6a Setmana Europea de la Ciència i la Tecnologia

Bar de les Ciències

El febrer passat, vam tenir la sort de conèixer un dels principals artífexs d’aquest gran invent anomenat el Bar de les Ciències. Philippe Chomaz va participar en un curs organitzat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència on es pretenia reflexionar al voltant de la comunicació i la divulgació de la ciència des de diferents perspectives teòriques i pràctiques. Investigador al Gran Accelerador Nacional de ions pesants a Caen, autor del llibre Arbres en les estrelles. Els orígens còsmics de la matèria -de la col·lecció Sense Fronteres, coeditada per la Universitat de València i Edicions Bromera-, Philippe Chomaz va rebre el premi Jean Perrin 2001 de la cultura científica per l’èxit d’aquesta iniciativa que va començar a París i que s’ha estès a diversos països. Chomaz, juntament amb Marie-Odile Monchicourt, s’inspirà en els cafès de filosofia ja existents a la capital francesa per proposar una situació de diàleg equivalent, però amb la ciència com a temàtica central. Una cafeteria de la ciutat, un bar de copes, un espai habitualment dedicat al’oci, el relax i les tertúlies d’amics passa a ser l’escenari ideal per crear un fòrum de discussió sobre qualsevol idea científica. Un tallat, una cervesa, una copa i una idea! Cadascú que es demane el que desitje, mentre els més actius ja comencen a fer preguntes als científics i professionals especialitzats disposats a trobar, o si més no intentar-ho, algunes respostes. No és una conferència ni una taula rodona ni una lliçó magistral: és una trobada entre l’opinió pública i un grup d’experts sobre la polèmica generada al voltant de les seves recerques. La figura d’un animador moderarà aquest debat i vetllarà per la seva accessibilitat. Com tot bar, no pot faltar la música en directe que acompanyarà la vetllada. El debat no pertany a ningú, sinó que es construeix entre el ciutadà i els experts amb un objectiu clar d’acostar, no només els coneixements, sinó també la passió que per la ciència senten els seus artífexs. La Setmana Europea de la Ciència i la Tecnologia ja neix amb aquest objectiu; el Bar de les Ciències és una forma més de portar-lo a terme, de fer possible un veritable diàleg entre la ciència i la societat.

En el Bar de les Ciències La paella transgènica tractarem sobre els aliments transgènics, l'evolució de la gastronomia i la ciència de la cuina...., i tot allò que desitgeu preguntar.

La paella transgènica

24 de novembre, a les 19.30 h.

La Linterna Jazz Café

(carrer Linterna, 11 - València)

Quins reptes té per a tu participar en aquesta activitat?

Aquesta iniciativa nova és de les que creen il·lusió. La transmissió d'informació assequible i de forma distesa és un dels somnis de la ciència, si hi posem la cuina a la coctelera tenim la mescla perfecta.

Quin grau d'interès en els ciutadans creus que suscita els temes que s'abordaran al Bar que participes?

En principi crec que hi ha un cert recel a parlar de ciència, però, de la mà de la cuina, pot ser un centre d’interès que faci possible que tots puguem aprendre amb aquest plantejament interactiu que ens proposa el Bar de la Ciència. A mi m’interessa molt.

Pere Castells, professor de Química d’ensenyament secundari i responsable del Departament Científic de la Fundació Alicia-elBulliTaller on desenvolupa l’aplicació de la ciència i la tecnologia a la innovació en la gastronomia. La seva investigació més recent es centra en la caracterització de gelificants alimentaris que proporciona noves textures.

Pere Castells ens recomana:

Llibres

Hervé This. Los secretos de los pucheros. Ed. Acribia. Zaragoza, 1996

O. R. Fennema. Química de los alimentos. Ed. Acribia. Zaragoza, 2000

 J. A. Ordóñez Pereda. Tecnologia de los alimentos. Vol I i Vol II Ed. Síntesis. Madrid, 1998

Maurice Hansen. E for additives. Thorson Publishers Limited

 W.P Edwards, i A. Vercet Tormo. La ciencia de las golosinas. Ed. Acribia. Zaragoza, 2002.

