|
INICI >
8ª SETMANA DE LA CIÈNCIA 2006 >
INFO SETMANA > SYDNEY
BRENNER |
|
|
Amb
motiu de la
8a
Setmana Europea de la Ciència i la Tecnologia de la Universitat de València,
i en col·laboració amb la Ciutat de les Arts i les Ciències, el premi
Nobel de fisiologia i medicina 2002, Sydney Brenner visita València el
proper dia 20 de novembre i presenta a l'Auditori Mar Roig de l’Oceanogràfic
de la
Ciutat de les Arts
i les Ciències la seua recerca en els estudis de genètica, de la
marina a la humana. A l’acte, que tindrà lloc a partir de les 18.00
hores, es presentarà el llibre Viure per a la ciència. Les aportacions
d’un biòleg excepcional de la col·lecció
"Sense Fronteres" coeditat per la
Universitat de València
i
Edicions Bromera
i la versió en castellà Mi vida en la ciencia de la col·lecció
"Sin Fronteras" editada per la Universitat de València.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
AVANÇAT AL SEU TEMPS... I A LA SEUA EDAT
Sidney Brenner va nàixer a Germiston (Sud-àfrica) al si d’una família modesta d’emigrants jueus el 1927. Va aprendre a llegir a una edat primerenca i realitzà en un any els cursos equivalents a tres de l’escola primària. En la biblioteca pública de Germiston, durant els seus estudis d’educació secundària, descobreix que llegir és el mitjà d’adquirir “la font de coneixement”, hàbit que no ha abandonat des de llavors. Sempre ha considerat que la biologia és una matèria sobre la qual cal llegir molt, i avui afirma que té els magatzems de la seua memòria plens. El seu interès per la química el conduí a llegir The Young Chemist de Sherwood Taylor als deu anys, llibre que li va oferir tot un ventall de receptes meravelloses de com realitzar experiments químics, al garatge de la seua casa, amb els materials i productes de laboratori que adquiria en una farmàcia. Sempre ha estat fascinat pels colors de la ciència, els colorants, i un dels primers experiments que realitzà va ser el d’extraure els pigments naturals de fulles i pètals. Encara recorda com es va sorprendre de com canviaven els colors quan modificava el pH de les solucions.
Després de la lectura de The Science of Life de
Wells, Huxley i Wells es va decantar totalment per la biologia, però l’única
possibilitat d’accedir als estudis superiors la va obtenir, als 14 anys,
amb una beca municipal de 60 lliures anuals per estudiar Medicina a la
Universitat de Witwatersrand a Johannesburg. Quan comença el segon any de
carrera, s’inicia en les disciplines d’anatomia i de fisiologia, que van
despertar el seu interès en les cèl·lules i en les seues funcions. Abans de
llicenciar-se realitzà un curs de Bachelor
in Science en anatomia i fisiologia, moment que considera com la seua
entrada real en la ciència. L’any següent realitzà un màster de genètica
i, aleshores, va ser la lectura de
The
Cell in Development and Heredity de Wilson allò que el va
impressionar i endinsar en la citogenètica, en l’observació dels
cromosomes. Les seues publicacions s’inicien el 1945 amb un article
conjunt amb Joe Gillman i Ted Gillman, però la primera publicació com a
autor únic és el 1946, amb un article sobre una reacció histoquímica on
ja es reflecteix el seu interès en la fisiologia de la cèl·lula. Brenner
va decidir esbrinar quants cromosomes tenia una musaranya (Elephantulus),
animaló en el qual tothom estava interessat a Sud-Àfrica. Aquest tema es
convertí en l’essència de la seua tesi del màster i el principi de la
seua investigació en genètica.
HIPÒTESI NO ET PREOCUPES
El 1951 es llicencià en Medicina i decidí emprendre la seua carrera en la recerca. Acceptat per C. N. Hinshelwood, professor de química física en la Universitat d’Oxford que tenia molt d’interès en la biologia, l’octubre de 1952 comença a treballar, com a postdoc, en la resistència als bacteriòfags (virus que infecten bacteris).
La setmana anterior a la publicació de l’article de Watson i Crick sobre la descoberta de l’estructura del DNA, Brenner va visitar el laboratori Cavendish per veure el model de la doble hèlix que havien dissenyat. Afirma que amb aquest model va reconèixer el concepte real del codi genètic, i fou en aquell moment quan va generar el que més tard anomenaria la hipòtesi no et preocupes. Pensa que si l’impuls d’una teoria és molt fort cal tenir una hipòtesi que et permeta no tant ignorar uns fets, que ara semblen dificultats, sinó abordar-los més endavant, en compte de rebutjar la hipòtesi per impossible. Aquesta hipòtesi, l’ha feta servir freqüentment al llarg de la seua recerca, com quan va postular un mecanisme plausible per a desplegar les dues cadenes del DNA per tal de copiar la seua estructura. En aquest cas la hipòtesi no et preocupes fou que hi haurien enzims que ho farien, i efectivament ara sabem que són les DNA helicases.
