El plaer d'escriure

Empenyo la porta: un batent de fusta pesant, vell, amb empremtes del temps. 

Un grinyol feixuc travessa el silenci. La claror bada, a dins, la fosca.

Traspasso el llindar. La meva ombra s’arriba fins a l’altar. Beu del calze sagrat.

No sento la porta mentre es tanca. Em giro. Penso: les coses no funcionen igual en un sentit que en l’altre.

Necessàriament no.

Treballarem amb aquest text. En primer lloc, respon a aquest qüestionari.