viatge sense retorn als confins de l’Univers. Començant per les enginyoses tècniques proposades per Aristarc de Samos l’any 250 a.C. per mesurar la distància a la Lluna i al Sol i acabant amb la Llei de Hubble (1929) que ens informa de la distància a la que es troben les galàxies més remotes, veurem com els astrònoms han anat esbrinant, al llarg de la història, la immensitat de l’Univers per tal d’establir una singular cartografia còsmica.

IES Moixent

(Av. Lepant s/n – Moixent)

L’àlgebra, l’Islam medieval, Al-khwârizmî i nosaltres

Luis Puig, departament de Didàctica de la Matemàtica

Les matemàtiques s’han presentat sovint com el prototip de la ciència occidental. No obstant això, fins i tot en el nom d’una de les seues parts, Àlgebra, o en un terme com “algorisme” està present la petjada de la llengua àrab. Muhammad ibn Musa al-Khwârizmî, matemàtic nascut al segle IX en la regió de Khwârizm, prop del llac Aral, el que avui és Uzbekistan, va emigrar a Bagdad a treballar en la Casa de la Saviesa, i allà, per encàrrec del califa al-Mamun, va escriure un llibre conegut com El llibre concís del càlcul d’al-jabr i al-muqâbala. D’aquest llibre i del seu nom provenen precisament les paraules àlgebra i algorisme. En aquesta xerrada esbossarem la història de l’expansió de l’Islam de la península aràbiga fins l’Índia en Orient i Espanya a Occident, i examinarem les idees algebraiques que es desenvoluparen en aquest context històric i cultural, especialment les que estan presents al llibre de al-Kwârizmî.

IES Manuel Sanchis Guarner

(carrer Cid Campeador, 2 – Silla)

De l’edat dels metalls als segle XXI (passant per Damasc).

Eduardo Martínez, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

Des de temps prehistòrics els materials més íntimament lligats al desenvolupament tecnològic són, sens dubte, els metalls. Anem a mostrar l’evolució en la tecnologia metal·lúrgica des de l’Edat dels Metalls fins els nostres dies, passant revista a les fites més significatives des del punt de vista científic i tecnològic. Destacarem la influència que aquests descobriments han tingut en el desenvolupament de la societat, tant en l’àmbit de la millora en les condicions de vida com en les modificacions de les relacions de poder entre els pobles al llarg de la història. Per això passarem revista a les tècniques de metal·lúrgia extractiva, al processat dels metalls i/o aliatges, i a la fabricació d’objectes i dispositius usats en la tecnologia civil i, el que massa sovint és més crític, en les armes que han determinat les esmentades relacions de poder entre les societats existents a cada moment.

IES Puçol

(Av. Corts Valencianes, 31 – Puçol)

Minerals biològics

Juan Faus, departament de Química Inorgànica

i Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València

Gairebé tots els éssers vius generen sòlids inorgànics com a producte de la seua activitat biològica. Aquests biominerals poden ser de naturalesa molt diversa però els més comuns són: CaCO₃, Ca₃ (PO₄)₂, SiO₂, Fe₃ O₄. Els biominerals, a més de constituir un dipòsit d’elements essencials per a la vida de l’organisme, tenen un valor funcional: proporcionen un suport estructural i/o una coberta protectora i poden utilitzar-se també com sensors gravitatoris o magnètics. Els biominerals contenen sempre una quantitat important de matèria orgànica, per la qual cosa constitueixen veritables materials  compostos amb propietats mecàniques òptimes. El seu estudi no és sols d’importància bioquímica sinó també industrial, ja que poden servir de model a científics i enginyers en el desenvolupament de nous materials.

16.00 h. INAUGURACIÓ DE CURS.

Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València

(carrer Gascó Oliag, s/n – València)

Divulgació científica en televisió: el gènere documental

19.30 h. PRESENTACIÓ DE LLIBRES

Llibreria de la Universitat de València

(carrer Arts Gràfiques, 13 – València)

 10 anys Sense Fronteres 

Jaume Bertranpetit, Catedràtic de Biologia i director la Unitat de Biologia Evolutiva de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra. Autor juntament amb Cristina Junyent de Viatge als orígens. Una història biològica de l’espècie humana (núm. 4 de la col·lecció Sense Fronteres)

Juli Peretó, Professor de bioquímica i biologia molecular i Investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Director de la col·lecció Sense Fronteres.

Adolf Tobeña, catedràtic de Psicologia Mèdica i director del Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor de Neurotafaneries. Els secrets del cervell humà (núm. 3 de la col·lecció Sense Fronteres)

Òscar Vilarroya, investigador en neurociència cognitiva del departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor de Paraula de Robot. Intel·ligència artificial i comunicació (núm. 12 de la col·lecció Sense Fronteres)

 

Aquest any es compleix el desè aniversari de la col·lecció de divulgació científica Sense Fronteres coeditada per la Universitat de València i Edicions Bromera. La col·lecció s’ha venint configurant amb la publicació dels guardonats i finalistes de la convocatòria del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General així com d’obres traduïdes d’altres idiomes o encarregades per a divulgar d’una temàtica concreta d’actualitat. De la mà del seu Director i de tres autors d’aquesta col·lecció es proposa presentar un recorregut de la col·lecció i ens donaran la seva visió sobre la importància i l’interès de publicar textos de divulgació científica.

Dijous, 4 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

De l’Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri (carrer Alcalde Reig, 8 – València)

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)

11.30 h. CONFERÈNCIA III CONGRÉS DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA

Escola de Magisteri (carrer Alcalde Reig, 8 - València)

Jules Verne i la novel·la didàctica

Jesús Navarro, Investigador de l’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UVEG). Autor d’un llibre sobre Jules Verne de pròxima publicació a la col·lecció Sense Fronteres.

 12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Enguera

(Pl. Manuel Tolsa, s/n - Enguera).

Neandertals i cromanyons: els primers pobladors de les terres valencianes. 

Valentín Villaverde, departament de  Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València

A partir de la informació obtinguda a l’excavació de distints jaciments arqueològics (Cova Negra, Cova dels Cendres, etc.) es traçarà un panorama de la seqüència regional i dels mètodes d’investigació amb els quals treballa l’arqueologia prehistòrica. Els temes centrals de l’exposició seran la valoració del registre fòssil en el marc del procés evolutiu humà; l’establiment de les diferències en el sistema d’ocupació del territori i el tipus de mobilitat entre les poblacions de neandertals (Paleolític Mitjà) i de cromanyons (Paleolític Superior); la valoració dels canvis en els sistemes d’aprofitament dels recursos i la tecnologia; i l’aparició de les primeres manifestacions artístiques i simbòliques. Finalment es tractarà de l’extinció dels neandertals i de la seua contribució a la humanitat moderna. Tot això emmarcat en l’àmbit regional i europeu i a la llum de les aportacions de la biologia molecular, la paleontologia humana i l’arqueologia prehistòrica.

IES Maria Moliner

(carrer Dolores Ibarruri La Pasionaria, 13 - Port de Sagunt)

Evolució del cervell emocional: els orígens de la por i el plaer.

Enrique Lanuza, departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de València.

La base biològica de les emocions s’ha considerat, durant bona part del segle XX, una qüestió inabordable experimentalment. No obstant això, a partir de la dècada dels 1980, diferents models de comportament animal basats en l’aprenentatge Pavloviano han demostrat ser molt útils per a caracteritzar els circuits neurals responsables que experimenten por o plaer. Els resultats d’experiments en animals han mostrat que una estructura cerebral, denominada amígdala, és una estructura crítica en l’expressió de les respostes fisiològiques associades a les emocions i també en l’aprenentatge relacionat amb situacions emocionals. L’estudi d’alguns pacients amb lesions cerebrals que afecten selectivament a l’amígdala han mostrat que els experiments amb animals són, en bona mesura, extrapolables  a les persones. El coneixement d’aquests circuits neurals, està permetent descobrir com funcionen drogues que afecten a l’estat emocional de les persones, com els ansiolítics.

 

19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES PREMIS CIUTAT D’ALZIRA.

Casa de la Cultura d’Alzira (carrer Escoles Pies, 2 – Alzira)

Paraula de Martorell

Silvestre Vilaplana, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2003

El millor llibre del món –com assegurava Miguel de Cervantes- i una de les novel·les més ambicioses, i potser la més actual entre les clàssiques –segons Mario Vargas Llosa- és l’obra cabdal de la nostra literatura. En el Tirant lo Blanc, Joanot Martorell va vessar bona part de les seues vivències, intenses i apassionants, de les seues ambicions i decepcions. Sis segles després, Les cendres del cavaller ompli el buit sobre un dels autors més importants i, a través d’un relat trepidant, ens fa descobrir la vida fascinant del cavaller Martorell, i amb això, una nova dimensió del Tirant lo Blanc.

19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES VIU LA CIÈNCIA

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic (carrer de Quart, 80 - València)

L’energia obscura de l’Univers

Enrique Álvarez, Institut de Física Teòrica (CSIC-UAM)

19.30 h. BAR DE LES CIÈNCIES

La Linterna Jazz Café

(carrer La Linterna, 11 – València)

Què fou primer, l’ou o la gallina?

Divendres, 5 de novembre

10.00 h. TALLER D’ASTRONOMIA

Aula d’Astronomia

Facultat de Matemàtiques (Campus de Burjassot)

 Aquesta activitat s’inicia amb una petita xerrada introductòria d’uns vint minuts de durada per tal de detallar les activitats que realitzen els astrònoms i explicar breument els principals objectes celestes. Després, amb el telescopi, es procedirà a l’observació del Sol. S’explicaran les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. En cas de que les condicions atmosfèriques siguen adverses per a l’observació, aquesta part es substituirà per altra activitat de l’Aula d’Astronomia.

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Ausiàs March

(Carrer Parc de Nazaret, 3 – València)

Córrer, saltar i viatjar... matemàtiques en moviment

Francesc Montes i Àngel Corberan, departament d’Estadística i

Investigació Operativa de la Universitat de València.

Tractarem en aquesta xerrada dels orígens i les aplicacions dels problemes de rutes de vehicles: com travessar ponts, escapar de laberints, saltar amb el cavall per totes les caselles del tauler d’escacs, ajudar a repartir el correu als carters xinesos i fer la vida més fàcil i el camí més curt als viatjants de comerç.

IES Benimamet

(carrer Rafael Tenes Escrig, 56 – Benimamet)

La llum, aquesta cosa tan estranya

 Eugenio Roldan, departament d’Òptica de la Universitat de València

Després d’un breu recorregut sobre les respostes que s’han donat a la pregunta “Què és la llum?” al llarg de la història, es presentaran amb un cert detall alguns fenòmens quàntics. Aquests resulten tan estranys que es fa necessari replantejar-se si la pregunta, així formulada, no mancarà de resposta. Així el vell debat entre la naturalesa ondulatòria o corpuscular ha trobat una solució que resulta paradoxal com a mínim.