N. Cubero, A. Monferrer, i J.v. Vilalta. Aditivos alimentarios Ed. Mundi-Prensa AMVditivos Alimentarios”.

Taules de composició d'aliments Ed. Universitat de Barcelona. Barcelona, 2202

Articles

Kurtí, N. I This-Benckhard, Hervé. Química y física de la cocina. Investigación y Ciencia, Juny 1994

Smith D. I Margolskee R. El sentido del gusto. Investigación y Ciencia, Maig 2001

Enllaços

www.irta.es

http://histolli.urg.es/euroe/e_index.html

http://bioaplicaciones.galeon.com

http://www.edualter.org/material/alimentaria/etiquetatge.htm

http://www16.brikster.com/asensorial

Quins reptes té per a tu participar en aquesta activitat?

Fer veure al públic que els temes relacionats amb l’alimentació poden ser tractats alhora amb rigor i afany divulgador, des d’un punt de vista multidisciplinar que superi certes limitacions acadèmiques, per exemple, de l’antropologia, la història, etc., i sense caure en els tòpics i paranys pseudocientífics tipus “dieta mediterrània” o altres tipus de retòrica i llocs comuns que solen ocultar un escàs (o molt esbiaixat) coneixement del tema.

Quin grau d'interès en els ciutadans creus que suscita els temes que s'abordaran al Bar que participes?

D’antuvi l’alimentació és un tema atractiu tant per al públic general com, cada cop més, per l’especialitzat; d’acord amb el que dèiem, cal que sigui tractat amb el rigor necessari, més enllà de la moda, sense apriorismes ni gremialismes.

Jaume Fàbrega, professor de gastronomia i director del Curs d’Enologia a l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona. Crític d’art, historiador i assessor gastronòmic, és l’autor de més de 30 llibres i col·laborador de La Vanguardia, El Punt, i El Temps, entre d’altres mitjans de comunicació.

Jaume Fàbrega ens recomana:

Llibres:

Jaume Fàbrega:

 - Nació i deglució. Fílies i fòbies de la cultura del gust. Pagès Editors, Lleida, 1997

- La cultura del gust als Països Catalans. El Mèdol, Barcelona, 2000

- La cuina catalana (9 vol.).  Ed. L’Isard, Barcelona, 1996

- La cuina mediterrània (3 vol.). Ed. L’ Isard, Barcelona,1997

- La cuina catalana a l’abast, Ed. De la Magrana, Barcelona,1997

- La cuina de Josep Pla. A taula amb l’autor de El que hem menjat. La Magrana, Barcelona, 1997

A. Brillat-Savarin. Fisiología del gusto. Ed. Iberia, Barcelona,1979 (2ª ed.). H

Jesús Contreras. Antropología de la alimentación. Ed. Eudema, Madrid, 1993

Juan Cruz Cruz. Alimentación y cultura. Ed. Eunsa, Pamplona, 1991

Alvaro Cunqueiro. La cocina cristiana de Occidente. Ed. Tusquets, Barcelona, 1981

Xavier Fabregas.  De la cuina la menjador. Ed. La Magrana, Barcelona, 1982

Claude Fischler. El (h)omnívoro. Ed. Anagrama, Barcelona, 1995

Jean-Louis Flandrin i Massimo Montanar. Histoire de l'alimentation. Ed. Fayard, París, 1996

Jack Goody. Cocina, cuisine y clase. Ed. Edisa, Barcelona, 1995

Marvin Harris. Bueno para comer. Alianza Editorial, Madrid,1985

Jesú Llona Larrauri. Comer, beber y vivir. Ed. Acento, Madrid, 1996

Néstor Lujan. Carnet de ruta. Ed. Tusquets, Barcelona, 1982

Carson I.A.Ritchie. Comida y civilización. Alianza Editorial, Madrid, 1986 

Quins reptes té per a tu participar en aquesta activitat?

