|
Les instal·lacions de la Universitat estaven arruïnades.
L’informe de l’arquitecte municipal Cristòfol Sales, el
1813, reclama reparacions urgents, però aquestes es
demoren.
La reconstrucció començà per la biblioteca. Tres sales
proveïdes de prestatges ornats amb pilastres i cornises
de fusta de pi i de perera i tancaments de tela
metàl·lica realitzades pel fuster Mauro Comín el 1837,
van permetre allotjar tots els llibres de Vicent Blasco,
amb els del bibliotecari Domènec Mascarós, Marià Liñan,
Francesc Borrull i altres membres del Claustre,
juntament amb els procedents dels convents suprimits,
entre ells la superba col·lecció de còdexs procedent de
Sant Miquel dels Reis.
Però en el moment de reconstruir els edificis calia
reduir l’anàrquica composició de l’immoble a criteris de
simetria i sintaxi clàssica per la qual la forma externa
fos l’expressió de la realitat interior. Per això, el
Claustre universitari encarregà el 1839 un pla general
de l’edifici a l’acadèmic Timoteo Calvo Ibarra
(1799-1879). El 1840 van començar les obres que havien
d’estendre el model de façana presentat per a la
biblioteca per Joaquim Martínez a tot el llenç del
carrer de la Nau amb una portada severa i elegant,
lleument sortint al centre. Alhora, i fins al 1842,
remodela el pati rectoral a l’estil d’un petit castell
renaixentista. Arcs de mig punt, pàteres, nínxols amb
estucaments i medallons de Bernat Llàcer fan d’ell una
al·legoria dels ensenyaments que en aquells moments s’hi
imparteixen, amb la representació simbòlica de les
quatre facultats: Ciències, Medicina, Lletres i Dret.
Entre 1844 i 1845 es va emprendre l’obra del pati major:
s’hi aixeca un peristil de columnes d’ordre dòric amb un
potent entaulament als costats que donen al teatre i a
l’entrada des del carrer de la Nau. El 1871 la va
completar Sebastià Monleon (1815-1878), que va estar al
capdavant de moltes altres millores com ara la
construcció de l’observatori meteorològic (1861), de la
sala rectoral (1864) i la reforma del teatre acadèmic,
en el qual va obrir una nova porta, tancà les dues que
n’hi havia i donà a aquesta estança la disposició
actual. Obra seua també, conclosa per Antoni Martorell
(1845-1930), fou el Museu d’Història Natural
(1872-1877), amb una interessant teulada envidrada sobre
encavallada de ferro. Martorell, amb l’ajuda de Lluís
Ferreres (1852-1926), va continuar també les obres de
les façanes als carrers de la Universitat i de Salvà per
“dar unidad y decoroso aspecto” a l’edifici, i va
alinear alhora aquests carrers, preocupat no sols pel
monument en si mateix, sinó també per l’entorn urbà,
“mejorando notablemente la viabilidad y público ornato
de esta parte central de la población”.
El 1880 es va alçar al centre del pati l’estàtua de
Lluís Vives, de l’escultor Josep Aixà (1834-1920), fosa
amb bronze d’una sola peça per Vicente Ríos als tallers
de La Primitiva Valenciana. El 1902, amb motiu de les
festes del IV centenari de la fundació de la Universitat,
s’hi van col·locar 17 medallons amb bustos en relleu de
personatges vinculats a la història de la institució. |