IES Benlliure

(carrer Alboraia, 44 - València)

La física nuclear, un laboratori a la Terra per entendre les estrelles

Berta Rubio, Institut de Física Corpuscular (CSIC-UVEG)

El 99.8 % de la matèria del món en el qual vivim està concentrada en els nuclis atòmics. El ferro que ens troben en una anàlisi de sang va ser part d’una estrella fa molts anys. Fins a quin punt ho entenem? Alguns fenòmens nuclears ens són familiars, per exemple la radioactivitat. No fa olor, no es veu, no dol i no obstant això ens penetra com si fórem fulls de paper. Perquè és invisible hem trigat tant a descobrir-la. Només han passat cent anys des de les primeres evidències experimentals. Per a què la podem utilitzar avui en dia? Fins a quin punt la controlem?

IES Lluís Simarro Lacabra

(camí dels Molins, s/n - Xàtiva)          

Per què ens fem vells? Algunes preguntes de l’evolució.

Fernando González, departament de Genètica i Institut Cavanilles de Biodiversitat i 

Biologia Evolutiva de la Universitat de València

Des de la proposta de Charles Darwin a mitjan segle XIX, la teoria de l’evolució ha passat a ocupar un lloc central no només en la biologia sinó en àmbits més amplis com la sociologia o la filosofia, i ha estat motiu de nombroses polèmiques. Moltes d’aquestes deriven d’interpretacions errònies o de la seua aplicació en àmbits que li són aliens. Malgrat això, la teoria evolutiva és una eina fecunda per ajudar-nos a entendre el món i els éssers vius que l’habitem i són nombroses les qüestions a què pot aplicar-se. En aquesta conferència farem un petit repàs a què diu i què no diu la teoria de l’evolució i com podem, amb la seua aplicació, entendre algunes de les qüestions que han preocupat a la humanitat des de fa segles, com ara per què hem d’envellir o per a què serveix el sexe.

IES Rei en Jaume

(carretera de Gandia, s/n - Alzira)

Canvi global: la nostra empremta sobre la Terra

Fernando Sapiña, departament de Química Inorgànica

i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

Les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. Aquest estudi ha mostrat, sens dubte, que van produint-se canvis al medi ambient i que l’origen d’aquestes alteracions inusuals es troba en l’activitat del éssers humans. Fenòmens com ara la pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d’ozó o el canvi climàtic són símptomes d’una malaltia, són la conseqüència de l’apropiació de la biosfera per la nostra espècie.

Dilluns, 8 de novembre

10.00 h. INAUGURACIÓ DE CURS

Museu Municipal de Ciències Naturals (Jardí de Vivers) – carrer General Elio s/n -València

Curs d’I·lustració Científica

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

SECC. IES MOIXENT

(carrer Vicente Galiana, s/n - Vallada)

La investigació a l’Antàrtida: ciència i convivència

Antonio Camacho, departament de Microbiologia i Ecologia i

Institut Cavanilles de Biodiversitat i  Biologia Evolutiva de la Universitat de València

L’Antàrtida és un continent consagrat a la ciència i a la natura. En aquesta xerrada tracta de donar una visió sobre el que fem els científics a l’Antàrtida, tant des del punt de vista dels tipus d’investigacions que s’estan fent i els seus objectius, com ara des de la moltes vegades oblidada visió humana del treball, la convivència en unes condicions en molts casos poc confortables i la barreja entre ciència i aventura que tenen moltes de les investigacions que es plantegen. A l’Antàrtida, l’exploració dels secrets de la natura es acompanyada per l’esperit dels exploradors dels segles passats, potser un dels pocs tipus de treball on això encara es pot assaborir hui en dia, on explorar, conèixer, saber, és encara pur plaer.

IES NUM 1

(Plaça Juan Grandia, 1 - Requena)

El patrimoni de l’aigua.

Jorge Hermosilla, departament de Geografia de la Universitat de València

El patrimoni de l’aigua està relacionat amb les infraestructures tradicionals del regadiu valencià, especialment de l’interior. Es tracta de sistemes desconeguts fins i tot pels ciutadans del lloc però que atresoren un gran valor patrimonial, un llegat molt copiós on trobem sínies, molins, sèquies, etc...

18.00 h. JORNADA DE BIODIVERSITAT MARINA

Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències Príncipe Felipe

(Autopista del Saler 1-7 – València)

Taula Rodona: Conservació de la biodiversitat marina

Julio Mas, director del Centre Oceanogràfic de Múrcia (Institut Espanyol d’Oceanografia)

Juan Jimenez, cap del Servei de Conservació de la Biodiversitat (Conselleria de Territori i Habitatge)

Juan Antonio Raga, professor del departament de Zoologia i investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

ELS CETACIS DEL MEDITERRANI

documental

José Antonio Raga (director científic) i Baptista Miquel (realitzador)

L’any 2000, el Ministeri de Medi Ambient va iniciar un projecte de tres anys amb l’objectiu d’identificar àrees d’especial interès per a la conservació dels cetacis al Mediterrani espanyol. Aquest projecte ha estat coordinat per la Universitat de València, en particular per la Unitat de Zoologia Marina de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, i ha implicat en el seu desenvolupament també grups d’investigació de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Madrid i la ONG ALNITAK. La zona estudiada ha inclòs la totalitat de les aigües del Mediterrani espanyol i l’Atlàntic andalús. Aquesta àrea es va dividir en tres sectors, cadascun d’ells a càrrec dels grups esmentats: el sector nord (aigües catalanes i mar balear) per la Universitat de Barcelona, el sector centre (aigües de les comunitats autònomes valenciana i murciana) per la Universitat de València i el sector sud (aigües andaluses) a càrrec de l’equip de la Universitat Autònoma de Madrid i de la ONG ALNITAK. El desenvolupament del projecte ha comptat amb l’assessorament tècnic del personal pertanyent a la Societat Espanyola de Cetacis i a la Universitat d’Alacant.

En aquest projecte s’ha tractat d’establir l’estat de conservació de les distintes espècies i poblacions de cetacis a l’àrea estudiada per a identificar, en una segona fase, les àrees d’especial interès per a la conservació. Després d’una revisió profunda de tota la informació prèvia, s’ha estudiat la distribució i l’abundància de les poblacions de cetacis i el seu ús de l’hàbitat. També s’ha analitzat la identitat de les poblacions de cetacis a l’àrea d’estudi. A més, s’ha efectuat una anàlisi socioeconòmica de les àrees d’estudi, a fi d’identificar les amenaces i elaborar recomanacions per a la conservació d’aquestes espècies.

En l’estudi s’ha emprat metodologies molt diverses per a l’obtenció de resultats, incloent-hi censos aeris, censos amb vaixell, estudis d’acústica, seguiment i registre de variacions, presa de mostres mitjançant biòpsies i tècniques de posicionament geogràfic, entre altres. S’ha documentat l’existència de 12 espècies de cetacis a les aigües mediterrànies espanyoles i atlàntiques adjacents: els dofins comú, ratllat i mular, cap d’olla gris i negre, orca, orca falsa, zífid de Cuvier, cap d’olla boreal, marsopa comuna, catxalot i rorqual comú. Les tres espècies més abundants a l’àrea d’estudi han estat els dofins ratllat i mular, i hi destaquen també el dofí comú al sector sud. Com a resultat final s’han proposat 16 àrees d’especial interès per a la conservació dels cetacis al Mediterrani espanyol, cadascun sota la categoria de protecció més afí a les seues característiques o necessitats, tant Llocs d’Importància Comunitària com Zones d’Especial Protecció del Mediterrani i altres categories nacionals o autonòmiques (Parc Nacional, Reserva Marina, Parc Natural, etc). Així mateix, s’ha proposat una nova figura de protecció, inexistent fins al moment, per a àrees importants que no poden entrar en les categories anteriors perquè es troben allunyades de la costa: es tracta d’Àrees Oceàniques de Protecció. En concret, en les aigües valencianes s’ha proposat com a Llocs d’Importància Comunitària per a la xarxa NATURA 2000 de la Unió Europea l’ampliació de les àrees de conservació al voltant de les illes Columbretes, el sud de l’illa Tabarca i la costa des del cap de la Nau fins a l’illa de Benidorm. A més, també s’ha plantejat una Zona d’Especial Protecció del Mediterrani per a les espècies migradores, consistent en un ampli corredor en aigües profundes, comprès des del delta de l’Ebre fins al canal d’Eivissa, davant del cap de la Nau.

19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES PREMIS CIUTAT D’ALZIRA

Casa de la Cultura d’Alzira (carrer Escoles Pies, 2 – Alzira)

El sentit de la ficció

Jaume Cabré, Premi de la Crítica Catalana i Premio Nacional de la Crítica Española.

Les novel·les no sorgeixen com els bolets. Solen ser fruit d’intuïcions, anhels i dubtes que es van concretant en uns personatges, una història, un ambient i un pas del temps. Però no tot s’acaba ací, perquè cal prendre decisions sobre l’estructura, sobre el to (aquell concepte tan eteri i misteriós però essencial) i fins i tot sobre les gradacions dels personatges. El miracle de la ficció és que tot plegat, el món que el novel·lista crea i el lector rep, està fet amb paraules, una darrere de l’altra. Només amb paraules

19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES VIU LA CIÈNCIA

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic (carrer de Quart, 80 - València)

La textura del món

Jorge Velasco, Institut de Física Corpuscular (CSIC-UVEG)

Dimarts, 9 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

De la Ciutat de la Justícia a l’Oceanogràfic

Punt de trobada: Ciutat de la Justícia

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Picassent

(Av. Ronda Nord, 2-B – Picassent)

Córrer, saltar i viatjar... matemàtiques en moviment

Francesc Montes i Àngel Corberan, departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València.

Tractarem en aquesta xerrada dels orígens i les aplicacions dels problemes de rutes de vehicles: com travessar ponts, escapar de laberints, saltar amb el cavall per totes les caselles del tauler d’escacs, ajudar a repartir el correu als carters xinesos i fer la vida més fàcil i el camí més curt als viatjants de comerç.

IES Botànic Cavanilles

(carrer Jaume I, 60 – La Vall d’Uxò)

Molècules i electrons en acció: del nanocosmos molecular a l’electònica molecular.

Eugenio Coronado, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència Molecular

Poden els materials moleculars ser una alternativa real als materials tradicionals utilitzats actualment? Podem, a partir d’aquests nous materials, obtenir dispositius molt més petits, eficients i ràpids per a escriure, emmagatzemar, processar, llegir i transferir informació de les que ofereix la microtecnologia actual? És possible dissenyar dispositius intel·ligents de grandària nanomètrica que siguen capaços de detectar cèl·lules malaltes i de guarir-les? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals tracta de respondre l’electrònica molecular. Quan l’electrònica tradicional basada en el silici està arribant als seus límits, sorgeix l’electrònica molecular com alternativa per arribar a l’escala nanomètrica. Estem davant una revolució científica i tecnològica basada en la capacitat, recentment desenvolupada, de manipular i organitzar la matèria a l’escala del nanòmetre. En aquesta nanoescala, la física, la química, la biologia, la ciència de materials i l’enginyeria convergeixen cap als mateixos principis teòrics i tècniques experimentals. En aquesta xerrada presentarem alguns dels avanços recents més significatius obtinguts amb els sistemes moleculars.

