Hi havía una vegada una xiqueta que era somiadora i alegre, sa mare, sempre li deia que baixara dels núvols. Una nit tempestuosa, Yasmine estava en el llit, tapada fins al cap, estava molt espantada. De sobte va tancar els ulls i va entrar en un món meravellós amb personatges rars i graciosos, i també, amb animals que parlaven. Però quan es va fer de nit, Yasmine es va introduir en el bosc màgic, que de día era acollidor, però de nit espantava un poc.

Yasmine es va perdre en el bosc, no sabia que fer, però de sobte escoltà un soroll:

--- QUI ÉS?! – preguntà Yasmine i va eixir una família de conills, després de cèrvols, i poc a poc, tots els animals del bosc estaven al voltant d`ella. Els animals portaren a Yasmine a una casa màgica on passaren la nit junts. De matí la van guiar fins l`eixida del bosc:

--- Ho sentim molt Yasmine, no et podem acompanyar per ací, però si ens necesites pega un crit--- li varen dir.

Més en davant és va trobar un arbre buit que formaba un pont. Estava custodiat per 2 ogres molt lletjos. Yasmine els va preguntar.

---PUC PASSAR ? --- i els ogres amb una veu tenebrosa li contestaren:

----- NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!- Yasmine va tancar els ulls i va desitjar amb totes les seues forces que els ogres se n`anaren. Va obrir els ulls, i va descobrir, que tot un món fantàstic i meravellós estava davant els seus ulls.

Hi havia fades, mags, unicornis, pegasos, prínceps i cavallers.

Caminant, caminant va arribar a una vall feta de caramel; les flors eren “piruletes”, els arbres massapà, el riu xocolata i hi havía un pont de caramel i nata.

De sobte, va aparèixer una gàbia gegant, amb un conill gegant anomenat Pillo:

--Vols que et porte al meu llom durant tot el teu viatge?, a canvi, sols tindràs que obrir la meua gàbia.—li va dir Pillo—

--D’acord !—va dir Yasmine, i Pillo va carregar amb ella durant tot el camí.

Van arribar a un clar del bosc i Pillo li va dir:

--No puc continuar, aquest camí arriba fins al bosc tenebrós i tenim prohibida l`entrada—li digué a Yasmine.

Yasmine és va endinsar en aquell bosc. Era un bosc que donava molta por, va començar a ploure, i esclatà una tempesta, els raigs eren tan forts, que la xiqueta estava morta de por. La tempesta era tan forta que a penes veia davant d`ella; de sobte, va escoltar un soroll, una veu a la lluyania, alguna cosa que no entenia, espantada va començar a còrrer pel bosc.

Corría, corría, i no arribava a cap lloc, de sobte, unes mans tenebroses volíen atrapar-la. Yasmine, va còrrer fins arribar a un arbre gegant, amb les arrels del qual poguera servir-se d´amagatall. Paralitzada pel terror i sense alé, mig tancà els ulls, i s´enganxa amb totes les seues forces a les arrels de l´arbre, immòbil i molt espantada continúa escoltant la veu que poc a poc va anar augmentant, el que li provocava tal espant que cada vegada més s´arrupia a l´arbre.

De sobte va escoltar una veu que li deia:

---- Yasmine, Yasmine---- i una mà que intentava tocar-la.

Totalment gelada pel pànic i sense a penes poder parlar va dir:

---- Per favor, per favor no em faces res!---

--- Yasmine, Yasmine,---- vinga, amunt dormilega, que anem a arribar tard al col-legi !.

---- Yasmine, d´un sobresalt es despertà, i es va vore ficà al llit, va mirar al seu voltant i va vore la seua habitació, i exclamà :

--- UFF!!!!!!- HA SIGUT SOLS UN SOMNI!!!!!

-FI-

Seleccionat com el millor relat de 5º de Primaria del Col.legi Ramiro Jover de València al any 2010