L'HOME QUE PARLA MOLT
Aquest
científic aficionat a llegir filosofia sempre ha tingut molt clar quines
eren les preguntes que calia resoldre, perquè en biologia són tres les qüestions
crucials que s’han de respondre: com es construeix? com funciona?, i com
s’ha adquirit?
Fundador del Journal of Molecular Biology, compartí despatx durant vint anys amb Francis Crick, desaparegut recentment, amb el qual generà moltes idees emocionants fruit de les seues converses. Frederik Sanger el va definir com “l’home que parla molt”, i és que al llarg de la seua recerca s’ha formulat moltes preguntes la resposta de les quals l'ha conduït a ser un dels científics que més ha portat a convertir la darrera meitat del segle XX en un dels períodes més impactants de la història de la biologia.
Com és el codi genètic? Quin és el codi genètic? Quina és la natura del codi genètic? Quin és el mecanisme de la síntesi de proteïnes? Com es desxifra el codi per tal de dictar l’ordre dels aminoàcids en una proteïna? Com es replica una molècula de DNA in vivo de forma que passa una còpia a cadascuna de les cèl·lules filles? Com funciona l’RNA? Quina és la seua relació amb el DNA? I amb la proteïna? Quantes bases en una cadena de DNA especifiquen un aminoàcid? Quina combinació de A,T,C i G especifica cada aminoàcid? Els organismes, com saben comptar cèl·lules? Hi ha algun tipus de sistema de comptar cèl·lules? Com es connecten els diferents gens en un organisme? Com distingeixen una neurona d’una cèl·lula del fetge? Com han arribat les coses a ser d’aquesta manera?
Pensa que atès que tot està escrit d’alguna manera en el gens, la genètica es converteix en la ciència mestra de la biologia. De fet creu que és la única ciència i que tota la resta representa diverses maneres d’arribar a comprendre què fan els gens, el material sobre el qual ha de treballar l’evolució. Una vegada es reconeix que tot sorgeix a través del sedàs evolutiu, i que aquest filtre treballa en gens, es veu com tot està interrelacionat. El passat viu en els individus, serem capaços de recapitular el passat i l’evolució esdevindrà un tema experimental meravellós.
El mateix dia que el Partit Demòcrata nomenava com a candidat presidencial John F. Kennedy, Brenner realitzava una última prova experimental per donar explicació a com es transfereix la informació del DNA. Va inventar la paraula codó per a descriure la unitat nucleòtica que especifica un aminoàcid i s'adonà tot d’una que quan s’expressa un gen, la seva informació codificada per a una determinada proteïna és transmesa a un intermediari, l’RNA missatger, sintetitzat de nou i de vida curta. Aquest s’associa físicament als ribosomes on especifica la unió dels aminoàcids en una seqüència particular.
EL CLUB DE LA CORBATA d'RNA
Brenner creu en el poder de la ignorància, pensa que un científic experimental pot veure reprimida la seua creativitat perquè coneix massa raons perquè alguna cosa no rutlle. La gent que no ha estat instruïda en una determinada forma d’estudi és la que pot veure les coses de manera diferent i pot fer un pas nou. Va crear la divertida Societat Educativa S(idney) B(renner), amb la qual sol·licitava a qualsevol del laboratori que expliqués el que estava fent, però només avisava amb cinc minuts d’antelació. Considera que la conversa contínua és molt important en ciència, no li agrada pensar en solitari i considera que gran part del benefici de la ciència prové de la conversa. Però no creu en els journal clubs (reunions per a discutir en grup els articles científics), li agraden els grups com “el cafè de dissabte al matí”, grups informals on es discuteix qualsevol tema, des d’embriologia fins a política, perquè la ciència s’ha de fer en grup, com una unitat social.
L’oportunitat de visitar altres laboratoris als Estats Units vingué de la mà de M. Demerec, director de la Carnegie Institution Laboratory a Cold Spring Harbor, que el va ajudar a obtenir una beca per fer una estada. En aquest laboratori va conèixer el qui seria un col·lega i un amic per a tota la vida, Seymour Benzer, i altres investigadors destinats a ocupar un important paper en el desenvolupament de la biologia molecular.
La corbata feta a mà per un mercer de Los Angeles i una agulla de corbata amb el nom de Valina l’identifica com a membre exclusiu del Club de la Corbata d’RNA. Aquest club, fundat per George Gamow, estava integrat per científics interessats pel codi genètic, i amb només un membre per cada aminoàcid proteic, és a dir, comptava sols amb vint membres.
EL CERVELL.... UNA GLÀNDULA QUE SEGREGA PENSAMENTS
Quan ja es parlava de la fi de la biologia molecular,
Brenner sentia que calia moure’s cap a problemes nous que foren
desafiadors, calia tornar als problemes de la biologia que s’havien deixat
de banda, com era el desenvolupament i la diferenciació i com
s’implementen els programes genètics en els organismes superiors. Calia
conèixer els gens i com funcionen en les cèl·lules, com les cèl·lules
basteixen un sistema nerviós i com aquest sistema té la capacitat
d’aprenentatge. Volia comprendre com construeixen els gens un organisme, i
en particular com es desenvolupava el sistema nerviós. És a dir, volia un
problema que fos tan complicat que, de fet, no pogués ser explicat de forma
senzilla, i el sistema nerviós oferia aquesta possibilitat perquè no sols
necessites tenir les cèl·lules en el lloc adequat sinó que s’han de
connectar entre elles de forma adequada.