 IES Carles Salvador

 (carrer Monestir de Poblet, s/n - Aldaia)

Química sense laboratori?

Ignacio Nebot, departament de Química Física

i Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València

És possible fer química sense utilitzar tot aquest fascinant conjunt de pots, gots d’estranyes formes i alambins retorçats? Avui en dia, l’ordinador pot substituir, de vegades amb un enorme avantatge, els experiments. Així, el disseny de nous fàrmacs o de nous materials, l’enginyeria molecular, proporciona un estalvi considerable en diners i en temps. A més a més, els càlculs teòrics permeten posar de manifest la fascinant bellesa de les arquitectures moleculars, des de les més simples a les més complexes. No obstant això, allò veritablement important, més enllà del simple modelatge (per complicat que siga aquest) és la possibilitat d’interpretar els fets experimentals, d’elaborar teories químiques. La química teòrica permet establir les relacions entre l’estructura de les molècules i les seues propietats químiques, donant accés a un coneixement més detallat de la matèria en el seu vessant químic.

IES Els Èvols

 (carrer Primer de Maig, s/n - L’Alcúdia)

La moderna microscòpia òptica digital

José Pertusa, departament de Biologia Funcional

i Antropologia Física de la Unviversitat de València

Anys d’innovacions tècniques han reduït el món microscòpic a una secció plana en la que es fa menyspreable la tercera dimensió; les modernes incorporacions instrumentals han retornat la tercera dimensió al món cel·lular. Gràcies a la tecnologia digital i a les noves fonts d’il·luminació s’ha incorporat la quarta dimensió, el temps, que es trobava limitada per la supervivència cel·lular deguda a la fototoxicitat. L’element essencial, invariant, segueix sent l’estructura del microscopi i la qualitat dels objectius, que es segueixen construint segons els mateixos principis proposats per Abbé al segle XIX. Les noves perspectives de la moderna instrumentació ens estan abocant a un complex cos de tècniques entre les quals comencen a destacar les relacionades amb la tecnologia digital.

19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES PREMIS CIUTAT D’ALZIRA

Casa de la Cultura d’Alzira (carrer Escoles Pies, 2 – Alzira)

Los orígenes del lenguaje: una visión desde la arqueología prehistórica

Valentín Villaverde, catedràtic del departament de Prehistòria de la Universitat de València

Sense xarxes social i de comunicació no hauria estat possible el procés d’expansió de la humanitat per Euràsia. D’altra banda, les restes d’enterraments i formes d’art diverses daten l’aparició de l’expressió simbòlica durant el paleolític. Qüestions com aquestes fan que els experts consideren l’Homo erectus/ergaster com el primer protagonista de la progressió tecnològica, ja vinculat a la capacitat cognitiva i a l’aprenentatge. No obstant això, l’aparició del comportament modern genera un apassionant debat sobre els nostres orígens, que aquella conferència es convida a descobrir.

19.30 h. CONFERÈNCIA

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic

(carrer de Quart, 80 – València)

 Coses que les matemàtiques ens fan veure al món

Luis Puig, departament de Didàctica de la Matemàtica de la UV i 

President de la societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana “Al-Khwârizmî”

Els conceptes matemàtics s'elaboren per organitzar fenòmens de la nostra experiència al comptar, mesurar, descriure, i classificar els objectes del món; i també per organitzar fenòmens de la nostra experiència al representar, calcular, definir, analitzar, generalitzar, i abstraure els objectes matemàtics que organitzen aquests fenòmens. Per aquesta raó, qui coneix conceptes matemàtics disposa d'una eina poderosa per veure, analitzar, descriure, i construir el món. En aquesta conferència veurem coses que les matemàtiques ens fan possible veure al món

Dimecres, 10 de novembre

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Josep Maria Parra

(carrer Dr. Francesc Bono, s/n – Alzira)

Biodiversitat: conèixer per conservar

Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València

Linneé, al segle XVII, pensava que en la Terra havia unes 20.000 espècies d’animals i plantes. Un segle més tard, Darwin va multiplicar per deu aquesta xifra. Al segle XX l’estimació es va elevar fins els 2,5 milions d’espècies. Els últims càlculs sobre la biodiversitat terrestre calculen que en el planeta viuen uns 5 milions d’organismes diferents. Sembla que cada vegada hi ha més espècies, que la biodiversitat pot ser encara major. Però, paradoxalment, ens trobem davant una dramàtica certesa: cada vegada hi ha menys espècies. Som conscients de l’extinció de cents d’elles durant els darrers dos segles. Actualment desapareixen set espècies cada dia. Davant aquesta situació ens preguntem: per què desapareixen les espècies? És aquest un procés natural? Quines conseqüències té? Es pot detenir? Són útils totes les espècies? Durant segles les Ciències Naturals es van interessar per conèixer les espècies, avui es preocupen també per la seua conservació.

IES Miralcamp    

(Camí del Miralcamp, 126 - Vilareal)

Córrer, saltar i viatjar... matemàtiques en moviment

Francesc Montes i Àngel Corberan, departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València.

Tractarem en aquesta xerrada dels orígens i les aplicacions dels problemes de rutes de vehicles: com travessar ponts, escapar de laberints, saltar amb el cavall per totes les caselles del tauler d’escacs, ajudar a repartir el correu als carters xinesos i fer la vida més fàcil i el camí més curt als viatjants de comerç.

IES Fernando III

(carrer Rafael López, s/n - Aiora)

De l’edat dels metalls als segle XXI (passant per Damasc).

Eduardo Martínez, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

Des de temps prehistòrics els materials més íntimament lligats al desenvolupament tecnològic són, sens dubte, els metalls. Anem a mostrar l’evolució en la tecnologia metal·lúrgica des de l’Edat dels Metalls fins els nostres dies, passant revista a les fites més significatives des del punt de vista científic i tecnològic. Destacarem la influència que aquests descobriments han tingut en el desenvolupament de la societat, tant en l’àmbit de la millora en les condicions de vida com en les modificacions de les relacions de poder entre els pobles al llarg de la història. Per això passarem revista a les tècniques de metal·lúrgia extractiva, al processat dels metalls i/o aliatges, i a la fabricació d’objectes i dispositius usats en la tecnologia civil i, el que massa sovint és més crític, en les armes que han determinat les esmentades relacions de poder entre les societats existents a cada moment.

IES Gonzalo Anaya

(carrer Verge dels Desemparats, s/n - Xirivella)

Biologia de l’alcohol i del seu consum durant l’adolescència

Consuelo Guerri, Fundació Valenciana d’Investigacions Biomèdiques de València

Coneixem les begudes alcohòliques des d’antuvi. Quan parlem d’alcohol ens referim a l’alcohol etílic o etanol, que s’obté per fermentació d’hidrats de carboni, com el midó o la glucosa que es troben a les fruites. Els efectes embriagants de begudes alcohòliques naturals com el vi i la cervesa van ser utilitzats com vincle litúrgic per egipcis, grecs, romans i hebreus. Quan prenguem una beguda alcohòlica, l’alcohol s’absorbeix i passa al torrent circulatori distribuint-se per tot l’organisme, inclòs el cervell. El 90% és metabolitzat en el fetge i aproximadament un 10% és excretat per l’orina i la suor. Els nivells d’alcohol en sang o alcoholèmia determinen l’efecte que produeix. Baixos nivells, causen relaxació i eufòria, mentre que alts nivells produeixen somnolència i poden donar lloc al coma o la mort. De fet, l’alcohol no és un estimulant, com de vegades es creu, és un depressor del sistema nerviós central que adorm progressivament el funcionament dels centres cerebrals superiors, produint desinhibició. L’eufòria inicial que provoca es deu al fet que la seua primera acció inhibidora es produeix sobre els centres cerebrals de l’autocontrol. El metabolisme de l’alcohol produeix 7 kcal/g, encara que es consideren “calories buides” ja que la majoria de les begudes alcohòliques no aporten elements nutritius essencials, com proteïnes i vitamines. El consum moderat d’alcohol pot prevenir malalties cardiovasculars, però el consum excessiu i continuat produeix trastorns gastrointestinals i danya el fetge i el cervell, associant-se a nombroses patologies incloent càncer d’esòfag, estómac, mama, etc. L’alcohol és a més una droga, amb acció de reforç del seu propi consum i amb capacitat de crear, igual que altres drogues, tolerància i dependència. Estudis recents indiquen que l’abús d’alcohol en l’adolescència de forma crònica i intermitent (caps de setmana), pot produir canvis en algunes funcions biològiques, com afectar al creixement, generant un augment de pes i alterar el funcionament normal del fetge. Igualment, s’ha demostrat que el consum d’alcohol durant aquest període pot alterar la funció cerebral i tenir conseqüències i efectes negatius a llarg termini, com augmentar el risc de patir problemes d’alcoholisme i addicció a aquesta i altres drogues.

Dijous, 11 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

De la Ciutat de la Justícia a l’Oceanogràfic

Punt de trobada: Ciutat de la Justícia

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Ramon Llull

(carrer Ramon Llull, 12 - València)

Newton i els daus: l’ordre i el caos

José Ros, departament de Física Teòrica de la Universitat de València

Les lleis de Newton i els moviments planetaris que expliquen són, potser, l’exemple més clàssic de regularitat i ordre. El llançament de daus dóna, per una altra banda, la imatge més tòpica de l’aleatorietat i la impredictibilitat. Semblen difícilment reconciliables. En canvi, cada vegada més, ordre i caos es consideren les dues cares d’una mateixa realitat que lluny de ser manifestacions mútuament excloents van íntimament lligades. I això es pot observar en un ample ventall de fenòmens naturals. Des de moviments astronòmics al comportament del cor o del cervell. Des del creixement de cèl·lules canceroses a la propagació d’epidèmies. Des de la predicció del temps a l’evolució de certes reaccions químiques. En la xerrada es presentaran alguns exemples destacant el que té en comú el seu estudi.

IES Consuelo Aranda

 (Partida Misana, s/n - Alberic)

Canvi global: la nostra empremta sobre la Terra

Fernando Sapiña, departament de Química Inorgànica

i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

Les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. Aquest estudi ha mostrat, sens dubte, que van produint-se canvis al medi ambient i que l’origen d’aquestes alteracions inusuals es troba en l’activitat del éssers humans. Fenòmens com ara la pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d’ozó o el canvi climàtic són símptomes d’una malaltia, són la conseqüència de l’apropiació de la biosfera per la nostra espècie.

