La instal·lació, l’any 1765, de la Reial Acadèmia de
Belles Arts de Sant Carles a l’angle comprès entre els
carrers de Salvà i de la Universitat va donar lloc a la
remodelació d’aquestes dependències per l’arquitecte
Vicent Gascó, amb la regularització de la façana
corresponent; després, la necessitat d’adaptar l’edifici
a les noves exigències plantejades pel reformisme
il·lustrat reclamà unes altres obres. El 1788 es van
comprar una casa i el forn de munició, confrontants al
carrer de la Universitat, per situar-hi més aules segons
els plànols d’Antonio Perales. Però la construcció d’un
laboratori químic i, al damunt, un observatori
astronòmic, encarregats l’any 1790 pel rector Blasco a
Josep Pérez, no arribà a realitzar-se.
L’obra més important d’aquest període fou, sens dubte,
la de la biblioteca, per a la qual es van adquirir nous
solars a la cantonada del carrer de la Universitat amb
la de la Nau. Joaquim Martínez, un dels arquitectes més
significatius del neoclassicisme valencià, en va
elaborar el projecte el 1789. Concebut amb noblesa i
sobrietat, seguint el model monumental il·lustrat per
als edificis públics, no es va concloure fins al 1795. A
la planta baixa hi havia sis aules espaioses i el pis
principal, “una pieza grande y magnífica”, el va ocupar
l’esplèndida donació de l’erudit i bibliòfil Francesc
Pérez i Baier, el qual havia promès “llenarla de libros
exquisitos y de otras curiosidades”. La presidí un bust
de marbre del mateix Baier sobre pedestal de jaspis i
bronzes, esculpit per Josep Esteve. El bombardeig de
València que es produí els primers dies de 1812, durant
el setge de la ciutat per las tropes napoleòniques del
mariscal Suchet, provocà la destrucció d’una gran part
de l’edifici universitari. El 7 de gener, la biblioteca
cremava i els llibres es van fer cendres. Mentre creixia
l’incendi, “profesores, estudiantes y bedeles se
esforzaban por salvar lo que les era posible” (Fernando
Llorca). |