Aconseguir implicar al públic que assisteixi al Bar en la dinàmica del diàleg. Hem de tenir el suficient ganxo com per a tenir una audiència nombrosa i el suficient enginy com per a captivar des d’un principi als que assisteixin i implicar-los en la discussió. Una mica difícil per a gent tant “seriosa” com els científics.

Quin grau d'interès en els ciutadans creus que suscita els temes que s'abordaran al Bar que participes?

Molt.  Menjar és una cosa que fem tots els dies vàries vegades i tots estem preocupats pel que mengem.

Daniel Ramon, catedràtic de Tecnologia dels Aliments de la Universitat de València i Investigador de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments del CSIC. Membre del Comitè Assessor d’Ètica en la Investigació Científica i Tecnològica de la FECYT El seu camp de recerca es la millora biotecnològica de la producció del vi, la producció biotecnològica d’additius d’interès agroalimentari i l’estudi i repercussions dels aliments transgènics.

Daniel Ramon ens recomana:

Llibres:

Jorge Riechmann. Cultivos y alimentos transgénicos: una guía crítica. Ed. Libros de la Catarata, Madrid, 2000

Daniel Ramon. Els gens que mengem. La manipulació genètica dels aliments. Col·lecció Sense Fronteres núm. 2, Edicions Bromera – Universitat de València

Enllaços:

http://www.who.int/topics/food_genetically_modified/es/

Quins reptes té per a tu participar en aquesta activitat?

Quan s’imparteix una conferència o participes en una taula rodona, el diàleg posterior amb els assistents està, com és normal, “dirigit” pel que s’exposa prèviament. El repte que planteja un bar de les ciències és que el diàleg entre els experts i el públic no està “dirigit” de la mateixa manera. No hi ha un guió preestablert. El discurs es construeix in situ per mitjà de les preguntes dels assistents, les respostes dels experts i l’habilitat de l’animador per a orientar el diàleg. Així que, enfront de la pregunta sobre els reptes que planteja la meva participació en el bar, em ve al cap una altra pregunta: en què pensava jo quan vaig confirmar la meva participació en aquesta bogeria?

Quin grau d'interès en els ciutadans creus que suscita els temes que s'abordaran al Bar que participes?

Bo, a diari, jo diria que milers de milions de persones en tot el món cuinen. En el nostre entorn fem, almenys, tres menjades al dia. Estem preocupats per el nostre lleuger sobrepès, per l’augment de l’obesitat infantil, per la relació entre hàbits alimentaris i la incidència de malalties cardiovasculars. Estem fascinats per l’altra cuina i, al mateix temps, es produeix una simplificació/desestructuració dels menjars en el dia a dia.

Fernando Sapiña, professor del departament de Química Inorgànica i Investigador de l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València. Imparteix diferents cursos relacionats amb la química del medi ambient i de la cuina. Col·labora habitualment en les revistes Mètode i Saó amb articles de divulgació científica. El seu camp de recerca en la preparació de materials amb aplicacions industrials.

Peter Barham. La cocina y la ciencia. Ed. Acribia. Zaragoza,

2003

Harold McGee. On Food and Cooking. Prentice Hall & IBD, 1984

Articles:

Revista Mètode, núm. 40. Monogràfic: El que mengem: cap a una fisiología molecular del gust. Universitat de Valencia, 2004.

Emili Piera, periodista especialitzat en temes d’agricultura, medi ambient i ciència. Redactor de TVE i columnista diari a Levante-EMV. Ha publicat diversos llibres de narrativa, humor i assaig. Col·laborador de diverses universitats. Guionista de cine, ràdio i televisió. Documentalista. Guardonat amb el Premi Llibertat d’expressió. Actualment prepara un llibre la temàtica del qual són els problemes de l’aigua.

Aina grup especialitzat en música d’ambient que han preparat una selecció de “música gastronòmica

Recull de premsa

Tornar a programació