19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES PREMIS CIUTAT D’ALZIRA

Casa de la Cultura d’Alzira (carrer Escoles Pies, 2 – Alzira)

La poesía como educación del espíritu y solaz de la carne

Fancisco Brines (Premio Nacional de las Letras Españolas 1999)

 i Vicente Gallego (Premio Nacional de la Crítica Española 2002)

Per a què serveis la poesia) En el riu sec que és sovint la realitat quotidiana, la poesia és com la vareta dels antics saurins: ens ajuda a buscar, sota terra si cal, la font oculta on saciar la nostra set de bellesa, la nostra necessitat humana de beure profundament en l’aigua més pura de la vida. En aquesta sessió, dos poetes excepcionals, representants de dues generacions separades per tres dècades, seran el millor testimoni del valor de la paraula poètica.

19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES VIU LA CIÈNCIA

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic (carrer de Quart, 80 - València)

L’origen de l’Univers

 Pedro González Díaz, Institut de Matemàtica i Física Fonamental (CSIC-Madrid)

Divendres, 12 de novembre

10.00 h. TALLER D’ASTRONOMIA

Aula d’Astronomia

Facultat de Matemàtiques (Campus de Burjassot)

Aquesta activitat s’inicia amb una petita xerrada introductòria d’uns vint minuts de durada per tal de detallar les activitats que realitzen els astrònoms i explicar breument els principals objectes celestes. Després, amb el telescopi, es procedirà a l’observació del Sol. S’explicaran les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. En cas de que les condicions atmosfèriques siguen adverses per a l’observació, aquesta part es substituirà per altra activitat de l’Aula d’Astronomia.

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Ramon Muntaner

(Camí polisportiu - Xirivella)

La llum, aquesta cosa tan estranya

Eugenio Roldan, departament d’Òptica de la Universitat de València

Després d’un breu recorregut sobre les respostes que s’han donat a la pregunta “Què és la llum?” al llarg de la història, es presentaran amb un cert detall alguns fenòmens quàntics. Aquests resulten tan estranys que es fa necessari replantejar-se si la pregunta, així formulada, no mancarà de resposta. Així el vell debat entre la naturalesa ondulatòria o corpuscular ha trobat una solució que resulta paradoxal com a mínim.

21.00 h. PREMIS LITERARIS CIUTAT D’ALZIRA

Sala Rex d’Alzira

Lliurament del Desè Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General juntament amb la resta de Premis Literaris

Organitzat per la Universitat de València i l’Ajuntament d’Alzira, i en col·laboració amb Edicions Bromera i sota el patrocini de Bancaixa, el Premi Europeu de divulgació Científica pretén estimular la creació i la difusió d’obres que, amb un llenguatge entenedor, posen a l’abast del públic general, i dels estudiants preuniversitaris en particular, els avanços científics i tecnològics i també la divulgació d’aspectes interessants de les diverses branques del saber. Coincidint amb la celebració del desè aniversari s’ha incrementat la dotació del primer premi a 18.000 euros i, per una única vegada, s’atorgarà un segon premi dotat amb 9.000 euros al finalista.

Dilluns, 15 de novembre

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Sant Mateu

(carretera de Tirig, s/n – Sant Mateu, Castelló)

El CERN, una forma d’intuir el Big-Bang.

Joan Fuster, Institut de Física Corpuscular (CSIC-UVEG)

El CERN, fundat al 1954, és el laboratori europeu per a la investigació fonamental en física de partícules, en el que participen 24 estats. La seua recerca es basa en la utilització de grans acceleradors com microscopis molt potents que permeten estudiar l’estructura de la matèria. Les altes energies arribades en aquests acceleradors recreen condicions que només van existir en els moments inicials de l’Univers actual, pròxims al Bing-Bang. L’origen de la massa de les partícules, la identificació de la matèria fosca, l’asimetria matèria-antimatèria són qüestions fonamentals que, entre altres, s’abordaran en els futurs experiments en l’accelerador LHC del 2007. El desenvolupament de tècniques de detecció i eines de computació adequades a les condicions d’experimentació ha donat lloc a aplicacions amb gran impacte social tant en el camp de la física mèdica com en la informàtica, amb la invenció del web.

IES Enric Valor

(carrer Senyera, 35 - Picanya)

De la seqüència a la conseqüència.

Ismael Mingarro, departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València

El segle XX ha resultat apassionant pel que fa a l’estudi del éssers vius. Pràcticament en aquest curt període de temps hem passat de pensar que les reaccions que tenen lloc a la matèria viva eren químicament distintes de les que ocorren a la matèria inanimada, a disposar d’explicacions satisfactòries i estrictament mecanicistes de molts fenòmens a nivell molecular. Sens dubte, el major èxit de l’anàlisi molecular dels éssers vius ha estat el descobriment de la base química de la informació genètica i dels mecanismes que transfereixen aquesta informació des del seu origen en els cromosomes fins les estructures i funcions de la cèl·lula, el que ha culminat en anys recents en el desxiframent del genoma de diversos organismes. El genoma és el material hereditari d'un organisme que especifica les instruccions per al seu desenvolupament i funcionament, i que són transmeses de generació en generació. Però no hem d’oblidar que són les proteïnes, que se’n deriven d’aquests genomes, les encarregades de realitzar la majoria d’aquestes funcions biològiques, cosa que ens planteja guaitar-nos a un nou horitzó, el proteoma.

IES Camp de Túria

(carrer Alcalde M. Garcia, s/n - Llíria)

Biodiversitat: conèixer per conservar

Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València

Linneé, al segle XVII, pensava que en la Terra havia unes 20.000 espècies d’animals i plantes. Un segle més tard, Darwin va multiplicar per deu aquesta xifra. Al segle XX l’estimació es va elevar fins els 2,5 milions d’espècies. Els últims càlculs sobre la biodiversitat terrestre calculen que en el planeta viuen uns 5 milions d’organismes diferents. Sembla que cada vegada hi ha més espècies, que la biodiversitat pot ser encara major. Però, paradoxalment, ens trobem davant una dramàtica certesa: cada vegada hi ha menys espècies. Som conscients de l’extinció de cents d’elles durant els darrers dos segles. Actualment desapareixen set espècies cada dia. Davant aquesta situació ens preguntem: per què desapareixen les espècies? És aquest un procés natural? Quines conseqüències té? Es pot detenir? Són útils totes les espècies? Durant segles les Ciències Naturals es van interessar per conèixer les espècies, avui es preocupen també per la seua conservació.

19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES VIU LA CIÈNCIA

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic (carrer del Quart, 80 - València

L’exploració del Sistema Solar

Jose Juan López Moreno, Institut d’Astrofísica d’Andalusia (CSIC-Granada)

Dimarts, 16 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Sant Vicent Ferrer

(Parc Salvador Castell, 16 - Algemesí)

La física nuclear, un laboratori a la Terra per entendre les estrelles.

Berta Rubio, Institut de Física Corpuscular (CSIC-UVEG)

El 99.8 % de la matèria del món en el qual vivim està concentrada en els nuclis atòmics. El ferro que ens troben en una anàlisi de sang va ser part d’una estrella fa molts anys. Fins a quin punt ho entenem? Alguns fenòmens nuclears ens són familiars, per exemple la radioactivitat. No fa olor, no es veu, no dol i no obstant això ens penetra com si fórem fulls de paper. Perquè és invisible hem trigat tant a descobrir-la. Només han passat cent anys des de les primeres evidències experimentals. Per a què la podem utilitzar avui en dia? Fins a quin punt la controlem?

SECC. IES Els Èvols

 (carrer Gran Via, 71 - Guadassuar)

 Passat, present i futur dels aliments

José Vicente Carbonell, Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (CSIC)

Es revisa l’alimentació humana des de la prehistòria fins als nostres dies, i s’extrapolen les tendències de consum per a predir el tipus d’aliments que consumirem en el futur en el nostre entorn socioeconòmic. La xerrada se centra fonamentalment en els aspectes científics i tecnològics de la gamma d’aliments, naturals o processats, que consumim, i de com s’han anat incorporant a la nostra dieta habitual, fins arribar a la gran diversitat actual: aliments convencionals, orgànics, funcionals, transgènics, empobrits o enriquits en micronutrients o macronutrients, etc. També es comenten les noves tecnologies de processament d’aliments i els aspectes històrics, actuals i futurs, de la seguretat alimentària.

IES Federica Montseny

(Av. Primer de Maig, s/n - Burjassot)

La biologia del sex-appeal.

Ester Desfilis, Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

Per què ens resulten sexy determinats trets facials o corporals? Per què els homes se senten atrets per les jovenetes i, en canvi, les dones s’interessen per homes més grans i ben situats? Recentment alguns científics s’han plantejat que per a comprendre aquests i altres aspectes del comportament humà és necessari començar per reconèixer que es tracta d’un problema de biologia evolutiva. Charles Darwin, en el seu llibre The descent of man, and selection in relation to sex, va ser el primer que tractà el tema de la bellesa humana des d’un punt de vista biològic. Basant-se en els comentaris de diversos missioners britànics, va intentar trobar patrons de bellesa comuns a tots els humans. Probablement a causa dels prejudicis i la falta d’objectivitat científica dels informadors, Darwin va concloure que no hi havia un estàndard general de bellesa: distintes cultures tenien distints patrons de bellesa. Això no obstant, alguns estudis transculturals realitzats recentment han demostrat que sí que existeixen uns patrons de bellesa universals. Persones de diferents classes socials, edats, cultures i races comparteixen un mateix sentit estètic de la bellesa humana i coincideixen a l’hora de discriminar què és atractiu i què no.

IES Blasco Ibáñez

 (Av. Antic Regne de València, 46 - València)

Química sense laboratori?

Ignacio Nebot, departament de Química Física i Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València

És possible fer química sense utilitzar tot aquest fascinant conjunt de pots, gots d’estranyes formes i alambins retorçats? Avui en dia, l’ordinador pot substituir, de vegades amb un enorme avantatge, els experiments. Així, el disseny de nous fàrmacs o de nous materials, l’enginyeria molecular, proporciona un estalvi considerable en diners i en temps. A més a més, els càlculs teòrics permeten posar de manifest la fascinant bellesa de les arquitectures moleculars, des de les més simples a les més complexes. No obstant això, allò veritablement important, més enllà del simple modelatge (per complicat que siga aquest) és la possibilitat d’interpretar els fets experimentals, d’elaborar teories químiques. La química teòrica permet establir les relacions entre l’estructura de les molècules i les seues propietats químiques, donant accés a un coneixement més detallat de la matèria en el seu vessant químic.

IES Serra d’Espadà

(carrer Pare Anselmo Coyne, 30 - Onda)

Cèl·lules mare

Jose Manuel García Verdugo, departament de Parasitologia i Biologia Cel·lular i

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

Una cèl·lula mare és una cèl·lula que posseeix la capacitat de dividir-se (autorenovació) durant un període indefinit de temps. Però, a més, en determinades condicions pot donar lloc a diferents tipus cel·lulars (diferenciació) amb formes i funcions característiques, com cèl·lules cardíaques o nervioses. Hi ha diferents tipus de cèl·lules mare en funció del seu origen i capacitat proliferativa:

-         cèl·lula totipotent: té potencial suficient per a generar totes les cèl·lules de l’organisme.