Recordant Konrad Lorenz seguit dels seus ànecs, es
preguntava si hi havia un gen per a posar el peu esquerre davant, seguit
d’un altre gen que digués: “ I després de fer això posa el peu dret
cap avant”. Afirma que davant l’enorme diversitat que hi ha d’éssers
vius sempre pots trobar un cas especial que t’ajude en els experiments.
Després d’intenses lectures de botànica i zoologia, es va interessar en
uns cucs petits, els nemàtods. Després de l’elecció de
Caenorhabditis
elegans com a model d’experimentació, decidí fer microscòpia
electrònica tridimensional, cartografiar físicament la presència i
localització de cada cèl·lula del sistema nerviós d’aquest nemàtodes.
La idea era estudiar mutants de C.elegans amb l’esperança de trobar mutants de gens que regulen la conducta. Es preguntà si tots els
organismes tenen el mateix diagrama de connexions per al cervell i quins
gens especifiquen aquests diagrames. Hi
havia unitats de comportament i es podien cartografiar en el programa genètic
com a tal? Quines són aquestes unitats? Hi ha gens per al fetge diferents
dels gens per al ronyó? Com es construeix el sistema nerviós? Com
construeixen els gens el sistema nerviós? Com funciona el sistema nerviós
per a generar el comportament?
Interessat en els organismes superiors, s’adonà que hi ha més DNA del que resultaria raonable per a especificar el que fa. Aquest DNA extra era simplement ferralla o amagava alguna mena de mecanisme especial? Per què no el trobem en organismes inferiors? Aclarint la diferència entre ferralla i fem, determina que el DNA extra per definició no pot ser fem, només pot ser ferralla, allò que et guardes de poc valor. Hi ha algun vertebrat que no haja adquirit totes aquestes escombraries? De nou, va trobar l’organisme que el podria ajudar a respondre aquestes preguntes, va ser el moment de dedicar-se al peix globus, Fugu rubripes, que es cultiva al Japó per a menjar i el genoma complet del qual va ser publicat a Science 2002
El seu pensament s’anticipava constantment a la següent revolució biològica i el 1974 es va adonar que la via per escometre la genètica dels organismes superiors era la clonació i manipulació dels gens, que oferia el potencial dels mitjans d’identificació, aïllament, propagació i estudi de qualsevol gen de qualsevol organisme. En aquell moment en què aparegué la confrontació entre la ciència i l’interès públic es dedicà a realitzar un treball més polític, enfrontant-se contínuament amb la premsa en defensa del dret inalienable dels científics adults a fer el ridícul en privat.
|
|
|
UN POSTDOC PERMANENT
Després
d’haver passat per la direcció del Medical Research Council Laboratory of
Molecular Biology en Cambridge, succeint M.Perutz, decidí tornar a la
recerca ocupant la direcció de la MRC Molecular Genetics Unit. Fundà en
1996 The Molecular Sciences Institut (La Jolla, Berkeley) i actualment es
professor distingit a
The
Salk Institut
(La Jolla). És membre de nombroses acadèmies i
institucions de renom, i ha estat guardonat amb una llarga llista de premis
i distincions, entre altres, Royal Medal (Royal Society of London), Krebs
Medal (Federation of European Biochemical Societies), Membre de la Real Acadèmia de Ciències d’Espanya), Prix Louis Jeantet de Medecine (Switzerland),
Harvey Prize (Institute of Technology of Israel), Waterford Bio-Medical
Science Award (The Research Institute of Scripps Clinic), External
Scientific Member of the Max-Planck Society, Honorary Fellow of the Indian
Academy of Science, Honorary Member of the Chinese Society of Genetics,
Kyoto Prize, Albert Lasker Award for Special Achievement in Medical Science
i Novartis Drew Award in Biomedical Research.
Es defineix com un enfant terrible, un rebel que s’ha sentit segur fora dels corrents principals, a qui resulta molt atractiu ser un postdoc permanent i que considera que la seua destresa real està en el “joc d’obertura”, és a dir, posar en marxa projectes. Però ha satisfet tot allò que desitjava fer, i pensa que ha tingut sort de nàixer en el moment apropiat, d’haver anat al lloc adient, d’haver adquirit el seu coneixement i d’haver conegut la gent adequada en el moment adequat.
Sydney Brenner,
premi
nobel de fisiologia o medicina 2002, compartit amb John E. Sulston i H.
Robert Horvitz, pels seus descobriments sobre la regulació genètica del
desenvolupament dels òrgans i la mort cel·lular programada, creu que un
científic ha de ser jutjat per la gent a la qual ha ajudat a produir i no
pels premis o altres honors concedits.
|
|
|
Més informació: cdciencia@uv.es
|
|