-         cèl·lula pluripotent: són aquelles cèl·lules mare amb diferenciació més restringida. Només donen lloc a determinats tipus cel·lulars.

-         cèl·lula unipotent: cèl·lules capaces de diferenciar-se en un únic llinatge cel·lular

-         cèl·lula mare embrionària: ve definida pel seu origen. Són pluripotents i tenen capacitat per autorenovar-se

-          

Els estudis amb cèl·lules mare embrionàries són molt escassos, a causa dels problemes ètics. És per això que la majoria dels estudis i assajos clínics s’han realitzats amb cèl·lules mare adultes.

12.30 h. CONFERÈNCIES. Sala d’actes de la Biblioteca del Campus de Burjassot

La història de la Il·lustració Científica

Patricia Kernan, il·lustradora científica del New York State Museum.  

Dimecres, 17 de novembre

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Orriols

(carrer Santiago Rusiñol, s/n - València)

Molècules i electrons en acció: del nanocosmos molecular a l’electònica molecular.

Eugenio Coronado, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència Molecular

Poden els materials moleculars ser una alternativa real als materials tradicionals utilitzats actualment? Podem, a partir d’aquests nous materials, obtenir dispositius molt més petits, eficients i ràpids per a escriure, emmagatzemar, processar, llegir i transferir informació de les que ofereix la microtecnologia actual? És possible dissenyar dispositius intel·ligents de grandària nanomètrica que siguen capaços de detectar cèl·lules malaltes i de guarir-les? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals tracta de respondre l’electrònica molecular. Quan l’electrònica tradicional basada en el silici està arribant als seus límits, sorgeix l’electrònica molecular com alternativa per arribar a l’escala nanomètrica. Estem davant una revolució científica i tecnològica basada en la capacitat, recentment desenvolupada, de manipular i organitzar la matèria a l’escala del nanòmetre. En aquesta nanoescala, la física, la química, la biologia, la ciència de materials i l’enginyeria convergeixen cap als mateixos principis teòrics i tècniques experimentals. En aquesta xerrada presentarem alguns dels avanços recents més significatius obtinguts amb els sistemes moleculars.

IES El Clot

(carrer Economista Gay, 34 - València)

Biologia de l’alcohol i del seu consum durant l’adolescència

Consuelo Guerri, Fundació Valenciana d’Investigacions Biomèdiques de València

Coneixem les begudes alcohòliques des d’antuvi. Quan parlem d’alcohol ens referim a l’alcohol etílic o etanol, que s’obté per fermentació d’hidrats de carboni, com el midó o la glucosa que es troben a les fruites. Els efectes embriagants de begudes alcohòliques naturals com el vi i la cervesa van ser utilitzats com vincle litúrgic per egipcis, grecs, romans i hebreus. Quan prenguem una beguda alcohòlica, l’alcohol s’absorbeix i passa al torrent circulatori distribuint-se per tot l’organisme, inclòs el cervell. El 90% és metabolitzat en el fetge i aproximadament un 10% és excretat per l’orina i la suor. Els nivells d’alcohol en sang o alcoholèmia determinen l’efecte que produeix. Baixos nivells, causen relaxació i eufòria, mentre que alts nivells produeixen somnolència i poden donar lloc al coma o la mort. De fet, l’alcohol no és un estimulant, com de vegades es creu, és un depressor del sistema nerviós central que adorm progressivament el funcionament dels centres cerebrals superiors, produint desinhibició. L’eufòria inicial que provoca es deu al fet que la seua primera acció inhibidora es produeix sobre els centres cerebrals de l’autocontrol. El metabolisme de l’alcohol produeix 7 kcal/g, encara que es consideren “calories buides” ja que la majoria de les begudes alcohòliques no aporten elements nutritius essencials, com proteïnes i vitamines. El consum moderat d’alcohol pot prevenir malalties cardiovasculars, però el consum excessiu i continuat produeix trastorns gastrointestinals i danya el fetge i el cervell, associant-se a nombroses patologies incloent càncer d’esòfag, estómac, mama, etc. L’alcohol és a més una droga, amb acció de reforç del seu propi consum i amb capacitat de crear, igual que altres drogues, tolerància i dependència. Estudis recents indiquen que l’abús d’alcohol en l’adolescència de forma crònica i intermitent (caps de setmana), pot produir canvis en algunes funcions biològiques, com afectar al creixement, generant un augment de pes i alterar el funcionament normal del fetge. Igualment, s’ha demostrat que el consum d’alcohol durant aquest període pot alterar la funció cerebral i tenir conseqüències i efectes negatius a llarg termini, com augmentar el risc de patir problemes d’alcoholisme i addicció a aquesta i altres drogues.

IES Ballesteros Viana

(Av. Venta del Moro, 1 - Utiel)

El documental televisiu i la divulgació de la ciència

Miquel Francés, professor de comunicació audiovisual i Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València

L’objectiu d’aquesta xerrada és la de presentar un panorama de la divulgació científica a través del documental televisiu; un dels gèneres més fecunds en aquest àmbit. Ens detindrem en l’estudi del procés de producció de documentals sobre ciència, des de la idea inicial fins el muntatge final del programa

IES Serra Mariola

(carretera de Cela, s/n - Muro d’Alcoi)

De la seqüència a la conseqüència.

Ismael Mingarro, departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València

El segle XX ha resultat apassionant pel que fa a l’estudi del éssers vius. Pràcticament en aquest curt període de temps hem passat de pensar que les reaccions que tenen lloc a la matèria viva eren químicament distintes de les que ocorren a la matèria inanimada, a disposar d’explicacions satisfactòries i estrictament mecanicistes de molts fenòmens a nivell molecular. Sens dubte, el major èxit de l’anàlisi molecular dels éssers vius ha estat el descobriment de la base química de la informació genètica i dels mecanismes que transfereixen aquesta informació des del seu origen en els cromosomes fins les estructures i funcions de la cèl·lula, el que ha culminat en anys recents en el desxiframent del genoma de diversos organismes. El genoma és el material hereditari d'un organisme que especifica les instruccions per al seu desenvolupament i funcionament, i que són transmeses de generació en generació. Però no hem d’oblidar que són les proteïnes, que se’n deriven d’aquests genomes, les encarregades de realitzar la majoria d’aquestes funcions biològiques, cosa que ens planteja guaitar-nos a un nou horitzó, el proteoma.

19.30 h. PRESENTACIÓ DE REVISTES

Llibreria de la Universitat de València

(carrer Arts Gràfiques, 13 – València)

Mètode pas a pas

Martí Domínguez, professor de periodisme i director de la Revista Mètode de la Universitat de València

Antoni Furió, Director del Servei de Publicacions de la Universitat de València i President de l’Associació d’Editorials Universitàries Espanyoles (AEUE),

Josep Vicent Boira, professor del departament de Geografia de la Universitat de València, col·laborador i coordinador de monogràfics de Mètode

Jesús Navarro, Institut de Física Corpuscular (UVEG-CSIC), col·laborador i coordinador de monogràfics de Mètode.

Des del principi dels temps, els humans hem cercat l’elixir de l’eterna joventut. Ser jove o semblar-ho ha estat un valor al llarg de la història de la humanitat. Encara avui, i a pesar del desenvolupament de la ciència, la recerca continua i els resultats són infructuosos. Acceptar que l’elixir no existeix és més difícil per a unes cultures que per a altres, i en les societats occidentals, en què envellir sol ser causa de marginació, es manté vigent l’opinió de Quevedo: «Tots desitgem arribar a vells però ningú reconeix que hi ha arribat». L’envelliment és un procés natural i progressiu que afecta de manera desigual les distintes espècies animals i que s’inicia quan acaba el procés del desenvolupament i s’arriba a la maduresa. No s’ha de confondre envelliment amb vellesa, el primer és un procés que comença relativament prompte; la vellesa, una etapa de la vida a què alguns arriben. Des del punt de vista biològic cada vegada coneixem millor els mecanismes implicats en l’envelliment i s’apunten procediments per a retardar-lo relacionats més amb els hàbits de vida que amb l’existència de pocions màgiques. Però des d’una perspectiva poblacional, l’envelliment d’un sector cada vegada més ampli de la població està donant lloc a situacions que ens resulten desconegudes i per a les quals la societat no està preparada. L’envelliment com a procés ens afecta o ens afectarà a tots i des del punt de vista de la ciència són moltes les disciplines implicades en el seu estudi i en la recerca de solucions als nous reptes que sorgeixen. Aquest monogràfic pretén donar una visió, necessàriament parcial, de l’amplitud i complexitat del tema.

Amb aquesta presentació Francisco Morales i Ester Desfilis ens introdueixen en el monogràfic de tardor de la revista Mètode de la Universitat de València. Creada per a la difusió de la investigació i amb l’edició de valuosos monogràfics dedicats a temes d’actualitat, ha anat fent-se un espai en el difícil mercat editorial al llarg d’aquests anys. Amb motiu de la publicació d’aquest nou número coincidint amb la celebració de la Setmana de la Ciència i de la Tecnologia, es presenta una taula rodona on el director de la revista, el director del Servei de Publicacions i dos dels col·laboradors i coordinadors habituals d’aquesta, ens faran un repàs de la trajectòria d’aquesta revista.

Dijous, 18 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Ferrer i Guardia

(carrer Emili Panach i Ramos Milo, s/n - València)

Mesurant l’Univers: les escales còsmiques.

Vicent Martínez, departament d’Astronomia i Observatori Astronòmic de la Universitat de València

Quan observem el cel nocturn i els astres que poblen l’esfera celeste, ens preguntem sovint per la distància a la que es troben. Si reflexionem un poc sobre aquesta qüestió, ens adonem de les dificultats de trobar resposta a una pregunta tan suggeridora. Mesurar les distàncies que ens separen dels estels i dels altres astres és una de les tasques més complicades de l’astronomia. En aquesta conferència expliquem els procediments emprats per la humanitat per endinsar-se en les profunditats còsmiques. Com si disposarem d’una sonda que ens informés de les escales de distància assolides, proposem fer un viatge sense retorn als confins de l’Univers. Començant per les enginyoses tècniques proposades per Aristarc de Samos l’any 250 a.C. per mesurar la distància a la Lluna i al Sol i acabant amb la Llei de Hubble (1929) que ens informa de la distància a la que es troben les galàxies més remotes, veurem com els astrònoms han anat esbrinant, al llarg de la història, la immensitat de l’Univers per tal d’establir una singular cartografia còsmica.

IES Ballester Gozalvo

(carrer Pintor Alemany, s/n – València)

Neandertals i cromanyons: els primers pobladors de les terres valencianes

Valentín Villaverde, departament de  Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València

A partir de la informació obtinguda a l’excavació de distints jaciments arqueològics (Cova Negra, Cova dels Cendres, etc.) es traçarà un panorama de la seqüència regional i dels mètodes d’investigació amb els quals treballa l’arqueologia prehistòrica. Els temes centrals de l’exposició seran la valoració del registre fòssil en el marc del procés evolutiu humà; l’establiment de les diferències en el sistema d’ocupació del territori i el tipus de mobilitat entre les poblacions de neandertals (Paleolític Mitjà) i de cromanyons (Paleolític Superior); la valoració dels canvis en els sistemes d’aprofitament dels recursos i la tecnologia; i l’aparició de les primeres manifestacions artístiques i simbòliques. Finalment es tractarà de l’extinció dels neandertals i de la seua contribució a la humanitat moderna. Tot això emmarcat en l’àmbit regional i europeu i a la llum de les aportacions de la biologia molecular, la paleontologia humana i l’arqueologia prehistòrica.

12.30 h. CONFERÈNCIES.

Sala d’actes de la Biblioteca del Campus de Burjassot

L’espai: l’objectiu, eina i solució.

Alberto Tobías, Agència Espacial Europea.

L’estudi de l’espai i la seua utilització han progressat enormement en menys de cinquanta anys. Ningú hagués sospitat quan l’Sputnik-1 orbitava la Terra que en menys de cinc dècades després naus terrestres estiguessin abandonant el sistema solar, que les missions espacials ens permetrien apropar-nos a l’origen i final de l’Univers, i a entendre el nostre planeta. Tampoc ningú podia predir llavors que unes dècades més tard la nostra vida dependria tant dels sistemes espacials, quan fem servir una targeta en un caixer o en una gasolinera, al conduir un cotxe, al veure la televisió, consultar la televisió, consultar la predicció meteorològica, vigilar els incendis forestals, i tantes coses trivials de la vida diària que ja ni associem als satèl·lits. I hem de seguir progressant. La teledetecció espacial ens continuarà ajudant a entendre el Sistema Terra per a tenir cura del planeta i predir la seua evolució. Cinc missions de l’Agència Espacial Europea seran llançades en els pròxims cinc anys en el marc del programa ESA i noves idees són contínuament analitzades per al seu possible desenvolupament. Els sistemes espacials de teledetecció juguen un paper cada dia més important. Ja ha començat la definició de les noves generacions de components geoestacionari i polar d’EUMETSAT i del component espacial de la iniciativa GMES. Tots contribuiran a millorar la nostra capacitat per a tenir cura el planeta i preveure la seua evolució, prevenir les catàstrofes i alleujar les seues conseqüències, gestionar el medi ambient i els recursos.

 19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES VIU LA CIÈNCIA

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic (carrer de Quart, 80 - València)

Com combatre les malalties cardiovasculars

Vicente Andrés García, Institut de Biomedicina (CSIC-València)

Divendres, 19 de novembre

10.00 h. TALLER D’ASTRONOMIA

Aula d’Astronomia

Facultat de Matemàtiques (Campus de Burjassot)

Aquesta activitat s’inicia amb una petita xerrada introductòria d’uns vint minuts de durada per tal de detallar les activitats que realitzen els astrònoms i explicar breument els principals objectes celestes. Després, amb el telescopi, es procedirà a l’observació del Sol. S’explicaran les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. En cas de que les condicions atmosfèriques siguen adverses per a l’observació, aquesta part es substituirà per altra activitat de l’Aula d’Astronomia.

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES La Marxadella

 (carrer Padre Mendez, 151 - Torrent)

Passat, present i futur dels aliments

José Vicente Carbonell, Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (CSIC)

Es revisa l’alimentació humana des de la prehistòria fins als nostres dies, i s’extrapolen les tendències de consum per a predir el tipus d’aliments que consumirem en el futur en el nostre entorn socioeconòmic. La xerrada se centra fonamentalment en els aspectes científics i tecnològics de la gamma d’aliments, naturals o processats, que consumim, i de com s’han anat incorporant a la nostra dieta habitual, fins arribar a la gran diversitat actual: aliments convencionals, orgànics, funcionals, transgènics, empobrits o enriquits en micronutrients o macronutrients, etc. També es comenten les noves tecnologies de processament d’aliments i els aspectes històrics, actuals i futurs, de la seguretat alimentària.

IES Núm. 2

(carretera de Madrid, s/n - Xest)

Per què ens fem vells? Algunes preguntes de l’evolució.

Fernando Gonzalez, departament de Genètica i Institut Cavanilles de Biodiversitat i

Biologia Evolutiva de la Universitat de València

Des de la proposta de Charles Darwin a mitjan segle XIX, la teoria de l’evolució ha passat a ocupar un lloc central no només en la biologia sinó en àmbits més amplis com la sociologia o la filosofia, i ha estat motiu de nombroses polèmiques. Moltes d’aquestes deriven d’interpretacions errònies o de la seua aplicació en àmbits que li són aliens. Malgrat això, la teoria evolutiva és una eina fecunda per ajudar-nos a entendre el món i els éssers vius que l’habitem i són nombroses les qüestions a què pot aplicar-se. En aquesta conferència farem un petit repàs a què diu i què no diu la teoria de l’evolució i com podem, amb la seua aplicació, entendre algunes de les qüestions que han preocupat a la humanitat des de fa segles, com ara per què hem d’envellir o per a què serveix el sexe.

IES Gregori Maians

(carrer Gabriel Miro, 16 - Oliva)

La vida a trenc d’alba: una excursió als remotíssims orígens de la vida terrestre

Juli Peretó, departament de Bioquímica i Biologia Molecular i Institut Cavanilles de Biodiversitat

 i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

La vida és una conseqüència de l’evolució còsmica, un fenomen d’estels de segona generació, present en un planeta rocós amb aigua líquida. Considerada de forma individual la vida és autopoètica, cel·lular i replicativa. Col·lectivament, la vida és evolutiva, diversa i extensa. La biosfera ocupa una capa d’uns 20 km, des de les fondàries marines i l’interior rocós de l’escorça fins els més diversos racons de la superfície. La vida s’ha adaptat a condicions ambientals molt diferents. Però aquesta fabulosa biodiversitat cap dins d’un esquema filogenètic senzill. Sota la mirada bioquímica tota la vida és una i l’explicació més simple és que hi hagué un ancestre comú universal. Quins serien els processos que portarien d’una Terra inhòspita i deshabitada a la proliferació de les primeres poblacions microbianes? Hi ha altres llocs de l’Univers on ha pogut originar-se la vida? Estem en condicions de simular en el laboratori un fenomen tan extraordinari com la transició de la química a la biologia?

IES Clara Campoamor

(carrer González Huguet, s/n - Alaquàs)

Evolució del cervell emocional: els orígens de la por i el plaer

 Enrique Lanuza, departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de València.

La base biològica de les emocions s’ha considerat, durant bona part del segle XX, una qüestió inabordable experimentalment. No obstant això, a partir de la dècada dels 1980, diferents models de comportament animal basats en l’aprenentatge Pavloviano han demostrat ser molt útils per a caracteritzar els circuits neurals responsables que experimenten por o plaer. Els resultats d’experiments en animals han mostrat que una estructura cerebral, denominada amígdala, és una estructura crítica en l’expressió de les respostes fisiològiques associades a les emocions i també en l’aprenentatge relacionat amb situacions emocionals. L’estudi d’alguns pacients amb lesions cerebrals que afecten selectivament a l’amígdala han mostrat que els experiments amb animals són, en bona mesura, extrapolables  a les persones. El coneixement d’aquests circuits neurals, està permetent descobrir com funcionen drogues que afecten a l’estat emocional de les persones, com els ansiolítics.

Diumenge, 21 de novembre

10.00 h. FESTA DE LA CIÈNCIA

Jardí Botànic (carrer de Quart, 80 - València)

 Festa de la ciència al Jardí Botànic

En aquests dies dedicats a difondre la ciència, la Festa de la Ciència del Jardí Botànic de la Universitat de València és una de les activitats més esperades pel públic, en la què, any rerer any, s'incrementa la participació ciutadana. Enguany, amb el fil conductor de les plantes medicinals, es realitzaran activitats dirigides a tot tipus de públic però, en especial, als més menuts. El Jardí Botànic ofereix tot un ventall de formes, colors i olors que el públic més petit descobreix mitjançant un programa d'activitats lúdiques. És ja tradicional comptar amb la presència del contacontes Llorenç Giménez, que en diferents racons del Jardí ens narrarà increïbles històries. En aquesta edició incidirem en els jocs de la ciència i per fer-ho s'han previst els següents tallers a l'Auditori Joan Plaça:

11.00 h. Física recreativa.

Rafael García-Molina, professor del departament de Física de la Universitat de Múrcia.

 

La física és una matèria que no gaudeix de molt atractiu entre el públic (excepte quan ja n’hi ha una predisposició favorable); de fet, molta gent ni tan sols vol sentir-ne parlar. I el cas és que si se’ls presenta convenientment alguns continguts de la física es pot aconseguir que moltes persones li presten atenció, senzillament perquè els resulta interessant. En aquesta conferència mostraré diverses experiències que es poden emprar per a captar l'atenció per la física, així com per a passar una estona agradable amb amics i familiars realitzant activitats l'efecte (aparentment sorprenent) de les quals està basat en les lleis de la física. Les experiències són senzilles, assequibles, suggerents i també divertides; utilitzaré preferentment materials d'us quotidià (també joguets), que es troba a l'abast de tot el món, perquè així puguen reproduir-les a les seues cases. L’ús d’aquests recursos didàctics (convenientment dosificat, adaptat al corresponent nivell educatiu i als objectius plantejats pels professors) pot user-se per a captar l’atenció dels estudiants, al mateix temps que estimular la seua curiositat per entendre els principis elementals d’allò que ens envolta amb l’aplicació de lleis i raonaments físics.

12.30 h. Física mestre!

Chantal Ferrer i Ana Cros, professores del departament de Física Aplicada de la Universitat de València.

 

Si hi ha una experiència constantment present en les nostres vides és la relacionada amb la percepció del sons, en especial dels sons musicals. Física, mestre! és un recorregut experimental per la física de la música en el què les distintes demostracions que es realitzen amb l'ajuda del públic, senzilles i accessible, formaran un fil conductor que permet comprendre els fenòmens físics bàsics implicats en la generació, amplificació, transmissió i percepció dels sons.

 

Enguany, a més a més, es podrà gaudir de dues exposicions. A l’estufa freda una exposició de fotografia de geologia, Un viatge per la terra i els seus originals i encisadors paisatges, i a la Sala d’Exposicions trobarem Els últims oms ibèrics. Una porta a l’esperança.

-      

Dilluns, 22 de novembre

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Joan Fuster

(camí dels dos pontets, s/n - Sueca)

L’àlgebra, l’Islam medieval, Al-khwârizmî i nosaltres.

Luis Puig, departament de Didàctica de la Matemàtica

Les matemàtiques s’han presentat sovint com el prototip de la ciència occidental. No obstant això, fins i tot en el nom d’una de les seues parts, Àlgebra, o en un terme com “algorisme” està present la petjada de la llengua àrab. Muhammad ibn Musa al-Khwârizmî, matemàtic nascut al segle IX en la regió de Khwârizm, prop del llac Aral, el que avui és Uzbekistan, va emigrar a Bagdad a treballar en la Casa de la Saviesa, i allà, per encàrrec del califa al-Mamun, va escriure un llibre conegut com El llibre concís del càlcul d’al-jabr i al-muqâbala. D’aquest llibre i del seu nom provenen precisament les paraules àlgebra i algorisme. En aquesta xerrada esbossarem la història de l’expansió de l’Islam de la península aràbiga fins l’Índia en Orient i Espanya a Occident, i examinarem les idees algebraiques que es desenvoluparen en aquest context històric i cultural, especialment les que estan presents al llibre de al-Kwârizmî.

16.00 h. INAUGURACIÓ DE CURS

Col·legi Major Lluís Vives  (Av. Blasco Ibañez, 19)

Som el que mengem. Una aproximació científica a la gastronomia.

19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES VIU LA CIÈNCIA

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic (carrer de Quart, 80 - València)

Es poden reparar les lesions del sistema nerviós?

Almudena Ramon Cueto, Institut de Biomedicina (CSIC-València)

Dimarts, 23 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Mercat de Colom

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES La Serrania

(camí de Raimundo s/n, Villar del Arzobispo)

La biologia del sex-appeal

Ester Desfilis, Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

Per què ens resulten sexy determinats trets facials o corporals? Per què els homes se senten atrets per les jovenetes i, en canvi, les dones s’interessen per homes més grans i ben situats? Recentment alguns científics s’han plantejat que per a comprendre aquests i altres aspectes del comportament humà és necessari començar per reconèixer que es tracta d’un problema de biologia evolutiva. Charles Darwin, en el seu llibre The descent of man, and selection in relation to sex, va ser el primer que tractà el tema de la bellesa humana des d’un punt de vista biològic. Basant-se en els comentaris de diversos missioners britànics, va intentar trobar patrons de bellesa comuns a tots els humans. Probablement a causa dels prejudicis i la falta d’objectivitat científica dels informadors, Darwin va concloure que no hi havia un estàndard general de bellesa: distintes cultures tenien distints patrons de bellesa. Això no obstant, alguns estudis transculturals realitzats recentment han demostrat que sí que existeixen uns patrons de bellesa universals. Persones de diferents classes socials, edats, cultures i races comparteixen un mateix sentit estètic de la bellesa humana i coincideixen a l’hora de discriminar què és atractiu i què no.

IES L’Eliana

(Av. del polisportiu municipal, 14 - L’Eliana)

Mesurant l’Univers: les escales còsmiques.

Vicent Martínez, departament d’Astronomia i Observatori Astronòmic de la Universitat de València

Quan observem el cel nocturn i els astres que poblen l’esfera celeste, ens preguntem sovint per la distància a la que es troben. Si reflexionem un poc sobre aquesta qüestió, ens adonem de les dificultats de trobar resposta a una pregunta tan suggeridora. Mesurar les distàncies que ens separen dels estels i dels altres astres és una de les tasques més complicades de l’astronomia. En aquesta conferència expliquem els procediments emprats per la humanitat per endinsar-se en les profunditats còsmiques. Com si disposarem d’una sonda que ens informés de les escales de distància assolides, proposem fer un viatge sense retorn als confins de l’Univers. Començant per les enginyoses tècniques proposades per Aristarc de Samos l’any 250 a.C. per mesurar la distància a la Lluna i al Sol i acabant amb la Llei de Hubble (1929) que ens informa de la distància a la que es troben les galàxies més remotes, veurem com els astrònoms han anat esbrinant, al llarg de la història, la immensitat de l’Univers per tal d’establir una singular cartografia còsmica.

Dimecres, 24 de novembre

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Núm. 1

(carretera de Madrid, s/n - Xest)

De la seqüència a la conseqüència.

Ismael Mingarro, departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València

El segle XX ha resultat apassionant pel que fa a l’estudi del éssers vius. Pràcticament en aquest curt període de temps hem passat de pensar que les reaccions que tenen lloc a la matèria viva eren químicament distintes de les que ocorren a la matèria inanimada, a disposar d’explicacions satisfactòries i estrictament mecanicistes de molts fenòmens a nivell molecular. Sens dubte, el major èxit de l’anàlisi molecular dels éssers vius ha estat el descobriment de la base química de la informació genètica i dels mecanismes que transfereixen aquesta informació des del seu origen en els cromosomes fins les estructures i funcions de la cèl·lula, el que ha culminat en anys recents en el desxiframent del genoma de diversos organismes. El genoma és el material hereditari d'un organisme que especifica les instruccions per al seu desenvolupament i funcionament, i que són transmeses de generació en generació. Però no hem d’oblidar que són les proteïnes, que se’n deriven d’aquests genomes, les encarregades de realitzar la majoria d’aquestes funcions biològiques, cosa que ens planteja guaitar-nos a un nou horitzó, el proteoma.

IES Joan Fuster

 (carrer Enric Soler i Goder, s/n - Bellreguard)

La vida a trenc d’alba: una excursió als remotíssims orígens de la vida terrestre

Juli Peretó, departament de Bioquímica i Biologia Molecular

 i Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Univesitat de València

La vida és una conseqüència de l’evolució còsmica, un fenomen d’estels de segona generació, present en un planeta rocós amb aigua líquida. Considerada de forma individual la vida és autopoètica, cel·lular i replicativa. Col·lectivament, la vida és evolutiva, diversa i extensa. La biosfera ocupa una capa d’uns 20 km, des de les fondàries marines i l’interior rocós de l’escorça fins els més diversos racons de la superfície. La vida s’ha adaptat a condicions ambientals molt diferents. Però aquesta fabulosa biodiversitat cap dins d’un esquema filogenètic senzill. Sota la mirada bioquímica tota la vida és una i l’explicació més simple és que hi hagué un ancestre comú universal. Quins serien els processos que portarien d’una Terra inhòspita i deshabitada a la proliferació de les primeres poblacions microbianes? Hi ha altres llocs de l’Univers on ha pogut originar-se la vida? Estem en condicions de simular en el laboratori un fenomen tan extraordinari com la transició de la química a la biologia?

IES Joan Llopis Marí

(Partida Seniades, s/n - Cullera)

Hi ha balenes al Mediterrani?

Juan Antonio Raga, professor del departament de Zoologia

 i Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

No només podem afirmar que hi ha balenes al Mediterrani, sinó que podem dir que el mar de Tethis, precursor del Mare Nostrum, va donar recer als antecessors de les balenes actuals i dels cetacis, en general. Aquest viatge evolutiu que va començar fa 55 milions d’anys, i en el qual un grup de mamífers terrestres, a través de notables canvis morfològics i fisiològics es va adaptar a viure al mitjà aquàtic, ha donat lloc a que en el nostre Mediterrani trobem avui una varietat important d’espècies de cetacis. Així, distintes poblacions de balenes, catxalots, dofins, etc.,  s’alimenten, es desplacen i es reprodueixen en les seues aigües. Però aquesta fauna marina, com bona part de la biodiversitat, està des de fa pocs anys seriosament amenaçada per activitats humanes, que cal conèixer i regular mitjançant acords i normes nacionals i internacionals, per a permetre un desenvolupament sostenible de les poblacions humanes compatible amb la conservació del medi ambient.

IES J. Rodrigo Botet

(carrer Sants Justs i Pastor, 70 - Manises)       

Cèl·lules mare

Jose Manuel García Verdugo, departament de Parasitologia i Biologia Cel·lular 

i Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

Una cèl·lula mare és una cèl·lula que posseeix la capacitat de dividir-se (autorenovació) durant un període indefinit de temps. Però, a més, en determinades condicions pot donar lloc a diferents tipus cel·lulars (diferenciació) amb formes i funcions característiques, com cèl·lules cardíaques o nervioses. Hi ha diferents tipus de cèl·lules mare en funció del seu origen i capacitat proliferativa:

-         cèl·lula totipotent: té potencial suficient per a generar totes les cèl·lules de l’organisme.

-         cèl·lula pluripotent: són aquelles cèl·lules mare amb diferenciació més restringida. Només donen lloc a determinats tipus cel·lulars.

-         cèl·lula unipotent: cèl·lules capaces de diferenciar-se en un únic llinatge cel·lular

-         cèl·lula mare embrionària: ve definida pel seu origen. Són pluripotents i tenen capacitat per autorenovar-se

-          

Els estudis amb cèl·lules mare embrionàries són molt escassos, a causa dels problemes ètics. És per això que la majoria dels estudis i assajos clínics s’han realitzats amb cèl·lules mare adultes.

IES Ademús

(Av. València, 17 – Ademús)

Biodiversitat: conèixer per conservar.

Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València

Linneé, al segle XVII, pensava que en la Terra havia unes 20.000 espècies d’animals i plantes. Un segle més tard, Darwin va multiplicar per deu aquesta xifra. Al segle XX l’estimació es va elevar fins els 2,5 milions d’espècies. Els últims càlculs sobre la biodiversitat terrestre calculen que en el planeta viuen uns 5 milions d’organismes diferents. Sembla que cada vegada hi ha més espècies, que la biodiversitat pot ser encara major. Però, paradoxalment, ens trobem davant una dramàtica certesa: cada vegada hi ha menys espècies. Som conscients de l’extinció de cents d’elles durant els darrers dos segles. Actualment desapareixen set espècies cada dia. Davant aquesta situació ens preguntem: per què desapareixen les espècies? És aquest un procés natural? Quines conseqüències té? Es pot detenir? Són útils totes les espècies? Durant segles les Ciències Naturals es van interessar per conèixer les espècies, avui es preocupen també per la seua conservació.

19.30 h. BAR DE LES CIÈNCIES.

La Linterna Jazz Café

(carrer La Linterna, 11 – València)

La paella transgènica

Dijous, 23 de novembre

0.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Mercat de Colom

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES La Sénia

(carrer Escultor Jose Capuz, s/n - Paiporta)

El CERN, una forma d’intuir el Big-Bang.

Joan Fuster, Institut de Física Corpuscular (CSIC-UVEG)

El CERN, fundat al 1954, és el laboratori europeu per a la investigació fonamental en física de partícules, en el que participen 24 estats. La seua recerca es basa en la utilització de grans acceleradors com microscopis molt potents que permeten estudiar l’estructura de la matèria. Les altes energies arribades en aquests acceleradors recreen condicions que només van existir en els moments inicials de l’Univers actual, pròxims al Bing-Bang. L’origen de la massa de les partícules, la identificació de la matèria fosca, l’asimetria matèria-antimatèria són qüestions fonamentals que, entre altres, s’abordaran en els futurs experiments en l’accelerador LHC del 2007. El desenvolupament de tècniques de detecció i eines de computació adequades a les condicions d’experimentació ha donat lloc a aplicacions amb gran impacte social tant en el camp de la física mèdica com en la informàtica, amb la invenció del web.

IES La Pobla Vallbona

 (Vereda Mas de Tous, 3 - La Pobla de Vallbona)

La investigació a l’Antàrtida: ciència i convivència

Antonio Camacho, departament de Microbiologia i Ecologia

i Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

L’Antàrtida és un continent consagrat a la ciència i a la natura. En aquesta xerrada tracta de donar una visió sobre el que fem els científics a l’Antàrtida, tant des del punt de vista dels tipus d’investigacions que s’estan fent i els seus objectius, com ara des de la moltes vegades oblidada visió humana del treball, la convivència en unes condicions en molts casos poc confortables i la barreja entre ciència i aventura que tenen moltes de les investigacions que es plantegen. A l’Antàrtida, l’exploració dels secrets de la natura es acompanyada per l’esperit dels exploradors dels segles passats, potser un dels pocs tipus de treball on això encara es pot assaborir hui en dia, on explorar, conèixer, saber, és encara pur plaer.

IES Pare Arqués

(Av. del ferrocarril, s/n - Concentaina)

La vida a trenc d’alba: una excursió als remotíssims orígens de la vida terrestre

Juli Peretó, departament de Bioquímica i Biologia Molecular i Institut Cavanilles de Biodiversitat

i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

La vida és una conseqüència de l’evolució còsmica, un fenomen d’estels de segona generació, present en un planeta rocós amb aigua líquida. Considerada de forma individual la vida és autopoètica, cel·lular i replicativa. Col·lectivament, la vida és evolutiva, diversa i extensa. La biosfera ocupa una capa d’uns 20 km, des de les fondàries marines i l’interior rocós de l’escorça fins els més diversos racons de la superfície. La vida s’ha adaptat a condicions ambientals molt diferents. Però aquesta fabulosa biodiversitat cap dins d’un esquema filogenètic senzill. Sota la mirada bioquímica tota la vida és una i l’explicació més simple és que hi hagué un ancestre comú universal. Quins serien els processos que portarien d’una Terra inhòspita i deshabitada a la proliferació de les primeres poblacions microbianes? Hi ha altres llocs de l’Univers on ha pogut originar-se la vida? Estem en condicions de simular en el laboratori un fenomen tan extraordinari com la transició de la química a la biologia?

12.30 h. CONFERÈNCIES. Sala d’actes de Facultat de Matemàtiques

Divulgamat. Centre virtual de divulgació de les matemàtiques

Raúl Ibáñez, President de la Comissió de divulgació de la Real Sociedad Matemàtica Española

La Real Sociedad Matemática Española ha creat recentment una Comissió de divulgació amb la finalitat d’incrementar la cultura matemàtica espanyola i fomentar les vocacions matemàtiques. Es pretén augmentar la presència de les matemàtiques en la societat i de millorar l’actitud, percepció i valoració que aquesta te de les matemàtiques, i donar a conèixer al conjunt de la societat la investigació matemàtica que es desenvolupa al nostre país, ensenyar a veure les matemàtiques que existeixen en el nostre entorn. En aquesta conferència es presentarà un dels treballs realitzats per aquesta comissió, el centre virtual de divulgació de les matemàtiques DIVULGAMAT (www.divulgamat.net)

19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES VIU LA CIÈNCIA

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic (carrer de Quart, 80 - València)

La pesta en el Renaixement

 Alfredo Alvar, Institut d’Història (CSIC-Madrid)

Divendres, 26 de novembre

10.00 h. TALLER D’ASTRONOMIA

Aula d’Astronomia

Facultat de Matemàtiques (Campus de Burjassot)

Aquesta activitat s’inicia amb una petita xerrada introductòria d’uns vint minuts de durada per tal de detallar les activitats que realitzen els astrònoms i explicar breument els principals objectes celestes. Després, amb el telescopi, es procedirà a l’observació del Sol. S’explicaran les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. En cas de que les condicions atmosfèriques siguen adverses per a l’observació, aquesta part es substituirà per altra activitat de l’Aula d’Astronomia.

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Jaume I

(plaça Sanchis Guarner, s/n - Borriana)

De la seqüència a la conseqüència

Ismael Mingarro, departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València

El segle XX ha resultat apassionant pel que fa a l’estudi del éssers vius. Pràcticament en aquest curt període de temps hem passat de pensar que les reaccions que tenen lloc a la matèria viva eren químicament distintes de les que ocorren a la matèria inanimada, a disposar d’explicacions satisfactòries i estrictament mecanicistes de molts fenòmens a nivell molecular. Sens dubte, el major èxit de l’anàlisi molecular dels éssers vius ha estat el descobriment de la base química de la informació genètica i dels mecanismes que transfereixen aquesta informació des del seu origen en els cromosomes fins les estructures i funcions de la cèl·lula, el que ha culminat en anys recents en el desxiframent del genoma de diversos organismes. El genoma és el material hereditari d'un organisme que especifica les instruccions per al seu desenvolupament i funcionament, i que són transmeses de generació en generació. Però no hem d’oblidar que són les proteïnes, que se’n deriven d’aquests genomes, les encarregades de realitzar la majoria d’aquestes funcions biològiques, cosa que ens planteja assomar-nos a un nou horitzó, el proteoma.

IES Cueva Santa

(Av. Fray Luís Amigó, s/n - Sogorb)

Canvi global: la nostra empremta sobre la Terra

Fernando Sapiña, departament de Química Inorgànica 

i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

Les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. Aquest estudi ha mostrat, sens dubte, que van produint-se canvis al medi ambient i que l’origen d’aquestes alteracions inusuals es troba en l’activitat del éssers humans. Fenòmens com ara la pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d’ozó o el canvi climàtic són símptomes d’una malaltia, són la conseqüència de l’apropiació de la biosfera per la nostra espècie.

Dilluns, 29 de novembre

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES Ribaroja

(Av. Del polisportiu, s/n - Ribaroja)

Biodiversitat: conèixer per conservar

Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València

Linneé, al segle XVII, pensava que en la Terra havia unes 20.000 espècies d’animals i plantes. Un segle més tard, Darwin va multiplicar per deu aquesta xifra. Al segle XX l’estimació es va elevar fins els 2,5 milions d’espècies. Els últims càlculs sobre la biodiversitat terrestre calculen que en el planeta viuen uns 5 milions d’organismes diferents. Sembla que cada vegada hi ha més espècies, que la biodiversitat pot ser encara major. Però, paradoxalment, ens trobem davant una dramàtica certesa: cada vegada hi ha menys espècies. Som conscients de l’extinció de cents d’elles durant els darrers dos segles. Actualment desapareixen set espècies cada dia. Davant aquesta situació ens preguntem: per què desapareixen les espècies? És aquest un procés natural? Quines conseqüències té? Es pot detenir? Són útils totes les espècies? Durant segles les Ciències Naturals es van interessar per conèixer les espècies, avui es preocupen també per la seua conservació.

19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES VIU LA CIÈNCIA.

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic (carrer de Quart, 80 - València)

L’iode i les hormones tiroÏdees  en el desenvolupament i funció  del cervell

Juan Bernal Carrasco, Institut d’Investigacions Biomèdiques (CSIC-UAM)

Dimarts, 30 de novembre

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES La Vall de Segó

(carretera de Quartell, s/n - Benifairó de les Valls)

La moderna microscòpia òptica digital

José Pertusa, departament de Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València

Anys d’innovacions tècniques han reduït el món microscòpic a una secció plana en la que es fa menyspreable la tercera dimensió; les modernes incorporacions instrumentals han retornat la tercera dimensió al món cel·lular. Gràcies a la tecnologia digital i a les noves fonts d’il·luminació s’ha incorporat la quarta dimensió, el temps, que es trobava limitada per la supervivència cel·lular deguda a la fototoxicitat. L’element essencial, invariant, segueix sent l’estructura del microscopi i la qualitat dels objectius, que es segueixen construint segons els mateixos principis proposats per Abbé al segle XIX. Les noves perspectives de la moderna instrumentació ens estan abocant a un complex cos de tècniques entre les quals comencen a destacar les relacionades amb la tecnologia digital.

IES Benaguasil

(carrer Basseta, s/n - Benaguasil)

L’àlgebra, l’Islam medieval, Al-khwârizmî i nosaltres.

Luis Puig, departament de Didàctica de la Matemàtica

Les matemàtiques s’han presentat sovint com el prototip de la ciència occidental. No obstant això, fins i tot en el nom d’una de les seues parts, Àlgebra, o en un terme com “algorisme” està present la petjada de la llengua àrab. Muhammad ibn Musa al-Khwârizmî, matemàtic nascut al segle IX en la regió de Khwârizm, prop del llac Aral, el que avui és Uzbekistan, va emigrar a Bagdad a treballar en la Casa de la Saviesa, i allà, per encàrrec del califa al-Mamun, va escriure un llibre conegut com El llibre concís del càlcul d’al-jabr i al-muqâbala. D’aquest llibre i del seu nom provenen precisament les paraules àlgebra i algorisme. En aquesta xerrada esbossarem la història de l’expansió de l’Islam de la península aràbiga fins l’Índia en Orient i Espanya a Occident, i examinarem les idees algebraiques que es desenvoluparen en aquest context històric i cultural, especialment les que estan presents al llibre de al-Kwârizmî.

19.30 TAULA RODONA

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic

(carrer de Quart, 80 – València)

Malalties rares

Amb participació de la Federació de Malalties Rares (FEDER) i diferents representants de la societat. Moderada per Francisco Morales, professor del departament de Farmacologia de la Universitat de València.

Es considera malaltia rara la que té una incidència menor a 5 per 10.000. Així doncs, una malaltia serà considerada com rara si afecta a menys de 185.000 persones en la Unió Europea. En Espanya series aquelles que afecten a menys de 20.000 persones. Existeixen més de 5.000 malalties rares i dintre de cadascuna d’elles existeix una gran diversitat de manifestacions. La FEDER (federació de malalties rares) pateixen entre altres problemes el desconeixement de l’origen de la malaltia, desconcert i desorientació en el moment del diagnòstic; rebuig social i pèrdua d’autoestima; desinformació sobre cures, complicacions possibles, tractaments i ajudes tècniques que poden facilitar la seva vida, falta de medicaments específics (orfes) per a tractar la malaltia. Els medicaments orfes són els no desenvolupats per la indústria farmacèutica per raons financeres ja que van destinades a reduïts grups de pacients, però que no obstant això responen a necessitats de salut pública. Es planteja una taula rodona on s’abordi la qüestió des de tots els punts de vista possible: els afectats, els metges, la indústria farmacèutica i l’Administració.